Una de les imatges de la pandèmia que em va quedar clavada per sempre en la retina va ser la d’una habitació d’hotel a Kíiv amb desenes de nadons col·locats en fileres com productes en un supermercat. Era un autèntic estoc de nadons que no podien ser entregats pel confinament fruit de l’anomenada gestació subrogada, eufemisme tan asèptic, tan tècnic, que no pertorba les nostres consciències. La legislació espanyola prohibeix aquesta pràctica per ser èticament contrària a la dignitat humana, per la mercantilització de la vida i la instrumentalització de les dones, gairebé sempre pobres, per satisfer els desitjos d’homes i dones rics. 

L'Estat limitarà encara més la pràctica dels ventres de lloguer. Com? Dificultant la inscripció com a fills propis dels bebès nascuts per aquest mètode en un altre país, perquè la pràctica és il·legal a Espanya. El govern de Pedro Sánchez té enllestida una nova instrucció que posarà més traves burocràtiques als "progenitors d'intenció" per evitar que "esquivin" la llei: la nova ordre invalida els certificats estrangers, les sentències d'autoritats judicials internacionals i qualsevol altra declaració acompanyada de documentació mèdica per registrar els menors a Espanya. D'aquesta manera, el Registre Civil espanyol no acceptarà cap d'aquests documents. "Sense excepcions", determina la instrucció.

Malgrat que la legislació espanyola no permet els contractes de ventre de lloguer, cada vegada hi ha més casos de famílies o parelles que se'n van a un país estranger on sí que estan permesos i tornen amb un nadó després d'una gestació subrogada. Un cop aquí, xoquen amb les dificultats per inscriure l'infant, i algunes han acudit als tribunals buscant un reconeixement de la parentalitat. Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha refusat homologar una sentència dictada a Texas que validava un contracte de gestació subrogada. L'ARA ha contactat amb dues especialistes per conèixer quines són les escletxes legals que aprofiten les agències dedicades a la gestació subrogada per driblar la prohibició.

Quan encara és protagonista per ser font d’inspiració d’Ursula von der Leyen per solucionar el tema de la immigració, Giorgia Meloni torna a sumar una altra victòria, en aquest cas al seu país, després que el Parlament italià hagi aprovat una llei que tipifica la gestació subrogada com a “delicte universal”. Els infants immigrants serveixen per a una cosa i els infants comprats, per una altra. El que sembla una contradicció brutal dels drets humans sempre depèn de la utilització ideològica que es faci dels humans.

1. Aquest no és un article sobre la gestació subrogada. Els debats sobre la compra de persones, l’ús de les dones com a ventres de lloguer, les mares-forn com a model de negoci i els límits de la decadència humana els deixo per als experts. En qualsevol cas, aquí la llei és molt clara. La gestació subrogada és il·legal. Des del 2006, l’article de la llei té un redactat que no deixa escletxes per a la interpretació. “Serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”. Naturalment, feta la llei feta la trampa. I qui més qui menys coneix algú que ha anat a buscar un fill a un país on la llei no ho prohibeix si no és a canvi de diners. Tot i que, al capdavall, pràcticament sempre hi ha un intercanvi per una quantitat que la mare considera que fa que li surtin a compte l’embaràs, el part i desprendre’s d’un fill que no veurà mai més. Si, a més a més, al darrere hi ha una xarxa internacional de ventres de lloguer, que s’aprofita de les mares biològiques, el delicte és un crim de lesa humanitat.

El Vaticà denuncia que la gestació subrogada i les operacions de canvi de sexe atempten contra la dignitat humana. Així ho afirma el nou document del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, el ministeri vaticà que s'encarrega de custodiar la doctrina catòlica. Un text l'elaboració del qual ha durat cinc anys i que es va publicar aquest dilluns en ocasió del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans amb l'objectiu d'"aclarir alguns malentesos que sorgeixen sovint al voltant de la dignitat humana".

Si les previsions no fallen, el primer que ens portaran els Reis és pluja i, en època de sequera, això sí que és màgic. Però a les criatures l’aigua no els farà la mateixa il·lusió perquè els esguerra el seu dia de l’any. La cavalcada en remull no és el mateix. Potser pels bons records que tinc de petita, i m’estic justificant, que la nit i el dia de Reis encara tinguin tants seguidors feliços em commou. Els veig l’emoció i els nervis en una fantasia qüestionable però en un temps que socialment dediquem als infants. És bonic veure com ocupen els carrers amb els seus abrics i els seus somriures. Alguns també tenen por i ploren, perquè costa d’entendre, tot plegat, i perquè la gent no acostuma a anar vestida de patge pel món. Afortunadament. El vestuari dels Reis i companyia a mi tampoc no m’ha acabat mai de fer el pes. Massa barroc. Però venen els Reis i se’ns omplen els espais d’infància. De la nostra, de la seva. De tendresa en temps interminables de guerres. 

