Joan A. Santana Morro, cap del servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha presentat aquest dimecres a l’Estudi General Lul·lià, en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, una anàlisi exhaustiva sobre la vulnerabilitat dels boscos insulars davant la crisi climàtica que du per títol El canvi climàtic i el seu impacte als boscs insulars.

El Pla de Mallorca està ple de zones boscoses fragmentades i repartides pel territori en forma de mosaic, però històricament "hem posat l'atenció a la Serra i a altres zones emblemàtiques i hem oblidat aquesta vegetació natural que necessitam recuperar", considera el biòleg i també autor del llibre Boscs a l'interior de Mallorca, Natura i Cultura, Biel Vicens. Amb aquesta obra –que presentarà aquest divendres a les 19.30 hores a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sineu– pretén rompre amb el "greuge comparatiu" que hi ha en relació amb aquestes masses boscoses, poc conegudes tot i el seu alt valor.

La campanya d'incendis va començar l'1 de maig i es va tancar aquest dimecres amb 15,86 hectàrees cremades en 60 sinistres. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet ha fet un balanç positiu de la campanya, ja que malgrat que el 2025 s'han registrat temperatures rècord a tot l'Estat, les Illes han mantingut unes dades "excel·lents pel que fa al nombre d'incendis i a la superfície afectada".

Estiu rere estiu, l’amenaça d’incendi forestal plana sobre els boscos del nostre país. La sequera històrica que arrosseguem, sumada a dècades d'abandó forestal, ha fet que els boscos siguin molt més vulnerables als focs. Josep Maria Vila d'Abadal (Barcelona, 1954) ho sap del cert: des del 1979 és silvicultor, una tradició familiar que es remunta 800 anys enrere; la seva és la vint-i-cinquena generació que té cura dels boscos. Vila d'Abadal també és president del sistema de certificació forestal PEFC (Program for the Endorsement of Forest Certification) a Catalunya i exalcalde de Vic.

Construir un municipi amb més presència humana als carrers i patis escolars implica adequar els espais existents de manera que siguin agradables i convidin al passeig, al joc i a la socialització. El dèficit d’arbres, juntament amb l’increment de les temperatures durant gran part de l’any, han fet que l’Ajuntament de Manacor iniciï una idea pionera a les illes i ja tingui un projecte integral per aconseguir que les seves escoles es converteixin en refugis climàtics.

En les darreres quatre dècades, els boscos europeus han perdut orquídies i han guanyat roses. Així ho detalla l'estudi internacional liderat per l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Padullés i publicat recentment a la revista New Phytologist. "La biodiversitat del sotabosc europeu s'ha mantingut estable en els darrers 40 anys, però hem observat que hi ha grups específics de plantes que estan perdent la partida, i grups que l'estan guanyant", resumeix Padullés.

Barcelona ha fet servir la fusta dels boscos de la serra de Collserola des de fa molts segles. No és cap secret, però ara una investigació de l’arqueobotànica Sabrina Bianco publicada al Journal of Archaeological Science ha permès conèixer millor com van ser explotats els boscos i constatar que des de la Bàrcino romana fins a l’Edat Mitjana la ciutat es va nodrir bàsicament de tres espècies: l’alzina, el bruc i l’arboç. En general la gestió va ser prou eficaç perquè en temps dels romans no hi hagués una desforestació dels boscos dels quals obtenien energia. "Hem pogut detectar que la gestió de les zones de bosc va ser sostenible", assegura Bianco.

Experts en educació i en salut posen cada cop més en dubte la conveniència de la jornada intensiva als instituts de Catalunya. Tenim alumnes morts de son quan hi entren al matí i morts de cansament i de gana quan pleguen al migdia; a més a més, estan més exposats al risc d’obesitat i acostumen a passar-se més hores davant les pantalles a les tardes.

“Jo tenia una tieta fadrina que ens cuidava de nins. El seu pare era carboner i ella em duia a cercar esclata-sangs. Amb els companys jugàvem a foravila, fèiem cabanes i paràvem garbellets”. L’investigador de la Universitat de les Illes Balears Joan Bauzà és aquell infant. Avui té 57 anys i de la curiositat de veure fins a quin punt ha canviat l’espai de la seva infància n’ha sortit un treball que demostra amb dades, estudis i testimonis que la serra de Tramuntana ha canviat, i molt. S’ha omplert de bosc, ja no s’explota com abans i està molt més amenaçada pels incendis.

"És una loteria", assegura Jonàs Oliva en referència a l’aparició de noves malalties que afectin els boscos de Catalunya. Oliva és un investigador en patologies vegetals que actualment treballa a la Universitat de Lleida i que, abans, va treballar nou anys a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles (SLU), a Uppsala. Allà va descobrir un fong anomenat Diplodia sapinea que feia que els pins no brotessin. Sense brots, els arbres no creixien i podien arribar a morir.

Sis pins i dos bedolls resisteixen solitaris enmig d'una gran clariana que un dia havia sigut un bosc. Han estat amnistiats, però les desenes o centenars d'arbres del seu voltant han desaparegut. Recorrent el centre de Suècia, d’Estocolm cap a l’interior, es repeteix sovint aquesta estampa. Un grapat de pins o pícees que regnen enmig del no-res; una imatge que ja s'ha tornat habitual al país, on la tala massiva domina de forma contundent l'explotació forestal des de fa dècades. Els boscos boreals (la taigà) han definit els paisatges suecs durant segles, però aquesta pràctica, generalitzada des de fa un segle, els està redibuixant.

