Els presidents de les comunitats de la cornisa Cantàbrica, des de Galícia fins a Euskadi, passant per Astúries i Cantàbria, constituiran un fòrum permanent amb l'objectiu de defensar davant del govern espanyol i les institucions europees el corredor ferroviari de l'Atlàntic. La proposta ha partit del lehendakari, Íñigo Urkullu, que avui ha rebut a Vitòria el president gallec, Alfonso Rueda (PP); el d'Astúries, Adrián Barbón (PSOE), i el càntabre, Miguel Ángel Revilla (PRC). Tots quatre han ressaltat la importància d'una cimera que ha reunit quatre dirigents de diferent color polític.

Fa deu anys, l'Eurocambra aprovava que els corredors Mediterrani i Atlàntic formessin part de la llista de nous projectes considerats "prioritaris" en el marc de la Xarxa Transeuropea de Transport. Pels múltiples retards i problemes en l'execució de les obres, el primer dels dos, el Corredor Mediterrani, sempre ha ocupat més titulars, mentre que l'Atlàntic ha quedat en un segon pla, qüestió que ha aixecat la indignació de les zones afectades. Ara, però, l'executiu de Pedro Sánchez li ha tornat a donar visibilitat anticipant una inversió de fins a 16.000 milions d'euros per a tot el traçat.

L'Associació d'Insútries fabricants de materials de contrucció de les Illes (Construïm), ha demanat al Govern que es creï un "corredor logístic marítim entre les illes de l'Arxipèlag". Segons l'associació, s'hauria de fer amb l'objectiu de poder ampliar el seu mercat i potencial els productes de quilòmetre zero.

"Potser mai hi havia hagut un clima tan favorable al Corredor Mediterrani", reflexiona Josep Vicent Boira, professor de geografia de la Universitat de València i des del 2018 coordinador del govern espanyol per a la realització de les obres d'aquesta infraestructura. Empresaris, entre els quals les cares més visibles de l'Íbex-35, part de la societat civil, però també partits polítics d'un color i d'un altre defensen la posada en marxa "urgent" del corredor. Ara bé, tot i la multitud de proclames i actes, les incerteses al voltant del seu funcionament persegueixen la infraestructura. Per què si a priori tothom la vol, sembla inacabable?

És un gust sentir Josep Vicent Boira i Maiques (València, 1963), professor de geografia de la Universitat de València i des del 2018 coordinador del govern espanyol per al Corredor Mediterrani. És un gust perquè és qui més en sap, d’aquesta obra, i s’explica sense cridar, amb un somriure de complicitat i dient les coses pel seu nom. I les coses pel seu nom és que si acabarem tenint un corredor ferroviari del Mediterrani és perquè la Unió Europea ha obligat Espanya a fer-lo i en pagarà el 40%. Espanya hi va votar en contra el 22 de març del 2012, quan governava Mariano Rajoy, en una defensa lamentable de l’Espanya radial. Va ser l’únic país que hi va votar en contra. Respirin a fons per llegir algunes respostes. Si en volen més, els recomanem l’entrevista en vídeo a l’Ara.cat i el seu llibre La Via Augusta del segle XXI, premi Carles Rahola d’assaig, que l’autor ha dedicat a l’entrevistador amb un irònic “Vixca el corredor (de fons?)”.

Ja no els ve de nou a aquestes altures llegir que el descobridor del Corredor Mediterrani fou el líder cartaginès Aníbal, que amb un exèrcit de desenes de milers de soldats va fer el camí de Cartago Nova (aka Cartagena) als Pirineus i Alps i va penetrar la península Itàlica des del nord. I tota aquella gentada i cavalls, i sobretot aquell mig centenar d’elefants, van confirmar la idoneïtat del que ara denominem Corredor Mediterrani: ans conegut com a Via Hercúlia, passà a ser anomenat Camí d’Aníbal. Després arribarien els romans i el certificarien com a Via Augusta.

"Esperem que sí, farem tot el que sigui possible". Ha sigut la lacònica resposta del ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, a la petició formulada pels principals empresaris d'Espanya perquè el Corredor Mediterrani disposi d'ample europeu des d'Algesires fins a la frontera francesa l'any 2025, tal com es va comprometre ara fa gairebé un any el secretari d'estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura. Per més endavant quedaria la construcció de la doble plataforma en tota la infraestructura.

