<![CDATA[Ara Balears - paraules]]> 10 <![CDATA[La cuina tradicional desapareix i la llengua s’empobreix: “Tothom sap què és el ramen, però no les burballes”]]>

Poc a poc, sense gaire renou, la cuina tradicional de les Illes Balears es va apagant. No ho fa per una sola causa ni d’un dia per a l’altre, sinó a conseqüència d’un canvi profund en la manera de viure, de menjar i de relacionar-nos amb el temps. La globalització, la cultura de la immediatesa i una alimentació basada en la rapidesa han anat desplaçant una cuina que requereix foc lent, paciència i transmissió oral. Això ha provocat la desaparició de part del vocabulari culinari i del patrimoni lingüístic que durant segles ha definit la identitat cultural de les Balears. Paraules que abans circulaven amb naturalitat a les cuines de les Illes, avui són cada vegada més desconegudes entre les noves generacions, un reflex de com la desaparició dels plats tradicionals s’acompanya de la pèrdua de llengua i coneixement cultural.

]]> <![CDATA[Hi ha illes més illes que d’altres?]]> Si ho demanam al Dr. Antoni Pons Esteva, professor de Geografia de la UIB, segurament ens dirà que sí. Per argumentar-ho recorrerà al concepte d’’illeïtat’, a partir del qual va fer la seva tesi doctoral: ‘Turisme, illeïtat i urbanització a les Illes Balears, 1956-2006’. Ell mateix hi explica que aquest concepte, dit "iléité" en francès i "islandness" en anglès, va ser encunyat en català per un insigne antecessor seu a la UIB, el geògraf felanitxer Bartomeu Barceló, qui també devia ser el primer a emprar el terme ‘nisologia’ per designar una àrea de coneixement, interdisciplinari i transversal, que abastaria l’estudi de tot allò que té a veure amb les illes. 

]]> <![CDATA[Ni 'chichons', ni 'tirons': 20 paraules sobre salut que sempre et surten en castellà però pots dir en català]]>

El català està malalt (això diuen les enquestes) però justament és a les consultes mèdiques on està patint més. Per revertir la situació, aquest dimecres es presentarà en societat l'Associació Metges-Salut pel Català, que té l'objectiu de promoure l'ús del català a l'àmbit de la salut i la recerca biomèdica. La setmana passada 3.711 professionals sanitaris van començar els cursos en línia i gratuïts que ofereix el Govern per millorar el coneixement de llengua. El català té els dies comptats o encara pot reviscolar? Qui guanyarà la batalla, el sarpullit o la granissada? L'enfermetat o la malaltia?

]]> <![CDATA[Les set paraules que no pots dir a la televisió]]>

L’any 1972 l’humorista George Carlin va estrenar un monòleg en un auditori de Santa Monica per enregistrar-lo en un àlbum que titularia Class clown. Carlin, una estrella de la contracultura, era conscient que el seu discurs de set minuts tindria impacte en la seva trajectòria mediàtica, però no s’imaginava que les conseqüències anirien més enllà de la seva mort. 

]]> <![CDATA[I tu, ja has jugat a Poble? Així funciona el Wordle dels municipis de Mallorca]]>

Els jocs lingüístics, com el Paraulògic i el Wordle en català, s'han fet virals. De fet, del Wordle –que va néixer gràcies a una història d'amor– comença a haver-n'hi algunes versions, com ara el Worldle, que consisteix a esbrinar països. Mallorca no podia ser menys i en té la seva pròpia versió: Poble és el joc que repta els jugadors a descobrir amb quatre intents de quin municipi és la silueta que es mostra en pantalla. Només es pot jugar una vegada al dia.

]]> <![CDATA[Moixa experta i vulnerable]]> Si la pandèmia ha creat el seu propi llenguatge, no és perquè hagi introduït mots novells a la parla comuna de les persones, sinó, sobretot, perquè n’ha posat en primer terme alguns que feia anys que esperaven en el banquet o perquè ha ampliat el sentit i el significat d’alguns altres. Donada la magnitud de la tragèdia, el llenguatge no n’ha sortit gaire malparat. Els canvis o modificacions s’han centrat en pocs mots. Per exemple, abans de la pandèmia no hi havia persones o grups. Hi havia pobres, miserables, malalts vells, ruïnes i altres mots o expressions que es referien a aspectes de les tragèdies del cada dia prepandèmic. Ara s’han agrupat les víctimes de malaurança en aquest adjectiu tan acollidor –vulnerable-, malgrat tot, ja que evita les purulències, les sentors, les manifestacions més contundents de la misèria. L’adjectiu és fabricat de robes netes, de tacte acollidor, i se’n fa ús com a eina de destraumatització.

