El Govern de les Illes Balears ha presentat la borsa única i permanent, una nova manera d'accedir a l'oferta temporal de feina de l'Administració. També, com a novetat, ha donat a conèixer el lloc únic al web de la CAIB on durant tot l'any els ciutadans podran consultar de manera més àgil la informació dels llocs de feina corresponents tant als serveis generals i a la funció pública del Govern com a cadascuna de les empreses públiques que l'Administració ofereix.

Un de cada deu treballadors, el 9,6%, es troba en situació de pobresa laboral, és a dir, que tot i tenir una feina, no guanya prou per cobrir les necessitats bàsiques, com ara aliments, habitatge i atenció mèdica. Gairebé tres milions de persones amb feina es troben en aquesta situació de pobresa a l'Estat, segons un informe d'Oxfam Intermón, que destaca l'especial vulnerabilitat dels migrants, de les treballadores de la llar i de les famílies nombroses i monoparentals.

Big Quit o Great Resignation. Aquest és el nom que rep el fenomen que va començar als Estats Units –amb la dimissió massiva de milions de treballadors, arran de la pandèmia– i que ja s’ha estès a altres parts del món. En el cas de les Balears, aquesta tendència no ha esclatat del tot fins al 2022, amb la recuperació econòmica, i s’ha manifestat de manera diferent. En lloc d’abandonar definitivament els seus llocs de feina, els treballadors de l’Arxipèlag han optat per les excedències, que l’any passat van arribar a xifres rècord, segons han detectat CCOO i UGT. Això, diuen els experts, té a veure principalment amb el model econòmic, que genera llocs de feina més precaris i –cada vegada– més difícils de cobrir, com es va veure aquesta temporada. El resultat de tot plegat són uns empleats, però també unes empreses, que no es poden permetre ‘la gran renúncia’.

Des del servei d'intermediació del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) han anunciat que per a aquest 2022 esperen gestionar un total de 14.000 llocs de feina. Una xifra que supera en un 40% la de l'any 2019, quan els contractes foren 9.727.

“Fer feina ja no és un sinònim d’estar fora de l’exclusió social”. És l’advertència de la directora de l’Observatori Social de les Balears i professora titular de Filosofia i Treball Social de la UIB, Maria Antònia Carbonero. Amb dades del 2020, segons l’Institut Nacional d’Estadística, 3,2 milions de persones es troben en situació de pobresa laboral a Espanya, un 16,9% de la gent que treballa. 

El Servei d'Ocupació de l'Ajuntament de Manacor (SOM Manacor) ha presentat aquest dijous el programa formatiu 'Ara és la teva', que té com a objectiu ajudar els manacorins a trobar feina o a millorar les capacitats i aptituds professionals d'aquells que ja en tenen.

Les Illes Balears crearan 394 nous llocs de feina durant les rebaixes, la xifra més baixa de tot l'Estat segons l'estudi de previsions d'Adecco. Segons han detallat en un comunicat, aquests nous contractes suposaran un augment d'un 4% dels treballadors que es contractaren l'any passat en aquest mateix període, una dada molt inferior a la mitjana estatal (7,5%). A tot l'Estat està previst que durant la campanya de rebaixes se signin un total de 176.000 contractes, i només un 0,22% seran de treballadors de les Illes Balears.

El mercat laboral de les Illes Balears afronta la temporada d'estiu en plena recuperació i amb la incertesa de la reactivació dels llocs de feina destruïts per la pandèmia. Segons l'estudi de Randstad, l'Arxipèlag serà la comunitat autònoma de l'Estat on menys nous llocs de feina es crearan durant l'estiu. Les contractacions a les Illes augmentaran un 5,2% durant aquest període, una xifra molt per sota de la mitjana estatal, que se situa en el 20,7%.

El Fòrum de la Societat Civil per a la Reconstrucció de les Illes Balears, que aglutina més de 25 entitats –associacions empresarials, sindicats, entitats ecologistes i col·lectius de treball, entre d’altres–, gairebé ha enllestit les seves propostes sobre reconversió turística. La disminució de places hoteleres obsoletes i la seva reconversió en altres usos, com el d’habitatges socials, n’és un dels eixos principals. “L’oferta obsoleta és un turisme no rendible i no desitjable, i s’ha d’anar donant a aquestes places altres usos, com el lloguer social o residencial per a gent gran o espais socioculturals”, explica Jaume Garau, president de Palma XXI. 

Un centenar de treballadors de Majorica s'han concentrat aquest dimarts a la fàbrica de Manacor. Reclamen que s'adjudiqui el concurs de creditors a l'empresa que es quedi amb més treballadors i que no es deslocalitzi, per tal de mantenir el teixit industrial a Manacor. "Necessitam mesures que ajudin a mantenir la producció a Manacor i que s'assegurin el màxim de llocs de feina possible. Per això, hem presentat un informe al jutge en el qual exposam les nostres peticions. Hem aconseguit que sol·liciti a l'administrador concursal una revisió del seu informe", ha dit la secretària d'organitzacions de Comissions Obreres de les Balears i membre del Comitè d'Empresa, Cati Ginard.

La Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) demana a Majorica que mantingui el màxim de llocs de feina, continuï fabricant a Mallorca i doni prioritat als inversos mallorquins, segons recull Efe. Des del mes d'octubre la companyia es troba en concurs de creditors per la situació econòmica que està patint.

La campanya del Black Friday generarà un total de 510 nous llocs de feina a les Illes Balears, segons les previsions de l'empresa de recursos humans Randstad. En el comunicat, l'entitat ha remarcat que durant aquest període les contractacions cauran un 4,8% en comparació amb les que es registraren el 2019.

Els requisits de les ofertes de treball han canviat entre el 2018 i el 2019. La demanda de Formació Professional (FP) ha caigut respecte de la demanda de grau universitari, segons ha informat el centre d'estudis i divulgació del Grup Adecco i Infoempleo, Adecco Group Institute. Tot i això, no deixen de ser una titulació important en els requisits laborals espanyols.

Més pressió, exigències i por de perdre la feina. Aquesta és la realitat que pateixen les cambreres de pis amb la ‘nova normalitat’. Si abans de la crisi sanitària del coronavirus aquest col·lectiu ja denunciava precarietat laboral, ara la situació ha empitjorat. “Fa dues setmanes que vaig començar a treballar i encara no he tingut cap dia lliure”, fa saber una cambrera de pis, que prefereix que no es publiqui el seu nom per por de quedar sense feina. Confessa que està esgotada físicament i psicològicament i que cada dia torna a casa plorant perquè la tracten malament. “No us assabentau de res, pareixeu nècies”, els diuen.

El Consell Econòmic i Social (CES) de Balears calcula que aquest any el Valor Afegit Brut (VAB) de les Balears caurà un 22,2% i que es perdran 130.713 llocs de feina, quasi un 26%. Així ho indica en el seu informe 'Càlcul de l'impacte del coronavirus a l'economia balear per branques productives'.

El Govern balear calcula que la crisi del coronavirus durà a la pèrdua d'un 31,6% del producte interior brut de les Illes (9.274 milions d'euros) i d'un 29,2% de l'ocupació (147.732 llocs de feina). El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha explicat aquestes xifres aquest dilluns i ha dit que aquest ni tan sols és el pitjor escenari possible, però també ha obert la possibilitat que l'escenari real pugui ser millor: ha explicat que aquests càlculs no tenen en compte l'efecte corrector que puguin tenir les possibles mesures institucionals dels governs balear i espanyol i de la Unió Europea.

Cristina fa feina en el servei de neteja en el Mercadona del mercat de l’Olivar de Palma. Aquest no és el seu nom real, com el de cap dels treballadors que han volgut donar el seu testimoni a l’ARA Balears, perquè tenen por de perdre la feina. No volen que a la seva empresa se sàpiga que han parlat amb un mitjà de comunicació i, més enllà de la preocupació pel coronavirus, tots comparteixen la incertesa pel futur que arribarà quan acabi el confinament. “Faig feina perquè no em queda cap altra opció. Si pogués, quedaria a casa, perquè tenc un fill petit i no ho pas bé”, comenta. “Aquí hi ha molta de gent que no ho agraeix. Ens han arribat a retreure que, com que estam exposades, els podem contagiar. Qui s’encarregarà de fer net si ens n’anam?”, demana. A més d’estar preocupada per la possibilitat de contagiar-se, Cristina té por de les repercussions econòmiques. “Això ens romprà a tots”, diu molt seriosa. “Faig feina 12 hores al dia perquè hi ha gent que no vol fer-ne. Jo vaig començar fa molt poc temps, el 10 de març, i no tenc elecció”, comenta mentre repassa les barres dels carros del supermercat amb un pedaç.

Els militars que surtin de l’exèrcit espanyol amb més de cinc anys d’experiència es poden veure beneficiats a l’hora de trobar una feina com a policia local a les Illes. La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i el Ministeri de Defensa varen signar un conveni a l’agost que estableix que es puguin reservar fins a un 20% de les places per als membres d’aquest col·lectiu que opositin com a policia. El conveni no és de compliment obligat i, fins ara, cap ajuntament balear s’hi ha acollit, segons fonts de la FELIB.

Correus ha obert el termini d'inscripció per cobrir 4.005 llocs de personal laboral fix, 82 a les Balears, per exercir funcions de repartiment d'enviaments, tasques logístiques i atenció al client a diferents oficines, segons han comunicat aquest dilluns l'empresa estatal i el sindicat CCOO.

L’Administració pública de la Comunitat de les Illes Balears està formada en un 71,4% per dones, fet que la situa per damunt la mitjana de totes les administracions autonòmiques de l’Estat, on el percentatge femení és de prop del 69%, segons dades extretes del darrer Butlletí Estadístic del personal al servei de les administracions públiques, de juliol de 2018. A més, la feminització de l’Administració autonòmica està molt per damunt de la de l’Administració estatal a les Illes, que en un 65% està formada per homes. Però aquestes xifres que poden semblar positives no volen dir que no hi hagi desigualtat. La bretxa salarial entre homes i dones encara existeix a les Balears: a les administracions es reprodueix una desigualtat que pateix tota la nostra societat: com més amunt en l’organigrama, menys dones hi ha, i a l’inrevés.