Els metges de les Balears, i també d'altres comunitats autònomes, preparen una vaga indefinida de metges el mes de febrer. "No volem continuar essent maltractats". Així ho ha anunciat aquest dimecres el president del Sindicat de Metges de les Balears (Simebal), Miguel Lázaro, qui ha detallat que la metodologia de la vaga s'anunciarà després de negociar-la amb els sindicats de Madrid. En la mateixa línia, ha concretat que la vaga es durà a terme si la ministra de Sanitat del govern espanyol no es posa en contacte amb les entitats abans del febrer.

Els veïns de Son Sardina han pres una decisió insòlita i enguany celebraran el Cap d'Any el 27 de desembre per evitar l'hora límit de les dues de la matinada que marca la normativa a Palma –sempre i quan tinguis els dos permisos extraordinaris que atorga l'Ajuntament de Palma–. Aquesta decisió ve després que l'any passat va aparèixer la Policia Local minuts abans de les dues, "sense cap denúncia de cap veí", expliquen els residents d'aquesta barriada. Els agents varen exigir que s'aturàs la festa sota l'amenaça de posar multes. Per això, el barri ha apostat enguany per una festa durant l'horabaixa que s'allargarà fins a l'hora permesa. La nit de Cap d'Any, les reunions familiars fan molt complicat arribar a la celebració abans de la una de la matinada. Per això és inviable una celebració que acabi a les dues.

El Parlament ha rebutjat aquest dimarts, gràcies als vots en contra del PP i Vox, prendre en consideració una proposició de llei de l'esquerra per prohibir la construcció i autorització d'habitatges en àrees de prevenció de risc, com zones inundables, amb risc d'incendi, esllavissament i erosió. El text, impulsat pel PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, planteja limitacions en la construcció en zones inundables, prohibeix la conversió de locals comercials en habitatges en aquestes àrees i també noves construccions en zones de flux preferent.

“Però això és correcte?” és una de les preguntes més habituals que senten els filòlegs. Sovint s’acompanya d’un gest de cautela, com si la llengua fos un terreny ple de trampes en què cal moure’s amb cura per no “cometre un barbarisme”. Darrere d’aquesta inseguretat hi ha una idea molt estesa: que hi ha algú, una mena d’autoritat invisible, que sap exactament què és “parlar bé”.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha presentat a la Mesa Sectorial d'Educació l'esborrany de l'ordre que regula el procés d'adscripció, admissió i matriculació de l'alumnat als centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

Aquest dissabte passat el BOIB publicà l’aprovació de la modificació de les normes subsidiàries a l’Ajuntament de Sineu per tal d’incloure una regulació més específica de la ramaderia intensiva dins del terme municipal. Ara hi ha un període de 30 dies per presentar-hi al·legacions.

El port de Palma ha duplicat aquest dissabte el límit de creueristes previst en l'acord que limita a tres la xifra de creuers que poden coincidir el mateix dia en el port de Palma i a 8.000 el nombre total de passatgers. Amb tot, Palma acull a hores d'ara quatre embarcacions atracades, amb capacitats que en conjunt superen els 14.000 passatgers.

El Govern ha reiterat el seu rebuig "frontal" a l'autorització per part del govern espanyol del lloguer turístic d'embarcacions d'esbarjo privades durant tres mesos de l'any i està estudiant "totes les vies" jurídiques i administratives per impedir-ne l'aplicació a les Balears.

Ni la justícia ni el favor polític ho han pogut evitar. L’Splash, el parc aquàtic il·legal que fa deu anys es va construir al sòl rústic de Biniancolla amb el pretext que contribuiria a la desestacionalització turística, ha hagut de tancar aquest dissabte de bell nou les portes. Protumesa, l’hotelera de l’expresident de la patronal menorquina Lluís Casals, ha acatat l’ordre de clausura dictada per la batlessa de Sant Lluís i ha mantingut inoperatives les piscines i els tobogans que dia primer de maig havia tornat a obrir al públic, tot desafiant els pronunciaments judicials i del Consistori.

Aquest matí als aparadors de les peixateries que hi ha al mercat de l'Olivar hi havia més gel que peix. Així ha començat el primer dia de vaga de pescadors contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025. Fins i tot, n'hi havia que no tenien ni gel perquè estaven completament tancades com Peixos Blau, on hi havia un cartell que deia: "T'imagines mantenir la teva família si treballes només 27 dies a l'any?". L'acció reivindicativa ha afectat els peixaters que adverteixen que si això continua "serà un desastre". "El que no pot ser és que només deixin pescar 27 dies a l'any. Si no tenim peix què menjaran les famílies i què menjarem nosaltres? Amb el peix no ens farem milionaris, però que almanco ens doni per pagar la casa", demana la propietària de Pescados Beatriz, Cristina Calvo.

