Una de les pasteres arribades aquesta setmana a les costes de Mallorca duia el cadàver d'una persona a bord. Amb aquest cadàver ja són tres els que s'han localitzat els darrers dies a les costes de les Balears.

La ruta migratòria entre Algèria i l'estat espanyol s'ha cobrat la vida de 507 persones entre els mesos de gener i maig del 2026, moltes de les quals haurien mort en aigües pròximes a les Illes Balears. Així ho recull el darrer informe de l'ONG Caminando Fronteras, que documenta un total de 1.317 víctimes mortals a les diferents rutes cap a les costes espanyoles durant els cinc primers mesos de l'any.

El Govern reclamarà al Tribunal Suprem que suspengui de manera cautelar el procés extraordinari de regularització de migrants fins que es resolgui el recurs contenciós administratiu que interposarà, segons ha anunciat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa i ha difós Europa Press. El Consell de Govern ha autoritzat aquest divendres a l'Advocació de la Comunitat iniciar el procediment judicial. El Govern argumenta que la mesura es va aprovar sense el consens de les comunitats autònomes, ni debat parlamentari, ni valoració de l'impacte pressupostari per preveure les conseqüències socials, econòmiques i administratives.

Un grup de pescadors ha trobat aquest dimecres al migdia el cos sense vida d'una dona en aigües pròximes a l'illa de Formentera, segons ha confirmat la Guàrdia Civil.

Més de 30.000 immigrants sense papers a les Illes tenen ara la possibilitat de sortir de la invisibilitat. Des del 16 d’abril, les llargues coes als ajuntaments s’han convertit en la imatge de la regularització extraordinària impulsada pel govern d’Espanya. Fa mesos que preparen la documentació, però fins a darrera hora no varen saber que també necessitarien un certificat de vulnerabilitat, i això explica, en part, la saturació del sistema. “No entenc per què el volen, si tots els que estam sense papers som vulnerables”, reflexiona Abdou, senegalès de 32 anys. Malgrat això, la prioritat és clara. “Com si hem de perdre dies de feina: els papers són els papers”, assegura Khalid.

El procés extraordinari de regularització de persones migrants impulsat pel govern espanyol es veu com una oportunitat “històrica” per a desenes de milers de persones en situació administrativa irregular a les Balears. Tanmateix, juristes i professionals del dret també adverteixen de mancances tècniques i dificultats d’aplicació que han generat incertesa i col·lapses puntuals en els primers dies.

L’Ajuntament de Palma ha assegurat que no preveu reforçar l’àrea de Serveis Socials arran del procés de regularització de migrants impulsat pel govern estatal i ha defensat que el servei “funciona amb normalitat”, tot i les coes registrades aquests dies a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC).

MÉS per Palma ha denunciat les presumptes traves de l'Ajuntament de Palma pel que fa al procés de regularització de persones migrants, que també han denunciat recentment partits i funcionaris de l'equip de govern de Cort després que MÉS per Palma hagi registrat una denúncia formal.

Els batles del PP de les Balears han reclamat aquest divendres la suspensió de la regularització extraordinària de migrants per l’impacte que, segons denuncien, té als ajuntaments. Consideren que el procés ha generat situacions de col·lapse als serveis municipals des del primer dia.

El Govern manté el pols amb l’Estat pel repartiment de menors migrants i ja adverteix que tornarà als tribunals si el govern espanyol aprova un nou decret per prorrogar el sistema actual. Així ho ha anunciat aquest divendres el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, després del Consell de Govern, en una compareixença marcada per la fermesa del discurs.

Malgrat que va arribar a Mallorca procedent de Bolívia, fa una dècada que Farouk Pino i la seva dona, Claudia Andrade, tenen la nacionalitat espanyola. I en fa 15 que Pino està al capdavant de Bolivia Centro Social, una entitat des de la qual ha teixit xarxes amb associacions i persones d'altres orígens que viuen a les Balears. Preocupat per l'ascens de l'extrema dreta, aquest activista fa sentir la seva veu als plens de l'Ajuntament de Palma, des d'on denuncia les polítiques de Vox i el PP.

Dos nadons, de 2 i 18 mesos, estan ingressats a l’hospital Can Misses d’Eivissa després d’haver estat rescatats en pastera amb símptomes de deshidratació. Segons han informat fonts de l’Ib-Salut, les menors es troben a planta de Pediatria i evolucionen favorablement.

En les darreres setmanes, un dels mantres racistes de les extremes dretes europees –moltes vegades comprat fins i tot per una part de les esquerres, com el laborisme britànic– de defensar “feina per als d’aquí” ha estat reiterat per la màxima autoritat de la nostra comunitat, la presidenta Prohens, en diferents contextos.

“Han arribat 7.300 immigrants en pastera el 2025 i l’impacte d’això és que només en sanitat cada dia 300 pacients mallorquins, menorquins, formenterers i eivissencs deixen de ser atesos perquè els metges deixen d’atendre aquestes persones que no aporten res al sistema sanitari”. La portaveu de Vox en el Parlament, Manuela Cañadas, va fer aquestes afirmacions el 29 de gener.La qüestió aquí és que la representant de l’extrema dreta va mentir, perquè ningú no deixa de ser atès pel sistema sanitari de les Balears: ni els residents, ni els turistes, ni els migrants. En aquest reportatge desmuntam una mentida de Vox, encara que el partit en fa servir moltes altres.

Un cop superat l’equador de la legislatura, qui governa pensa més a revalidar la victòria que a gestionar els problemes dels ciutadans. Per ser benvolents, no especularem amb percentatges. El PP de Marga Prohens ha conclòs que la massificació no serà mai el seu TIL, la seva kriptonita, i ha renunciat a aplicar cap mesura de gran importància contra la saturació.

L'anunci de la regularització de 500.000 immigrants per part del govern d'Espanya va fer reaccionar immediatament el Govern. Ho va fer com sol fer-ho, amb molta gesticulació i amb anuncis de dur la mesura als tribunals, etc. Tot allò que digui, fil per randa, l'argumentari enviat des de la seu del Partit Popular del carrer Génova de Madrid. Vet aquí, però, que el conseller portaveu, Antoni Costa, hi va voler afegir una nota pròpia. Ho va fer dient que trobava que el govern espanyol “regala” la residència als immigrants i que caldria afegir més requisits al procés de regularització: per exemple, que els immigrants aprenguin català. “Aquí tenim, i ho dic clarament, una llengua pròpia. I els que vulguin obtenir la residència legal a Espanya i en aquesta comunitat en concret, han de mostrar la voluntat de conèixer la nostra llengua pròpia”. Ho va dir fent pauses dramàtiques i posant carones, per donar-hi èmfasi. També va afirmar que “aquí tenim costums i tradicions, i són els que venen els que s'hi han d'adaptar, i no a la inversa”.