"L'amnistia que cal és total i no parcial com la que ens venen, que deixa fora moltes persones que hem lluitat per drets i llibertats", va defensar Pablo Hasél a Catalunya Ràdio pocs dies abans que es registrés el text de la llei. El raper, que fa gairebé tres anys que està a la presó, va criticar que la mesura només es vinculi al Procés. La causa de Hasél, però, no només l’afecta a ell, sinó a totes les persones encausades en les protestes pel seu empresonament. I dos joves ja han estat condemnats a presó. A diferència dels set joves sentenciats per diferents mobilitzacions independentistes, a ells dos no els salvarà la llei d'amnistia.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat aquest dijous el recurs que el raper Pablo Hasél va interposar per la seva condemna per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, que el van portar a la presó el febrer del 2021. En la sentència, el tribunal amb seu a Estrasburg considera que la condemna dictada pels tribunals espanyols no va ser "desproporcionada" i que el recurs del raper "no té fonaments".

A l’estudi de Roc Blackblock, al barri del Clot de Barcelona, les parets estan plenes de punys alçats, clams contra el feixisme i una col·lecció inacabable de pots d’esprai de tots colors (però sobretot terrosos). Són algunes de les imatges que, des de fa gairebé 25 anys, aquest artista català ha pintat en tota mena de murs, façanes i envans. Nascut a l’Eixample –“l’antítesi del barri”– i de la generació dels insubmisos de la mili, el primer mural el va pintar a la històrica casa okupa Hamsa, a Hostafrancs. “Gran part de la meva trajectòria, els murals han sigut la manera de participar en els moviments socials i una eina per visibilitzar reivindicacions i protestes”, explica. 

La plataforma ciutadana No Callarem impulsa el documental Art.490, que vol revertir les penes als tres músics Valtònyc, Pablo Hasél i Elgio (La Insurgencia), "que avui són els rostres visibles de l’actual persecució de la llibertat d’expressió a la música de l’estat espanyol". Els tres creadors han passat per judicis pel contingut de les seves cançons i han estat condemnats; Hasél és a la presó i Valtònyc va fugir a Bèlgica per evitar-la.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional s’oposa a la petició de l’Acadèmia Catalana de la Música perquè es concedeixi l’indult a Pablo Hasél. El ministeri públic argumenta que Hasél està condemnat “per múltiples fets delictius” i subratlla que en alguns casos, “com el delicte d’enaltiment del terrorisme, hi ha reincidència”. Per justificar la seva posició –que és preceptiva, però no vinculant, per bé que en general marca la decisió que sol prendre el consell de ministres quan atorga la mesura de gràcia–, la Fiscalia també s’empara en un informe de conducta del Centre Penitenciari de Ponent, on està empresonat Hasél. El text explica que des que el raper va entrar a la presó no se li ha obert cap expedient disciplinari i "sempre ha mostrat una actitud correcta i d'adaptació a la normativa". Atès el bon comportament, el centre penitenciari li va proposar iniciar un programa individual de tractament (PIT), però Hasél s'hi ha oposat, cosa que la Fiscalia utilitza per argumentar també en contra de l'indult.

El PSIB ha votat en contra de demanar al govern espanyol l'indult per als rapers Valtònyc i Pablo Hasél, segons ha informat Europa Press. D'aquesta manera, la proposició no de llei (PNL), presentada per MÉS per Mallorca en el Parlament, no ha tirat endavant pels vots en contra dels socialistes, el PP, El Pi, Ciutadans i Vox. Podem, MÉS i el Grup Mixt hi han votat a favor.

El músic Pablo Hasél continuarà a la presó de Lleida per la condemna per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona per les seves lletres i els seus tuits. La junta de tractament del centre penitenciari de Ponent ha proposat passar-lo a segon grau, cosa que implica que podrà sortir uns dies però es mantindrà en un règim tancat, perquè seguirà dormint i estant les 24 hores a la presó. El departament de Justícia ha recordat que l’equip de la presó tenia dos mesos per elaborar aquesta primera proposta de classificació –Hasél hi va entrar el 16 de febrer–, que ara està pendent que la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat l’accepti. Té dos mesos per prendre una decisió.

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha demanat per carta a Espanya una reforma dels delictes d'injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d'odi i difamació després de mostrar la seva preocupació per les "creixents condemnes" a presó a artistes i activistes dels últims anys. Sense citar explícitament el cas de Pablo Hasél, Mijatovic expressa la seva preocupació per les penes de presó dictades contra artistes per "lletres controvertides i altres actuacions". En una carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, Mijatovic assenyala "l'impacte negatiu" d'alguns articles del Codi Penal, que tenen un "efecte dissuasiu" sobre la llibertat d'expressió, un dret "d'importància crucial per a un debat públic lliure i plural". La comissària del Consell d'Europa, una institució amb seu a Estrasburg que vetlla per l'estat de dret i les llibertats fonamentals, adverteix que les possibilitats d'imposar restriccions a la llibertat d'expressió "són molt limitades i han de ser proporcionades".

