La Mucada, en honor del Much de Reig, és una festa inventada, com totes, amb els seus elements simbòlics, icones i ritus, afegits any rere any. El que segurament ve de nou és que aquesta festa que coneixen milers de mallorquins va néixer l’any 2004 i ha esdevingut el paradigma del que s’anomenen “neofestes” o “festes de nova creació” dins l’actual panorama de la festa popular mallorquina.

L'auge de les neofestes en els darrers anys els ha impulsat a ser un dels elements festius amb més fama a Mallorca. Des del cap de bou de Talapi (sa Pobla), passant pel Much (Sineu), Santa Praxedis (Petra) i la Quica (Felanitx), aquestes festes s'han convertit en un espai de reivindicació, allunyat dels elements religiosos i pensat, organitzat i gestionat pels més joves. Aquest dilluns (a l'espai SUS Cultura a les 19 h) es presenta un atles de les neofestes a Mallorca dirigit als més petits amb l'objectiu de convertir-les en un espai intergeneracional i aconseguir que els infants les coneguin i en puguin gaudir.

Les neofestes començaren a proliferar a Mallorca a partir dels anys 2000 i, després de la pandèmia, esclataren. Ara, Sa Filosa Editorial duu les neofestes de Mallorca als més petits en format d’atles il·lustrat. Amb text de Mateu Fiol i il·lustracions de Roberto Campillo (il·lustració) l’Atles il·lustrat de les neofestes a Mallorca és un relat per a tota la família que recull i divulga els trets característics de les anomenades neofestes.

A Mallorca, començàrem el segle XXI amb ganes de més gresca a l’estiu. Les festes patronals de tota la vida ja havien quedat desfasades. El jovent demanava pas amb noves propostes trencadores. El 2017 l’antropòleg Marcel Pich es proposà viure-les totes en persona. N’inventarià prop d’una vintena en un estudi de camp que cada setmana anà publicant en aquest mateix diari. El 2019 arreplegà tot el material en el llibre Les neofestes a Mallorca. Gimcanes, senyeres, déus pagans i mobylettes (Lleonard Muntaner).

Per segon any consecutiu, les festes populars i neofestes no es podran celebrar a causa de la pandèmia del coronavirus. Només els festivals aguanten l’embranzida perquè poden controlar el públic més estrictament, amb restriccions i amb mesures sanitàries. Cada estiu, aquestes festes suposaven una empenta econòmica per a bars, restaurants i diferents entitats dels pobles de Mallorca. Implicaven una part important de la seva facturació anual. Però, ara, la reducció d’aquests guanys ha causat que, en segons quins casos, els restauradors s’hagin hagut de reinventar per poder substituir aquests ingressos amb altres tipus de negoci. Així i tot, a diferència de l’any passat, hi ha hagut alguns festivals que s’han pogut celebrar amb una certa normalitat.

"Em fa mal al cor que s'utilitzin els símbols religiosos", ha dit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en referència a la neofesta del Sant Sebastià popular de Palma, que aquest any han organitzat una trentena de confraries –que no tenen res a veure amb la religió i, de fet, la parodien. Arran de les preguntes dels periodistes ha criticat que s'utilitzi la figura de Sant Sebastià, que duen "al coll" els joves durant la festa i enmig de la "borratxera".

La quinzena edició de la correguda en roba interior de Bunyola, que va començar com una broma de bar, s'ha convertit en un esdeveniment social que atreu milers de persones de tota l'Illa que no es volen perdre una desfilada plena d'imaginació i diversió. Cada un, a la seva manera, viu una fantasia quasi nudista, perquè no hi ha normes i cada un tria la quantitat de centímetres quadrats que la seva vestimenta o disfressa ha de tapar.

“Arriba un punt que apoderar-se del carrer és un acte polític en si mateix”, explica Jaume Vich del col·lectiu Orgull Llonguet. “El format que nosaltres feim no el podria assumir un ajuntament, perquè hi ha una reivindicació implícita d’apoderar-se de l’espai públic, i a les institucions això no els interessa”, remarca. Més enllà de la diversió, les festes populars han esdevingut un espai per expressar conflictes i reivindicar els drets que encara manquen per assolir. I així ho demostren diverses celebracions de les que es fan a diferents indrets de Mallorca. Aquest esperit reivindicatiu es fa notar tant en les festes que s’organitzen de manera autogestionada per col·lectius i associacions com en les tradicionals, arrelades a una comunitat, i on han sorgit moltes veus que reclamen canvis per adequar-les a l’actual societat democràtica i diversa.

El Much de Sineu es va fent gran. Setze anys, camí de la majoria d’edat i bevent de l'arrel rondallística, alhora que parodia festes de més vol. La quedada festiva a l’institut abans de la pujada al puig de Reig esdevé el primer esglaó, camí del clímax de l’esperada trobada del Much amb la Muca, a mitjan horabaixa.