Tots els grups polítics amb representació en el Parlament han registrat aquest dilluns a la Cambra autonòmica una proposició de llei de successió paccionada o contractual de les Balears, una iniciativa elaborada pel Consell Assessor de Dret Civil de les Illes. Així, aquesta normativa té la intenció de regular les herències en vida. Segons ha informat el president d'aquest òrgan consultiu, Bartomeu Bibiloni, l'objectiu és "dotar els pactes successoris d'una regulació detallada, moderna i que eviti confusions".

Aquest diumenge, 20 de març, es compleix un any de l'entrada en vigor de determinats articles de la Llei de residus de les Balears, la majoria d'ells, referents a la limitació de plàstics d'un sol ús. El desembre passat, el Congrés dels Diputats va donar llum verda a la llei estatal, que ara es troba en tràmits al Senat. A l'espera que les esmenes es debatin a la Cambra Alta a final d'aquest mes i amb motiu de l'aniversari de la normativa autonòmica, el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, fa un repàs de la trajectòria d'aquestes lleis.

Scotland Yard va anunciar a darrera hora d’aquest dimecres que els detectius que investiguen els suposats incompliments de les regulacions contra el covid tant a Downing Street com a Whitehall –el cor de l’administració del Regne Unit– contactaran per escrit amb més de 50 persones entre avui i demà per obtenir la seva versió dels fets. Presumptament, tots aquells amb què la policia contactarà, inclosos el primer ministre, Boris Johnson, i la seva dona, Carrie, hi han participat o tenen coneixement directe de les diferents celebracions i festes d’un escàndol que ha rebut el nom de Partygate. Fins ara, la premsa britànica ha identificat tres festes en què Johnson va participar ell mateix i tres celebracions de comiat de personal de Downing Street, en què també hauria pres part.

Felanitx tendrà una normativa municipal per regular les colònies felines. L'objectiu és protegir tota mena d'animals domèstics i salvatges, a més d'establir les normes de convivència i seguretat ciutadana, salubritat o l'impacte ambiental que ocasionen, apunta l'Ajuntament en una nota.

La flota pesquera menorquina ha secundat de manera unànime la jornada de vaga convocada per les confraries del Mediterrani amb l'objectiu de rebutjar la normativa europea que redueix fins al 40% els dies de pesca. Els menorquins adverteixen que estan "al límit" i no descarten realitzar més concentracions després de la vaga d'aquest divendres. Les protestes s'han fet més visibles en el port de Fornells i en el de Ciutadella.

M.Teresa Cabré (l'Argentera, 1947) és la primera dona, en 114 anys d'història, que es posa al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). És minoria a l'IEC: només un 18% dels membres d'aquesta acadèmia són dones. Al llarg de vuit anys n'ha dirigit la Secció Filològica, a la qual està vinculada des del 1989. El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, i el 2007 el premi internacional de terminologia Eugen Wüster. També és premi a la qualitat en la docència del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra del 2009 i Creu de Sant Jordi del 2015. Té les idees clares, enumera els seus reptes i insisteix en la necessitat de ser eficient i retre comptes.

El patró major de la Confraria de pescadors de Maó, Pito Quintana, ha advertit aquest dimarts de les dificultats que es trobarà a l'estiu el sector pesquer de l'illa per a poder abastir de peix fresc la demanda dels restaurants, a causa de la nova normativa de la Unió Europea (UE), que redueix el 40% dels dies que cada embarcació d'arrossegament pot sortir a pescar. Quintana considera que aquesta mesura s'ha pres per la pressió exercida a càrrec dels "lobbies ecologistes". Assenyala al sotsdirector general d'Aigües de la Unió Europea del Ministeri de Pesca, Héctor Villa, de no voler defensar els interessos del sector: "Mentre manteníem una reunió per videoconferència atenia telefonades i no va prestar atenció a les nostres demandes. Tenim la sensació que no importam i que l'activitat pesquera és menyspreada per dirigents que desconeixen la realitat".

El Govern farà servir drons i rastrejarà les xarxes socials per controlar que la ciutadania compleix la normativa contra el covid-19 tant durant el pont de la Constitució que començarà aquest cap de setmana com durant les festes de Nadal. N'ha informat la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, en una roda de premsa convocada per presentar un operatiu extraordinari d'inspeccions que coordinarà la Direcció General d'Emergències entre desembre i gener.

El Govern ha iniciat dues noves línies de control del xàrter nàutic, amb les quals ha revisat 17 empreses des del 25 de juliol i ha controlat la documentació de 129 embarcacions, que s'afegeixen a les existents.