El vaixell Astral d'Open Arms ha fet aquesta nit de diumenge un dels seus rescats més difícils. En plena nit, ha localitzat 54 persones que feia tres dies que estaven atrapades en una plataforma petroliera abandonada enmig del Mediterrani, a prop de la zona d'influència marítima de Tunísia. Entre elles, hi havia una dona que havia donat a llum allà mateix, a la plataforma, aquest mateix divendres.

Open Arms ha rescatat 54 persones que feia tres dies que estaven atrapades en una plataforma petroliera abandonada en mig del mar Mediterrani.

Open Arms es defensa dels atacs de l'extrema dreta. L'ONG de Badalona ha llançat una nova campanya en què assenyala Donald Trump, Santiago Abascal i Marine Le Pen, entre altres líders ultres, pels missatges d'odi rebuts per l'organització i la seva tasca de rescat i humanitària. Quan falta una setmana per a la sentència contra el viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, per bloquejar el desembarcament de prop de 150 migrants rescatats a la costa de l'illa de Lampedusa, l'entitat que lidera Oscar Camps respon a les amenaces i notícies falses rebudes els últims anys amb un missatge dedicat als que busquen desprestigiar-la.

El vell remolcador de l'ONG badalonina Open Arms ha salpat aquest dimarts del port de Làrnaca, a Xipre, amb la que probablement serà la seva missió més difícil: portar aliments a Gaza. Centenars de milers de palestins a la Franja estan a un pas de la fam, segons ha denunciat l'ONU, i al nord almenys 25 criatures ja han mort d'inanició pel bloqueig a l'entrada d'ajuda humanitària imposat per Israel durant els cinc mesos de guerra. El trajecte és d'uns 400 kilòmetres i l'entitat no ha fet públic quan és l'arribada estimada a la Franja. Si tot va bé, serà el primer vaixell humanitari al qual Israel permetrà entrar-hi.

Hi ha promeses que la ultradreta no pot incomplir perquè són identitàries, i s’hi juga els vots guanyats, encara que sigui a costa de perdre la humanitat. Giorgia Meloni va arribar al govern italià amb la promesa que frenaria l’arribada de migrants a les costes del país, però la seva gestió està fent fallida. Des de principis d’any més de 105.000 persones han desembarcat a Itàlia, i més de 2.000 han mort en el seu intent de travessar el Mediterrani central. Per aturar aquesta onada migratòria, a l’abril, l’executiu dels Germans d’Itàlia va prendre una decisió sense precedents al declarar l’estat d’emergència migratori.

Les autoritats italianes han decretat el bloqueig durant 20 dies de l'Open Arms per haver fet diversos rescats quan navegava cap al port assignat, de Marina di Carrara (nord-oest), on aquest dilluns van desembarcar les 195 persones que havien socorregut els últims dies a la Mediterrània central. L'ONG, a qui també s'ha multat amb 10.000 euros, ha lamentat la decisió, que arriba poques setmanes després que la Guarda Costanera italiana demanés ajuda al mateix vaixell per fer rescats quan els seus propis vaixells estaven aturats per manca de combustible. El vaixell ha estat bloquejat en virtut de l'anomenat decret Meloni, que obliga la flota internacional humanitària a tornar al port designat cada cop que fan un rescat, ignorant la resta d'avisos, una mesura que ja havien adoptat els governs socialdemòcrates que la van precedir. Oficialment, aquest any han mort més de 2.000 persones en les rutes migratòries de la Mediterrània, segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

El Girona no només deixa empremta al terreny de joc, com es va poder comprovar en la pallissa al Madrid. També transcendeix en el seu vessant social. L'entitat catalana i l'organització humanitària Open Arms han signat un acord de col·laboració, amb un impacte de visibilitat que s'estima que arribarà a una xifra superior als 6 milions de persones, segons els estudis de les audiències que tindrà l'equip gironí fins al final de la Lliga. Ja en la golejada contra els blancs, l'equip gironí va lluir el logo d'Open Arms a la màniga esquerra de la samarreta, en un partit que va fer la volta al món. L'aliança permetrà que els programes educatius que difonen les dues entitats es facin de manera conjunta. Aquesta acció s'afegeix a les ja conegudes, com el foment del català o la cura dels animals de companyia, amb Gosbi com a patrocinador principal.

