Més de 30.000 immigrants sense papers a les Illes tenen ara la possibilitat de sortir de la invisibilitat. Des del 16 d’abril, les llargues coes als ajuntaments s’han convertit en la imatge de la regularització extraordinària impulsada pel govern d’Espanya. Fa mesos que preparen la documentació, però fins a darrera hora no varen saber que també necessitarien un certificat de vulnerabilitat, i això explica, en part, la saturació del sistema. “No entenc per què el volen, si tots els que estam sense papers som vulnerables”, reflexiona Abdou, senegalès de 32 anys. Malgrat això, la prioritat és clara. “Com si hem de perdre dies de feina: els papers són els papers”, assegura Khalid.

El procés extraordinari de regularització de persones migrants impulsat pel govern espanyol es veu com una oportunitat “històrica” per a desenes de milers de persones en situació administrativa irregular a les Balears. Tanmateix, juristes i professionals del dret també adverteixen de mancances tècniques i dificultats d’aplicació que han generat incertesa i col·lapses puntuals en els primers dies.

L’Ajuntament de Palma ha assegurat que no preveu reforçar l’àrea de Serveis Socials arran del procés de regularització de migrants impulsat pel govern estatal i ha defensat que el servei “funciona amb normalitat”, tot i les coes registrades aquests dies a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC).

MÉS per Palma ha denunciat les presumptes traves de l'Ajuntament de Palma pel que fa al procés de regularització de persones migrants, que també han denunciat recentment partits i funcionaris de l'equip de govern de Cort després que MÉS per Palma hagi registrat una denúncia formal.

Els batles del PP de les Balears han reclamat aquest divendres la suspensió de la regularització extraordinària de migrants per l’impacte que, segons denuncien, té als ajuntaments. Consideren que el procés ha generat situacions de col·lapse als serveis municipals des del primer dia.

El Govern manté el pols amb l’Estat pel repartiment de menors migrants i ja adverteix que tornarà als tribunals si el govern espanyol aprova un nou decret per prorrogar el sistema actual. Així ho ha anunciat aquest divendres el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, després del Consell de Govern, en una compareixença marcada per la fermesa del discurs.

Malgrat que va arribar a Mallorca procedent de Bolívia, fa una dècada que Farouk Pino i la seva dona, Claudia Andrade, tenen la nacionalitat espanyola. I en fa 15 que Pino està al capdavant de Bolivia Centro Social, una entitat des de la qual ha teixit xarxes amb associacions i persones d'altres orígens que viuen a les Balears. Preocupat per l'ascens de l'extrema dreta, aquest activista fa sentir la seva veu als plens de l'Ajuntament de Palma, des d'on denuncia les polítiques de Vox i el PP.

Dos nadons, de 2 i 18 mesos, estan ingressats a l’hospital Can Misses d’Eivissa després d’haver estat rescatats en pastera amb símptomes de deshidratació. Segons han informat fonts de l’Ib-Salut, les menors es troben a planta de Pediatria i evolucionen favorablement.

En les darreres setmanes, un dels mantres racistes de les extremes dretes europees –moltes vegades comprat fins i tot per una part de les esquerres, com el laborisme britànic– de defensar “feina per als d’aquí” ha estat reiterat per la màxima autoritat de la nostra comunitat, la presidenta Prohens, en diferents contextos.

“Han arribat 7.300 immigrants en pastera el 2025 i l’impacte d’això és que només en sanitat cada dia 300 pacients mallorquins, menorquins, formenterers i eivissencs deixen de ser atesos perquè els metges deixen d’atendre aquestes persones que no aporten res al sistema sanitari”. La portaveu de Vox en el Parlament, Manuela Cañadas, va fer aquestes afirmacions el 29 de gener.La qüestió aquí és que la representant de l’extrema dreta va mentir, perquè ningú no deixa de ser atès pel sistema sanitari de les Balears: ni els residents, ni els turistes, ni els migrants. En aquest reportatge desmuntam una mentida de Vox, encara que el partit en fa servir moltes altres.

Un cop superat l’equador de la legislatura, qui governa pensa més a revalidar la victòria que a gestionar els problemes dels ciutadans. Per ser benvolents, no especularem amb percentatges. El PP de Marga Prohens ha conclòs que la massificació no serà mai el seu TIL, la seva kriptonita, i ha renunciat a aplicar cap mesura de gran importància contra la saturació.

