El nou curs escolar comença i com a reptes sentim parlar de reivindicacions i d’un anunci de vaga per al primer dia de classe. La premsa i els mitjans aniran plens de notícies aquests dies sobre les reivindicacions i el malestar docent. Són alguns dels temes candents per al col·lectiu: l’avançament del calendari i la inestabilitat de les plantilles, i les dificultats enormes per preparar el curs quan les incorporacions de la plantilla dels centres no es donen fins a principis de setembre o fins i tot més tard. I a aquestes reivindicacions caldria afegir-hi un capítol sencer sobre l’infrafinançament de l’escola concertada. Aquests dies sentirem les veus dels que continuen pressionant per les millores salarials, reclamant revertir les retallades o millores en la gestió de la borsa docent, així com altres millores de les condicions laborals i del centre. Tanmateix, quan es parlarà del gran repte de l’educació?

Els sindicats educatius ja varen advertir a final del curs passat que l'inici d'aquest curs seria complicat si no es resolien algunes demandes. Entre les més importants, ajornar l'aplicació de la nova llei educativa espanyola, la LOMLOE. I així està passant. Al llarg del primer mes i mig de curs els principals sindicats, i també els claustres d'alguns instituts illencs i la federació de famílies, han mostrat la seva oposició a l'aplicació de la normativa enguany, sobretot per la precipitació.

La polèmica per l’aplicació de la LOMLOE no dona treva. Després de setmanes d’estira-i-arronses entre sindicats, alguns claustres i la Conselleria d’Educació, el departament de Martí March ha publicat aquesta setmana una nova resolució per simplificar i flexibilitzar el nou sistema d’avaluacions. Això, per ara, no ha frenat ni l’aturada de dues hores als centres educatius ni la protesta davant el Parlament convocades pels sindicats el 18 d’octubre. A més, fins al tancament d’aquest setmanari, cinc claustres de centres de Secundària han mostrat públicament la seva oposició a l’aplicació de la nova llei educativa: l’IES Santa Margalida, el Guillem Cifre de Colonya de Pollença, el Madina Mayurqa de Palma, l’IES Sineu i l’IES Mossèn Alcover de Manacor. Però no tothom hi està en contra: hi ha centres de Secundària que veuen l’arribada de la llei aquest curs amb bons ulls; i a Infantil i Primària també ha estat, en general, ben rebuda. Recollim visions diverses de diferents centres sobre la nova norma i la manera com s’ha començat a implementar.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha enviat aquest dimarts l'esborrany definitiu amb els canvis i fleixibilitzacions de la nova llei educativa als centres educatius. La majoria de les propostes de canvi de l'esborrany tenen relació amb els criteris d'avaluació i la tasca que han de fer els docents a l'hora de quantificar la feina que fan els alumnes i les seves capacitats.

El sindicat STEI ha demanat que la implantació de la LOMLOE sigui efectiva a partir del curs 2023-2024 si la Conselleria d'Educació "no rectifica el plantejament actual". "Estam valorant fer mobilitzacions, també a la concertada. El mes de maig ja advertíem de la precipitació en la implantació de la nova llei educativa", recalca el sindicat.

El sindicat de docents Alternativa ha convocat protestes aquest dijous a les Balears per queixar-se per l'aplicació "precipitada" de la LOMLOE. Segons ha informat Europa Press, hi haurà una concentració a la plaça d'Espanya de Palma, a la Vara de Rei a Eivissa, a la plaça de Sant Francesc de Formentera i a la plaça del Born de Ciutadella. Totes estan convocades per a les 18 h.

Montserrat Santandreu Ginard va ser el batle d'Artà durant vuit anys (1995-2003) i quan acabà aquesta etapa de la seva vida decidí abandonar la vida política per dedicar-se a l'educació i fer feina amb els més petits. En els darrers 19 anys, Santandreu ha fet feina a l'IES Pasqual Calbó de Maó, a l'IES Son Pax, a l'IES Puig de sa Font de Son Servera i actualment a l'IES Llorenç Garcías i Font d'Artà. Aquest dilluns comença un nou curs amb la il·lusió de cada any, però amb la incertesa i els dubtes per la nova llei educativa.

16.870 docents, 3.000 més que l’any 2015, per fer front al repte que suposa la implantació de la LOMLOE, la nova llei educativa que proposa un canvi de model basat en l’ensenyament per competències. En dos cursos ja estarà incorporada al 100%. A 68 anys, Martí March viu la setena estrena de curs com a conseller d’Educació i Formació Professional amb la mateixa il·lusió i intensitat que el primer curs. Amb l’ARA Balears fa balanç no només del que ha suposat l’esprint per enllestir l’adaptació a la nova llei, sinó dels set cursos al capdavant de la segona conselleria amb major pressupost.

