Les anàlisis de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes, a Manacor, i de Sant Francesc Xavier, a Formentera, en el marc dels plans de fosses, han permès la identificació de sis noves víctimes. Es tracta del germà de l'activista comunista, també assassinada, Aurora Picornell, Gabriel Picornell, Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy –tots ells a Manacor– i Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega, a Formentera. Fins avui, a les Balears s'han identificat 67 víctimes de la repressió franquista.

L'excavació de la fossa de la platja de la Coma, que ha tingut lloc entre els dies 11 i 16 de desembre, ha acabat sense resultats positius. Els tècnics han actuat en dues superfícies molt concretes, una localitzada a peus d’una de les dunes a la part més septentrional de la platja i l’altra en un pinar pròxim, sense que s’hagin trobat restes òssies de les víctimes que foren enterrades a la zona entre la segona quinzena del mes d’agost i principis de setembre de 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola.

En el passat ple de l’Ajuntament de Porreres es va aprovar per unanimitat entre l’equip de govern d’El Pi (4) i el PP (4), i Més per Porreres (5), a l’oposició, una moció dels ecosobiranistes per a la senyalització, dignificació i protecció de la zona de fosses comunes de la repressió feixista durant la Guerra Civil del cementeri municipal de Porreres i per a la instal·lació de les pedres de la memòria.

Les feines d'exhumació de la fossa del cementeri de Son Carrió, previstes en el IV Pla de Fosses de les Illes Balears –aquest pla es va iniciar la legislatura passada–, ja estan en marxa. Les actuacions, a càrrec d'Aranzadi i ATIC, s'han iniciat a la part on estava ubicada la fossa comuna i es preveu poder localitzar-hi algunes de les víctimes de la batalla de Mallorca, encara que, de moment, les restes que s'hi han trobat corresponen a persones que no tenien tomba pròpia i foren enterrades en aquesta part del recinte.

El Govern en funcions ha presentat aquest diumenge els objectes ja completament restaurats relacionats amb diverses fosses exhumades en els darrers anys, incloent-hi també els objectes vinculats amb 24 víctimes assassinades per la repressió franquista. La majoria són elements conservats de la vestimenta, com ara botons, sivelles, cremalleres o restes de calçat; objectes de neteja personal, com raspalls de dents i pintes, i d'altres de relacionats amb la vida personal de les víctimes, com filtres de cigarret, encenedors, moneders, claus, monedes o anells, entre d'altres. Entre aquests elements restaurats, s'hi troben la ploma d'Aurora Picornell i la resta d'objectes associats a les seves companyes Belarmina González, Maria Pascual, Antònia Pascual i Catalina Flaquer.

Aquest dilluns les màquines tornaran a entrar al cementeri de Son Coletes, a Manacor, per reprendre les tasques d’excavació amb l’objectiu de localitzar noves víctimes de la repressió franquista. Així ho ha anunciat aquest diumenge el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, acompanyat del batle de Manacor, Miquel Oliver, en una trobada en la qual també han participat les famílies.

Després de dos anys al capdavant de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica, Jesús Jurado (Palma, 1974) encara té importants objectius per endavant, com aconseguir que l'educació a les Illes integri aquesta àrea de coneixement. Amb el III Pla de Fosses a les portes, ha culminat amb emoció el segon entregant les restes d'Antoni Alomar, Francesca Llull, Francesca Salas, Miquel Palmer i de qui va ser batle d'Algaida, Pere Llull, als seus familiars. Per davant, també hi ha la fita de fer un banc d'ADN públic a les Balears, i no només per als assassinats pel franquisme, sinó també per trobar infants robats.

L'equip tècnic d'Aranzadi s'ha trobat amb una plataforma de ciment de 55 centímetres, que es trobava damunt del bloc de nínxols i capelles de la fossa número 5 del cementeri municipal de Porreres. Per això, aquests dies s'han dedicat a eliminar-lo, una feina que ha resultat molt més complicada del que esperaven. La directora de l'excavació, Lourdes Herrasti, ha explicat aquest dimecres que el bloc de ciment ha sorprès l'equip "per la seva solidesa".

Té sentit fer un recull de bones notícies de l’any més desastrós i terrible de les darreres dècades? Doncs segurament més que mai, perquè, malgrat tot, aquest maleït 2020 en què un petit virus ens ha amargat les vides han passat coses extraordinàries que no podem deixar passar, començant per la fabulosa cursa contrarellotge per aconseguir la vacuna fins a la derrota de Donald Trump a les eleccions nord-americanes, passant per coses més properes com l’avanç de la legislació que defensa el medi ambient, la gestió de Cabrera o la restitució de la dignitat a les víctimes del franquisme a les Illes.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) podrà sol·licitar a partir d'aquest dijous subvencions perquè els ajuntaments localitzin i exhumin fosses de víctimes desaparegudes del franquisme i la Guerra Civil. Els ajuts ascendeixen a un total de 750.000 euros.

