Suècia ha declarat la guerra a OnlyFans i ha il·legalitzat la compra de vídeos sexuals personalitzats a través d'internet. Aquesta plataforma, on els usuaris només poden veure continguts si paguen una subscripció periòdica a la persona que els publica, és una de les afectades per una nova llei que entrarà en vigor l'1 de juliol. Suècia va ser el primer país del món que va criminalitzar els clients i no pas les prostitutes, amb una llei del 1999 que prohibeix la compra de serveis sexuals. Ara, el país escandinau actualitza el seu Codi Penal a les noves realitats i estén la prohibició també a certes pràctiques online.

Què tenen en comú empreses com el líder en robòtica ABB, la farmacèutica AstraZeneca, la tecnològica Ericsson, el gestor de mercats de valors Nasdaq, l’antic fabricant de cotxes Saab i l’emblemàtic proveïdor d’electrodomèstics Electrolux? Encara que pugui sorprendre, totes elles i moltes més estan controlades més o menys per una mateixa família sueca, els Wallenberg.

El govern de Suècia s'ha vist sacsejat les últimes setmanes per diversos esdeveniments que podrien ser dignes de guió de thriller polític: escàndols sexuals, suposats espies i morts sobtades. Tot va començar el 8 de maig, quan l'executiu va nomenar l'exambaixador a Ucraïna Tobias Thyberg nou assessor de Seguretat Nacional. Aquell mateix dia havia de viatjar amb el primer ministre a una trobada a Oslo. Però poques hores després va presentar la dimissió. El motiu era que mitja hora després de l'anunci del seu nomenament algú havia fet arribar tant al govern com a alguns mitjans de comunicació fotos compromeses de Thyberg, que ell mateix havia enviat a través d'una aplicació de cites anys abans.

"M'encanta el bourbon, però perquè no sigui americà hi ha alguna alternativa?"; "Em compraré un nou raspall de dents elèctric. Oral B sembla que és dels EUA. Què me'n dieu, de Philips? O teniu algun consell de raspalls de dents suecs o europeus?"; "Hi ha algun detergent líquid per al rentavaixelles que no sigui dels EUA?". Aquests són alguns dels últims missatges que es poden llegir en una pàgina de Facebook d'usuaris suecs que fan una crida a boicotejar productes dels Estats Units en protesta pel gir de la política de la Casa Blanca des del retorn de Donald Trump.

El govern de Suècia ha anunciat aquest divendres un enduriment de la seva llei sobre tinença d'armes després de patir aquesta setmana el pitjor tiroteig de la història del país. Dimarts passat, deu persones van ser assassinades i almenys sis més van resultar ferides a l'escola d'adults Risbergska, a la ciutat d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm, quan un franctirador va sembrar el pànic entre els estudiants que hi havia al campus disparant aleatòriament a tothom que trobava al seu pas.

Què va motivar la matança de dimarts a l'escola d'adults Risbergska, a la ciutat sueca d'Örebro, a uns 200 km d'Estocolm? La policia encara no ho té clar, segons ha expressat aquest dijous Anna Bergkvist, l'oficial que encapçala la investigació, en declaracions a l'agència France-Presse. L'incident, el més greu en un centre escolar en la història del país, va deixar 11 víctimes mortals i sis ferits de diversa consideració, a més de l'autor, que es va suïcidar.

Un dels activistes antiislam que van promoure les cremes de l'Alcorà a Suècia el 2023 ha mort assassinat a trets a casa seva a Södertälje, al sud d'Estocolm. Salwan Momika, un iraquià cristià de 38 anys, estava citat justament aquest dijous a comparèixer al tribunal de districte d’Estocolm, que havia d'anunciar el veredicte per les acusacions d’incitació a l’odi ètnic que pesaven sobre ell i un altre activista, Salwan Najem, que també estava citat als jutjats i n'han posposat la vista.

"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.

Els bitllets i les monedes gairebé són una cosa del passat a Suècia, on en els últims anys els diners en efectiu pràcticament han desaparegut dels comerços i de les butxaques dels suecs. Per pagar en un supermercat, un bitllet de transport públic, o en una cafeteria, el més habitual és veure la indicació “kontantfritt” és a dir, que només es poden utilitzar mètodes digitals com les targetes de crèdit o els mòbils per fer la compra.

A l'extrem nord de Suècia l'empresa Northvolt va posar en marxa l'any 2017 la primera gigafàbrica de bateries per a vehicles elèctrics a Europa. La idea dels dos cofundadors de la companyia, Peter Carlsson i Paolo Cerutti (tots dos exdirectius de Tesla) era clara: els grans grups automobilístics europeus necessitaven bateries per a l'electrificació dels seus cotxes, ja que la indústria no es podia permetre dependre dels models fabricats a la Xina, que dominen el mercat de manera rotunda. Northvolt va dissenyar una bateria de ions de sodi que no contenia liti, era barata i més sostenible per al medi ambient. D'aquesta manera, l'empresa es va convertir en la gran esperança de la Unió Europea (UE) en la carrera mundial contra els fabricants asiàtics per a la construcció de bateries per a vehicles elèctrics.

Per primera vegada en 50 anys Suècia ha deixat de ser un país que rep més immigració de la que emet. Queden lluny els dies en què el primer ministre de Suècia l'any 2015, el socialdemòcrata Stefan Löfven, feia una crida perquè el país "fes un esforç" per acollir els refugiats que fugien, en aquell moment, de conflictes com la guerra de Síria. Nou anys després, el país nòrdic treu pit d'haver deixat de ser un lloc d'acollida per als estrangers, siguin sol·licitants d'asil o immigrants vinguts des de fora d'Europa. Així ho expressava la ministra de Migració, Maria Malmer Stenergard, en una roda de premsa en què el govern va revelar que preveia per a l'any 2024 que el nombre de persones que sortiran de Suècia superarà el nombre de persones que s'estableixen al país escandinau: el que s'anomena una emigració neta.