La demanda de biomassa a Menorca podria augmentar de les 1.125 tones de consum actuals a 399.000 tones, segons l'Estudi de Diagnosi del Sector Forestal a l'illa, fet públic aquest dijous per l'Agència Menorca Reserva de Biosfera. L'estudi coincideix amb l'Estratègia Menorca 2030 en considerar el sector forestal clau en la descarbonització de l'illa, ja que garanteix la gestió sostenible de les masses forestals i activa l'economia circular.

És fàcil observar un bosc i pensar que la seva existència és indefectible: que els arbres han sorgit de la processó majestuosa de les estacions i de les llavors i el sòl i que ressorgiran sempre que les condicions del medi els ho permetin. Ara bé, ocultes a la vista hi ha unes criatures que, amb la seva feina, fan possible l’existència del bosc: la munió de microorganismes i invertebrats que contribueixen a mantenir el sòl, així com els animals que transporten les llavors que són massa pesants per voleiar amb el vent allà on acabaran germinant.

Ara que sembla que el risc d’incendis forestals s’ha apaivagat considerablement, arriba el moment de pensar què en farem de totes les hectàrees cremades i com s’han de gestionar aquelles que s’han escapolit del foc. Sabut com és que les sequeres persistents i extremes són un dels principals factors de risc, estudiar com pal·liar-ne els efectes constitueix un objectiu de primer ordre. I tot i que pugui semblar el contrari, l’objectiu és assolible. Un estudi publicat a la revista Nature Geoscience desvela que, en termes qualitatius, la biodiversitat pot ser un aliat fonamental. D’acord amb les dades obtingudes per un equip liderat per l’ecòleg Josep Peñuelas, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i l’ambientòleg Tao Wang, de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, un bosc amb més varietat d’arbres és més resistent a la sequera. On més clars es veuen aquests efectes és en els boscos de regions seques i semiàrides, com ara les de clima mediterrani.

Els boscos primaris tropicals (BPT) són boscos verges que no han estat alterats per l’acció humana. Es troben als tròpics, en concret a l’Amazones, la conca del Congo i el Sud-est Asiàtic. Representen el 16% de la cobertura forestal i contenen dos terços de la biodiversitat del planeta.

Contràriament al corrent que defensa que els boscos són intocables, hi ha una realitat històrica obtusament ignorada: el seu aprofitament s'ha produït sempre. Es pot afirmar que al país no hi ha boscos madurs intactes, i això és objectivament demostrable. Les úniques masses forestals que poden mostrar un nivell baix d'activitat extractiva són algunes de l’alta muntanya més inaccessible; tot i així se n'ha fet carbó.

Ja fa temps que l’Adriano Karipuna va deixar de sentir-se segur al seu poble, prop del riu, en plena Amazònia brasilera. Aquest lloc bucòlic, llar de la seva família des de molt abans que hi arribessin els blancs, ara és ple d’amenaces: la seva terra és un imant de madereiros, criadors de bestiar, acaparadors de terres, empesos per la cobdícia. Ja ha perdut el compte de quantes amenaces de mort ha rebut. El pressionen perquè deixi passar les màquines que tallaran arbres centenaris i convertiran aquesta terra en camps de pastura. Ell resisteix com pot, amb por, envoltat de la família i armat només amb una vella escopeta.

Francisco Lloret (Barcelona, 1959) és catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Les seves investigacions se centren en l'estudi de l'estructura i la dinàmica dels boscos en relació amb les pertorbacions d’origen humà, moltes associades al canvi climàtic. Acaba de publicar el llibre La muerte de los bosques (Arpa Editores, 2022), en què analitza els processos que estan provocant la mortalitat d’arbres a tot el món.

La manca de gestió dels boscos torna a ser notícia, en una situació d’extrema sequera i amb incendis devastadors. L’escenari és complex i ha de fer reflexionar: tenim més superfície boscosa, l’abandonament del seu aprofitament adoba el terreny per al foc, hem heretat un urbanisme desordenat amb urbanitzacions incapaces d’autoprotegir-se, i tot això sumat a l’impacte colpidor del canvi climàtic en uns boscos joves i fràgils. No en va, els bombers es passen l’any avisant que necessiten més recursos per protegir-nos. 

La sequera s'aguditza. Fa mesos que la manca de precipitacions és ben visible i ara els problemes arriben ja a les reserves d'aigua. Aquesta setmana s'ha declarat l'alerta hidrològica a 135 municipis de la part alta del Ter, al tram mitjà del Llobregat i al sector de l'Anoia-Gaià. Han arribat les primeres restriccions a l'agricultura, a la ramaderia i a la indústria, i en l'àmbit particular s'ha establert un límit de 250 litres per persona i prohibicions d'omplir una piscina o de regar el carrer amb aigua de l'aixeta. Aquest tipus de restriccions podrien estendre's a finals de setembre si no arriben pluges, segons va explicar divendres en roda de premsa la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. L'escenari d'alerta, el que implicaria aquests canvis, s'activa en principi quan les reserves als embassaments baixen del 40%. A hores d'ara el nivell dels embassaments se situa al voltant del 43%, i cal tenir en compte que es va baixar del 50% fa tot just tres setmanes. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) diuen que aquest descens tan acusat es deu a l'avançament de campanyes de reg, cosa que fa pensar que en les pròximes setmanes el ritme de baixada dels embassaments hauria de ser menys acusat.