Els darrers problemes i crítiques fetes públiques per usuaris que no han pogut enterrar el seu ésser estimat, per problemes de seguretat, a les sepultures familiars, han fet que l’Ajuntament hagi de fer front ara a la necessitat urgent de reformar la part antiga del cementeri municipal de Son Coletes, a Manacor. Tot i que fa anys que l’espai, reurbanitzat entre el 1953 i el 1957 després d’un ús primigeni durant la pesta, està en un estat de degradació evident pel pas del temps i la manca de manteniment, no ha estat fins a les darreres setmanes que el Consistori ha decidit posar fil a l’agulla.

Passam a cercar la meva padrina i enfilam directament cap al cementeri. Ja fa dies que va ser Tots Sants. L’explosió de flors ara llueix més aviat com un quadre de natura morta que ens recorda que ja feim tard. Tanmateix, si no fos per la padrina, ni ma mare ni jo visitaríem mai aquest lloc. Em deman si, quan ella ja no ho pugui fer, alguna li prendrà el relleu. Si fos per mi, ni tan sols sabria trobar la porta d’entrada per accedir-hi amb el cotxe, així que és ella qui, cada pic, em guia: “No, nina, tira més endavant. És una porta molt grossa, la veuràs”. Per trobar el bloc on es troben els nostres familiars també he de menester les seves indicacions: “El segon carrer a l’esquerra”. Aparcam el cotxe i ens organitzam per decidir qui visitam primer. Mai no em deixarà de sobtar com irromp el sentit de la practicitat en moments en què aparentment t’hauries de guiar per l’instint o la impulsivitat. És com si l’intent de posar seny ens anestesiàs un poc les vísceres.

L’Ajuntament de ses Salines cercarà la fórmula jurídica per assumir les despeses derivades de la recol·locació de les restes exhumades dels nínxols compresos entre els números 49 i 198, una zona afectada per risc d’esfondrament. El batle, Guillem Mas, ha declarat a l’ARA Balears que aquesta possibilitat es consultarà amb els serveis tècnics del Consistori “i si diuen que es pot fer” n’assumiran els costos, que actualment paguen les famílies dels difunts.

La pèrdua d’un infant, abans o poc després de néixer, és una experiència dolorosa i sovint silenciada. Per ajudar les famílies a fer front a aquest dol, l’Ajuntament de Manacor ha habilitat un espai de dol perinatal, gestacional i neonatal al cementeri Municipal de Son Coletes. Un lloc pensat per a totes aquelles persones que han viscut aquesta realitat i que necessiten un referent físic que els doni la calma necessària.

Els nínxols que hi ha devora la capella del cementeri de ses Salines, concretament els que van des del número 49 fins al 198, s'han de buidar perquè hi ha perill d'esfondrament, segons han explicat a l'ARA Balears fonts del Consistori saliner. Actualment, la zona està apuntalada, però no s'hi podrà començar l'obra fins que s'hagin exhumat tots els difunts que hi ha en aquests nínxols.

La incineració de les persones que moren a Palma ja suposa més del 60% dels casos i és l'opció preferida davant de l'enterrament tradicional. Segons les dades de l'Empresa Funerària Municipal (EFM), aquesta tendència va començar a consolidar-se després de la pandèmia, ha informat l'agència EFE. El gerent d'EFM, Carlos Martínez, ha explicat que aquesta tendència respon a una "evolució" dels usos socials davant la mort.

La Policia Local de Selva va identificar aquest passat dissabte un grup de joves que incomplien l'ordenança cívica. Concretament, l'Ajuntament ha informat que va intervenir després que es detectés que estaven fent mal ús de les instal·lacions públiques, causant dany al mobiliari urbà i embrutant les instal·lacions públiques.

“Actualitzi les seves dades”, diu l’adhesiu que la Funerària Municipal de Palma deixa aferrades en algunes làpides. Aquesta petició és, en realitat, una manera de reclamar rebuts impagats. Es tracta d’un eufemisme: dir –o escriure– una cosa per donar-ne a entendre una altra que, se suposa, resulta incòmoda o poc elegant si es diu o s’escriu directament tal com és. El problema és el mateix de tots els eufemismes: que, quan tothom comença a saber què volen dir, perden la seva eficàcia eufemística i remeten encara amb més força a la paraula que es volia amagar. D’aquesta manera, en comptes de servir com una opció més refinada, acaben fent una mica de riure. És el que passa amb “persones de color” (per no dir “negres”) o “persones grans” (per no dir “vells”). O amb una llarga llista de renecs (espardangos, vatualnan, dallons, cagonlolla, etc.) que en realitat remeten a les flastomies que pretenen substituir, i que ara no reproduirem perquè aquest article es publica en horari infantil.

L'Ajuntament d'Eivissa ha començat a restaurar una capella del cementeri vell per habilitar-hi un espai en el qual enterrar de manera digna les restes humanes trobades i identificades en les fosses comunes del recinte. Segons ha informat el Consistori en un comunicat, les obres van començar el passat dilluns, 16 de desembre.

David Segarra es posa una careta de soldador i uns guants de protecció, treu les cendres del crematori i les diposita en un recipient amb una mena de rasclet. Després, quan s'ha assegurat que ja no queda res dins del forn, hi introdueix un altre taüt. Pocs segons després, el fèretre queda envoltat de flames. El jove està acostumat a les incineracions. Forma part de la seva rutina.

