En matèria d’immigració, Vox ha col·locat el PP en un dilema del qual pot sortir perdent triï l’opció que triï. Alberto Núñez Feijóo es va llançar al discurs antiimmigració en ple estiu, quan les arribades a territoris com les Illes eren massives, per intentar retallar distàncies amb el seu competidor. Però l’extrema dreta continua amunt a les enquestes, mentre que el PP va obtenir el pitjor resultat de la legislatura al darrer baròmetre del CIS(23,7%). La dinàmica estatal preocupa el Govern, assenyalen fonts de l’Executiu, i afecta Marga Prohens en primera persona. “Tenim una posició complicada”, apunten aquestes fonts: “Si ens acostam a Vox, ens empresona, i si no, creix”.

A despit, el PP celebrarà aquest diumenge, sense pressupostos, el segon aniversari de les eleccions que li varen donar la victòria a Marga Prohens. El Govern va intentar tancar un acord amb Vox fins al darrer moment, però no se’n va sortir. Les dues parts intentaran els pròxims dies assolir un pacte, i fonts del PP i Vox insisteixen que aquesta setmana serà decisiva. Si les converses s’allarguen més enllà de juny, la possibilitat d’un acord serà menor, tenint en compte que cada vegada s’acosta més la preparació dels comptes de 2026 i que Prohens ja fa mig any que governa amb els pressupostos de 2024 prorrogats.

Un centenar de persones s'han concentrat davant del Parlament per mostrar el rebuig al decret d'habitatge, que serà convalidat amb els vots del PP i Vox. Segons el GOB, les mesures previstes en el decret llei i les que s'hi inclouran –a proposta dels de Santiago Abascal– durant la tramitació com a projecte de llei suposaran un encariment de l'habitatge, una reducció de les zones verdes i grans beneficis per als promotors. "Es presenta com una gran eina per aconseguir sòl per fer habitatges assequibles, però és en realitat la major pilotada urbanística dels darrers 50 anys", ha apuntat l'entitat ecologista.

La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha lamentat aquest divendres "amb profunda tristesa" la "inestabilitat i la frivolitat" del Govern balear liderat per Marga Prohens (PP). "No havíem tingut mai una situació de tanta irresponsabilitat", ha assenyalat Armengol després de la recent ruptura política del PP i Vox, que ha duit Prohens a prorrogar els pressupostos d'enguany després de pactar a l'inici de legislatura amb "l'extrema dreta".

Fer un discurs xenòfob negant que ho sigui. Aquesta és una de les principals contradiccions del discurs antiimmigració de Vox. L’ARA Balears ha analitzat els contrasentits de l’extrema dreta en aquest àmbit amb l’ajuda d’experts que destaquen que les arengues dels representants illencs es basen en trets ètnics i culturals i fan diferències segons la procedència dels migrants. A l’argumentari de la formació d’extrema dreta sobre nouvinguts hi ha altres contradiccions. I també en el PP, que ha acceptat part del marc ideològic del seu soci a les Illes. Aquesta mateixa setmana els populars defensaven al Parlament la decisió de sotmetre els menors no acompanyats a proves dentals.

El professor de Dret a la Universitat de Barcelona i expert en migracions Markus González ha defensat que "qualsevol partit constitucionalista" hauria de negar-se a la realització de proves dentals a menors migrants perquè és una proposta que tracta d'"estigmatitzar" el col·lectiu. Concretament, l'acadèmic ha denunciat i lamentat que "en el fons, el missatge que es transmet és que no són menors, encara que ho diguin, sinó que són delinqüents i perillosos. Tot això forma part d'aquest mite que es construeix al qual no caldria donar-li gens d'influència".

El PP pensa treure el màxim profit als dos posicionaments que divideixen el PSIB respecte del Decret de simplificació administrativa, que ha començat a tramitar-se com a projecte de llei. Mentre que un sector, encapçalat pel portaveu del partit al Parlament, Iago Negueruela, condemna que la norma permeti regularitzar milers de cases il·legals en sòl rústic, altres representants socialistes, com el batle de Pollença, Martí March, demanen que s'aprofiti la tramitació parlamentària per consolidar la llicència turística de prop d'un miler de cases irregulars.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, que ha estat entrevistada en el programa Al Dia d'IB3 Ràdio, ha explicat que quan ella parla de decréixer es refereix a "decréixer en oferta il·legal" i treballar per "créixer en valor i créixer en una oferta que torni a generar benestar per als residents". Així, ha dit que l'oferta il·legal està estesa en tots els àmbits turístics, no només en els allotjaments il·legals, sinó que "també hi és en mobilitat, amb els taxis pirates, en l'oci amb les festes il·legals o en les excursions amb els guies turístics il·legals". "Es parla de rècords de turistes, de despesa... però això no es tradueix en l'augment de la renda per càpita o en la rendibilitat de les Illes, i és en el que hem de fer feina", ha dit, perquè, ha afegit, tot seguit, "els turistes són i sempre seran benvinguts a les Illes".

Les maniobres del PP per donar resposta al malestar ciutadà a causa de la saturació de les Illes han evidenciat les seves contradiccions. El Govern ha passat de defensar i promoure l’actual model de creixement a recular i prometre mesures de contenció –evita, de moment, parlar de decreixement. L’Executiu ha promès estudiar la situació i aplicar mesures “valentes” per frenar el col·lapse, que els darrers mesos ha mobilitzat la ciutadania al carrer. Però, més enllà de recollir dades, la diversificació de l’economia no és damunt la taula. Tampoc s’ha aprovat cap nova normativa més enllà de rebaixar el Decret del turisme d’excessos i iniciar la tramitació d’una llei per limitar l’entrada de cotxes a Eivissa, una reivindicació del Consell Insular. S’ha continuat promocionant amb doblers públics el sector turístic i es vol ampliar el port de Palma, mentre que s’ha aprovat una amnistia urbanística per a les construccions en sòl rústic.

