CCOO ha presentat aquest dimecres a les Balears una campanya contra "l’ús inapropiat" del terme absentisme laboral per part de les patronals, que –segons el sindicat– l’utilitzen "de manera deliberada" amb l’objectiu de "demonitzar drets" com ara les baixes mèdiques, la reducció de jornada per tenir cura dels fills, les hores de vaga, les vacances i els permisos retribuïts, siguin establerts per llei o per conveni. Segons el sindicat, aquests supòsits “no són absències injustificades –ni absentisme–, sinó drets protegits pel sistema”.

El Consell de Ministres ha aprovat per via d'urgència el text de l'avantprojecte de llei sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, van acordar al desembre. La patronal, per contra, se'n va desmarcar i, de fet, manté la seva croada contra la reforma. La futura norma no només recull una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sinó que preveu que haurà d'aplicar-se sense devaluació salarial i abans del 31 de desembre del 2025. A més, reforça la desconnexió digital i el registre horari. Quines són les claus de la reforma?

“El món laboral s’enfronta a una gran paradoxa: d’una banda, les empreses primen les competències genèriques dels treballadors: creativitat, lideratge, compromís o que estiguis sempre connectat. D'altra banda, busquen flexibilitat en lloc d’oferir una feina per a tota la vida, i el resultat és més estrès”. Ho explica Jordi Serrano, soci fundador de Future for Work Institute. Les dades ho avalen. El 60% dels treballadors diu que pateix estrès i el 35% assegura que és per culpa de la feina, segons un estudi de Cigna. Les dades del ministeri de Sanitat recullen que els problemes mentals més comuns a Espanya són l'ansietat, que afecta quatre milions de persones, i la depressió, amb més de 2,5 milions de casos diagnosticats. Els trastorns de salut mental en l’àmbit laboral no paren de créixer, com tampoc ho fan les baixes laborals.

La intenció de la ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz, de reformar les baixes per incapacitat temporal (en què un treballador no va a la feina perquè està de baixa mèdica) ha generat recel entre els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. I no pel fet d'abordar una possible reforma, sinó per la proposta concreta que la ministra ja ha plantejat: crear una nova incapacitat temporal que sigui flexible amb el fet de treballar.

La seva motxilla ja indica que ha d'anar sempre preparat per a tot. Diferents targetes de metro, càmera de vídeo, de fotografia... L'Oriol Segura (Barcelona, 1977) és detectiu privat des de fa vint anys, avui té la seva pròpia empresa - Exam detectius - i ha vist com en aquest temps canviava no només la manera d'exercir la professió, sinó les peticions dels clients.

Va entrar a treballar a la Torre Glòries el gener del 2019. A través d’una oferta de feina que havia arribat a un company. Dos anys després, el maig del 2021, el Jerome –nom fictici– va agafar la baixa per estrès posttraumàtic. És un dels moderadors de continguts de Facebook, contractat per l’empresa CCC Barcelona Digital Services, que va dir prou –en total són 400, segons La Vanguardia– per la duresa dels continguts que han d’analitzar. Des de violacions a suïcidis, passant per agressions sexuals a nadons, actes de terrorisme o zoofília. Fa un mes la Seguretat Social va donar-li la incapacitat permanent absoluta. No pot treballar a causa de les conseqüències del que cada dia havia de visualitzar i analitzar per a Facebook (Meta).

El consell de ministres aprovava aquesta setmana la nova llei de l'avortament, que entre altres drets inclou la baixa menstrual per a persones amb regles doloroses. La mesura és pionera a Europa, tot i que ja hi ha ajuntaments com els de Girona, Castelló i Borriana que l'apliquen. A Àsia fa dècades que és vigent en països com Indonèsia, Corea del Sud i el Japó. ¿Però realment és un pas endavant o hi ha una cara B que perjudicarà les treballadores?

La nova llei de l’avortament que ha arribat al consell de ministres conté avenços indubtables, sobretot pel que fa a l’exercici d’aquest dret. A més, inclou una altra sèrie d’elements que no tenen a veure amb l’avortament, com facilitar la baixa per a regles doloroses. Sembla un avenç, no? Però davant d’una nova llei cal preguntar-se com afectarà les més precàries. Perquè sovint, quan se celebra una victòria de les dones ens oblidem de les que ho tenen més difícil. Moltes vegades queden excloses del que se’ns ven com a grans avenços del feminisme.

