Les eleccions espanyoles de diumenge han situat els partits independentistes en un escenari de certa contradicció: han retrocedit com mai a les urnes, però a la vegada continuen sent decisius a Madrid. Davant d'això, aquest dimecres ERC i Junts s'han emplaçat al Parlament a fer "front comú" al Congrés per negociar de manera conjunta amb el PSOE si hi ha possibilitat d'investir Pedro Sánchez. La interpel·lació mútua ha semblat sincera, perquè per primera vegada s'ha fet sense gaires retrets pel mig. Ara bé, ja hi ha molts precedents d'aquestes interpel·lacions a la unitat que fracassen abans fins i tot de començar. ERC i Junts també coincideixen en un altre aspecte: si Pedro Sánchez vol ser investit, que faci el primer pas.

Les festes de Sant Joan de Ciutadella tindran més efectius de policia i agents d'emergència per garantir la seguretat dels ciutadans. Així ho ha confirmat la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, durant la sessió de control del Parlament. Aquesta informació l'ha donada en resposta a una pregunta del diputat del Partit Popular (PP), José Luis Camps, qui ha recalcat la importància de celebrar aquesta tradicional festa de manera segura: "La seguretat a les festes de Sant Joan no és un joc i el Govern té l'obligació de donar-li suport, ja que disposa d'eines per garantir-la", ha dit.

Els partits del Pacte han carregat aquest dilluns contra l'oposició de la dreta per presentar esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern, i han recordat que els arguments que fan servir es repeteixen cada vegada que els comptes arriben al Parlament. "L'oposició estarà amb la mateixa cançoneta d'altres anys", ha afirmat el portaveu de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, qui ha criticat que les esmenes a la totalitat són "l'opció més fàcil". "La ciutadania necessita veure polítics capaços d'arribar a acords i que no es barallen", ha continuat, i ha remarcat que els serveis jurídics de la Comunitat Autònoma "han donat el vistiplau a aquests pressupostos". A més, Ensenyat ha lamentat que la prudència de la dreta es tradueix en "retallades" i que les baixades d'impostos no són per a tothom. "Sempre s'ho carreguen tot les classes mitjanes i baixes i els autònoms, mentre que les grans fortunes tenen mecanismes per evitar-ho", ha dit. El portaveu ecosobiranista ha acusat l'oposició de fer "una pantomima" i ha reclamat que sigui "més responsable". Ensenyat ha considerat que els pressupostos del govern són a hores d'ara "els millors possibles, amb la realitat que tenim avui".

El diputat de Cs Jesús Méndez ha qüestionat aquest dimarts en el ple del Parlament l'aplicació de la Llei de memòria democràtica durant una interpel·lació del partit taronja, segons ha informat Europa Press. Méndez ha posat com a exemple el canvi de noms de carrers de Palma, "amb l'intent de suprimir els noms de marins il·lustrats que varen néixer dècades o segles abans de feixisme". "Això ens ha col·locat en el punt de mira per a mal, fins i tot en l'àmbit estatal", ha afirmat. En canvi, el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha assegurat que aquesta norma, que es va aprovar a la Cambra fa tres anys, és "un instrument legal absolutament necessari".

El conseller d'Educació, Martí March, ha assegurat aquest dimarts que el català "està en perill" i ha defensat el model lingüístic de la nova llei estatal d'educació (LOMLOE), la qual garanteix "el dret a rebre ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials", segons ha explicat en el ple del Parlament després d'una pregunta de la diputada del PP, Núria Riera. "Al final de l'educació bàsica, tots els alumnes han d'assolir el domini ple de les dues llengües. Aquesta llei no va en contra del castellà, ni contra la concertada i el dret de decidir dels pares", ha afegit, a més de demanar al PP que "deixi d'utilitzar les llengües com a instrument de conflicte". "Són instruments de comunicació", ha afirmat.

El positiu per coronavirus del diputat del PP, Lluís Camps, minuts abans d'assistir al ple del Parlament d'aquest dimarts, ha provocat un retard de més de mitja hora. Camps havia acudit amb tota normalitat a la seu del partit, perquè la PCR no era per cap sospita de patir covid-19, sinó a causa d'una operació quirúrgica.

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, compareixerà aquest dimarts a petició pròpia en el ple del Parlament per informar sobre la situació actual de la pandèmia del coronavirus i donar comptes sobre la seva gestió en matèria de salut. D'altra banda, la Cambra debatrà i votarà el decret pel qual el Govern va modificar, el 28 d'agost, les prestacions socials per la pandèmia, a més de les sancions per incomplir les disposicions dictades per pal·liar la crisi de coronavirus i les exigències de personal a les residències de gent gran.

