Rei de Mallorca és només un dels títols d’una llista interminable que ostenten els sobirans espanyols. Però, molt probablement, ha estat l’‘emèrit’ Joan Carles I el monarca de tota la història que més temps ha passat a les Illes Balears: més que els mitificats reis ‘privatius’ –Jaume II, Sanç I i Jaume III– que no hi eren gairebé mai, perquè s’estimaven més quedar a la cort de Perpinyà i a les seves possessions continentals. Recordam aquest vincle amb l’Arxipèlag quan es compleixen 50 anys de la seva proclamació, com a successor de Franco, el 22 de novembre del 1975.

Aquest dilluns al matí Felip VI ha estat l'encarregat d'inaugurar la V edició del Foro Económico Español Wake up, Spain!, però abans que comencés el discurs oficial, el monarca ha hagut de disculpar-se pel seu aspecte, que ha captat les mirades dels assistents. Amb la meitat inferior de la cara completament vermella, el rei d'Espanya no ha fet veure que no li havia passat res: "Això és el que passa quan un no es protegeix adequadament del sol", ha afirmat amb un somriure.

El ja tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha celebrat aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC), que se celebra a Barcelona des d'aquest dilluns 3 de març fins al dijous 6 de març.

Poc més de 8,4 milions d'euros. Aquesta és la partida que els pressupostos generals de l'Estat van atorgar a la casa reial espanyola per al 2023. En realitat, però, la monarquia costa molt més als espanyols. Diversos ministeris hi aporten quantitats milionàries i alguns, com Defensa i Interior, oculten les xifres de manera sistemàtica. Per això, malgrat que Felip VI va simular un acte de transparència quan va pujar al tron, avui en dia és impossible saber quin és el cost de la monarquia per a cada ciutadà: ni les peticions de transparència pública ni els mateixos polítics amb preguntes parlamentàries aconsegueixen arribar a la xifra total.

Un conjunt de circumstàncies han precipitat la història del Regne de Dinamarca. Per a sorpresa de tots els danesos, el missatge de la reina Margarida d'aquest 31 de desembre no va tenir els habituals desitjos de la benvinguda d'un nou any. A la televisió pública danesa, la sobirana va anunciar que abdicava i es coronaria el seu fill Frederic. La cerimònia serà aquest diumenge, 14 de gener, el mateix dia que es compliran 52 anys del seu regnat. Margarida passarà el pes de la Corona al seu primogènit, en un context d'incertesa i de tensió familiar.

La decisió del rei de permetre al Sr. Núñez Feijóo cercar suports parlamentaris per ser nomenat president del govern té un perill. Si quatre vots dels 350 del Parlament canvien de bàndol per raons d’interès personal, no polítiques, el Sr. Núñez Feijóo seria nomenat. Seria un frau de llei, però un fet d’impossible marxa enrere. Un ridícul col·lectiu amb conseqüències polítiques per a la legislatura i més enllà. El perill no és hipotètic perquè la decisió es pot justificar sobre la base d'evitar que el “Gobierno de España esté condicionado por independentistas acabando asi con la interinidad institucional que ello representa”.

Les vacances són moments de distracció i de trobades familiars, però en un clan no convencional la cosa sempre és més complicada. El cap de setmana passat Joan Carles va fer els sis mil quilòmetres que hi ha des d'Abu-Dabi fins al seu exregne. L'estratègia, en lloc d'aglutinar, va acabar sent una reacció de pols oposats que va catapultar el rei Felip fora de la Península, concretament a l'illa major de les Balears. Però aquest no és l'únic moviment que hi ha hagut a la casa reial dins del continent europeu, on cada membre activa les seves prioritats a conveniència.

El paper del rei havia estat fins al 2015 poc més que testimonial en l'elecció d'un candidat a la investidura, però ha acabat agafant una transcendència especial amb els resultats incerts que van repetint-se a les urnes des de llavors. La constitució de les Corts després d'unes eleccions generals és el pas previ perquè Felip VI faci una ronda de consultes amb els grups parlamentaris per determinar qui és el candidat que reuneix més suports per ser investit president. Aquesta vegada, però, el monarca es pot trobar amb un dilema, perquè tant Alberto Núñez Feijóo com Pedro Sánchez estan disposats a presentar la seva candidatura per presidir el govern espanyol tot i no tenir, d'entrada, els suports suficients. A qui hauria de triar Felip VI? Té límit de temps per fer-ho?

El rei Felip VI ha rebut en audiència aquest dijous la presidenta del Govern, Marga Prohens, a les 10.10 h al palau de l'Almudaina, en una reunió que s'ha estès poc més de mitja hora. En la primera trobada de la popular amb el monarca des que va ser investida presidenta de l'Executiu balear, Prohens li ha entregat un document amb els deu eixos principals del nou Govern. "La conversa ha girat al voltant de les Illes i hem tractat els reptes que tenim en habitatge, manca de professionals, en el sector turístic, la sostenibilitat, el transport, la universitat i la innovació", ha dit la presidenta del Govern, després de reunir-se amb el rei.

