El Govern ha arrencat aquest dimecres la segona fase d'excavacions a la fossa de la platja de la Coma a la qual se cercaran restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil en una superfície total de 300 metres quadrats durant quatre o cinc dies.

Les sorpreses que amaga el jaciment de Pompeia són, de moment, inexhauribles, i cadascuna d'elles revela nous detalls que ajuden a fer-se una idea de com era viure a la ciutat romana que l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC va sepultar. Només aquest 2024 s'ha localitzat un saló de banquets decorat amb uns frescos de temes mitològics inspirats en la guerra de Troia i s'han presentat noves troballes a la casa de Leda i el cigne, i una mica més enrere es va descobrir la fleca-presó en què rucs i esclaus vivien tancats en un petit recinte on molien el gra i també un thermopolium, establiment en què se servia aliment i begudes a les classes més baixes de la ciutat, encara amb restes de menjar conservades.

El Govern ha tret a licitació el contracte d'obres per al farciment de les excavacions fetes a Son Coletes, dins el marc del tercer i quart Pla de Fosses, una vegada s'ha donat per conclòs el treball de camp al cementeri.

El govern espanyol ha aprovat una ajuda extraordinària d'un milió d'euros al Consell de Menorca per invertir en el patrimoni arqueològic talaiòtic. En concret, el Consell de Ministres d'aquest dimarts va aprovar la concessió d'una ajuda per finançar intervencions arqueològiques en els jaciments públics de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. Aquest projecte forma part de les accions previstes al Reial Decret 630/2022, que publica el BOE d’aquest dijous, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a diverses institucions per al desenvolupament de projectes culturals.

Les obres que s'han fet al carrer dels Àngels de Pollença han destapat restes humanes, les més antigues que s'han trobat fins ara dins el nucli urbà. "Aquest descobriment és molt important per a Pollença, perquè és la primera evidència d'enterrament romà dins el poble. A l'entorn hi ha jaciments prehistòrics, però dins el nucli urbà és el més antic que s'ha trobat", explica l'arqueòleg Jaume Deyà, que aquests dies ha excavat en aquest indret juntament amb la seva companya, Magdalena Sastre. Aquestes restes descansen damunt teules, "un enterrament molt típic" de la civilització d'aquesta època.

La segona fase d'excavacions al cementeri de Son Coletes de Manacor ha començat aquest dilluns amb una troballa esperançadora per a l'equip tècnic. Es tracta d'una nova peça més del basament de la creu de l'antic cementeri, on les investigacions situen els cossos de les fosses obertes durant els anys de repressió franquista. "Iniciam la segona fase amb molta il·lusió, però amb coneixement de causa", ha explicat Cesc Busquets, arqueòleg del projecte.

L'equip d'excavació al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés ha descobert restes humanes d'un individu adult, en un nou espai domèstic amb diferents estances que estarien cobertes amb un sostre de fang. L'esquelet trobat no permet determinar-ne el sexe, però es calcula que la seva mort es va produir al voltant del segle III aC.

La campanya d'excavacions a Santa Margarida (Sant Martí d'Empúries, Alt Empordà) ha posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l'antic bisbat d'Empúries, una de les edificacions més importants d'un conjunt episcopal d'època tardoantiga. La intervenció només ha permès recuperar una part de la planta però els elements conservats permeten calcular que devia tenir una amplària d'entre 13 i 14 metres, i una longitud superior als 20 metres. Avui les restes són a tocar de la carretera que va de l'Escala a Empúries, però antigament això era l'estuari del riu Ter, que desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries.

