Segurament, quan Juan Sebastián Filippini (Paso de los Toros, Uruguai, 1976) va arribar a Portocristo, no s’esperava que algun dia podria navegar amb el seu propi vaixell. Amb un de fet per ell mateix, volem dir. I és que, per aquest enginyer en telecomunicacions, les eines de fusteria eren una cosa estranya fa tot just sis anys, quan tot va començar a agafar forma.

Quan el 24 d'abril es va anunciar la troballa del lateral d'una embarcació que s'havia enfonsat entre els segles XV i XVI a l'antic Mercat del Peix i futur aparcament de BSM a la Ciutadella de Barcelona, els arqueòlegs ja van explicar que continuarien buscant més restes. La recerca ha estat fructífera. De moment, hi han trobat una quilla (la part de l'estructura inferior sobre la qual es construeix un vaixell). Es tracta d'una peça de 3,43 metres de llargada que podria ser una part desmembrada del vaixell trobat (l'anomenat Ciutadella I) o correspondre a una segona nau. La resposta no la tindrem fins d'aquí sis mesos, com a mínim, perquè s'ha de fer un estudi de l'estratigrafia i s'han d'analitzar els materials. Tot plegat pot ajudar a explicar un dels aspectes més fascinants de la història de Barcelona: la seva relació amb el mar.

La gentrificació ha arribat a la mar i, en conseqüència, als ports de les Illes. Ho denuncia la plataforma d'Amarristes del Portitxol (Palma), que ja n'aglutina prop de 400, organitzats per evitar perdre els amarraments públics (que ocupen temporalment) gestionats per Autoritat Portuària en aquesta zona. "Mallorca necessita amarraments socials, és molt important entendre-ho", assegura Llorens Riutord, un dels seus portaveus, que adverteix que de cada vegada es veuen vaixells de més eslora a la costa balear, mentre que el paisatge de llaüts i petits velers va desapareixent. "Els mallorquins hem de tenir sortida a la mar", reclama.

La fragata Navarra ha localitzat dos vaixells russos, l'Almirall Gorshkov de l'armada i el de reposició Yelnya, que navegaven al sud de les Balears en el seu trànsit des del Mediterrani Oriental cap a l'oceà Atlàntic.

L’estiu del 2019 va aparèixer a la costa mallorquina una troballa que semblava més producte de la ficció que de la realitat. A pocs metres d’una platja molt concorreguda, a les Fontanelles, un veí va localitzar el que semblaven les restes d’una embarcació enfonsada i que després de cinc anys de feina s’ha confirmat que són d’un vaixell romà, probablement de mitjan segle IV, que anava carregat amb unes 300 àmfores. Tant la nau com el carregament es troben en un estat de conservació extraordinari, cosa que suposa una fita històrica pel que fa al patrimoni de les Balears. “Mai a la vida no tornaré a trobar res semblant”, assegura Andrea Sanz Català, conservadora de l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM), que va participar de les tasques d’urgència que es varen dur a terme immediatament després de la troballa. “Semblava que hagués estat dipositat allà, com si l’haguessin deixat caure damunt l’arena, era increïble”, afegeix. Però, més enllà de l’eufòria pel descobriment, els experts havien de resoldre el dubte de com protegir unes restes tan valuoses, una vegada localitzades i analitzades.

El turisme d'embarcació s'ha popularitzat i zones com les Balears són triades per milers de persones per passar uns dies embarcats afegint pressió a la principal font de riquesa de les illes: la mar. Això suposa un increment significatiu de la degradació de flora i fauna de la mar Balear per factors com la contaminació, la massificació i la sobrepesca. El més preocupant, segons els experts consultats per EFEverde, és que "desconeixem la dimensió real de la nàutica d'esbarjo en general i del turisme de vaixell, en particular, fins al punt que no hi ha dades de quantes embarcacions recalen en la mar Balear durant els mesos de més afluència turística (juny a setembre)". I tot això quan es coneix que aquesta activitat impacta tant en el medi ambient, com en la seguretat i qualitat de l'experiència dels banyistes i dels mateixos navegants, la qual cosa acaba restant atractiu turístic.