]]> <![CDATA[Classe magistral de paraulotes]]> Netflix acaba d’estrenar History of swear words (La historia de las palabrotas), una minisèrie de sis episodis plena de coneixements i curiositats. Repassa amb sentit de l’humor però amb rigor la història de les paraulotes més populars en anglès. Fuck, Shit, Bitch, Dick, Pussy i Damn són les sis paraulotes que ens presenta l’actor Nicolas Cage com si fos un acadèmic histriònic que es pren la seva feina amb molta intensitat. Ens parla des d’un saló acollidor i elegant, al costat de la llar de foc: “Són els tabús més populars i fascinants que tenim. Però el secret del seu poder fins ara ha estat envoltat de misteri. Acompanyeu-me en un viatge per la història, l’evolució i l’impacte cultural de les paraulotes”, ens diu en el primer episodi. Ell introdueix la paraulota i a continuació un seguit d’especialistes en lingüística aprofundeixen en el terme amb precisió. Expliquen com el transcurs de la història i els grans esdeveniments han influït en l’ús de determinades paraules, com per exemple els moviments feministes, les tendències musicals, el cinema i la televisió o la implementació d’alguns nous costums socials. Inicialment, el terme shit (merda) tenia a veure amb un sistema de transport dels fems per adobar terres i no era, en cap cas, una paraula grollera. Va ser el desenvolupament del sistema de clavegueram a les ciutats i la consolidació de la privacitat a les llars a l’hora de fer les necessitats que va fer que tot allò vinculat amb l’escatologia resultés barroer i mal vist. Aquest tipus d’explicacions es van alternant amb gràfics i intervencions puntuals d’algun científic que explica el vessant més emocional de les paraules i el que suposa a nivell neuronal l’ús de paraulotes. Paral·lelament un grup d’humoristes reflexionen sobre l’ús que fan ells de les paraulotes per oferir un punt de vista més popular i quotidià del llenguatge. History of swear words aprofundeix en els múltiples matisos al voltant de les paraulotes: serveixen per maleir, espantar, calmar, desfogar-se, elogiar, insultar, vexar i fins i tot empoderar. Depenent del cas, cada capítol aborda qüestions sexistes, racistes o classistes vinculades a l’ús de les paraules i analitza alguns casos de reapropiació del llenguatge. Si sou dels que gaudiu quan es fa divulgació lingüística, us agraden les curiositats al voltant de les paraules, simplement teniu ganes de rebre una original xerrada pedagògica o esteu aprenent anglès, History of swear words són sis dosis de vint minuts que us distrauran.

]]> <![CDATA[Converses filològiques]]> Començ a escriure aquestes retxes amb la confessió d’un deute: el títol d’aquest article no és meu. El dec, com dec i no dec també gairebé totes les paraules que em pos a la boca, a Pompeu Fabra i Poch. El ‘seny ordenador de la llengua catalana’ va publicar, al llarg dels anys vint, prop d’un miler de textos breus al diari La Publicitat per tal de divulgar les seves investigacions lingüístiques, que culminarien, sobretot, amb l’aparició del cèlebre i quasi miraculós Diccionari General de la Llengua Catalana (1932). Eren els anys (és que s’han acabat mai?) de la pugna entre el que en deien català antic i el ‘català que ara es parla’, i la gent estava (hi segueix, sens dubte) àvida de debat.

]]> <![CDATA[Fer país o posar-lo al mapa]]> Ja us haureu fixat que hi ha mots i expressions que es posen de moda i que són utilitzats fins al vòmit per la pràctica totalitat de persones que projecten la seva veu al públic en general. Ara ja ha amainat l’ús de l’adjectiu ‘emblemàtic’, que s’aplicava de manera esburbada tant a un carrer com a una marca de paper higiènic. Encara dura la utilitat del punt ‘on tradició i modernitat es donen la mà’ –‘cruïlla de civilitzacions’, també. Ja no hi ha tants d’elements ‘històrics’, així qualificats fins i tot alguns esdeveniments que encara no havien succeït. Va passant el temps de l’’empatia’, però el buit que deixa és nerviosament ocupat per la ‘resiliència’ –fermau-vos el cinturó. No afluixa l’ús del adjectiu ‘espectacular’, com un martell incessant contra els timpans. El ‘paradigma’ –el canvi de– viu moments de glòria. S’ha rebaixat una mica, a parer meu, el verb ‘interactuar’, que ens ha, literalment, sofregit la sang durant uns quants anys.

]]> <![CDATA['Selfi', 'meme', 'todólogo' i 'sororidad', noves paraules acceptades per la RAE]]>

La Reial Acadèmia Espanyola ha posat sobre la taula la qüestió d'incloure al diccionari algunes de les paraules que han tingut més ressò a les xarxes: 'selfi', 'meme', 'sororidad', 'todólogo' 'escrache' o 'viralizar' ja estan incloses en la seva versió en línia. També d'altres com 'viagra', 'ISO' o 'ciberarte'.

]]> <![CDATA[Aixopluc, caliu, tendresa..: les 10 paraules més boniques del català]]>

10.469 persones han participat en la votació popular proposada per la direcció general de Política Lingüística en el marc de l’Any Pompeu Fabra. A través de les xarxes socials buscaven les 10 paraules més boniques del català. Les escollides entre les 25 finalistes més votades són: xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta i atzavara.

]]> <![CDATA[L'emoticona del cor, 'paraula' de l'any 2014]]> Quantes vegades heu cedit a la temptació d'enviar un cor per WhatsApp o en un missatge electrònic d'un altre tipus per expressar afecte, encara que hagi estat 'en broma'? Tot indica que aquesta emoticona s'ha convertit definitivament en el símbol més universal utilitzat pels humans per comunicar-se: fins al punt que ha estat escollida 'paraula' de l'any per Global Language Monitor (GLM), l'empresa nord-americana d'anàlisi de tendències en l'ús de la llengua arreu del món.

]]>