L’excavació de la necròpoli de Son Real arriba al final aquest mes de juliol. La d’aquestes darreres setmanes, per tant, ha estat la darrera campanya del jaciment; hi ha fet feina un equip de prop de vint persones, format per arqueòlegs, restauradors i antropòlegs. Una part de l'equip, aquest dimecres dematí, treballava en les darreres restes trobades a la necròpoli. Aquesta campanya és la primera –i la darrera– que es fa a Son Real després d’un any sense excavacions a causa de la pandèmia. Així, representa un punt final a les tasques iniciades el 1998 i que varen continuar les feines que ja s'havien fet l'any 1995 a la necròpoli veïna de l'illot dels Porros. En aquests moments, el cementeri es troba en el seu moment més "esplendorós" i de "consolidació". Que estigui tan a prop de la mar, però, provoca que el jaciment estigui en perill de descomposició per la sal i les temporades de meteorologia adversa.

Comença la darrera campanya d'excavacions i restauració a la Necròpolis de Son Real. Aquesta intervenció, que ha arrancat aquest dilluns i acabarà dia 2 de juliol del 2021, representa el punt final a les tasques que començaren a aquest indret el 1998 i que varen continuar les feines que ja s'havien iniciat l'any 1995 a la necròpolis veïna de l'Illot dels Porros, segons informa l'Ajuntament de Santa Margalida en una nota.

Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han redescobert les restes d'un vaixell que data de mitjans del segle I aC, segons informa l'ACN. El vaixell, que es va enfonsar a les illes Formigues, el van trobar l'any 1958, però portava dècades enterrat sota el mar i sense una ubicació exacta per un error en les coordenades. Els arqueòlegs del CASC han pogut localitzar-lo ara gràcies, en part, al temporal Gloria del mes de gener passat.

L'associació Heritage Recovery ha anunciat el reinici de les excavacions a la zona central del jaciment arqueològic de Torre d'en Galmés per al pròxim dilluns. L'objectiu de la campanya és continuar amb la intervenció que s'hi va fer el mes de febrer de l'any passat, i centrar els esforços en la definició de les construccions registrades, entre les quals destaquen una edificació arquitravada, un espai de trànsit, una estructura amb doble entrada sud i nord de tendència quadrangular i una altra planta circular. També es delimitaran les construccions de planta rectangular de reduïdes dimensiones vinculades a l'etapa medieval islàmica.

Les restes d’un gran fresc d’estil pompeià altimperial han emergit durant els treballs d’excavació arqueològica que s’han realitzat al subsol d’un edifici en rehabilitació que ocupa la cantonada dels carrers de Can Pont i Vic i de la Puresa de Palma. Tant els tres arqueòlegs que hi han treballat al llarg de cinc mesos, Jordi Hernández-Gasch, Sebastià Munar i Pablo Galera, com el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca qualifiquen d’extraordinaris els resultats d’aquesta excavació, un seguiment arqueològic que és preceptiu en tota obra situada a la ciutat antiga.

El Consell Insular de Menorca i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han finalitzat amb èxit les excavacions arqueològiques al fons subaquàtic de Calescoves iniciades a principi de mes. Els treballs han permès extreure restes de ceràmiques dels segles III i II aC.

Els cinc enterraments descoberts enguany a Son Real centraren l’atenció de les més de 200 persones que varen visitar aquest divendres la necròpolis, en una jornada de portes obertes. La visita va ser dirigida pels tècnics responsables, l’arqueòleg Jordi Hernández, l’antropòloga Francisca Cardona i els restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya. La regidora de Cultura, Rocío Romero, va remarcar que la voluntat de l’Ajuntament és que es finalitzi la tasca d’excavació i restauració del jaciment, cosa que, segons els tècnics, es podria aconseguir l’any vinent amb el finançament adequat. Romero va recordar que la necròpolis té un gran valor patrimonial.

Aquest horabaixa Pol·lentia ha tornat a obrir les portes per mostrar els avanços de les excavacions arqueològiques. Les excavacions, en marxa des de la primera setmana de juliol, tenen 94 estudiants fent feina, a més de la brigada municipal i els directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau (Universitat de Barcelona) i Esther Chávez (Universitat de la Laguna).