El desplegament de la LOMLOE, que es comença a aplicar aquest curs que és a punt de començar, implicarà –entre altres canvis– l’avaluació per competències. Sentim a parlar molt d’aquest concepte, però potser no se sap ben bé què són les competències ni quines es preveuen en els nous currículums educatius. Serveixi aquest article com a resum dels aspectes essencials.

Representants de les juntes de personal docent no universitari de Mallorca, Menorca i les Pitiüses s'han concentrat aquest dijous davant la Conselleria d'Educació i han acusat el conseller Martí March de no negociar a l'hora de tirar endavant polítiques públiques. Li reclamen "diàleg", sobretot per desplegar la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).

María Luz Martínez, diputada al Congrés dels Diputats per Palència, és la secretària d'Educació del PSOE estatal i aquest dilluns ha participat en un acte sobre la llei educativa balear amb el conseller d'Educació, Martí March, i la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández. Com a lingüista, considera que amb el model lingüístic "no hi hauria d'haver conflicte", com ha passat a les Illes entre l'esquerra i la dreta.

El PSIB ha organitzat un acte aquest dilluns per exposar a la militància la primera llei d'educació de les Balears, recentment aprovada al Parlament, amb les ponències del conseller Martí March; la secretària d'Educació del PSIB-PSOE, Amanda Fernández, i la secretària d'Educació i FP del PSOE, María Luz Seijo. Durant la trobada, March ha assegurat que "cada vegada que ha governat la dreta, l'Educació ha quedat estancada".

"Al marge de l’acord, jo em penedesc de no haver parlat abans amb el senyor Costa. Em sap molt de greu, em vaig equivocar". Amb aquesta frase el conseller d'Educació, Martí March, demanava disculpes al portaveu del PP, Antoni Costa, pel que succeí dilluns passat, quan, en plena roda de premsa, Costa va adonar-se que el Pacte havia fet marxa enrere en l'acord arribat amb els populars sobre el model lingüístic, de manera que es retornava al compromís adquirit en el Consell de Govern.

Cosme Orell diu que es va posar en el món sindical perquè volia ser com els seus mestres i que s'hi manté per la lluita per un ensenyament de qualitat. En l'entrevista, el secretari general de l'STEI repassa la gestió de l'educació durant la pandèmia, valora la llei educativa i analitza l'estat actual dels sindicats.

La història ja és coneguda. Aquest dimarts el Parlament va aprovar la primera llei educativa autonòmica amb una majoria formada pels partits del Pacte i El Pi. El PP, principal partit de l'oposició, es va despenjar dilluns de la votació favorable o l'abstenció, després que el portaveu popular, Antoni Costa, s'assabentàs en una roda de premsa que el Pacte feia marxa enrere en els acords en matèria de llengua, i tornava al compromís arribat al Consell de Govern: Decret de mínims i Llei de normalització lingüística. Per tant, el català com a llengua vehicular.

"El cap de setmana teníem la sensació que donaríem la mà al conseller Martí March, i que seria la llei March durant anys". "Vam demostrar aquest dimarts que no tenim un compromís ferm amb la llei". "Si no s'hagués rebentat el consens el PP hauria adquirit un compromís inamovible amb la llei". Amb aquestes tres frases pronunciades aquest dimecres pel portaveu del PP, Antoni Costa, el partit deixa la porta oberta a tocar i modificar la llei educativa que es va aprovar aquest dimarts amb una majoria del Parlament, en cas que arribi al poder.

La primera llei educativa va aprovar-se dimarts al Parlament illenc, després d'un recorregut de gairebé sis anys. Es va tirar endavant sense el consens que desitjava el Govern, però amb el suport d'El Pi, Més per Menorca i Gent per Formentera. Aquestes són algunes de les claus més importants de la nova normativa, més enllà del model lingüístic.

Les Illes Balears ja tenen la seva primera llei educativa, gairebé 25 anys després d'assumir les competències en educació. El Parlament illenc ha aprovat la normativa aquest dimarts en un ple en què la polèmica entorn del model lingüístic ha monopolitzat bona part del debat i ha acabat decantant les votacions de la dreta. El Partit Popular, Ciutadans i Vox hi han votat en contra, mentre que el El Pi, Més per Menorca i Gent per Formentera han donat suport a la llei juntament amb els partits del Pacte.

Una trentena de manifestants en defensa del català han increpat aquest dimarts la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, reclamant una "agricultura en català" i criticant el fet que la consellera no parli públicament l'idioma. La situació s'ha produït a les portes del Parlament el dia que la Cambra aprova la llei educativa en què, precisament, el model lingüístic és un dels protagonistes, ja que ha provocat una divisió entre els blocs de l'esquerra i de la dreta.