Una de cada cinc dones joves té dolors importants amb la regla, segons un estudi de la revista Women’s Health. "Com més jove ets, més dolor, sobretot per sota dels 25 anys, perquè el coll de la matriu està molt tancat", explica Elisa Llurba, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

El govern espanyol està acabant de pactar la nova llei d'interrupció de l'embaràs, que preveu aprovar al Consell de Ministres dimarts que ve. La normativa divideix la coalició en algunes propostes d'Unides Podem, com és el cas de la baixa laboral per regles doloroses, que el PSOE no veu amb bons ulls. Malgrat les discrepàncies, la secretària d'Estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez, ha assegurat avui a Palma que la mesura "estarà a la llei" i que serà l'Estat qui assumirà el cost de les baixes "per no crear discriminació en el mercat laboral". El dret a la salut menstrual estarà reconegut en aquest país", ha ressaltat.

El govern espanyol està ultimant la nova llei de l'avortament, que preveu introduir canvis importants, com ara tornar a les noies de 16 i 17 anys el dret a avortar sense haver de demanar permís als pares. La normativa encara s'està acabant de redactar i hi ha algunes qüestions que la ministra d'Igualtat, Irene Montero, vol introduir que a hores d'ara encara s'estan debatent en el si del govern de coalició. És el cas de la baixa laboral per a les dones que tinguin regles doloroses, una mesura que defensa sense fissures l'ala lila de l'executiu espanyol. En canvi, la part socialista ha començat a insinuar en públic les seves reticències.

Investigar persones confinades per contacte estret que no anaven a fer feina i feien activitats d'oci, treballadors que presentaven absentisme, no complien l'horari o fins i tot s'inventaven els informes. Aquesta ha estat la tasca principals dels detectius privats en el darrer any. En els resultats s'estima que tres de cada quatre baixes laborals que s'investiguen són falses, segons ha explicat el detectiu director del Grup Cabanach, Juan Carlos Cabanach, en declaracions a Europa Press.

La CAEB ha reclamat al Govern de les Illes Balears que actuï per facilitar i agilitar la tramitació de baixes i altes laborals a causa del coronavirus. Segons ha explicat la patronal a través d'un comunicat, la sisena onada ha provocat que Atenció Primària, als centres de salut, estigui "desbordada" i no pugui fer un seguiment actualitzat i correcte dels tràmits laborals de les persones amb el contagi actiu.

La patronal de les Petites i Mitjanes Empreses de Mallorca (PIMEM) ha xifrat en més de 10.000 les baixes laborals registrades el mes de desembre, 3.000 més que les publicades de manera oficial. Segons ha informat la federació, en "aquests moments no s'estan comunicant per part de molts treballadors les baixes per covid, perquè molts passen el contagi de manera molt lleu o simplement sense símptomes".

Dins del sistema públic de la seguretat social s’hi inclou el programa de baixes laborals per incapacitat temporal, que proporciona cobertura econòmica als treballadors que no poden realitzar les seves funcions laborals a causa d’una malaltia temporal. Aquest és un programa diferent del que proporciona cobertura en cas d’accident laboral o incapacitat permanent. Ara que el nombre de baixes s’ha disparat per l’òmicron, és un bon moment per parlar de com funciona tot plegat. 

La Seguretat Social ha tramitat un total de 79.492 baixes a les Illes a causa del covid-19 des de l'inici de la pandèmia. Segons ha informat el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, des del març de l'any passat fins a final del mes de febrer d'enguany, 33.330 treballadors de les Balears han estat de baixa temporal després d'haver donat positiu en una prova PCR, mentre que 46.162 illencs han rebut la incapacitat temporal per ser contacte estret d'un cas de coronavirus.

El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha garantit que els pares amb fills en quarantena i PCR negativa també podran cobrar la baixa per incapacitat temporal i que la mesura es posarà en marxa de manera "imminent". En una entrevista a La Sexta aquest dimecres, ha contradit la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que va assegurar dimarts que les baixes laborals es limitaven als pares amb fills que tinguessin una prova amb resultat positiu.

Continua el debat sobre la conciliació entre treball i cures quan un adult hagi de cuidar d'un menor en quarantena, tot i que les portes de les opcions que tindran els pares per poder adaptar-se a la situació es van tancat. Aquest dimarts ha estat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, qui en roda de premsa posterior al consell de ministres ha descartat concedir baixes. Una opció que ja va rebaixar la ministra de Treball la setmana passada.