Una de les principals empreses participants en el Christmas Market de la Feixina és Barca Samba SL, propietat de l'alemany Bernhard Gewessler. Es tracta d'una companyia dedicada al xàrter nàutic que organitza excursions i tot tipus d'esdeveniments privats, des de festes fins a bodes i fins i tot funerals. No obstant això, segons consta al registre municipal, l'activitat que desenvolupa al mercat de Nadal té poca relació amb el sector marítim. Les paradetes que opera sota aquesta marca ofereixen vi i xocolata calenta, paneres de productes mallorquins i una gran varietat d'articles nadalencs i serveis que no tenen res a veure amb la mar.

El Christmas Market de la Feixina té un marcat accent d'Europa central. Segons el llistat de casetes presentat pels organitzadors a l'Ajuntament de Palma, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, 45 de les 61 paradetes que formen part del mercat estan registrades a nom de dos únics empresaris d'Alemanya i Àustria, que mesos abans de l'organització d'aquest esdeveniment varen constituir una societat limitada per gestionar mercadets, entre altres activitats.

L'Associació Barri Cívic de Santa Catalina i el Jonquet, contrària al mercat 'Market Christmas' de la Feixina, ha afirmat, després d'una reunió amb dos regidors del govern municipal, que la mostra nadalenca "es desenvoluparà sense música ambiental".

La caiguda de les borses com a resposta als aranzels imposats per la Casa Blanca a la majoria de països del món té un impacte molt diferent als Estats Units que a Europa. A les dues bandes de l'Atlàntic, els mercats de valors tenen un rol bastant diferent dintre de l'economia: als EUA són una peça clau, tant per al sector empresarial com per a les famílies, mentre que a Europa tenen un paper més secundari.

Els principals mercats financers del món han patit fortes pèrdues després de la bateria d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, mentre que als Estats Units els mercats també han tancat amb caigudes generalitzades. El Dow Jones de Nova York ha retrocedit al voltant del 3,98%, L'S&P 500, que aplega les principals empreses del país, ha perdut un 4,84% i l'índex tecnològic Nasdaq un 5,97%. En el cas de les grans tecnològiques les pèrdues són més pronunciades: Apple ha tancat la jornada perdent un 9,25% i Amazon un 8,98%.

“Si hagués pogut triar, m’hauria agradat que el meu local continuàs com a peixateria”. Joana va deixar el mercat de l’Olivar fa sis anys quan es va jubilar de peixatera i va haver de vendre el seu local a un comerç de restauració, que ven ostres per consumir allà mateix, perquè no va rebre una oferta de cap peixateria. Ara, el seu antic espai dins el mercat està ocupat per taules i cadires on la gent menja. Els propietaris del local actual li varen fer ofertes durant anys i ella les va rebutjar fins que es va jubilar i no va tenir cap altra opció.

La Unió Europea ha arribat a un acord aquesta matinada perquè els pescadors que practiquen l'art d'arrossegament a la Mediterrània "puguin pescar els mateixos dies o gairebé que enguany" amb la condició d'implementar una sèrie de mesures de caràcter ambiental. Tot i això, la presidenta del mercat de Pere Garau de Palma, Paquita Bonnín, ha reclamat aquest dimarts que les condicions imposades des de Brussel·les "s'han de replantejar" i han de tenir en compte la condició d'insularitat que caracteritza les Balears. "Han de pensar que estam dins una illa, que la nostra idiosincràsia és diferent de València, Galícia i Barcelona. Han de prendre mesures diferents per a les Illes", ha denunciat.

El denominat risc polític –la noció que unes eleccions poden tenir un impacte significatiu als mercats financers– va ser durant molt de temps una preocupació dels inversors en mercats emergents. Als països rics, en canvi, paraven més atenció als banquers centrals que als polítics. Però avui en dia les coses són una mica diferents. En els dies previs a les presidencials nord-americanes del 5 de novembre, els preus dels actius es movia d'acord amb les mitjanes de les enquestes. Wall Street xiulava al so del Trump trade, la idea que el nou president serà bo per als mercats.