“Pregunti als pares i mares si la seva gran preocupació són les eleccions. O als autònoms que s’han quedat sense subsidis. O als comerços que han tancat. O als mestres que inicien el curs”. En dues hores i sis minuts de discurs, aquesta, responent al líder del PSC, va ser ahir l’única referència a la convocatòria electoral que va fer el president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu tercer i probablement últim debat de política general. I d’opcions no n’hi van faltar, perquè tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de Cs, van explicitar de manera més o menys vehement que són partidaris d’acudir a les urnes immediatament. També ERC. Sobretot ERC. Els republicans van advertir al president que si no reacciona abans que el Tribunal Suprem l’inhabiliti estarà “lliurant la institució [la Generalitat] altra vegada als repressors”.

La recuperació de l'activitat econòmica a les Balears per la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus i les mesures previstes pel Govern i l'executiu espanyol per fer-hi front centraran el debat del pròxim ple del Parlament aquest dimarts, segons ha informat l'agència Efe. El Govern haurà de respondre també dues preguntes sobre els efectes i les implicacions per a l'agricultura del decret de protecció del territori aprovat fa deu dies.

La posició del Govern en la investigació dels casos d'explotació sexual a menors tutelats per l'IMAS i d'abusos en centres d'internament del Govern es tornaran a debatre aquest dimarts en el ple del Parlament, que abordarà també l'addicció al joc en línia i les reivindicacions salarials de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, segons ha informat l'agència Efe.

Tots els partits polítics amb representació en el Parlament de les Illes Balears han firmat aquest dimarts el Pacte per la Inclusió Social, que té com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones que es troben en situació de risc, pobresa o exclusió social i facilitar i consolidar la feina que fan les entitats socials, segons ha informat l'agència Efe.

Els recents problemes en els concursos d'oposicions a les Balears i una futura llei que reguli l'eutanàsia seran dos dels temes es debatran en el ple del Parlament aquest dimarts, ha informat Efe. També d'altres, com el mesurament de la contaminació i la difusió de les dades que se n'obtinguin, i la situació econòmica de l'Arxipèlag.

El Partit Popular ha presentat una queixa davant la mesa del Parlament pel que considera contínues absències dels consellers del Govern, fet que, argumenten, els dificulta la seva tasca de control de l'Executiu. El portaveu de la formació, Antoni Costa, ha recordat que és la segona vegada que el seu partit es queixa d'aquesta actitud dels consellers.

El ple del Parlament de dimarts debatrà sobre els 177 milions del sistema de finançament autonòmic i l'IVA que el govern estatal deu a les Balears, com també sobre la política de nomenaments d'alts càrrecs i en matèria educativa per part del Govern, entre altres qüestions.

El matí ha estat marcat aquest dijous pels comiats. Inés Arrimadas (Ciutadans), Gerard Gómez del Moral (ERC) i Laura Borràs (JxCat) han demanat la paraula a l'hemicicle per acomiadar-se, però també marxen els presos polítics que ocupaven un lloc al ple (tot i no poder ser-hi): Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, que marxen després d'haver estat elegits al Congrés el 28-A. A banda, també José María Espejo Saavedra (Cs), vicepresident segon de la mesa del Parlament, marxarà a Madrid, així com la diputada del PP Andrea Levy, que va ocupar el número 6 a la llista dels conservadors al Congrés i anirà a la llista de l'Ajuntament de Madrid.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat aquest dimecres que està "decidida a impulsar" des del seu departament una llei per regular l'eutanàsia i el suïcidi assistit a Catalunya. Vergés ha denunciat que "criminalitzar l'eutanàsia és impedir una mort digna" i ha retret a l'Estat que amb aquesta etiqueta "s'està obligant la gent a fer vídeos per demostrar una voluntat inequívoca i personalíssima", en referència al recent cas d'Ángel Hernández, que va ser detingut la setmana passada per haver ajudat a morir la seva dona, que feia tres dècades que patia esclerosi múltiple. La titular del departament de Salut ha admès que el gran escull d'aquesta iniciativa legislativa és el Codi Penal vigent, que penalitza l'eutanàsia i castiga amb una pena de presó de quatre a vuit anys de presó per homicidi aquells que "indueixin el suïcidi".

Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe

El president de la Generalitat, Quim Torra, es manté a l'espera d'un informe del Síndic de Greuges per decidir si retira o no els llaços grocs dels edificis públics en període electoral. Una situació que ha portat Cs a carregar directament contra ell durant la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament. "Quina part de «Retiri la propaganda separatista» no ha entès? No s'amagui darrere els consellers i el processista major del regne, el Síndic", li ha reclamat la cap de l'oposició, Inés Arrimadas. "Jo no m'amago de res i he pres les decisions que considero que he de prendre", ha replicat Torra, tot subratllant que ell "mai" limitarà la llibertat d'expressió i la democràcia.

Amb la proximitat de la vaga feminista del 8 de març, els casos de masclisme i discriminació durant el Mobile World Congress (MWC) s'han convertit en un exemple concret de les queixes de les dones. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, s'ha compromès aquest dimecres en seu parlamentària a arribar al fons de les denúncies (registrades pel sindicat UGT) que Inspecció de Treball investiga per discriminació sexista en la selecció de personal durant el congrés de telefonia.