A partir d'aquesta setmana els avis podran rebre a Suècia una pensió del permís per paternitat, després de la promulgació d'una llei pionera destinada a ampliar les prestacions per tenir cura dels fills més enllà de la família immediata, segons explica un article del New York Times.

El setembre de l'any passat, el New York Times revelava que Johan Floderus, un diplomàtic suec a la Unió Europea, feia gairebé un any i mig que estava empresonat a la presó d'Evin de Teheran. Les autoritats iranianes l'havien detingut l'abril del 2022 durant un viatge al país, acusat d'espiar per a Israel. En aquell moment, l'oficial iranià Hamid Nouri estava en presó preventiva a Estocolm, a l'espera del veredicte de la justícia sueca, acusat de participar en l'execució de milers d'opositors iranians el 1988. La condemna va arribar poc després: cadena perpètua per crims contra la humanitat, un gran èxit per als familiars de les víctimes i els defensors dels drets humans. En aquell moment, però, ja van sorgir veus que alertaven que aquell veredicte seria utilitzat pel règim de l'Iran per exercir la seva polèmica diplomàcia dels ostatges, és a dir, la detenció d'estrangers per intercanviar-los per ciutadans iranians o per diners.

L'auge de l'extrema dreta i la caiguda dels partits ecologistes a Europa són les dues principals conseqüències de les eleccions d'aquest diumenge. Però hi ha una zona del continent en què ha passat justament el contrari. Als tres països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Finlàndia i Dinamarca), els partits de l'esquerra verda són els grans guanyadors d'aquests comicis, mentre que l'extrema dreta ha reculat. I en tots tres estats, els resultats han sigut inesperats i històrics.

Els ministres de Defensa dels països bàltics i nòrdics estan reunits aquest dijous a Lituània, en plena escalada de tensió amb Rússia a la regió. Tot just aquest dimecres les autoritats bàltiques van alertar sobre la suposada intenció del Kremlin d'apoderar-se d'algunes illes que són territori de Lituània i Finlàndia al mar Bàltic. El govern de Vladímir Putin vol modificar les seves fronteres marítimes al mar Bàltic i amenaça amb generar una nova crisi diplomàtica annexionant-se illes reclamades per alguns d'aquests estats bàltics. Aquest dijous la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha admès que el ministeri de Defensa està treballant per "clarificar" les fronteres marítimes de Rússia, tot i que ha assegurat que és una feina purament “tècnica”. Segons la portaveu, les fronteres al mar Bàltic han d'estar "d'acord amb la llei internacional".

L'hivern ha estat llarg per als piquets informatius del sindicat IF Metall que des de fa sis mesos s'han presentat cada dia davant del taller que l'empresa de cotxes elèctrics Tesla té als afores de Malmö (Suècia). La vaga contra Tesla va començar el 27 d'octubre de 2023 davant la negativa de la companyia a firmar un conveni col·lectiu per als seus 130 mecànics, i ja s'ha convertit en el conflicte laboral més llarg dels últims cent anys en el país escandinau. En aquest temps, les posicions entre l'empresa dirigida per Elon Musk i el sindicat suec continuen enrocades. Però rere la tanca on els piquets es manifesten cada dia no sembla que l'activitat s'hagi aturat. En aquest taller, els cotxes continuen arribant per ser reparats, i la majoria de mecànics segueixen al seu lloc de treball, una situació que es repeteix de manera semblant en els set tallers que la marca té al país.

L'organització del Festival d'Eurovisió a Suècia justament l'any en què es compleix mig segle des que ABBA va guanyar el certamen amb Waterloo havia de ser un motiu de joia nacional en un país d'eurofans. Eurovisió és un autèntic fenomen de la cultura popular a Suècia, però la celebració aquest any a Malmö ha quedat entelada per la polèmica al voltant de la participació d'Israel. La policia sueca ha posat en marxa una operació especial de seguretat, davant la previsió que es produeixin protestes multitudinàries a la ciutat i que hi pugui haver aldarulls.

Suècia busca més reclutes per al rearmament de les seves forces armades. L'entrada del país escandinau a l'OTAN el mes de març passat ha anat acompanyada de l'augment en un 28% del pressupost en defensa per aquest any, i així es compleix amb les exigències de l'Aliança Atlàntica de destinar el 2% del PIB. Però, com en altres països europeus, el principal problema de les tropes sueques és que hi falten soldats.

Boscos boreals, llacs, rius, fauna salvatge, muntanyes icòniques, glaceres, cels majestuosos, blanc omnipresent, cultura mil·lenària. Kiruna, a la Lapònia sueca, és llar de l’únic poble indígena europeu, que lluita per preservar un ecosistema únic en un entorn natural d’una bellesa imponent. Alhora, és un dels símbols del progrés industrial de Suècia, i l’exemple més visible de les seves conseqüències. 

La cadena de farmàcies sueques Apotek Hjärtat, que té gairebé 400 establiments al país, ha introduït un límit d'edat per vendre productes de cura de la pell arran de l'increment de la demanda entre adolescents cada cop més joves per aquesta mena de cosmètics, un fenomen batejat com a cosmeticorèxia que també va a l'alça a Catalunya. La companyia ha decidit que no vendrà certs tipus de cremes a menors de 15 anys tret que tinguin consentiment dels pares o motius mèdics per comprar-les. En concret, vetarà l’accés a les que incloguin ingredients com els àcids exfoliants AHA i BHA, vitamina A i C i peeling enzimàtic.