Meliana és una petita localitat de l'àrea metropolitana de València on el PP governa còmodament amb 10 dels 17 regidors. Aquesta situació allibera els populars de la necessitat de pactar amb Vox –que no hi té representació–, però, alhora, els impedeix responsabilitzar la formació ultra de les mesures més polèmiques. Així i tot, el seu ajuntament serà el primer del País Valencià que oferirà un curs de llengua basat en les normes secessionistes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una entitat alternativa a l'oficial i estatutària, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El 19 de maig del 2021 la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el director general de Consum, Félix Alonso, presentaven l’avantprojecte de llei en aquesta matèria destacant, entre altres aspectes, la inclusió d’un apartat per salvaguardar els drets lingüístics dels ciutadans que va retallar en el seu mandat José Ramón Bauzá. Aquest punt, però, s’ha convertit en el gran escull perquè s’aprovi el text ja redactat en Consell de Govern. L’octubre, l’ARA Balears va publicar que la futura llei quedava lluny de retornar als llindars lingüístics de l’etapa Antich i, vuit mesos després, el Pacte encara no ha desbloquejat el procés.

Nou cas de discriminació lingüística per part d'un agent de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. La regidora de Joventut, Igualtat, Normalització Lingüística i Cementiris de l'Ajuntament d'Eivissa, Clàudia Cotaina, ha denunciat a través del seu compte de Twitter haver estat increpada per un policia nacional per dirigir-s'hi en català.

El castellà és la llengua amb més presència a la Universitat de les Illes Balears, "tant en les assignatures de grau com en la relació entre alumnes i professors", admet un comunicat de premsa del centre. El català, la llengua pròpia de les Illes, tan sols predomina en l'àmbit administratiu. Així ho indica una enquesta sobre els usos lingüístics de la comunitat universitària feta l'any passat que no té en compte les assignatures de màster.

La Prefectura Superior de Policia del País Valencià va emetre el 5 de febrer una ordre a totes les comissaries reclamant que "cada torn compti almenys amb un funcionari que pugui atendre en català" i que, en cas de no disposar d'un agent competent en català, s'arbitrin "altres solucions, com ara requerir la presència d'un policia d'un altre servei o emplaçar, cortesament, el ciutadà perquè comparegui en el termini més breu possible en el qual es compti amb aquesta possibilitat".

Una vintena d'empresaris de diverses comunitats autònomes han marxat aquest dimecres d'una taula de debat en el marc del Congrés d'Àrees Empresarials de la Federació de Polígons Empresarials de la Comunitat Valenciana (Fepeval) després que el diputat de Compromís, Josep Nadal, es negués a fer la seva intervenció en castellà.

“El conflicte lingüístic és un conflicte social, no un conflicte de llengües. Les llengües no es barallen entre elles”. Amb aquesta senzilla reflexió, el sociòleg valencià Rafael Lluís Ninyoles resumia ara fa dos anys l’origen de la cohabitació de dos idiomes -gairebé sempre complexa-, fenomen al qual va dedicar tota una vida d’estudis fins que va morir ahir als 76 anys.

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Autor de llibres com Errores y horrores del españolismo lingüístico, ha estat a Mallorca per participar en el cicle de conferències ‘La diversitat lingüística’.

Tres centres escolars d’Eivissa -Es Vedrà, el CEIP Ca Guerxo i el col·legi Mare de Déu de les Neus- hauran d’acreditar el seu projecte lingüístic per ordre del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), segons va avançar El Mundo, després de la demanda d’un pare, Francisco López, qui el 2017 havia iniciat un procés judicial, segons diu, “per no poder matricular el seu fill en cap centre en el qual s’impartissin classes en castellà”. Segons el demandant, aquests col·legis no exposen projectes lingüístics a les seves pàgines web, i pretén denunciar que a les aules públiques de l’etapa d’Educació Infantil a Eivissa no s’imparteix el castellà.

Sessió plenària de l’Ajuntament de Manacor, el dia 7 de juny de l’any 1973. La corporació municipal acorda, amb un únic vot discrepant, la creació de l’Escola Municipal de Mallorquí. Un mes i deu dies després, el mateix consistori aprova el reglament i el pressupost per al funcionament de l’escola, que en pocs anys no només es posa a ensenyar la llengua catalana al municipi, sinó també a molts pobles de la contrada del Llevant.

Els esforços del govern valencià per augmentar la presència de la llengua pròpia a les aules acabarà als tribunals. L’Associació de Defensa del Castellà, una entitat que té el suport del PP i C’s, i la Diputació d'Alacant, on governa el Partit Popular, han anunciat que portaran el decret de plurilingüisme als jutjats perquè consideren que discrimina els castellanoparlants. Per al sociòleg Vicent Flor, aquests col·lectius "intenten reobrir el conflicte lingüístic, ja que en veritat, el que demanen és llibertat per no aprendre valencià”.

Un jutge d'Alacant ha advertit a la Generalitat de Catalunya que recorrerà a la fiscalia si no tradueix al castellà un escrit redactat en català que l'administració que presideix Carles Puigdemont havia presentat en el marc d'un procediment on figura com a part demandada.