Els calçons texans d’Araceli Correta (55 anys) llueixen ordenats sobre la taula de la seva parada al mercat de Pere Garau de Palma. Llestos per a una jornada de vendes a 15 euros el parell. O de tres calces per cinc euros. “Tot de bona qualitat”, s’afanya a puntualitzar. De braços plegats i amb les mans sota les aixelles, alterna el relat de com es va iniciar en la venda ambulant mentre utilitza les tècniques de màrqueting de carrer de qui coneix la seva clientela. “Nina, aprofita-te’n. Vinga, calçons que us fan cos Danone! Vinga, que el sol pega fort. Se n’ha recordat avui, la meva sogra, de sortir”, crida Araceli, i ella mateixa riu quan acaba amb el seu reclam. “No, estimada, no cobram amb Bizum”, aclareix a una clienta. Un parell de senyores s’acosten a comprovar la qualitat del gènere, i Araceli –Chiqui per a qualsevol que la conegui– arrenca amb la seva història. “Què vols que et conti? Duc tota la vida fent això. Des que vaig néixer”. I la frase és literal. Criada en el si d’una família nombrosa de cinc germans, els seus pares suraven la prole cobrint fins a quatre mercats en una mateixa jornada. “Anàvem amb la furgoneta i el meu pare ens anava deixant a cadascun en un lloc diferent. No teníem ni una paradeta. Tiràvem un drap gran en terra amb la roba i allà veníem”, narra sobre un mètode com el que segueixen avui els mantaires. “Jo no tenia més de cinc anys quan anava al mercat d’Alcúdia. Abans no es pagaven impostos com ara. Arribava algú amb una ronyonera i anava recaptant. Li donaves alguna cosa i ja tenies el teu tiquet per vendre”, prossegueix.

El Nikkei, l'índex de referència de la borsa de Tòquio, es va ensorrar dilluns un 13% en una jornada, tot i que es va recuperar parcialment l'endemà amb un increment del 10%. Els números vermells de dilluns es van contagiar a la majoria de parquets de la resta del món. A Espanya, l'Ibex-35 va tancar el dilluns amb davallades de tots els valors, i les grans borses del món van estar en números vermells.

La Borsa de Tòquio ha rebotat amb força aquest dimarts després d'ensorrar-se dilluns. En la mateixa línia, els mercats europeus també han obert la jornada amb guanys moderats.

Els mercats artesanals i artístics de Formentera són alguns dels indrets més transitats per visitants durant la temporada turística. Aquest dijous, el Consell ha publicat els horaris prevists per als mercats, que s'iniciaran aquest mes de maig i finalitzaran entre el setembre i octubre.

Antigament, anar a plaça era sinònim d’omplir el rebost per a tota la setmana. Molts recorden anar-hi abans de dinar per comprar tot allò que necessitaven per cuinar-lo, o bé al matí de prest abans de començar a fer les feines de la casa. Ara, a molts de pobles de les Balears, els mercats tradicionals de fruites i verdures s’han convertit en atractius turístics. “La gent dels pobles surt a comprar molt més prest perquè, a partir de les 12 h, fa olor de crema solar”, assegura una santanyinera. En el mateix sentit, una dona d’Inca recorda que “abans, l’únic que hi havia eren inquers i avui dia, hi ha de tot menys inquers”. A pobles com Santanyí, Muro o Alcúdia, on hi ha més places turístiques que residents, algunes persones locals ja no van al mercat, perquè “anar a fer la teringa darrere la gent és complex perquè n’hi ha molta”, explica un home de Santanyí.

Invertir en renda variable, el que coneixem col·loquialment com la borsa, és altament arriscat. De fet, segons l’escala de risc de la CNMV d'1 a 7, la borsa es considera el nivell màxim, de 7. Ara bé, si coneixent el risc decidim fer-ho, podem o bé comprar i vendre nosaltres mateixos accions d’alguna empresa o fer servir un fons d’inversió que ens ho gestioni.

L'entrada del grup saudita STC com a principal accionista de Telefónica marca un abans i un després dins de l'índex borsari espanyol. El capital àrab no té, fins ara, gaire presència dins de l'Íbex-35, però cada vegada s'evidencia més el seu interès per l'empresa espanyola.

L'economia mundial és addicta a l'extracció implacable i insostenible de recursos naturals. Tot i que depenem completament de la natura, la seva contribució –per exemple, l'aigua utilitzada per fabricar roba o el sòl en què creixen els aliments– estan implícits i són, en gran mesura, invisibles. Així doncs, per crear un futur equitatiu i positiu per a la natura necessitem una nova generació de mercats –basats en principis i ben regulats– per als actius i serveis dels ecosistemes.

Katharina Pistor (Friburg, Alemanya, 1963), catedràtica de dret comparat de la Universitat de Colúmbia, és una de les grans expertes a escala mundial sobre com la llei i el dret afecten l'economia. La jurista ha publicat en català el seu últim llibre, El codi del capital (Edicions Saldonar en col·laboració amb la Fundació Irla), en el qual analitza com el sistema financer està sustentat en un grapat d'institucions legals que li donen forma, però que alhora fan possible que es repeteixin les crisis i es perpetuïn les desigualtats.

El preu de l'or torna a tocar a màxims històrics. El preu d'aquest metall preciós es va disparar amb l'esclat de la pandèmia, però es va relaxar posteriorment. Amb la guerra a Ucraïna i les fallides de diversos bancs de fa poques setmanes el preu torna a fregar els nivells més alts mai registrats.