L'Audiència Nacional ha sumat un any i quatre mesos de presó a la pena de nou mesos que el raper Pablo Hasél compleix a la presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, després de declarar-lo insolvent per no tenir mitjans per pagar la multa de gairebé 30.000 euros imposada en sentència. Al no tenir béns per ser embargats, això el condemnaria a complir dos anys i un mes de presó, en total, al centre Ponent de Lleida (Segrià). La sentència es pot recórrer, segons recull Efe.

El jutjat d'instrucció 17 de Barcelona, en funcions de guàrdia, ha dictat presó provisional comunicada i sense fiança per als vuit detinguts en els aldarulls de dissabte a Barcelona. Són els que formen el grup que des de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, dedicada a la lluita antiterrorista, vinculen amb el moviment anarquista i els disturbis a la capital catalana que van deixar la imatge d’una furgoneta de la Guàrdia Urbana cremant. Se'ls investiga pels delictes de pertinença a grup criminal, temptativa d’homicidi –per l’incendi de la furgoneta amb un agent a dins–, atemptat contra els agents de l'autoritat, manifestació o reunió il·lícita, desordres públics i danys. Segons ha informat el TSJC, els detinguts van contestar ahir només a les preguntes de la seva defensa.

El departament d’Interior admet per primer cop que “tot indica” que el foam va fer perdre un ull a una noia de 19 anys en la primera protesta a Barcelona per l’empresonament de Pablo Hasél. Aquesta és la tesi que havia defensat Irídia, però fins ara la versió oficial s’havia limitat a dir que s’investigava la causa. El conseller Miquel Sàmper ha explicat aquest dilluns que l’informe està “pràcticament tancat” a falta de la pericial mèdica. Segons l’informe policial, quan la noia va rebre l’impacte a l’ull “s’estaven llançant” projectils de foam per part dels Mossos d’Esquadra. En una entrevista a Ràdio 4 i La 2, Sàmper ha avançat que si es confirma la tesi de la bala de foam, s’activarà el protocol de la Generalitat per indemnitzar la noia.

L'escalada de les protestes arran de l'empresonament del cantant Pablo Hasél va traspassar dissabte línies que fins ara no s'havien creuat. L'atac a una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb un agent a dins –que en va poder sortir il·lès– sintetitza la gravetat dels aldarulls i ha comportat el rebuig unànime d'autoritats polítiques, sindicats policials, empresaris i comerciants, que volen aturar el que consideren un salt qualitatiu en els disturbis i en l'organització d'alguns grups de manifestants. El Govern i els ajuntaments més afectats es reuniran aquest dilluns amb l'objectiu de trobar solucions per frenar l'onada de violència als carrers. També en les pròximes hores passaran a disposició judicial els 14 detinguts de dissabte.

La treva ha durat poc. La represa de les mobilitzacions contra l'empresonament del raper Pablo Hasél –ja són dotze dies de protesta– ha fet tornar també els aldarulls als carrers de Barcelona. La manifestació convocada a la plaça Universitat de Barcelona sota el lema "Sense futur no tenim res a perdre" ha estat la més multitudinària fins ara, amb unes 4.000 persones segons la Guàrdia Urbana, en una convocatòria que sumava diverses demandes: la llibertat d'expressió –i la llibertat per al raper Pablo Hasél–, el dret a l'habitatge, l'aturada dels desnonaments, la regulació dels lloguers, l'amnistia dels presos polítics o la derogació de la reforma laboral i la llei mordassa. Un maremàgnum de lemes diversos perquè diverses són també les entitats que han cridat a secundar la manifestació. Tot i que s'ha convocat de manera espontània i s'ha anat difonent a través de les xarxes socials, organitzacions com el Sindicat de Llogateres, els CDR, Arran, el SEPC o partits com Podem i la CUP han animat la població a acudir-hi.

No puc deixar de pensar en Somiadors, la pel·lícula de Bernardo Bertolucci que ja té gairebé vint anys i que tan bé s’ha acomodat a la posteritat. És una obra important, transcendent, un referent per a tot tipus d’espectadors, vells i nous. Un d’aquells films capaços de crear cinefílies, d’obrir mons i de despertar consciències. Aquesta última faceta em sembla especialment rellevant en el moment que vivim. Recordem els tres protagonistes, tancats en un pis de París durant els mesos de maig i juny del 1968, on experimenten amb l’amor, amb la sexualitat, amb els cossos, la ment, els sentits. I a fora, al carrer, la revolució incandescent, els aldarulls, els que estaven farts de tot, la vaga, la universitat presa, els vidres trencats, els objectes llançats, les flames...

Centenars de joves han sortit als carrers dia rere dia des que van detenir el raper Pablo Hasél i, desmarcant-se dels actes vandàlics per pur entreteniment, la majoria de manifestants amb els quals ha parlat l'ARA coincideixen a sentir-se menystinguts i poc escoltats per les generacions més grans i espantats per un futur laboral i habitacional gens esperançador. "Estem farts, molt farts. L'empresonament de Hasél ha estat la gota que ha fet vessar el got", resumeix Eudald Rovira (18 anys), estudiant d'història.