El Tribunal Suprem ha donat la raó al cantant Miguel Bosé al rebutjar el recurs de la seva exparella Nacho Palau, que demanava que tots dos fossin declarats progenitors de les dues bessonades que van tenir per gestació subrogada abans de la seva ruptura, que biològicament són dos fills d'un i dos, de l'altre. La sala civil ha desestimat així el recurs de Palau sobre una demanda de declaració de paternitat no matrimonial, que estava basada en la convivència i en l'interès dels fills.

El chico de las musarañas és el llibre que Ana Obregón publica avui després de setmanes parlant-ne a les xarxes socials. El text, que va començar a escriure el seu fill, Aless Lequio, abans de morir de càncer, el va decidir acabar posteriorment l'actriu, que ha inclòs el seu testimoni "respectant íntegrament la versió original de l'Aless", com expliquen des de l'editorial, que no ha facilitat exemplars als mitjans de comunicació. "Els textos de l'Aless, que al llibre ocupen de la pàgina 159 a la 231, han estat respectats íntegrament en la seva versió original", ha assenyalat en una nota l'editorial HarperCollins, que només ha difós un comunicat que serà ampliat per Obregón quan torni a Espanya en una roda de premsa que encara no té data.

Al laboratori, la vida cada vegada és més dúctil i la podem manipular fins a fer-li transgredir les seves lleis. Tenim mares biològiques que superen els 70 anys, dones que gesten per substitució, àvies que han donat a llum els seus nets, mares fecundades amb esperma d’un difunt. El serial Ana Obregón, que és el d’una actriu que interpreta un paper rocambolesc en el guió de la seva pròpia vida, ha obert un gran debat públic sobre algunes d’aquestes qüestions, la darrera, la paternitat post mortem. La neta d’Obregón és fruit d’una gestació subrogada amb un òvul d’una donant i l’esperma congelada del seu fill, mort fa tres anys.

Si esteu pensant en invertir, la millor opció és sens dubte fer-ho en dones. Aposteu per aquest actiu que genera i generarà altíssims beneficis. Siguin del color que siguin, neixin al país que neixin, les femelles humanes sempre surten a compte. Només cal veure el que mouen el mercat de la prostitució, la pornografia i la reproducció humana. A hores d’ara encara hi ha barreres que dificulten l’explotació del potencial de les dones, però és només qüestió de temps que les grans empreses amb visió de futur aconsegueixin que els estats flexibilitzin les seves lleis i facilitin el flux de capitals. La disponibilitat d’exemplars als països subdesenvolupats és gairebé infinita i en les societats avançades les condicions laborals faran que cada cop hi hagi més dones que es decantin per aquesta via de treure profit del seu potencial. Cal tenir en compte, a més a més, que el desig de tenir fills dels clients amb un poder adquisitiu molt alt és un mercat en expansió que encara ha de donar moltes alegries. Si teniu una mica de visió de futur de seguida us adonareu que aquest és un terreny molt fèrtil per treure el màxim rendiment a les vostres inversions amb uns riscos mínims.

La nena nascuda a Miami fa escassament dues setmanes com a filla pòstuma d'Aless Lequio, fill d'Ana Obregón, s'ha convertit en el centre de l'actualitat informativa del cor a Espanya. Fins ara havien estat diversos els actors implicats que havien parlat sobre aquest naixement. De fet, n'han parlat fins i tot polítics, ja que aquesta gestació als EUA ha posat en qüestió l'actual prohibició de la gestació subrogada a Espanya perquè permet que tothom qui la faci a fora després pugui viure amb la criatura a l'Estat sense cap gran inconvenient.

Arran del cas recent –i difícil de justificar– d’una coneguda figura mediàtica, s’ha posat de nou sobre la taula la qüestió de la gestació subrogada, que es coneix com a “ventres de lloguer”. La reacció de la ministra d’Igualtat ha estat clara: ha recordat que la nova proposta de llei sobre drets sexuals i reproductius classifica aquesta pràctica com a “violència contra les dones”, aquestes dones que “lloguen” el seu ventre, únicament motivades, diu també Irene Montero, per la pobresa i la precarietat en què malviuen. Fins i tot sense entrar en els aspectes ètics de la gestació per substitució, que és el terme que empra la llei, em sembla que, com a mínim dins dels feminismes, caldria erradicar la denominació despectiva de “ventre de lloguer”, perquè carrega la responsabilitat d’una pràctica considerada nefasta sobre aquestes dones presentades com a víctimes explotades, indefenses i sense veu. L’expressió objectualitza, a més, els seus cossos.

