El saqueig practicat per Fèlix Millet i el seu soci Jordi Montull a les arques públiques, a bord del vaixell pirata en què van convertir el Palau de la Música, va ser un escàndol pioner en una matèria sobre la qual després ha calgut aprofundir de valent: la corrupció a les institucions catalanes. Des del primer moment el cas va ser problemàtic, perquè implicava massa gent que havia d'haver fallat en el control de la institució, massa gent que havia donat un sí rutinari i sense garanties als comptes fraudulents que Millet presentava any rere any davant dels mecanismes de supervisió i fiscalització. Després l'ona expansiva es va anar ampliant, i la corrupció del Palau va resultar anar directament lligada amb un seguit de casos de corrupció política, particularment de Convergència Democràtica de Catalunya. L'enrenou del cas Palau va durar anys, però va acabar sent llegit, en bona mesura, com l'aperitiu als plats forts que havien de venir més tard: les delacions contra la família Pujol i la confessió de la deixa de l'avi Florenci per part de Jordi Pujol. A la vegada, aquestes informacions apareixien integrades dins altres escàndols, com els de l'espionatge o l'operació Catalunya, en què els cossos policials (la dita policia patriòtica, i, darrere seu, la resta de poders de l'Estat) van ser utilitzats per desacreditar l'independentisme català.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha mort aquest dimecres als 87 anys. Ho ha fet en una residència privada, on se l'havia traslladat després que se li concedís el tercer grau com a conseqüència del seu delicat estat de salut després de passar dos anys i quatre mesos a la presó pel saqueig del Palau. Aquest seria l'episodi que acabaria marcant la seva vida,  i que el faria passar d’il·lustre representant de la burgesia catalana a personatge repudiada socialment. Membre de la saga dels Millet i fill del financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany, Fèlix Millet va dirigir el Palau de la Música durant gairebé dues dècades, fins que el 23 de juliol del 2009 l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra va fer aflorar el cas Palau, pel qual acabaria condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat fins a 23 milions d'euros de la institució i haver-la posat durant més de 10 anys al servei d'una trama de pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ja només ha d'anar a dormir a la presó de dilluns a dijous. Segons fonts consultades per l'ARA, el departament de Justícia de la Generalitat li ha concedit el règim de tercer grau dos anys i quatre mesos després d'estar entre reixes per complir la condemna de nou anys i vuit mesos de presó que li va imposar l'Audiència de Barcelona per l'espoli de la institució cultural i el desviament de diners a Convergència. La junta de tractament de la presó de Brians 1 havia proposat que Millet pugui complir la pena en règim obert perquè pateix una malaltia incurable i ara el servei de classificació de la conselleria ha ratificat la mesura. De fet, segons fonts penitenciàries, l'expresident del Palau, que té 86 anys, està ingressat al pavelló hospitalari de Terrassa.

Tretze anys després que esclatés el cas del Palau de la Música, quan els Mossos d'Esquadra van entrar a escorcollar la institució cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels diners. L'Audiència de Barcelona ha rescabalat prop de 12 milions d'euros dels 23 espoliats a la institució cultural i a l'Orfeó Català per Fèlix Millet (condemnat a nou anys i vuit mesos de presó) i Jordi Montull (condemnat a set anys i mig), però encara queden pendents de consignar onze milions més. Les famílies dels exresponsables del Palau són qui més diners han ingressat als jutjats, però Millet i Montull encara no han pagat ni un euro dels 4,1 milions i 2,9 milions de multa que els va imposar el tribunal, respectivament.

El govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a més de nou anys de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa a les parts de la decisió presa al consell de ministres del passat 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.

