El 2009 l’Ajuntament de Palma, en mans del govern progressista d’Aina Calvo, aplicà a mitges la Llei de memòria històrica. Mentre decidia mantenir dempeus la Feixina, no dubtà gens a l’hora de tomar l’altre gran monòlit feixista de Ciutat: el dels ‘Jinetes de Alcalá’. Situat també a un costat del Museu Es Baluard, a la plaça de Santa Catalina, fou aixecat el 1943 pel franquisme en record dels 29 oficials del quarter de Cavalleria d’Alcalá de Henares de Madrid. El seu paper esdevingué cabdal en el triomf del cop d’estat a capital balear.

Les excavacions a la platja de sa Coma han finalitzat aquest dijous sense haver obtingut el que el Govern esperava: localitzar restes humanes. "No hem trobat restes humanes de les forces del capità Bayo, però continuarem cercant perquè estam segurs que n'hi ha", ha assegurat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, a l'acte de finalització d'aquesta primera fase.

L'equip d'investigadors ha començat aquest dijous a fer dues prospeccions en el punt de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar) més acostat a la mar, on el georadar havia indicat l'existència de materials que es podrien correspondre amb restes. Durant deu dies, arqueòlegs i antropòlegs de la UTE (unió temporal d'empreses) formada per ATICS i Aranzadi faran una dotzena de prospeccions en quatre punts diferents de la platja.

Una protuberància allargada i paral·lela a la línia de costa és com l’il·lustrador Andreu Llodrà va representar el 1986 a la revista manacorina Perlas y Cuevas la fossa en què suposadament s’hi enterraren centenars de milicians catalans. Són els expedicionaris que arribaren a la costa del Llevant de Mallorca el mes d'agost del 1936 en una operació dirigida pel capità Alberto Bayo, amb el suport de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la Generalitat. L’objectiu era recuperar l’illa per a la República, però l'estratègia va fracassar i els milicians hagueren de reembarcar a correcuita. A partir del proper 15 de març començarà l’excavació de la fossa de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), encarregda pel Govern. Què s’hi trobarà és una incògnita. Per això, els investigadors implicats en parlen amb reserves.

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya cerquen familiars dels republicans de Bayo, que varen desembarcar al Llevant de Mallorca l'any 1936, per fer-los proves d'ADN i poder identificar els soldats morts pels franquistes i enterrats en fosses comunes de l'illa, segons ha informat la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització en un comunicat.

Amb superherois i en vinyetes. El desembarcament del capità Bayo s’ha convertit en historieta de la mà d’Alberto Ramos (guió), Rubén Chacón (art) i Irati Pardo (color). Es tracta del còmic 1936 El desembarco de Mallorca, que narra l’episodi probablement més conegut de la Guerra Civil a Mallorca. El 5 d’agost de 1936, el capità Alberto Bayo (Camagüey, 1892 - l’Havana, 1967) va partir de Barcelona amb uns sis mil homes a les seves ordres i un objectiu ben clar: lliurar les Illes Balears als franquistes. Malgrat que Formentera i Eivissa varen caure amb relativa facilitat, l’expedició va fracassar a Mallorca, d’on va partir el 4 de setembre.

El grup d'investigadors format per historiadors, arqueòlegs i periodistes de les Illes Balears i Catalunya va concloure la seva campanya anual aquest diumenge, 5 d'agost, amb un balanç positiu. Segons ha informat a l'ARA Balears Manuel Aguilera, codirector del projecte, han trobat setanta restes materials entre casquets, metralla, trossos de projectils (tant de morter com de canons) i han identificat entre deu i quinze estructures militars, com nius de metralladora i una trinxera franquista de setanta metres de longitud.