La Conselleria d’Educació ha ampliat el ventall de graus universitaris que habiliten per accedir a la borsa d’interins, després que aquest curs a les Illes s’hagin registrat 6.000 renúncies a places. S’han agrupat tots els títols en àmbits de coneixement (Ciències Socials, Humanitats...), un fet que obri la porta, per exemple, a què un treballador social pugui impartir classes d’Organització i Gestió Comercial. Els experts consultats consideren que aquesta màniga ampla per aconseguir cobrir totes les places posa en risc la qualitat educativa, especialment a les Pitiüses, on hi ha centres amb mig claustre que és interí. “Per fer classe, s’han de dominar els sabers bàsics de la matèria que impartiràs. Però també és imprescindible dominar la didàctica, saber què explicar, com explicar-ho i fer-ho interessant per als alumnes”, diu Antoni Salvà, coordinador del Col·legi de Docents de les Illes Balears. “Si la primera pota ja falla, què farà la segona?”, es pregunta. “Anam cap a un empitjorament clar de la qualitat educativa”, sentencia.

S’acosta Nadal i en els pròxims dies, explica el sindicat SIAU, hi haurà molts de docents funcionaris que quadraran el final de les seves baixes mèdiques amb l'inici de les vacances, un fet que provocarà el cessament dels interins que els substitueixen, que no les cobraran. Una font molt coneixedora del funcionament de la Conselleria d'Educació explica que les altes prèvies a les vacances són “més o menys habituals”. “Hi ha vertaders especialistes en fer-ho. N’hi ha que fan el mateix curs rere curs. Són uns 'cabronets'”, afegeix. Així mateix, exposa que “segurament és millor que la majoria dels que es comporten així no estiguin davant dels alumnes, però tampoc no haurien de cobrar un sou públic”. Aquest comportament passa a tots els nivells funcionarials i en cap cas afecta únicament el món educatiu.

Malestar entre els docents interins que denuncien que la Conselleria d'Educació els cessarà el pròxim 31 d'agost. La raó, diuen, és que la normativa estableix que el temps màxim que una persona pot ocupar una plaça pública temporal són tres anys, un termini al qual part d'aquests s'apropen. El sindicat SIAU assegura que ha rebut nombroses queixes d'interins que amb aquest curs que començarà arribarien als tres anys de mandat, als quals se'ls cessarà encara que cap funcionari de carrera passi a ocupar les places que ostenten. Així, aquestes vacants es tornaran a treure i en molts casos les recuperaran els mateixos interins. Ara bé, en ser un nou nomenament, per a l’Administració el marcador de temps es posarà a zero. "L'excusa que empra l'Administració per consumar aquest despropòsit és que els afectats (interins) ocupen places que es varen oferir a les darreres oposicions, però aquest no és un motiu de cessament establert a l'Estatut dels Treballadors públics", diu el portaveu del sindicat, Joan Crespí.

Els sindicats i els membres dels tribunals docents denuncien que, a menys d'una setmana per al començament de les oposicions eliminatòries, encara hi ha integrants procedents d'Eivissa i Menorca que no disposen d'allotjament a Mallorca. Per altra banda, també denuncia que el cap de setmana passat alguns membres es varen haver de traslladar a Mallorca en el marc de les oposicions extraordinàries i "en l'horari que la Conselleria d'Educació va determinar". Les condicions dels allotjaments (alguns ubicats a Palmanova i l'Arenal), eren "lamentables, en establiments de turisme de borratxera, crits durant tota la nit i condicions de salubritat dubtoses", explica Joan Crespi, representant de SIAU. De fet, alguns dels hotels tenien "insectes i humitats", denuncia Maria, una de les docents afectades.

La Conselleria d'Educació constituirà 13 tribunals per fer les oposicions docents a Menorca i Eivissa. Nou s'ubicaran a Eivissa i quatre, a Menorca. Després de les protestes dels opositors de les illes menors, després que en un primer moment Educació anunciàs que els exàmens es farien únicament a Mallorca, va forçar la marxa enrere de l'Administració.

El sindicat Alterativa Docent ha denunciat de nou el problema d'habitatge que pateixen els docents desplaçats a "Eivissa, Formentera i, ara també a Menorca", que "no es poden permetre un habitatge digne". En un comunicat, han recordat que des del 2016 s'ha demanat que s'adoptin "solucions per posar fi a aquesta problemàtica, així com la revisió i actualització dels complements de residència i també el cobrament íntegre d'aquesta quantia en els casos de les persones que fan mitja jornada". L'any 2023 un docent que té la seva plaça a Menorca, Eivissa o Formentera, percep 100,10 per aquest concepte, mentre que els docents destinats a la Gomera, el Hierro, la Palma, Fuerteventura i Lanzarote, cobren 453,79 euros; per tant, 353,79 més que els seus homòlegs balears.

CCOO ha exigit a la Conselleria d'Educació, en un comunicat, una "solució urgent" per als docents d'FP que actualment estan a l'atur. En aquest sentit, també ha demanat una mesa urgent per analitzar la situació com han fet altres comunitats autònomes i arribar a un acord que garanteixi que aquests treballadors puguin fer feina el curs 2023-2024. "Existeixen opcions jurídiques vàlides per fer-ho i aquests docents, després de sis mesos a l'atur, no poden, ni es mereixen, esperar més", han expressat.