L'augment de les embarcacions que naveguen per les Balears, a més de les velocitats excessives a les quals de vegades circulen, posa en perill els banyistes i la vida marina. Així ho ha denunciat el GOB, que, a través d'un vídeo a xarxes elaborat amb Mallorca Blue, ha demostrat que hi ha vaixells que superen àmpliament les màximes velocitats permeses. Aquest fet deixa en una situació de vulnerabilitat els banyistes i els ciutadans que, per exemple, van a fer una volta amb caiac. "En altres països europeus com França es limita la velocitat de 5 nusos fins als 300 metres del litoral. Aquí només es limita la velocitat a 50 metres del litoral rocós", es denuncia en el vídeo. L'entitat considera que la Llei de costes de 1989 "està desfasada i ja no protegeix els banyistes, que són el grup més nombrós".

Els anomenats nou de Santanyí, un grup d'erudits de la localitat membres del Reial Gremi D'Assadolladors, varen completar el 1899 la primera volta a Mallorca en embarcació privada. Enguany es commemoren els 125 anys de la fita que tenia com a objectiu conèixer l'illa i els seus habitants des d'un vessant més pròxim i local. Amb motiu d'aquesta efemèride, el Museu Marítim de Mallorca ha organitzat una nova volta a l'illa que començarà el divendres 26 de juliol a Cala Figuera i acabarà el 3 d'agost a Palma. Passarà per Portocristo, Capdepera, Alcúdia, Sóller i Banyalbufar i un total de vuit ports.

La fragata Navarra, vaixell de l'OTAN, té previst recalar en el port de Maó demà diumenge, dia 14 d'abril. Segons ha informat el Ministeri de Defensa, a través d'un comunicat, es tracta d'una escala logística dins de l'Operació Sea Guardian de l'Aliança Atlàntica i sota el control operatiu nacional del Comandament d'Operacions.

Com a ciutat portuària que és, gran part de la vida de Baltimore gira entorn del seu port. L'accés a l'enclavament està bloquejat fins a nou avís per l'esfondrament del pont Francis Scott Key, després que la matinada de dimarts una nau impactés contra un dels pilars. L'accident va deixar dos supervivents i sis desapareguts que ja es donen per morts. Aquest dimecres a la nit les autoritats nord-americanes han anunciat que han trobat dos cossos. Mentre els habitants encara es refan de la tragèdia, la ciutat i el país es preparen per a les conseqüències econòmiques que tindran la destrucció del pont i el tancament del port.

Cada cop són més els propietaris d’embarcacions que demanen un amarrador públic als ports de Menorca. Segons dades de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), gestora del port de Maó, en els set primers mesos d’enguany s’han registrat 72 sol·licituds d’amarrador per a barques de fins a vuit metres d’eslora, només dotze peticions menys que les que hi va haver en tot el 2022. A Maó, hi ha 622 amarradors de gestió directa i 1.078 de gestió indirecta, i la llista d’espera s’eleva fins a les 250 persones.

És greu que una embarcació buidi el seu dipòsit d’aigües brutes a prop de la costa amb l’excusa que s’ha fet tota la vida?Una no ho seria, però que una part ben significativa de les més de 30.000 embarcacions d’esbarjo que en temporada alta es concentren al litoral balear, fins a 12.000 un mateix dia, ho faci, llavors és un greu problema. I és un greu problema diari. Milers de descàrregues de les sentines (dipòsits d’aigües brutes de les barques) es produeixen cada dia dins les 3 milles més properes a la costa, on només està permès si han estat tractades i sense sòlids i on, en tot cas, no es recomana el buidatge.

El conseller de Mobilitat, Josep Marí, ha comparegut aquest dijous per desmentir que l'Estat es plantejava substituir el descompte de resident del 75% en el transport aeri i marítim per una subvenció fixa. Marí ha ratificat el comunicat del Ministeri de Transports, on s'assegura que "en cap moment s'ha plantejat o analitzat" la possibilitat de canviar el sistema de subvencions dels bitllets d'avió entre les Balears i les Canàries i la Penínsulsa, després que sortís una informació que ho posava en dubte. Tant el conseller com des del Ministeri s'ha recordat que el règim actual està "blindat" per la llei del Règim Econòmic Especial de Balears.

