En molts càncers passa sovint que pacients que presenten la mateixa mutació evolucionen de manera diferent i no responen igual als tractaments. Durant molt de temps s'havia especulat si la raó que explicava aquestes diferències podria ser genètica o, per exemple, estar relacionada amb l'edat del malalt. Tanmateix, cap d'aquests arguments aconseguia explicar per si mateix la diversitat de respostes dels pacients davant d'una alteració idèntica en un oncogen –un gen que va patir una mutació i que té el potencial de causar càncer– concret.

L'envelliment de la població fa créixer la incidència de malalties. Les persones cada cop viuen més anys i això augmenta el nombre de pacients que ha d'atendre el sistema sanitari. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és una de les patologies que es preveu que més s'incrementin en els pròxims anys, per aquest motiu i també per altres factors de risc, com el consum d'alcohol, el tabac i l'obesitat. Un dels tipus de càncer que més creixerà amb l'envelliment de la població és el de la sang, ja que "la majoria de casos es donen entre la gent gran", adverteix a l'ARA Anna Sureda, cap d'hematologia clínica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

Els avenços científics permeten guanyar anys al càncer i més d'un terç dels afectats tenen una supervivència de deu anys o més. Haver superat la malaltia no hauria de ser un llast per estudiar, tornar a la feina o demanar una hipoteca. Però en l'àmbit financer, a Espanya encara ho és. La meitat dels joves d'entre 18 i 35 anys que han patit una leucèmia tenen dificultats per sol·licitar un préstec i un 83% per contractar una assegurança de vida, segons revela l'informe Joves i leucèmia: més enllà de sobreviure, de la Fundació Josep Carreras. Espanya és un dels pocs estats europeus, juntament amb Islàndia i Malta, que no té una regulació específica per protegir el dret dels supervivents d'un càncer a continuar amb la seva vida un cop han acabat el tractament i, mèdicament, es donen per curats.

Molt abans de rebre el diagnòstic, el pacient de leucèmia limfàtica crònica que acaba tenint un pronòstic molt dolent té un petit grup de cèl·lules que ho anticipen. Les cèl·lules tumorals que poden acabar sent resistents a les teràpies, generar recaigudes i donar lloc a formes més agressives estan presents des d'abans de l'inici de la malaltia, molts anys abans que puguin aparèixer les complicacions. Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic de Barcelona han demostrat que aquestes cèl·lules es poden detectar en quantitats petites en fases molt primerenques de la patologia, una troballa que dona esperança al 10% dels pacients als quals aquest càncer se'ls transforma en un tumor molt més greu i intractable.

Deu anys d’investigació i més de 6.000 folis d’informació que n’avalen la qualitat, seguretat i eficàcia confirmen que la immunoteràpia amb CAR-T serà el tractament del futur per a la leucèmia més resistent a Catalunya i Espanya. Un futur cada cop més immediat, ja que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) ha autoritzat aquest dimecres l’ús excepcional i hospitalari del CAR-T ARI-0001 en pacients greus de leucèmia limfoblàstica aguda. Aquesta teràpia gènica prometedora es basa en la modificació al laboratori dels limfòcits encarregats de la resposta immunitària per fer reaccionar l’organisme i que ataqui per si sol les cèl·lules tumorals. Es calcula que almenys unes 25 persones amb leucèmia que no responen als tractaments convencionals es podrien tractar anualment a l’Hospital Clínic de Barcelona, l’artífex d’aquest medicament personalitzat. De moment totes hauran de tenir més de 25 anys.

L'epigenètica –la modificació química de les cèl·lules que altera l'expressió dels gens– pot transformar una cèl·lula leucèmica en una cèl·lula no cancerosa. Un procés extraordinari però no impossible que rep el nom de transdiferenciació i que té lloc entre cèl·lules sanes molt sovint. Totes les cèl·lules d'una persona comparteixen un mateix material genètic, però tenen una identitat cel·lular pròpia: un limfòcit i una neurona tenen els mateixos gens, però realitzen tasques molt diferents i, de fet, la seva imatge sota el microscopi és diferent. Investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia de la Fundació Josep Carreras han descobert que, si es canvia l'epigenoma particular de les cèl·lules, aquestes adquireixen una nova identitat.

Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètica a la leucèmia. L'estudi, publicat a la prestigiosa revista internacional 'Nature Communications', conclou que els europeus tenen lleugeres variants en la seqüència del seu genoma que els predisposen a desenvolupar la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent en adults de països occidentals: afecta una de cada 2.000 persones.

El tenor Josep Carreras i el futbolista Leo Messi han firmat un acord de col·laboració a través del qual la fundació de l'astre argentí finançarà durant dos anys un projecte d'investigació sobre una leucèmia infantil poc comuna. L'acord firmat per la Fundació Josep Carreras i la Fundació Leo Messi, tal com informa Efe, donarà suport al projecte 'Cap nen amb leucèmia', dedicat a investigar un tipus de leucèmia infantil poc freqüent i de mal pronòstic, que afecta, sobretot, nens menors d'un any.