Fins ben entrat el canvi de mil·lenni Fèlix Millet va ser un dels astres de la burgesia catalana. Fill d'un dels presidents de l'Orfeó Català i renebot d'un dels fundadors de la institució, el seu destí semblava lligat a l'entitat. Abans d'arribar-hi, Millet va fer una llarga carrera empresarial i es va llaurar el prestigi de l'home que tot ho aconseguia. L'any 1990 va crear la Fundació Orfeó Català Palau de la Música, que va convertir en el seu imperi. El dirigia amb mà de ferro, ningú li discutia res i tothom acatava les seves normes. Segurament qui ho va explicar millor va ser la seva filla al judici: al seu propi casament no coneixia ni la meitat dels convidats, la majoria eren contactes del seu pare, gent amb qui Millet volia quedar bé. El que no sabia ningú –o, si algú ho sospitava, callava– era que l'enllaç i el banquet es va pagar amb diners del Palau. L'any 1999 Millet va rebre la Creu de Sant Jordi. L'hi retirarien 10 anys més tard, després que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau i es destapés l'espoli de la institució. El referent havia caigut.

No hi ha marxa enrere. Onze anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin per primera vegada el Palau de la Música i que sortís a la llum pública l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, els condemnats pel cas Palau hauran d'ingressar a la presó. Després que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i la rebaixés per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar -condemnat finalment a tres anys i mig de presó-, tots dos van intentar esgotar les últimes vies per evitar entrar a la presó. Osàcar va interposar un recurs al Tribunal Constitucional i va al·legar el seu estat de salut per endarrerir l'entrada a presó, igual que Millet, que també va demanar l'indult. L'Audiència de Barcelona, però, ha desestimat les peticions i ha ordenat el seu ingrés a presó amb una data límit: el 25 de juny.

S'ha parlat tant de la nova normalitat que ara, a punt de fer-se efectiva, arriba envellida. Potser és que per nova esperem una altra cosa i perquè la normalitat, tingui l’edat que tingui, ens avorreix. Però és la seva funció. No vull ni pensar que tots els dies de la vida podrien ser extremadament diferents i excitants. La idea ja és esgotadora. La realitat seria inabastable. No, no, normalitat. Per guiar-nos en el desconfinament, el lent o el ràpid, tant és quin toqui o trieu, ens acompanyen els personatges habituals amb les seves excentricitats ordinàries. Trump se supera a si mateix i penja 200 piulades i repiulades en 24 hores. Es veu que el seu anterior rècord era 142. La dada. Diuen que les enquestes li van malament però amb aquesta allau de missatges diaris, qui té temps de llegir les enquestes? El rei Joan Carles no sé quin tipus de missatges rep però que ara s’investigui la seva relació econòmica amb el rei de l’Aràbia Saudita no afebleix la creença popular que no passarà res o, encara molt pitjor, que la república que se’n pugui derivar d’una improbable caiguda de la monarquia duri vuit segons. O menys. Per tancar aquest cercle pretèrit i deixar la vella normalitat definitivament enrere, afegim-hi en Fèlix Millet i la seva petició d’indult. Postres de músic per a un àpat de notícies que és fàcilment indigest. Però el juny m’agafa descreguda i potser sí que el que ens espera és nou i qui sap si serà millor. Res no ho fa preveure però mentre no tenim la vacuna que ens tregui d’aquesta ansietat viral ens podem agafar a qualsevol cosa. El moscatell, per exemple. Per fer baixar.

Primera condemna ferma pel finançament irregular de Convergència. Gairebé dos anys i mig després de la primera sentència de l'Audiència de Barcelona, la sala 2 del Tribunal Suprem ha donat per bo el primer pronunciament judicial que culpava CDC d'embutxacar-se 6,6 milions d'euros de comissions a canvi d'obres públiques. Els diners arribaven via el Palau de la Música i els intermediaris eren el seu expresident, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. El Suprem ha confirmat la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó i 4,1 milions d'euros de multa per a l'ex màxim responsable del Palau, i per a Montull 7 anys i 6 mesos i una multa de 2,9 milions. Convergència haurà de retornar els 6,6 milions espoliats. En canvi, però, l'alt tribunal rebaixa la condemna per a l'extresorer del partit, Daniel Osàcar, i l'absol del delicte de tràfic d'influències. En lloc de quatre anys i mig de presó, n'hi imposa tres anys i mig. També rebaixa la condemna a la filla de Montull, Gemma, a quatre anys de presó.