El secretari d'Organització del PSIB, Cosme Bonet, ha justificat aquest dimarts que la indemnització de transició de 10.355 euros, sol·licitada per quatre diputats després de la dissolució del Parlament, s'aplica "des de fa molt", al mateix temps que ha recordat que els parlamentaris no tenen atur. "No és una novetat. A les legislatures anteriors s'hi ha acollit gent, i és una mesura pactada entre tots els grups per donar certa estabilitat a l'hora de cercar un nou lloc de feina", ha argumentat segons declaracions recollides per Europa Press.

Ana Obregón ha sacsejat de nou l'actualitat a l'estat espanyol aquest dimarts a la nit a través d'una exclusiva a la revista ¡Hola! en la qual revela que no és la mare de la criatura que va recollir la setmana passada a Miami. Segons explica ella mateixa a la revista, ella és l'àvia de la nena, que ha nascut de l'esperma congelada del seu difunt fill, Aless Lequio. ¡Hola! esmena així la seva pròpia portada de fa tot just una setmana, en la qual donava per bo que la presentadora s'havia convertit en "mare" als 68 anys, cosa que va generar fins i tot un intens debat polític al Congrés de Diputats. La presentadora revela ara, a més a més, que la criatura es diu Ana Sandra Lequio Obregón. "Aquesta va ser l'última voluntat de l'Aless, portar un fill seu al món", ha explicat la polifacètica figura televisiva espanyola sobre aquest polèmic naixement, que ha tingut lloc a través d'un ventre de lloguer als EUA, on a diferència d'Espanya aquesta pràctica està legalitzada.

"Anna, how hard it's to love you / Anna, I'll never forget you..." Això cantava Miguel Bosé fa més de 40 anys. Les meves amigues d'adolescència sospiraven. De la mateixa manera que les productores de Hollywood havien casat efímerament el pobre Rock Hudson amb la seva secretària a la dècada del 1950, les discogràfiques van decidir aparellar Bosé amb Ana García Obregón a final dels anys setanta. Eren altres temps. Quan les coses van començar a canviar socialment, Bosé decidí mostrar-se tal com era, i ben fet que va fer. Fa 40 anys el cantant repetia que pràcticament l'havia criat Picasso, i Obregón reiterava que era biòloga. I 'nar fent, escolti. En els darrers anys, tots dos han protagonitzat episodis controvertits, i les seves respectives carreres professionals han quedat en un segon –o tercer– pla.

Sabem que les passions arrosseguen més que les raons. Hi ha coses que si es pensen gaire no es fan, i si malgrat tot es fan és perquè el desig les empeny. Això seria aplicable a la decisió que ha pres l’actriu i presentadora de televisió Ana Obregón: viatjar a Miami per aconseguir un nadó per maternitat subrogada als 68 anys. La notícia publicada a la premsa del cor ha fet revifar el debat bioètic sobre la gestació per substitució i el límit d’edat en la maternitat. Les especulacions encara hi afegeixen un altre tema lligat a la possibilitat que el nadó sigui fruit d’una fecundació assistida postmortem. El conjunt de qüestions que afloren són serioses, complexes, delicades, i necessiten ser debatudes públicament, al marge de la crònica rosa i el guirigall espantós de les xarxes socials.

La maternitat subrogada és un d’aquells nusos on les coses fonamentals de la vida pública i privada s’entrecreuen i es posen en tensió. El cas d’Ana Obregón, que a 68 anys serà legalment la mare d’un fill nascut mitjançant un ventre de lloguer, no crea cap debat nou, però fa aflorar l’esperit del temps, com un baròmetre per saber cap on s’ha mogut la sensibilitat majoritària. El que més m’ha cridat l’atenció és un increment del consens contra la gestació subrogada en les noves generacions, alhora que el vocabulari amb què s’ha fet la crítica ha estat gairebé exclusivament el de les desigualtats econòmiques.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest divendres que "respecta absolutament" la decisió d'Oriol Lafau de renunciar a ser un dels membres de la llista electoral del PSIB al Parlament. "L'entenc, perquè vol protegir la seva vida privada, i quan es tracta d'una menor l'entenc amb molta més intensitat", ha apuntat en declaracions als mitjans durant una visita a les obres del nou edifici de Ciències de la UIB. "A més, no vol ser usat com a arma de la pitjor política", ha afegit.