Els partits d'esquerres del Parlament, juntament amb El Pi, han fet possible que s'aprovi una iniciativa per "posar fi" a la inviolabilitat del rei d'Espanya. Es tracta d'una proposició no de llei (PNL) que ha presentat Més per Menorca i que s'ha debatut a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals. D'aquesta manera, la Cambra "insta el Congrés a emprendre els canvis normatius necessaris per posar fi a la inviolabilitat de la figura del rei prevista en l'apartat tercer de l'article 56 de la Constitució espanyola de 1978, almenys en tot allò que sigui relatiu a les activitats alienes a la seva funció constitucional".

‘Hispània’ és un concepte geogràfic: la península Ibèrica. La reconquesta de l’Espanya ‘perduda’ no deixa de ser una idea encunyada al servei dels reis d’Astúries per legitimar la seva continuïtat amb els visigots -que, per cert, mai no dominaren les Illes Balears-. El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó no establí cap unitat, ja que cadascuna de les espanyes continuà amb el seu ple autogovern, fins als segles XVIII i XIX. I, de fet, mai no hi ha hagut una Hisenda comuna espanyola, ni tan sols en temps de Franco. La celebració del 12 d’octubre -Festa Nacional espanyola-, aquest dilluns, és bon moment per parlar-ne.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha reunit aquest dilluns amb Felip VI al palau de l'Almudaina i ha aprofitat aquesta trobada per reclamar al rei la mateixa solidaritat que "les Balears han tingut amb la resta de territoris espanyols" ara que les Illes són la comunitat autònoma que més pateix l'impacte econòmic i social de la pandèmia de coronavirus. "Serem qui ho passarà pitjor econòmicament", ha subratllat, a més de demanar mesures de suport específiques per part del govern d'Espanya i "participar de manera molt més activa dels fons europeus".

MÉS i Podem són els únics partits de les Balears amb representació parlamentària que han criticat sense cap ombra de dubte la fugida d'Espanya del rei emèrit Joan Carles I. El PSIB, en canvi, es desmarca de les crítiques dels seus socis de Govern. La diputada del PSIB Mercedes Garrido ha valorat aquest matí a IB3 Ràdio que Joan Carles de Borbó s'hagi posat a disposició de la justícia però ha admès que si finalment les acusacions es confirmen es demostraria que hi ha hagut "un flagrant incompliment de les funcions dels rei emèrit".

Els ciutadans de les Balears gasten 81.605 euros al mes per mantenir el palau de Marivent, un edifici que està tancat la major part de l’any a l’espera que els reis espanyols hi passin alguns dies durant l’estiu. En total, el Govern ha previst una partida de 979.260 euros per al 2020. Com a contrapartida, aquells que en tinguin ganes poden visitar els jardins durant un període limitat de l’any, sempre supeditat al fet que els membres de la família reial no facin ús del palau -estan tancats al públic durant Setmana Santa i del 15 de juliol al 15 de setembre-.

Fa gairebé mig segle, des del 1972, que el palau de Marivent, llegat al poble de les Illes Balears perquè fos un museu i escola d’art, fou desviat per la Diputació franquista del propòsit dels seus mecenes. Així, va acabar perdent la seva col·lecció d’art, la biblioteca i el mobiliari, tot, per ser lliurat com a espai de vacances al llavors hereu del dictador, Joan Carles de Borbó. I tot això encara que la família reial espanyola ja tenia un lloc on estiuejar a Palma mateix, el palau de l’Almudaina, on no viuen mai, però que a la web de Patrimonio Nacional encara consta com la seva residència oficial a Mallorca.

El Govern balear no es planteja fer cap passa per recuperar l’ús públic del palau de Marivent i ni tan sols sap quin camí legal hauria de seguir per intentar-ho. Aquest tema no s’ha posat mai damunt la taula al Consolat de Mar, segons fonts de l’Executiu. I això, malgrat que els socis del PSIB han reivindicat públicament diverses vegades que els ciutadans puguin tornar a fer ús del palau. Cal recordar que Marivent -que és propietat de l’Executiu i també la residència d’estiu de la família reial espanyola-és una donació de la viuda del pintor grec Joan de Saridakis, Anunciación Marconi, perquè fos un museu. Fonts del Govern destaquen que, després de la mort de Marconi, el seu fill, José Carlos Herrmann Marconi, va renunciar a la propietat l’any 1978 a condició que fos utilitzada pel cap d’Estat o els seus successors en les seves visites a les Illes Balears. Això sí, no va especificar si aquests caps d’Estat havien de ser reis... o presidents.