La família de Fèlix Millet ha pagat des dels anys cinquanta un cànon anual en concepte de concessió administrativa, per les tres propietats a primera línia de Fornells, de 3,76 euros anuals, segons han confirmat a l’ARA Balears fonts de Ports IB. Amb l’entrada en vigor de la Llei de costes del 1988, les concessions en el domini públic maritimoterrestre van deixar de ser perpètues per disposar d’un termini màxim de 30 anys, període que expirà el 29 de juliol de 2018.

El Govern balear ha anunciat aquest dimecres que finalment ha recuperat les quatre cases construïdes en zona de domini públic al port de Fornells, dues de les quals són propietat de la família de l’expresident del Palau de la Música Catalana condemnat per corrupció Fèlix Millet. El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha destacat la recuperació dels immobles per part de Ports de les Illes Balears mitjançant la via de l’acord entre privats i Administració. "Malgrat les diferències que han existit entre ambdues parts, sempre hi ha hagut bona predisposició per arribar a una entesa", ha dit.

L'entitat pública Ports de les Illes Balears ha aprovat començar els tràmits per desnonar la família de Fèlix Millet i procedir a la recuperació de les dues cases d'estiueig que té en una zona afectada per la Llei de costes a la localitat menorquina de Fornells. La família de l'expresident del Palau de la Música Catalana condemnat per corrupció és una de les que estan afectades per la Llei de costes i s'han negat a entregar les seves propietats i han optat per la via judicial, segons ha informat aquest dimarts el conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern balear, Marc Pons. El conegut empresari Javier de la Rosa, que també consta entre els afectats, és un dels dos que ha optat per lliurar les claus de la casa que tenia en concessió, en aquest cas a Portocolom, a Mallorca.

El Govern balear, mitjançant Ports de les Illes Balears, ha enviat la notificació a la família de Fèlix Millet, condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó pel cas Palau, en la qual se la informa que a partir del 28 de juliol les dues propietats de Millet situades al carrer Governador de Fornells passaran a mans de Ports, segons han confirmat a l'ARA Balears fonts de l'Executiu de Francina Armengol.

L'exnúmero dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha sortit de la presó de Brians 2 aquest dimarts després de pagar els 100.000 euros de fiança que li va imposar finalment l'Audiència de Barcelona. A Montull el van condemnar a set anys i mig de presó per l'espoli del Palau de la Música. Inicialment el tribunal en va ordenar l'ingrés immediat entre reixes, mentre que el Tribunal Suprem valora el seu recurs contra la sentència. Però després l'Audiència va decidir canviar aquesta situació i permetre que tant ell com l'expresident del Palau de la Música poguessin sortir en llibertat provisional si pagaven una fiança, que és la que Montull ha fet efectiva aquest dimarts.

Fèlix Millet i Jordi Montull podran sortir en llibertat provisional si dipositen una fiança de 400.000 euros en el cas de l'expresident del Palau de la Música i de 100.000 en el cas de l'ex número dos de la institució. Els exresponsables portaven 16 dies entre reixes, després que l'Audiència de Barcelona ordenés el seu ingrés immediat al centre penitenciari per complir la condemna imposada pel saqueig al Palau de la Música i el finançament irregular de Convergència. El tribunal ha acceptat el recurs de súplica que havien presentat les seves defenses. De moment, fonts pròximes als exresponsables del Palau expliquen que almenys Montull no té els diners per pagar la fiança.

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos principals condemnats per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, després que la fiscalia hagués demanat el seu ingrés entre reixes pel "risc evident" de fuga. L'Audiència havia convocat aquest dilluns els dos exresponsables del Palau juntament amb l'ex directora financera, Gemma Montull, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per valorar si els havia d'imposar alguna mesura preventiva com demanava la fiscalia.

El comitè executiu del Consorci del Palau de la Música ha decidit aquest dimarts no recórrer la sentència sobre l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, que condemna els exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, a nou i set anys de presó respectivament i imposa a l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, quatre anys i cinc mesos de presó.