Un hospital amb un quiròfan a bord i, fins i tot, una morgue. Els vaixells d'Open Arms estan equipats per atendre gairebé qualsevol situació a la mar, perquè en els milers de rescats que han fet ja han vist pràcticament de tot. Amb les dues embarcacions que tenen –d'un total de tres, totes regalades– varen arribar a rescatar una embarcació de fusta, amb tres cobertes, en què viatjaven 1.003 persones, el 2016. La pastera tipus zòdiac amb més passatge que s'han trobat va ser una amb 180 persones, que viatjaven amb 13 cadàvers. "Els qui no varen aguantar drets, varen caure als peus dels companys i no es varen poder aixecar. De fet, els rescatats tenien mossegades a les cames perquè varen lluitar per posar-se drets. I això passa cada dia". Ho explica Angeles Schjaer, coordinadora pedagògica de l'Open Arms, que és a Palma amb la resta de la tripulació del seu únic veler, l'Astral.

Fa nou mesos que Open Arms té un nou vaixell, cedit per un filàntrop, per poder rescatar en millors condicions els migrants que s'han d'endinsar al Mediterrani Central en l'intent d'arribar a Europa. Però les traves en el procediment d'inspecció que han requerit les autoritats espanyoles estan endarrerint el moment en què el vaixell, que serà un dels més grans de la flota humanitària europea, pugui començar a rescatar homes, dones i criatures en perill en la ruta migratòria més mortal del planeta.

La frase l’ha dita l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “Open Arms és un mirall de la hipocresia de les polítiques europees”. Una mica resumeix l’esperit de la inauguració, festiva però seriosa, del nou vaixell de l’ONG badalonina, l’Open Arms Uno. De fet, quan anava cap a la Rambla del Mar esquivant turistes, i segurament més d’algun immigrant que hauria pogut ser un dels 63.000 rescatats per l’ONG, la paraula hipocresia ja la tenia parpellejant al cervell pensant en el que em podria trobar en la inauguració d’un vaixell de rescat amb parlaments d’autoritats i actuació de La Fura dels Baus.

Per molt que ja no estigui sota el focus mediàtic, el Mediterrani Central continua sent la ruta migratòria més letal del planeta: aquest any fins a 35.000 persones han arribat a Europa recorrent les aigües que separen Líbia d'Itàlia i almenys 697 hi han deixat la vida. La majoria són tunisians, egipcis, bangladeshians, sirians i afganesos. I res apunta que el drama tingui vies de solució; al contrari, la crisi alimentària global, que agreujada per la invasió russa d'Ucraïna té un impacte més marcat a l'Àfrica i el Pròxim Orient, augura un estiu molt complicat. Els acords renovats de control migratori d'Espanya amb el Marroc, tancada la crisi diplomàtica de l'any passat pel Sàhara Occidental, també abocaran molta més gent a aquesta ruta més perillosa.

"Ara mateix hi ha 65 conflictes actius dels quals no es parla", ha advertit l'assessora pedagògica d'Open Arms, Ángeles Schjaer, aquest dilluns després de reunir-se amb la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, a Palma. Així ho ha afirmat en relació amb la crisi a Ucraïna i el neguit que està generant en la població. Convençuts que "l'educació és fonamental per aportar aquesta informació als més petits", Open Arms ha presentat aquest matí el projecte Educació per a la llibertat, sobre el fenomen migratori a la Mediterrània.

Clar i català. El fundador d'Open Arms, Oscar Camps, ha valorat positivament "el primer vol d'aquest corredor humanitari" que ha permès que aquest diumenge a la matinada arribessin a l'aeroport de Barcelona 220 refugiats ucraïnesos, però ha recordat que al món hi ha 65 conflictes armats i ha denunciat que no ens generen la mateixa empatia: "Lamentablement, els blancs poden buscar refugi en avió i les persones negres ho fan en pastera". I és que tot i les constants migracions de persones que arriben o volen arribar a Europa buscant refugi, sembla que el continent no ha despertat fins ara, quan es tracta d'un país europeu. Malgrat tot, Camps ha volgut destacar-ne la part positiva i, tot i reconèixer que "es pot millorar", ha celebrat l'èxit de la col·laboració publicoprivada per aconseguir que un avió privat volés fins a Varsòvia per recollir 220 refugiats i els portés fins al Prat per després distribuir-los en diferents autocars que els han portat a Badalona, Guissona, Manresa i Madrid.

