La història del celler Clos Galena és una història d’amor, llaurada amb esforç i superació. Tot va començar el 1999 quan el farmacèutic i enòleg Miguel Pérez va desitjar fer vins al Priorat. El desig el va inculcar a un equip d’entusiastes que el van acompanyar des de l’inici: l’enòleg Toni Coca, i la seva dona, Merche Dalmau, així que el 2002 ja posaven al mercat el primer vi. El 2013 moria per culpa d’un càncer quan tenia 49 anys, i la Merche es col·locava al capdavant per continuar amb tot allò que el seu marit s’havia proposat. Avui, vint-i-cinc anys després, juntament amb la Merche, hi ha una de les seves tres filles, la Cristina Pérez i, com sempre, des de l’inici, el mateix enòleg i l’Enric Amorós, a les vinyes com a responsable de viticultura. Per celebrar que els mou a tots el mateix entusiasme per fer vins prodigiosos, elaborats amb agricultura ecològica, el celler acaba de treure al mercat el vi Clos Galena. 25 anys d’un somni 2022, una edició limitada de tan sols 1.398 ampolles, elaborat amb un cupatge de les varietats garnatxa, carinyena, syrah i cabernet sauvignon.

L'organització japonesa Nihon Hidankyo, fundada per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki, han rebut el premi Nobel de la pau 2024 pels seus "esforços d'aconseguir un món lliure d'armes nuclears", ha anunciat el Comitè Noruec del Nobel aquest divendres. L'organització noruega ha desafiat totes les travesses, que apuntaven insistentment a un guardó directament vinculat a la guerra entre Israel i Palestina, i ha optat per enviar un missatge contra la bomba atòmica en un moment en què l'amenaça d'una guerra nuclear torna a estar molt present. "El nostre missatge als líders del món és que les armes nuclears no s'haurien d'utilitzar mai més", ha dit el representant del comitè.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha premiat amb el Nobel de Literatura la contundència, compromís i lirisme de l'obra de Han Kang (Gwangju, 1970). L'autora de Corea del Sud és coneguda sobretot per la novel·la La vegetariana, i va ser la porta d'entrada per a molts lectors a la rica i enigmàtica literatura produïda en un país que ha donat també figures reconegudes internacionalment com Lee Seung-U, Kim Young-Ha i Bae Suah. L'Acadèmia ha atorgat a Kang el guardó literari més prestigiós del món –i un dels més ben dotats, amb 950.000 euros– per "la seva intensa prosa poètica, que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana". Quan han trucat a l'autora per comunicar-li la decisió del jurat, "acabava de sopar amb el seu fill després de passar un dia com qualsevol altre", han explicat. Kang ha assegurat que en cap cas s'esperava una notícia com aquesta, i que ha celebrat el premi "prenent un te i en silenci". "Em sento molt honrada –ha afegit–. Des de ben petita he crescut llegint llibres de la meva literatura i també traduccions. Em sento molt unida amb la tradició del meu país, així que espero que el Nobel sigui una bona notícia per als lectors de literatura coreana i també per als meus amics escriptors".

Al món de la ciència hi ha moltes coses que passen per casualitat. Ara bé, per aprofitar-la es necessita iniciativa i una sòlida base de coneixement. Això és el que va donar lloc a una de les aplicacions més conegudes de la recerca de la física canadenca Donna Strickland, per la qual va guanyar el premi Nobel de física el 2018.

A Oppenheimer, la pel·lícula d’èxit sobre la fabricació de la bomba atòmica, hi ha una escena memorable en què Luis Álvarez, físic de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, llegeix el diari mentre li tallen els cabells. Tot d’un plegat, Álvarez s’aixeca de la butaca d’un salt i corre carrer avall com un esperitat empaitant un col·lega seu, el físic teòric J. Robert Oppenheimer. “Oppie! Oppie! —crida—. Ho han aconseguit! Hahn i Strassmann, a Alemanya. Han escindit el nucli de l’urani! Han escindit l’àtom!”.

El Nobel de la pau d'aquest 2022 estava clarament marcat per la guerra d'Ucraïna. S'havien fet moltes quinieles, però finalment el comitè noruec dels premis ha triat honorar la societat civil que lluita contra règims opressors i ho ha fet amb un premi compartit a tres bandes que envia un missatge clar al règim de Vladímir Putin, i també al seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Així, el Nobel de la pau 2022 és per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna. Un individu i dues organitzacions que destaquen com a "campions pels drets humans, la democràcia i la coexistència pacífica de tres països veïns: Bielorússia, Rússia i Ucraïna", en paraules de la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha anunciat el guardó aquest divendres des d'Oslo.