La tortuga Colomera, un exemplar recuperat de tortuga babaua (Caretta caretta) de 100 quilos, ha arribat aquest dimarts a la costa del port de Valldemossa des de la platja de Bellver (Castelló), on dijous passat els membres de la fundació Azul Marino i la fundació Oceanogràfic.

L’entrada en servei de la variant de Vandellòs del Corredor Mediterrani hauria hagut de ser una festa. Amb els seus 65 quilòmetres de traçat redueix el temps de viatge entre Barcelona i València i estira cap al sud l’amplada de via europea. Més encara, com ha fet notar el geògraf valencià Josep V. Boira, comissionat de l’administració espanyola per al Corredor, la nova traça suposa una impugnació frontal a la visió radial de les infraestructures a la península Ibèrica: la concepció que ha guiat el disseny de la xarxa ferroviària d’alta velocitat, amb l’objectiu de posar totes les capitals de província a menys de 4 hores de Madrid, com propugnava el ministre Francisco Álvarez Cascos, o de “coser España con cables de acero”, com afirmava de manera més emfàtica la ministra Magdalena Álvarez.

La patronal catalana de les grans empreses, Foment del Treball, ha tornat criticar la manca d'inversions "reals" en infraestructures de l'Estat a Catalunya. Aquesta organització empresarial s'ha mostrat preocupada "pel baix grau d'execució dels pressupostos de la inversió real de l'Estat" al territori català, és a dir, la diferència entre el que preveu destinar-hi inicialment els pressupostos espanyols i el que finalment s'acaba fent.

El desitjat corredor mediterrani, la via ferroviària que ha d’unir Algesires i la frontera francesa passant per les principals ciutats i els pols industrials del mediterrani peninsular, tindrà les obres “pràcticament acabades” i estarà operatiu el 2021. Almenys així ho va assumir el ministre de Foment, José Luis Ábalos, en un missatge àmpliament celebrat ahir per uns 1.500 empresaris catalans, valencians i murcians congregats a Barcelona. La retòrica política, en aquest cas, es va imposar davant un auditori que reclamava fets a part de voler pressionar les administracions en una obra que consideren cabdal per a l’economia.

A vegades sembla que la història es repeteixi, i no precisament per a bé. ¿Quantes grans trobades de la societat civil, del món acadèmic i del món empresarial s'han fet els últims anys per reivindicar aquesta infraestructura ferroviària? Segurament tantes com les que hi ha hagut a favor d'una potenciació i autonomia més gran de l'aeroport del Prat. Per això el corredor mediterrani ja comença a tenir el perillós aire d'una 'never ending story', comença a estar perfectament integrat en la llista recurrent de greuges de la perifèria contra l'Estat central i centralista. En aquest cas, a més, amb el plus de legitimitat de tractar-se d'una necessitat sentida no només per Catalunya, sinó també pel País Valencià i Múrcia. I no només pels seus governs, sinó també per tot el teixit econòmic.

El conseller balear de Territori, Energia i Mobilitat, el socialista Marc Pons, i el conseller català de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet (JxCat), s'han reunit aquest divendres a Palma. Ambdós han explicat que han tractat situacions que afecten els dos territoris, com ara la protecció de la Mediterrània de sondatges i prospeccions petrolieres i el paper de les Balears i Catalunya en el corredor mediterrani.

El viatge inaugural de la connexió en AVE Castelló-Madrid s'ha hagut d'aturar 22 minuts per una avaria i el comboi d'alta velocitat, fins i tot, ha estat avançat un per tren de Rodalies. L'errada tècnica s'ha originat per una avaria en el canvi de via a l'altura de Sagunt (Camp Morvedre), i el recorregut ha acumulat un retard final de 19 minuts. El trajecte, en lloc de durar 55 minuts com estava previst, ha estat d'una hora i 14 minuts. En el comboi, hi havia el president espanyol, Mariano Rajoy, el cap del Consell, Ximo Puig i els titulars d'infraestructures d'ambdós governs, Íñigo de la Serna i Maria José Salvador.

El director general de Transport i Mobilitat de la Generalitat Valenciana, Carlos Domingo, ha assegurat que l'anunci efectuat pel ministeri de Foment de la posada en marxa de la línia d'AVE entre Castelló i Madrid la setmana vinent arriba "tard i malament després de molts incompliments i de perjudicar el servei de Rodalies".