Les drassanes de Borriana fan una forta olor de pintura. Un exèrcit de mecànics, soldadors, pintors i altres tècnics treballa per posar el vaixell a punt. L’embarcació, més alta que tots els edificis de la zona, destaca imponent sobre la resta. El color blau original del casc ara ja ha quedat cobert de blanc i vermell i el logotip d'Open Arms. Però encara queda molta feina per fer.

Aquest dissabte ha arrencat a Itàlia el judici contra Matteo Salvini en què el líder de la Lliga està acusat d'un delicte d'abús de poder i un altre de privació de llibertat per haver impedit que el vaixell de rescat de l'ONG Proactiva Open Arms desembarqués a les costes italianes el 2019, quan era ministre de l'Interior.

L’Ocean Viking, el vaixell de rescat de l’ONG francesa SOS Mediterranée, ha començat a desembarcat aquest migdia a Sicília 572 persones, entre les quals 183 menors, supervivents del drama quotidià que es viu al Mediterrani, ara lluny dels focus mediàtics. Els van rescatar en sis pasteres en les aigües que separen Líbia de Malta, la majoria en la zona de rescat responsabilitat de l’illa europea, i després d’una setmana en alta mar podran desembarcar a Itàlia. La més gran era una barcassa de pesca que portava 369 persones. Dissabte passat una altra pastera es va enfonsar davant de Tunísia, i va deixar almenys 43 morts i 83 supervivents. A la frontera sud espanyola s’acumulen aquest semestre més de dos mil morts, segons ha anunciat aquesta setmana l’ONG Caminando Fronteras. Són només els primers compassos d’un estiu que tornarà a omplir de morts les aigües del Mediterrani, la frontera més desigual del planeta. 

"Aquest estiu fa olor de mort", lamenta Ricardo Sandoval, el capità de l'Open Arms, que es desespera d'impotència al port sicilià de Pozzallo. Fa dos mesos que les autoritats italianes retenen el vaixell de l'ONG badalonina, al·legant deficiències administratives. Però no és l'única embarcació humanitària que Roma manté a terra, mentre continua el degoteig de pasteres procedents de Líbia que les restriccions de la pandèmia ja no poden continuar frenant. Dos vaixells humanitaris més, els alemanys Sea Eye i Sea Watch 4, estan immobilitzats per la guàrdia costera italiana, sotmesos a estrictes inspeccions, mentre que l'únic que quedava operatiu a la zona, el Geo Barents de Metges Sense Fronteres (MSF), va poder entrar ahir al port d'Augusta després de set dies d'espera, amb 410 rescatats a bord, i ara s'ha de passar almenys catorze dies en quarantena. L'Alan Kurdi i el Sea Watch 3 s'estan reparant a les drassanes de Borriana, al País Valencià.

Open Arms ha aconseguit asseure al banc dels acusats ni més ni menys que l'exministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, per haver impedit el desembarcament de 147 nàufrags rescatats per l'ONG badalonina l'agost del 2019. La dramàtica espera de 19 dies davant les costes de Lampedusa dels migrants esgotats després de la terrible travessa al Mediterrani central i tota la tripulació acabarà als tribunals. Així ho ha decidit aquest dissabte un jutge de Palerm, a petició de la Fiscalia, que ha processat l'actual senador pel delicte de segrest. La decisió no és menor perquè obre la porta a responsabilitats penals per la política de ports tancats que el líder de la Lliga va imposar des del Viminale.

Les tripulacions dels vaixells pesquers de bandera tunisiana assistien a l’espectacle amb curiositat i fascinació. Una llanxa ràpida amb tres persones a bord s’acostava a la barcassa i començava a repartir armilles de seguretat i mascaretes abans d’avisar per ràdio l’Open Arms, que posava rumb immediat a la localització per facilitar el rescat. Després de tranquil·litzar els passatgers, que cridaven intentant fer-se sentir entre les ones, esperaven que el vaixell de l’ONG s’acostés per procedir a embarcar-los, curosament i un per un, primer a les llanxes i després a la coberta del vaixell, on una desena de mariners i voluntaris equipats amb EPIs els identificaven, els assignaven un número i els donaven aigua, aliments i una manta. I així, tres vegades en tres dies, tres operacions que van salvar d’un naufragi probable 219 persones, enfosquides per desenes d’avisos d’embarcacions en perill que no van tenir tanta sort perquè mai no van ser trobades o perquè els guardacostes libis es van avançar per retornar els seus tripulants al punt de sortida.