L'Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit frenar la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B que patia l'Álvaro, un pacient de sis anys, mitjançant un nou tractament finançat per la sanitat pública: la teràpia gènica CAR-T 19. És la primera vegada que aquesta immunoteràpia, que fa dos anys que s'assaja en pacients adults a l'Estat, arriba a la pediatria, i els resultats en pacients infantils amb càncers resistents o recaigudes són esperançadors. L'Álvaro és el primer nen amb leucèmia que s'ha sotmès a aquesta teràpia gràcies a un assaig clínic. Tres mesos després del tractament el seu organisme no presenta cap senyal de la malaltia.

Investigadors de l'Institut Josep Carreras i la Universitat de Cantàbria han descobert un biomarcador crucial per al pronòstic d'una de les leucèmies infantils amb pitjor pronòstic: la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació. A partir d'un estudi publicat a la revista 'Haematologica', un grup de científics catalans i càntabres han pogut detectar que els pacients que expressen el gen AF4-MLL tenen més possibilitats de supervivència (62,4%) que els que no el tenen (11,7%). La troballa suposa un avenç important en l'elecció del tractament més efectiu i intens per al pacient.

La família de Lluís Pons, el nin de Ferreries diagnosticat de leucèmia, es mostra esperançada després de veure com la primera fase del trasplantament de cèl·lules mare que han d'ajudar a la seva medul·la òssia a combatre la malaltia evoluciona favorablement. La intervenció va tenir lloc divendres passat a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on continuarà ingressat durant les pròximes quatre setmanes per comprovar que el tractament dona resultat.

Lluís Pons, un nin de 6 anys diagnosticat de leucèmia que necessita un trasplantament de medul·la òssia, ja té donant. El cas de l'infant va desbordar els centres sanitaris de Menorca, amb cues de fins a 70 persones que acudien per fer-se donant i ajudar-lo. Després de dos mesos d'espera, aquest divendres el seu pare, Lluc Pons, celebra a través de les xarxes "el missatge més esperat": hi ha un donant compatible amb el seu fill:

Una part de la plantilla de l'Hestia Menorca de la LEB Plata s'ha sumat avui a la campanya de donació de medul·la òssia per al nin de Ferreries, Lluís Pons, que amb només 6 anys necessita un trasplantament per superar la leucèmia que li varen diagnosticar.

Aquest dissabte més de 3.000 afectats de leucemia de 80 ciutats de l'estat espanyol estan cridades a prendre part al Dia dels Imparables, una jornada que dóna el sús a la Setmana contra la leucemia organitzada per la Fundació Josep Carreras. Es tracta d'una gran mobilització de pacients i expacients d'aquesta malaltia, els quals surten des de fa 8 anys al carrer a quasi totes les províncies de l'Estat per donar veu a la malaltia i per dir que són imparables contra la leucemia i altres malalties oncològiques de la sang.

L'escriptor Ken Follet, nascut a Cardiff el 1949, ha fet servir les seves xarxes socials per fer pública la mort del seu fill gran, Emanuele, que dimarts va morir amb només 49 anys víctima de la leucèmia. Emanuele, a qui Follett explica que anomenava afectuosament Sunshine, feia quatre mesos que lluitava contra la malaltia.

Primer pas per saber com funciona el genoma de la leucèmia. Un grup d'investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han desenvolupat per primera vegada una descripció completa de com funciona a escala molecular la leucèmia limfàtica crònica, el tipus més freqüent d'aquest càncer que afecta la sang. L'estudi, publicat a la revista 'Nature Medicine', suposa la descripció molecular més exhaustiva que s'ha fet fins ara a tot el món sobre aquesta leucèmia.

L'Hospital Clínic és el primer centre a Espanya i dels pocs a Europa a disposar del CAR-T, un tipus de teràpia gènica que modifica els glòbuls blancs del pacient perquè puguin atacar les cèl·lules tumorals per combatre la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA). Aquesta teràpia, ara només disponible comercialment als Estats Units, ha sigut possible gràcies al Projecte ARI, una iniciativa per recaptar fons per implantar aquí la teràpia CAR-T. "La promesa que li hem fet a l'ARI l'hem complert", ha dit Álvaro Urbano-Ispizua, director de l'Institut Clínic de Malalties Hematooncològiques. L'ànima del Projecte ARI era l'Ariana Benedé, que va morir el 2 de setembre del 2016 de leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) i que es va implicar a fons en la recerca i en la millora dels tractaments dels pacients oncològics.

El grup de la doctora Ruth Risueño, de l'Institut Josep Carreras (IJC), ha identificat recentment un nou mecanisme per lluitar contra la leucèmia mieloide aguda, que representa el 40% de totes les leucèmies del món occidental.

L'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) ha descobert el mecanisme responsable del 60% d'una de les leucèmies més agressives, la leucèmia aguda del tipus T. Es tracta d'un càncer que pateixen nens i adults i que afecta als limfòcits T, les cèl·lules responsables de la defensa contra les infeccions.

Una dona argentina malalta de leucèmia ha aconseguit trobar el seu pare, amb qui havia perdut el contacte feia 18 anys, a través de la xarxa social Facebook. L'objectiu és que es faci les proves de donació de medul·la òssia.