Els éssers humans, igual que la resta d’espècies, hem evolucionat per adaptar-nos a les condicions de la Terra. Cos i ment han estat modelats per la mà invisible de la selecció natural. Però motivada per la curiositat i les ganes d’exploració, la humanitat ha aconseguit traspassar les fronteres del nostre planeta per endinsar-se en l’entorn inhòspit de l’espai.

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba d'aprovar els primers estatuts que fem en els darrers vint anys i els tercers de la història de la institució. La normativa que ens ha d’administrar a partir d'ara s'ha fet de manera cooperativa, col·laborativa i participativa; mantenint els principis que han de regir una universitat com la nostra, però amb la mirada llarga cap al futur que hem de compartir i fer entre tota la comunitat. Som la primera universitat catalana en adaptar els estatuts a la nova legislació. Aquest pas endavant ens permet obrir camí.

Ha mort el nostre amic i company Joan B. Culla, després d’una llarga malaltia que ell mateix ha afrontat amb una lucidesa i serenitat admirables. En va deixar una mostra contundent i definitiva el 21 de setembre passat, a l’acte que el diari ARA, el mateix CCCB i un grup d’amics encapçalat per Borja de Riquer li van dedicar. Unes darreres paraules públiques impecables.

Quan va esclatar la Guerra Civil, Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va prendre la decisió de quedar-se a Catalunya. Una dècada més tard va publicar Tino Costa (Àncora, 1947), encara escrita en català, i un any després va renéixer en llengua castellana amb Sobre las piedras grises, novel·la que va rebre el premi Nadal. "Més endavant se li va retreure que no prengués la decisió d'exiliar-se, la trajectòria en castellà, les col·laboracions a la premsa [La Vanguardia, Abc i altres] i també l'amistat amb uns quants personatges destacats del règim cultural franquista, com ara Joan Teixidor, Ignasi Agustí i Josep Vergés, tots ells del grup Destino", fa memòria Joan Antoni Forcadell, impulsor del primer congrés acadèmic dedicat a Sebastià Juan Arbó, que se celebrarà a Amposta i a la Universitat Autònoma de Barcelona el 25 i 26 d'octubre.

De l’entrevista d’Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) a Pompeu Fabra (Gràcia, 1868 - Prada, 1948) per a L’Opinió (17-X-1933). Fabra presidia la Universitat Autònoma republicana. Fidel a la Generalitat, va ser empresonat en el vapor Uruguay (foto) amb altres autoritats al fracassar la proclama federalista del president Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934.

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Maryland Baltimore County (UMBC) han descobert un nou procés capaç de generar resistència a fàrmacs sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic. Els investigadors han analitzat la informació genètica dels bacteris per trobar l'origen dels elements resistents a sulfamides –fàrmacs antimicrobis– que es detecten freqüentment en superbacteris als hospitals.

Diferents exrectors de les universitats catalanes han manifestat aquest dimarts el seu descontentament davant la postura que han adoptat els diferents centres educatius en relació amb la situació política actual. A través d'un manifest presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'associació ha tingut un record per als presos i exiliats independentistes i ha qualificat la situació "d'abús de poder escandalós, impropi d'un estat democràtic".

Els residus generats pel turisme a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant el període estiuenc, i arriben a multiplicar-se per set en algunes platges molt freqüentades. És el que certifiquen les dades obtingudes per una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) "en el marc d'un projecte europeu que pretén analitzar i proposar solucions als efectes de l'increment de les escombraries a l'estiu en vuit illes de la Mediterrània", segons assenyala la UAB. Entre les platges amb més acumulació de residus hi ha Torà (Peguera) i el Caragol.

El setè congrés internacional Lope de Vega s'ocuparà de totes les línies de recerca que tracten la relació entre el dramaturg i la història, tant estudis clàssics sobre el tema com algunes aproximacions renovadores que, els últims anys, han aportat matisos o canvis importants sobre la perspectiva de l'autor entorn al significat, les funcions i les relacions amb l'expressió artística de la història.

El professor Jordi Castellanos ha mort la matinada de dijous als 66 anys, segons ha informat la revista 'L'Avenç' aquest divendres. Està considerat com un dels historiadors de la literatura catalana més destacats i més renovadors de les darreres tres dècades. Va ser un dels principals especialistes en el Modernisme i també va estudiar el Noucentisme. Es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971 i, des del 1988, en va ser catedràtic de filologia catalana.