La natura ens ha ensenyat que sap fer molècules complexes que són essencials per a processos biològics o bioquímics. En definitiva, per a la vida. Des del naixement de la química, els científics han mirat de reproduir aquests mateixos processos amb la intenció d’obtenir fàrmacs, cosmètics, carburants o altres compostos d’interès. Però l’èxit no sempre els ha acompanyat. Massa reaccions intermèdies, massa energia emprada i massa residus generats. Entorn dels anys 2000 tres científics treballant de forma independent van idear mecanismes per simplificar les reaccions químiques necessàries per construir una molècula. Les noves fórmules van resultar més eficients, ràpides i econòmiques que les precedents. Ara Barry Sharpless, investigador al laboratori Scripps de la Jolla a Califòrnia; Morten Meldal, de la Universitat de Copenhaguen, i Carolyn Bertozzi, professora a la Universitat de Stanford, han rebut el Nobel de química per haver desenvolupat el que en podríem dir "la química en un clic".

La mecànica quàntica té un gran potencial tecnològic, que podria ser disruptiu, fonamentat en la capacitat d'entrellaçar partícules atòmiques carregades, ions o fins i tot fotons, les partícules de la llum. Aquest entrellaçament només funciona a escala subatòmica, on les lleis clàssiques de la física deixen de ser vàlides, però permet connectar dues partícules separades de manera que si canvia l'estat d'una, també canviï el de l'altra al mateix instant. El repte és fins a quin punt es poden crear i controlar aquestes partícules entrellaçades que podrien revolucionar la informàtica tal com la coneixem, amb ordinadors quàntics, i els sistemes de transmissió de dades.

"El món s'ha començat a convertir en una dictadura", ha alertat aquest divendres el periodista rus Dmitri Muratov després de recollir la medalla del Nobel de la pau juntament amb la filipina Maria Ressa. Tots dos han convertit els seus discursos en la cerimònia a l'Ajuntament d'Oslo en un homenatge al rol del periodisme com a baluard de les llibertats, els drets humans i la democràcia, i en un record a tots aquells que han estat represaliats per la seva feina d'informadors o que fins i tot han mort.

El Nobel de la pau té una llista polèmica de guardonats que han fet posar el crit al cel als pacifistes d'arreu del món . Henry Kissinger, va ser premiat el 1973 pel final de la Guerra del Vietnam; el trio Yasser Arafat - Isaac Rabin - Shimon Peres, pels acords d'Oslo al Pròxim Orient; Barack Obama; la Unió Europea; l'aleshores activista prodemocràcia birmana Aung Sang Suu Kyi (que després de rebre el premi ja com a cap de govern va justificar el genocidi dels roghinyes) o l'etíop Abiy Ahmed, que ha portat el seu país a la guerra contra els independentistes de la regió de Tigre. A diferència d'aquests tan poc mereixedors de la distinció més prestigiosa (i més ben dotada) d'un premi que Alfred Nobel va concebre per reconèixer "els que han fet més o la millor tasca per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o reducció dels exèrcits i per organitzar o promoure congressos de pau", hi ha altres noms que havien fet tots els mèrit i que van ser a la llista en un moment o l'altre però no el van aconseguir mai. Aquí hi ha una petita selecció.

Un sistema complex ho és tant com la seva pròpia definició. No hi ha consens sobre què és o com s’organitza més enllà de dir que està format per múltiples parts interconnectades que actuen com un tot global. Aquest conjunt que resulta de la interconnexió aporta més valor que no pas la suma de cadascuna de les parts i és justament la relació que s’estableix entre elles la que en defineix les característiques. Per exemple, la definició d’un formiguer com un superorganisme, el sistema nerviós d’un animal superior, el conjunt d’estrelles i galàxies o el cervell. En tots els casos hi ha moltes parts interconnectades però és el conjunt el que els dona valor. El mateix criteri es pot aplicar al clima i a l’estudi del canvi climàtic, tal com han demostrat Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi, tots ells físics teòrics, que han guanyat el premi Nobel de física 2021.

La pandèmia actual ha aconseguit que gent que abans no en volia saber res, de ciència, estigui pendent dels articles que publiquen Nature, Science o altres revistes especialitzades. Ara tothom és conscient de com és d'important la feina que fan els científics per entendre el virus i buscar la manera de controlar-lo. I també ha quedat clar que en aquest procés hi intervé molta gent que aporta el seu gra de sorra des d'especialitats i procedències molt diverses. Hi poden col·laborar perquè tots fan servir el mateix mètode, que entre d'altres coses exigeix que es puguin reproduir, verificar o refutar el resultats obtinguts, que es fan públics i són validats per la comunitat científica. Aquesta última passa, però, alguns cops s'està obviant a causa de l'emergència del covid-19, de manera que es divulguen els resultats d'estudis que encara no estan prou comprovats. La pressa és comprensible, però cal també evitar falses expectatives.