Les eleccions europees han deixat el mapa de les Balears pràcticament tenyit de blau. El PP s'ha imposat en la majoria dels municipis de l'Arxipèlag amb una evolució similar a la de les darreres eleccions autonòmiques. A Mallorca, els populars dominen en 42 pobles, enfront dels 10 del PSOE. A Pollença, Campanet, Artà, Deià, Banyalbufar, Esporles, Puigpunyent, Algaida, Santa Eugènia i Capdepera han triomfat els socialistes. A Costitx, el Pi. I la resta, és tota per als populars.

El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha negat que la protesta multitudinària de la Diada per la Llengua canviï o influeixi en les polítiques del govern de Prohens. Malgrat el clam de milers de persones, el PP continua defensant el model de segregació lingüística perquè "no és cap passa enrere".

El Govern haurà de pagar 96 milions d'euros a Matthias Kühn per la desclassificació dels terrenys de la urbanització Muleta II al Port de Sóller. Així ho ha confirmat aquest dimecres la Sala Tercera del Tribunal Suprem. En concret, el Suprem ha dictat sentència al recurs de cassació que havia interposat la Comunitat Autònoma contra el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), el 31 de gener de 2022, a favor de l'empresari.

Un centenar d'historiadors, entre els quals hi ha professors d'Història de la Universitat de les Illes Balears, d'Ensenyament Secundari, Batxillerat i llicenciats i graduats en Història, s'han adherit al manifest que ha impulsat l'Obra Cultural Balear (OCB) en defensa del 31 de desembre. A partir d'enguany, arran de la decisió del Consell de Mallorca, pactada entre el PP i Vox, la Diada de Mallorca se celebrarà dia 12 de setembre. Els sotasignats argumenten que el 31 de desembre ha estat celebrat per la societat civil mallorquina com la Diada de Mallorca i canviar aquesta data, per interessos polítics, no representa més que "un atac unilateral per part del PP i Vox", que volen "posar fi a la tradició i la defensa" de la identitat com a poble de Mallorca.

Tres regidors de MÉS per Palma –Neus Truyol, Miquel Àngel Contreras i Kika Coll– han deixat una senalla amb carbó just davant de la porta de la seu del PP a Palma. "Mentre les famílies no poden arribar a final de mes pels preus abusius de l'habitatge, el PP es nega a aplicar la llei i limitar preus", ha escrit a les xarxes socials Neus Truyol amb motiu d'aquesta campanya.

La regidora de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha desmentit aquest dilluns que durant la passada legislatura Cort adjudicàs la contractació fraudulenta del Cinema a la Fresca de Palma a empreses dels seus pares. "No existeix cap vincle entre la meva activitat política i l'empresarial de la meva família. Es tracta d'una filtració interessada per part de les dretes per tal de deslegitimar-me i desprestigiar-me, a mi i al meu partit, amb difamacions i mentides", ha expressat.

El president de Ben Amics, Víctor Robles, ha subratllat aquest dimarts la preocupació de l'entitat LGTBI+ "per la deriva del PP" i ha considerat que els populars "assumeixen el discurs de l'extrema dreta". Després que el PP i Vox hagin votat en contra de penjar la bandera LGTBI+ en el Parlament, Robles ha recordat en declaracions a Europa Press que el PP sempre s'havia mostrat favorable a posar la bandera a la Cambra.

La candidata del PP al Parlament, Marga Prohens, s'ha desplaçat aquest dissabte a Campos on, en el marc de la tradicional Fira de les Vaques, s'ha compromès a posar en marxa un pla de suport a agricultors i ramaders, "amb bonificacions, agilitació de tràmits administratius i eliminació de burocràcia". Acompanyada per la batlessa de Campos i candidata a la reelecció, Francisca Porquer, i el portaveu de la campanya electoral del PP, Sebastià Sagreras, Prohens també s'ha compromès a pagar les ajudes sol·licitades per pagesos i ramaders abans de quatre mesos des de la sol·licitud del pagament.

La presidenta del PP balear i candidata a la presidència del Govern, Marga Prohens, s'ha compromès aquest diumenge, durant la presentació del programa i de la candidatura del PP de Manacor, amb la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys i a ampliar les deduccions fiscals per a la conciliació "de totes aquelles mares que no volen renunciar a res", com ara despeses d'escoles d'Educació Infantil, guarderies, menjadors o extraescolars.

La presidenta del PP balear, Margalida Prohens, ha nomenat aquest divendres com a director de campanya per a les eleccions de 2023 el conseller insular Mauricio Rovira, del qual ha destacat la "serietat i rigor", segons ha informat la representant del PP en roda de premsa difosa per Europa Press.

El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha presentat aquest dilluns la candidatura per liderar el PP estatal, davant unes 300 persones al centre de convencions de l'Hipotel Gran Playa de Palma, on ha afirmat que "podeu comptar amb mi per posar en valor les Balears". Feijóo ha reivindicat el seu model de gestió a Galícia, amb quatre majories absolutes, parlant d'un model educatiu "en una comunitat bilingüe que consisteixi en l'harmonia de les llengües". A més, s'ha referit al decret turístic aprovat pel Govern balear, criticant que "una moratòria, després de dos anys de pandèmia, és una broma per al sector turístic illenc".