L'STEI Intersindical ha sol·licitat de manera formal la negociació d'un pacte d'estabilitat per al professorat interí per als propers anys, amb la presentació d'un document al Registre de la Conselleria d'Educació. La immobilitat de l'Administració davant les darrers sentències "fa necessari recuperar el model del pacte d'estabilitat", opinen des del sindicat.

Els interins són els grans desprotegits del món de l'educació davant l'estat d'alarma decretat a l'Estat per l'expansió del coronavirus. Segons ha denunciat el sindicat docent Alternativa, els interins cessats des que s'ha iniciat l'estat d'alarma que volen demanar l'atur "no ho poden fer en les mateixes condicions que altres treballadors les empreses dels quals han declarat un ERTO" i tampoc no tenen possibilitat de treballar perquè "les noves contractacions estan paralitzades".

L’STEI Intersindical i ANPE han sol·licitat la negociació d’un nou pacte d’estabilitat per al personal docent interí per als propers anys, amb la presentació d’un document al Registre de la Conselleria d’Educació. Aquest dos sindicats conviden la resta dels sindicats de la Mesa Sectorial a donar suport a aquesta mesura en benefici d’un dels col·lectius més vulnerables.

Un total de 850 docents de les Balears que formaven part de la llista d'interins han aconseguit consolidar el seu lloc de feina amb una plaça fixa després de les oposicions convocades per la Conselleria d'Educació, en les quals s'oferien 1.070 places.

El Govern balear està estudiant la manera d'aplicar la recent sentència del Tribunal Suprem que ordena que els treballadors interins dels Serveis Generals de la Comunitat Autònoma cobrin el complement de carrera professional amb caràcter retroactiu.

El Consell de Direcció de la Universitat de les Illes Balears ha manifestat desacord respecte de la possible decisió de la Conselleria d'Educació i Universitat de reduir el valor de la formació acadèmica i donar més pes a la formació permanent a l'hora d'ordenar les llistes d'interins per després atorgar les places el pròxim curs.

La Conselleria d'Educació i Universitat ha presentat aquest dilluns a la reunió de la Mesa Sectorial les novetats previstes per a la propera convocatòria d'interins del curs 2019-20. Per tal d'equiparar experiència i formació, per primera vegada se separa la formació acadèmica de les activitats de formació permanent, tot incrementant fins a un màxim de 30 punts la formació permanent i un màxim de 10 punts la formació acadèmica.

MÉS per Menorca ha demanat que l'aprovació de les oposicions docents (per a aquells que tot i haver aprovat no tenen plaça) sigui un mèrit en les convocatòries de selecció de personal funcionari interí docent per cobrir vacants i substitucions. També, i en línia amb el que ja ha explicat la formació menorquinista, demana que la Conselleria d’Educació tingui una dotació mínima de 1.000 milions d’euros a fi que es pugui donar suport als centres docents amb el Pla d’innovació educativa (PIP); ampliar el programa TISE a tots els instituts; elaborar un pla d’atenció a la diversitat i establir una nova línia d’ajuts a les entitats educatives (federacions de pares i mares, associacions de docents i associacions de directors), dedicada exclusivament a dotar-les amb recursos humans que els permetin dur a terme la seva comesa en condicions.

La Unió Obrera Balear (UOB) ha demanat aquest diumenge a la Conselleria d'Educació que ampliï el termini i es doti de més recursos informàtics el procés dels interins d'educació per optar a una plaça del curs 2018-2019.

L'STEI està tramitant un recurs en contra de la resolució de la directora general de Personal Docent, per la qual s'acorda el cessament d'un gran nombre de professors interins amb efectes a 30 de juny. El sindicat demana l'anul·lació de la resolució impugnada i el manteniment del nomenament del professorat afectat fins al 31 d'agost.

Els professors interins que han treballat durant el curs 2017/2018 més de cinc mesos i mig de feina, aquest dimecres cobraran la indemanització corresponent per les vacances. Així els ho ha fet saber als sindicats d'educació la direcotra general de Personal Docent de la conselleria d'Educació, Rafaela Sánchez.

L’STEI Intersindical denuncia aquest dilluns que el Govern de les Illes Balears i el partit que li dona suport no han respectat el contingut de l’Acord marc d’ensenyament públic subscrit el mes de setembre de 2015, que prescrivia el cobrament dels mesos de juliol i agost per a aquell personal docent interí amb cinc mesos i mig de feina i que ha estat cessat dia 30 de juny.

Aquest dimarts s'ha celebrat una Mesa Sectorial extraordinària d'educació en què la Conselleria ha anunciat als representants fiscals que els interins que fan substitucions cobraran finalment el mes de juliol mitjançant una indemnització, de manera que ni cotitzaran ni puntuaran aquest mes. La mesura afecta unes 800 persones, segons els càlculs del sindicat Alternativa, i s'hi haurà de destinar un pressupost d'uns 2,2 milions d'euros.