Comença el procés científic d'identificació de les restes localitzades a la fossa de Son Coletes. Familiars de 67 víctimes de la repressió franquista, que podrien estar enterrades a la fossa de Son Coletes, han iniciat aquest dissabte el Protocol d'ADN que ha posat en marxa la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització.

"A partir del 20 de juliol de 1936 varen començar a detenir gent a Pollença i varen portar el meu padrí al vaixell de vapor Jaume I. La meva padrina no en va parlar mai, però conserva cartes seves d’agost a novembre del 36. Després, va ser empresonat a Can Mir i va desaparèixer el 22 de gener de 1937”. Qui parla és Maite Blázquez Losa, neta de Joan Losa Campomar, un dels milers de represaliats pels franquistes a Mallorca, les restes del qual es varen poder recuperar a la fossa de Porreres l’any 2016. Quin va ser el crim d’aquest dentista pollencí? Bàsicament, ser una persona compromesa políticament i un militant d’esquerres. “La mare m’havia dit que el padrí no s’havia ficat en política, però vaig començar a gratar. En el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà s’indica que era d’Esquerra Republicana i després vaig saber que havia fundat el Consell d’esquerres al Port de Pollença”, explica Blázquez.

Cesc Busquets va néixer a Olot l'any 1969 i es va llicenciar en arqueologia l'any 1992 i des d'aquell moment ha dedicat la seva vida a fer feina gairebé a totes les branques que es podien tocar. A més de treballar amb projectes de qualsevol època, Busquets ha fet arqueologia subaquàtica i durant els darrers anys, "gairebé per motius socials", segons l'arqueòleg, ha estat treballant amb projectes relacionats amb la memòria històrica. En aquests moments és el coordinador del segon pla de fosses del Govern de les Illes Balears, a més de ser coordinador d'ATICS.

Comencen les excavacions del cementeri municipal de Bunyola aquest dilluns. L'objectiu és localitzar la fossa comuna en la qual varen ser enterrades les 15 víctimes de la repressió franquista. La previsió inicial és que la intervenció acabi dia 10 de setembre, segons ha informat l'Executiu en una nota. Aquesta serà la tercera actuació inclosa dins el Pla de fosses del Govern, després de les excavacions duites a terme als cementeris de Sencelles i de Son Coletes, a Manacor.

La Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, ha començat la recollida de mostres d'ADN per a aquelles persones que sospiten que podrien tenir algun familiar víctima de la repressió franquista enterrat a Son Coletes. De moment, es tenen localitzats els parents d’una cinquantena de víctimes que podrien haver estat enterrades a Manacor.

La primera fase de l'exhumació de Son Coletes ha acabat aquest divendres amb un balanç de 18 víctimes de la repressió franquista localitzades. La Secretaria de Memòria Democràtica ja treballa en una segona fase d'exhumació al cementeri de Son Coletes, que s'inclouria dins el tercer Pla de fosses de les Illes Balears. La Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses s'encarrega d'aquesta tasca i, paral·lelament, es treballa amb l'Ajuntament de Manacor sobre com s'han de protegir dues de les zones excavades: la que conté el basament de la creu i les tres síquies localitzades.

En les tasques d'exhumació del cementeri de Son Coletes s'han localitzat les restes de sis milicians. Alguns dels cossos tenien vestimenta i objectes de procedència militar, com ara insígnies, sivelles i botes. Els cossos, que s'han trobat a la tercera síquia i que pertanyen a persones joves, "alguns dels quals d'una vintena d'anys", adopten unes posicions molt forçades i estan molt sobreposats els uns damunt els altres. "Clarament es tracta d'un enterrament indigne, perquè els cossos que hem trobat estan abocats i mal posats", explica el tècnic d'Atics, Cesc Busquets.

Les tasques d'exhumació del cementeri de Son Coletes han localitzat, avui, les restes de 17 cossos de víctimes de la Guerra Civil a partir de l'excavació de tres séquies i dos agrupaments d'ossos, ubicades a la zona 2, a l'oest de la creu de l'antic cementeri.

La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha incorporat aquest dimarts 66 documents nous entre informes d'exhumacions i identificacions fets a les fosses de les Balears. Els documents aporten nova informació sobre la identificació de les víctimes del franquisme localitzades i estudis de viabilitat per exhumar altres fosses, com ara les de Bunyola i Manacor. A més, els mapes de fosses de les Illes s'han desglossat en més d'una trentena de documents per facilitar-ne la consulta, un per a cada municipi, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.