‘Vàndal’, ‘vandalitzar’, ‘vandalisme’, són paraules que ens parlen d’espenyar, de fer malbé, de destrossar... Però potser els vàndals no són tan dolents com aquests termes ens fan pensar. Certament, la seva primera topada amb les Balears no fou gaire amable: l’any 425, ara fa 1.600 anys, saquejaren aquestes illes aleshores sota domini romà, i uns anys més tard les incorporaren als seus dominis. Així es va iniciar l’etapa més fosca i desconeguda de tota la història de l’Arxipèlag, fins a la destrucció del seu reialme pel general Belisari, a qui el mallorquí d’adopció Robert Graves va dedicar una de les seves novel·les històriques.

 E l 1965 l’escriptor britànic Robert Graves, de 70 anys, veié amenaçat el seu refugi mediterrani. L’havia descobert el 1929 gràcies a la seva amiga, la poetessa nord-americana Gertrude Stein, que entre el 1915 i el 1916 havia residit al barri palmesà del Terreno. “Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís”, li havia recomanat. El lloc elegit fou Deià, un poblet de pescadors de la serra de Tramuntana, de devers 400 habitants. Al cap de 36 anys, el famós autor de Jo, Claudi (1934) publicà Majorca observed, que en castellà es traduiria com ¿Por qué vivo en Mallorca? Era un recull d’articles amb un marcat to elegíac. Formava part d’una col·lecció sobre les impressions de diferents escriptors anglesos que vivien a l’estranger. El filòleg palmesà Eduard Moyà és el traductor al català d’alguns poemes del londinenc. “Ell –assegura– es mostrava profundament preocupat per les conseqüències del boom turístic en una illa on havia trobat l’Arcàdia feliç dels seus admirats clàssics”.

Madrid, Figueres, Pollença i finalment Barcelona amb Federico García Lorca, Anton Txékhov i Fernando Pessoa. Aquestes són les senyes del mes de gira que té per endavant la companyia Oblideu-vos de Nosaltres, encapçalada per Pep Tosar i Evelyn Arévalo. Serà aquest dijous, dia 18 de maig, quan encetin tota una sèrie de representacions arreu de l’Estat tant d’espectacles que han esdevingut un clàssic de la companyia, com el Federico García, amb què tornaran a Madrid aquesta mateixa setmana, com de novetats com El regne de les dones, una peça feta a partir d’un conte de Txékhov que estrenen dia 25. “Això passa sovint, en aquesta feina”, explica el director, actor i autor Pep Tosar, “que de sobte t’ofereixen petites temporades d’un espectacle i actuacions puntuals i hi has de ser, has de fer tot el que pots per ser-hi”. 

La Fundació Robert Graves presenta l’exposició fotogràfica Una estranya a la festa. Trobades amb Robert Graves, un recull de fotografies inèdites de l'autor en el seu entorn més quotidià i personal. La mostra, que ha estat a càrrec dels investigadors Pere Lacomba i Eduard Moyà, es podrà visitar fins al 9 de gener a la segona planta del Centre Cultural la Misericòrdia de Palma. 

L'escriptor anglès Robert Graves va viure al número 45 del carrer Guillem Massot de Palma entre els anys 1951 i 1957. Des d'aquest dimarts, una placa commemorativa, que s'ha col·locat a la casa, ho recordarà. Ha estat la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura la que ha volgut dedicar-li la placa "pel treball cultural que va desenvolupar a les Illes Balears com a referent internacional".

Robert Graves va escriure unes 30.000 cartes al llarg de la seva vida. I d’aquestes, es calcula que unes 10.000 les va enviar des de Ca n’Alluny de Deià, casa que va començar a habitar l’any 1929 i on va viure fins que va morir -a excepció dels seus exilis durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. Aquesta vastíssima correspondència és un dels vessants menys explorats de l’autor i és, al mateix temps, una de les millors maneres d’apropar-se a ell: a la seva quotidianitat, projectes, visió del món i de la poesia. Sense filtres. A través de la tinta que utilitzà per plasmar una cal·ligrafia “difícil d’entendre si no l’has llegit mai, i més ara, que no estam gens acostumats a llegir escrits a mà”, diu William Graves, fill del poeta.

Si Robert Graves va poder convertir-se en un dels escriptors anglesos més prolífics, valuosos i populars del segle XX, autor de 140 obres en quasi tots els gèneres i registres -novel·les històriques, llibres de poesia, versions d’obres clàssiques, reculls de crítiques i assajos divulgatius o erudits sobre temes tan diversos com l’antiguitat grecollatina, Lawrence d’Aràbia i l’Anglaterra de Cromwell- és perquè no va morir combatent en la Primera Guerra Mundial.

El dimarts 10 comença el 14è Congrés Internacional de Robert Graves, les activitats del qual es reparteixen entre el CaixaForum, el castell de Bellver de Palma i la residència del personatge a Deià. L'acte s'organitza des de fa 28 anys biennalment, aquest any sota el títol 'Robert Graves and Europe: Good-buy to All That / But It Still Goes On'. En commemoració de l'armistici de la Primera Guerra Mundial, fins al dissabte 14, durant tota la setmana, s'han organitzat lectures, concerts, conferències i exposicions entorn dels escrits més polítics de Graves.