Fa 125 anys que l’inventor de la dinamita va fer testament. En les seves últimes voluntats, Alfred Nobel va deixar escrit que donava la seva fortuna a instituir els premis que amb els anys es convertirien en la distinció més gloriosa i mediàtica del món. El 1895 els científics lluïen unes patilles poblades, es vestien amb armilles de les quals penjava sempre la cadena d’un rellotge i fumaven amb pipa. La immensa majoria eren homes que treballaven en solitari, que es relacionaven entre ells amb cartes que escrivien amb estilogràfiques elegants sobre paper gruixut i que, quan ho necessitaven, contractaven ajudants.

“De totes les persones que he conegut, és de les poques que pensa diferent i que veu dins la ment la idea de les quatre dimensions”. Això ho diu Carlos Sopuerta, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, de Sir Roger Penrose, un dels tres guardonats amb el premi Nobel de física d’aquest any. Efectivament, la contribució del científic britànic de la Universitat d’Oxford a la comprensió del que pot passar en les tres dimensions d’espai i la de temps es pot comptar entre les més rellevants de tot el segle XX.

La pandèmia actual ha aconseguit que gent que abans no en volia saber res, de ciència, estigui pendent dels articles que publiquen Nature, Science o altres revistes especialitzades. Ara tothom és conscient de com és d'important la feina que fan els científics per entendre el virus i buscar la manera de controlar-lo. I també ha quedat clar que en aquest procés hi intervé molta gent que aporta el seu gra de sorra des d'especialitats i procedències molt diverses. Hi poden col·laborar perquè tots fan servir el mateix mètode, que entre d'altres coses exigeix que es puguin reproduir, verificar o refutar el resultats obtinguts, que es fan públics i són validats per la comunitat científica. Aquesta última passa, però, alguns cops s'està obviant a causa de l'emergència del covid-19, de manera que es divulguen els resultats d'estudis que encara no estan prou comprovats. La pressa és comprensible, però cal també evitar falses expectatives.

Aquest any no hi haurà ni cerimònia d'entrega ni banquet de celebració dels premis Nobel a Estocolm el 10 de desembre. La Fundació Nobel ha optat per suspendre les dues cites arran de la pandèmia del coronavirus, tal com informa Efe. Els premis es donaran en mà als guanyadors als respectius països d'origen. "Les circumstàncies actuals amb la pandèmia fan del 2020 un any únic en la història dels premis Nobel. Les medalles i els diplomes s'entregaran als guardonats manera segura als seus països, molt probablement amb l'ajuda de les ambaixades o de les universitats a les quals pertanyen els premiats", ha indicat la fundació en un comunicat.

L’escriptor austríac Peter Handke va esquivar ahir la polèmica que l’ha perseguit per la seva posició favorable a Sèrbia durant la Guerra dels Balcans des que, a principis d’octubre, va ser proclamat premi Nobel de literatura del 2019. En el discurs d’acceptació del guardó previ a la gala de lliurament, que se celebrarà dimarts a Estocolm, Handke va ressaltar la influència en la seva obra de les històries que li explicava la seva mare -pertanyent a la minoria eslovena del sud d’Àustria- sobre la seva vila natal, de la qual va remarcar el nom eslovè, Stara Vas. “No eren històries sinó més aviat narracions curtes que, almenys a mi, em sonaven com si fossin esdeveniments únics”, va explicar citant una frase del poeta alemany Goethe.

Que aquest any el Nobel de la pau sigui un dels més merescuts dels últims temps arriba com un mannà del cel enmig dels nombrosos dubtes i el desgast que planen sobre la centenària institució. El premi a Denis Mukwege i Nadia Murad per la seva lluita contra les violacions com a arma de guerra s’ha convertit en una glopada d’aire fresc, un motiu per a l’esperança en el si d’una organització que, al llarg dels últims anys, ha vist com la seva pompa i prestigi s’anaven desinflant.

Rosalía Arteaga va ser la primera dona presidenta de l’Equador entre el 1996 i el 1998. Aquests dies navega a bord d’un vaixell en un viatge organitzat per la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Amb ella, quatre premis Nobel participen en el IV Congrés internacional d’investigacions interdisciplinàries, en el qual tenen lloc fins a 27 ponències en què els investigadors exposen els seus treballs. La ponència d’Arteaga versa sobre les relacions entre l’economia local i global i de les sinergies que es produeixen entre si.