El parc de la Riera es convertirà dissabte 4 de novembre en l'escenari de la setena edició de la Nit de les Ànimes. La festa començarà a les 16.30 hores amb l'actuació de les colles de xeremiers, que iniciaran la celebració. A partir de les 17 hores, hi haurà una actuació infantil a càrrec de Cucorba. A les 18.45 hores, es convidarà la ciutadania a unir-se a la festa amb una ballada popular a càrrec de Roada. A les 20.30 hores, tindrà lloc el Correfoc, un espectacle de foc i fum amb més de 100 dimonis i 50 músics a l'escenari. Totes aquestes activitats es duran a terme a l'amfiteatre del parc de la Riera.

El cementeri de Marratxí tindrà l'espai dedicat a la mort perinatal que es va impulsar la legislatura passada. MÉS per Marratxí, que va ser l'impulsor de la iniciativa, ha celebrat que s'inauguri aquest lloc que recorda "un dolor invisibilitzat" i que permetrà a les famílies "que han passat per aquest tràngol" tenir un espai per poder tenir presents els infants que ja no hi són".

Música en directe, retransmissió en línia o cerimònies d'escampament de cendres a la mar són algunes de les opcions que s'incorporen –a partir del gener– al catàleg de cerimònies de l'Empresa Funerària Municipal (EFM) de Palma. Així ho ha anunciat el president, Jordi Vilà, i el gerent, Miquel Gomila. L'empresa que donarà el servei serà A n'El Record, que ha estat l'adjudicatària.

Pot semblar contradictori, però un petit cementiri jueu a Manama, la capital de Bahrain, és una de les mostres més clares del renaixement de les comunitats hebrees al golf Pèrsic. Té prop de cent anys i només una vuitantena de tombes, i moltes d'elles en mal estat, però és l'únic cementiri jueu operatiu de la regió, de majoria àrab musulmana. Ara una iniciativa ciutadana busca restaurar-lo i aconseguir finançament (uns 25.000 dòlars) per mantenir-lo obert "a perpetuïtat".

Començo per recomanar-vos la sèrie After life, de la qual s’acaba d’estrenar a Netflix la tercera i sembla que darrera temporada. Es tracta de la narració d’un dol. El seu creador i protagonista és l’humorista britànic Ricky Gervais, al qual hem vist presentant algunes gales i adreçant al públic observacions sarcàstiques que feien empal·lidir les víctimes.

El regidor de Participació Ciutadana i portaveu de l'equip de govern municipal de Palma, Alberto Jarabo, ha informat aquest dimecres que l'Ajuntament Palma ha planificat un dispositiu per Tots Sants, que se celebra el proper dilluns, adaptat a "aquesta normalitat". Si bé tothom podrà visitar el cementeri municipal dia 1, Jarabo ha recomanat a la ciutadania que ho comenci a fer a partir d'avui mateix.

El gener del 2018, Vladímir Putin passejava entre les tombes del cementiri rus més gran fora de Rússia, a Sainte-Geneviève-des-Bois, una vila una hora al sud de París. Un lloc fascinant ple de creus de fusta, cúpules blaves i lletres ciríl·liques on descansen més de 15.000 russos i els seus descendents. Les autoritats de Sainte-Geneviève-des-Bois, però, van obrir als anys 90 un debat sobre si havien de seguir destinant diners del seu pressupost al cementiri. Van proposar buidar-lo per fer-hi equipaments municipals i, esclar, buidar les tombes, entre les quals hi ha la del premi Nobel de literatura Ivan Bunin, el pintor Konstantín Sómov i les de ballarins com Serge Lifar i el gran Rudolf Nuréiev. Aquest últim va encarregar una de les tombes més boniques del món al seu dissenyador de vestuari de confiança, Ezio Frigerio, inspirant-se en les estores orientals, els kilim, que recordava de la seva infància en el si d’una familia tàrtar musulmana de la zona de Kazan, a Rússia. La tomba, un petit mosaic deliciós, corria perill pocs mesos després d’haver rebut les restes del ballarí, el 1993.

Més de 80 anys després de la sevamort, Miquel Martorell Gelabert ha rebut sepultura. Aquest bunyolí va ser afusellat entre octubre i desembre de 1936 entre els quilòmetres 19 i 20 de l'antiga carretera que connectava Palma amb Portocolom. Des d'aleshores, el seu cos va romandre a una fossa comuna, juntament amb els d'altres víctimes del franquisme. No va ser fins al 2019 amb el Pla de Fosses del Govern que els tècnics de la Societat Aranzadi varen recuperar els seus ossos i el 2020 els van identificar. Aquest matí el cicle s'ha tancat amb el lliurament de les restes de Martorell a la seva família en un acte privat organitzat per la conselleria de Memòria Democràtica al cementeri de Palma.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres el projecte bàsic i d'execució de les obres de reordenació del sector 2 del cementeri municipal per un cost aproximat de 600.000 euros. L'actuació suprimirà 132 tombes, de les quals 54 tenien la concessió caducada i les altres 78 seran bescanviades. La reordenació dels vials d'accés, però, n'afectarà 110, segons ha informat Cort en un comunicat.