L'anunci de la regularització de 500.000 immigrants per part del govern d'Espanya va fer reaccionar immediatament el Govern. Ho va fer com sol fer-ho, amb molta gesticulació i amb anuncis de dur la mesura als tribunals, etc. Tot allò que digui, fil per randa, l'argumentari enviat des de la seu del Partit Popular del carrer Génova de Madrid. Vet aquí, però, que el conseller portaveu, Antoni Costa, hi va voler afegir una nota pròpia. Ho va fer dient que trobava que el govern espanyol “regala” la residència als immigrants i que caldria afegir més requisits al procés de regularització: per exemple, que els immigrants aprenguin català. “Aquí tenim, i ho dic clarament, una llengua pròpia. I els que vulguin obtenir la residència legal a Espanya i en aquesta comunitat en concret, han de mostrar la voluntat de conèixer la nostra llengua pròpia”. Ho va dir fent pauses dramàtiques i posant carones, per donar-hi èmfasi. També va afirmar que “aquí tenim costums i tradicions, i són els que venen els que s'hi han d'adaptar, i no a la inversa”.

El ple de l'Ajuntament de sa Pobla ha aprovat una iniciativa de Vox (amb el suport del PP, del batle d'Independents, però amb l'abstenció de tres regidors del seu grup) per prohibir l'accés amb burca a dependències municipals.

La crònica de Maria Llull preparant la rentrée del Parlament fa un repàs imprescindible de la situació política. I deixa caure una idea inevitable. Dos anys després de l’intent més gros fet per un Govern balear, cal dir-ho clar, per resoldre el problema de l’habitatge, els resultats són normativament abundants, però quantitativament minsos. No és senzill. Mentre la classe mitjana i alta europea (milions de persones) puguin acumular propietats impunement, el mercat exercirà el seu regnat de manera immisericorde. És el que ha passat, per exemple, al polígon de Llevant, que havia de ser un espai de convivència social i cultural amb tota casta de perfils, i ha acabat essent un conjunt de pisos d’alt estànding impossibles d’adquirir pels locals.

Quan Romina va obtenir la titulació com a comunicadora digital a l’Argentina, va sortir al carrer disfressada amb els seus amics i li varen llançar “ous i una mescladissa de coses” per celebrar allò que anomenen “la recibida” per l’assoliment. Ella imagina, recurrentment, que una escena així es repeteix; fantasia de tornar-la a viure el dia que aconsegueixi la residència legal a Espanya. Té 32 anys. Va arribar a Palma en fa gairebé tres, fugint de la inestabilitat i de la manca d’oportunitats al seu país. Des que hi va aterrar, res no ha estat com havia imaginat. “Un sempre ve amb il·lusions que tapen la realitat. Sabia que no seria fàcil, però no que fos tan difícil. No recoman a ningú venir sense papers. És viure les 24 hores dels 365 dies de l’any amb incertesa i frustració constant”, reconeix.

El Govern ha tornat a allargar la mà a Vox per tirar endavant les iniciatives aquest nou any polític, que afronta amb "absoluta tranquil·litat", malgrat haver prorrogat els pressupostos. "No seran el Govern ni el PP que posin obstacles a les negociacions amb Vox", ha subratllat el portaveu de l'Executiu, Toni Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, segons ha difós Europa Press. El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha recordat que Vox és el soci natural del PP i que, en conseqüència, continuarà negociant amb aquest grup. Costa també ha defensat que la pròrroga pressupostària no implica cap bloqueig parlamentari i ha mostrat la seva confiança per aprovar les properes iniciatives a la Cambra "amb bastant consens".

La Guàrdia Civil investiga la mort d’un home el cos del qual ha estat localitzat aquest dimarts surant a la mar, a prop del moll comercial del port de Palma. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que es pugui tractar d’un migrant que hauria perdut la vida durant la travessia cap a les Illes Balears en una embarcació precària.

El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha negat aquest dimarts que la regularització extraordinària de migrants en situació irregular que vol tirar endavant l'executiu de Pedro Sánchez impliqui cap efecte crida, ja que es requeriran, com a mínim, cinc mesos de residència a Espanya. "És donar resposta a persones que ja són aquí", ha remarcat, segons ha difós l'agència EFE. Rodríguez ha replicat d'aquesta manera les crítiques de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha acusat d'assumir "les polítiques de migració de la ultradreta".