París és una de les ciutats europees amb més embussos de trànsit i es troba entre els primers llocs del rànquing de les que tenen l'aire més contaminat. Les multinacionals que fan repartiments de paquets a casa dels clients, com Ikea, Amazon i Decathlon –per posar-ne només alguns exemples–, es troben amb grans problemes per poder fer els lliuraments: carrers estrets on és impossible aparcar en segona fila, hores punta en què es tarden hores per fer pocs quilòmetres i, sobretot, el pla per prohibir la circulació a París i a la seva àrea metropolitana als vehicles més contaminats. El 2025 ja no podran circular cotxes dièsel fabricats abans del 2011 o de gasolina d'abans del 2006.

La saturació a les Balears es manifesta per terra, mar i aire. Un aterratge per minut a Palma, més de 100.000 cotxes de lloguer cada estiu a l’Arxipèlag i 2.500 embarcacions en un dia al Parc Natural de ses Salines són les xifres d’unes illes que arriben al límit de la massificació. En el cas del trànsit marítim, les Pitiüses s’enduen la grossa: fins a 400 embarcacions poden arribar a circular en una sola hora entre Eivissa i Formentera en els mesos àlgids de la temporada turística. Els Freus –nom que rep l’estret que separa les dues illes– conté el trànsit marítim més elevat de tot l’Estat i de la Mediterrània. Es tracta d’un pas de només sis quilòmetres i forma part d’un espai natural protegit, per on cada dia circulen ferris, vaixells de mercaderies i, sobretot, embarcacions d’esbarjo, com va avançar l’Anuari Mèdia.cat. Si bé ara el Govern té en marxa un decret de transport marítim que afecta l’estret dels Freus, no preveu cap mesura per reduir-ne el trànsit.

Gairebé una hora de cotxe de Palma a la Colònia de Sant Jordi –més el temps de rigor per trobar aparcament un cap de setmana d’agost– i trenta minuts més de caminar vorejant la costa sota el sol. És després d’aquest trajecte que Clara G. i la seva família aconsegueixen estendre la tovallola a l’arena del Carbó (ses Salines), en la seva cita obligada de cada estiu amb aquesta platja. Al mateix temps que ells, arriba una altra família, però amb menys temps i esforç: ho fan a bord del seu vaixell, del qual desembarquen a escassos metres de l’arena i que queda surant allà mateix. Aquesta operació la repeteixen centenars de vaixells cada dia, múltiples vegades, a diferents punts de les Illes, sense que hi hagi cap conseqüència. 

El 1969, Joan Marcel Arbona i Joan Arbona tiraven a la mar del port de Sóller el llaüt Francesc Xavier, una embarcació tradicional de 7,4 metres d’eslora que va ser construïda durant els anys 60 i que, posteriorment, va ser heretada pel net d’un d’ells, Joan Arbona. D’això ja ha passat un grapat d’anys i, avui en dia, el llaüt conserva la forma, els colors i l’essència, però no el mecanisme. “A principis de juliol el vàrem dur al port d’Alcúdia per electrificar-lo i esperam que d’aquí a unes setmanes ja pugui tornar a Sóller”, conta el propietari actual.

Baleària oferirà un servei diari d'alta velocitat a la ruta que uneix Barcelona, Ciutadella i Alcúdia, que farà el vaixell Cecilia Payne a partir del pròxim de 3 juny i fins a mitjan octubre, segons recull aquest dilluns Europa Press.

El Museu Marítim de Mallorca ha incorporat aquest dimarts part d'una col·lecció de models d'embarcacions tradicionals elaborats pel mestre d'aixa Guillem Amengual. Es tracta de deu embarcacions de petites dimensions que tenen un gran valor tècnic i patrimonial i s'exposaran a les seus del museu a Palma i Sóller per mostrar algunes de les embarcacions tradicionals, segons han explicat en un comunicat.

El canal de Suez ha suspès temporalment tot el trànsit mentre intenta encara alliberar el vaixell Ever Given, que ja fa tres dies que està encallat enmig del canal després de perdre la potència en plena tempesta, dimarts al matí. Si bé ahir dimecres les autoritats del canal confiaven poder retirar el vaixell i obrir el pas aquell mateix dia, la nau continua encallada i els petits remolcadors intenten infructuosament fer-la moure.