Home d’acció i d’empenta, però al mateix temps amb bona formació i, sobretot, amb molt bons contactes. Així ens podríem imaginar un espia: James Bond, per exemple. I així era fra Diego de Mallorca, informador de Felip II i peça clau dels serveis secrets de la poderosa monarquia hispànica. Recordam aquest personatge de novel·la quan es compleixen 450 anys dels testimonis que el varen donar a conèixer, el desembre del 1574. I ho feim gràcies als estudis que li han dedicat Gennaro Varriale i Emilio Sola a partir de la documentació de l’època que es conserva a l’Arxiu General de Simancas (Castilla i Lleó).

El 5 d’octubre és el Dia Mundial de James Bond, coincidint amb la data d’estrena del primer film de la saga: Agent 007 contra el Dr. No (1962). Ben plantat, valent, seductor, fanfarró, omnipotent... sens dubte un model de masculinitat amb el qual molts homes han fantasiejat, creient que portaria implícita la infinita llista de conquestes sexuals. De fet, James Bond no seria ell sense la noia Bond, un recurs del tot misogin que degradava les dones a mers trofeus de caça per treure la seva masculinitat a passejar. Les noies Bond canviaven a cada pel·lícula, fruit d’una bulímia sexual que primava la quantitat per sobre del compromís, però sempre persistia la Moneypenny, que esperava, abnegada i pacient, que ell li brindés quatre engrunes de flirteig entre missió i missió, tot intentant encistellar el barret de feltre al penjador.

Si hi ha una franquícia cinematogràfica associada a l'èxit des de fa dècades en la indústria de Hollywood és la de James Bond. Formar part de la llista d'actors que han donat vida a l'agent 007 és una fita. Les masses els adoren, els contractes publicitaris els plouen i la premsa els espera amb devoció arreu del món. Potser és per això que quan algun dels privilegiats actors que ha interpretat James Bond anuncia que es retira, les travesses per veure qui el succeirà comencen a funcionar a ple rendiment.

Una setmana després de l'inici de la polèmica per les noves edicions esmenades dels llibres de Roald Dahl, que han suprimit referències al voltant del pes o l'aparença física dels personatges, a la salut mental, a la violència, al gènere i a la raça, ara li toca el torn a James Bond. L'agent secret 007 ha protagonitzat, a més de 25 pel·lícules, una dotzena de novel·les escrites, entre el 1953 i el 1965, per Ian Fleming.

¿Fins a quin punt el nom que ens posen els nostres pares ens condiciona la vida? El Sense ficció d’aquest dimarts proposava un experiment amb molt de sentit de l’humor i algunes espurnes tràgiques. Bond, jo també em dic James Bond contactava amb homes d’arreu del món que comparteixen el nom amb el famosíssim espia britànic. L’arrencada ens descobria de quina manera atzarosa Ian Fleming va batejar el seu exitós protagonista sense imaginar-se la futura transcendència de l’heroi cinematogràfic. L’escriptor era aficionat als ocells i li va posar el nom de l’autor d’un manual d’ornitologia que sovint consultava per identificar les bèsties. Buscava un nom normal i corrent que, amb la fama internacional del personatge de ficció, va esdevenir excepcional i vistós. La promoció televisiva d’aquest Sense ficció al llarg de la setmana ja ens anticipava una estona de somriures amb homes que, cada vegada que s’han de presentar, pateixen per la reacció del seu interlocutor. “És com si portessis vint anys aguantant la mateixa broma”. Per a uns, James Bond s’ha convertit en un model d’inspiració, un referent a imitar. Per a la majoria, és un malson del qual reneguen. El documental és irregular perquè passem de les situacions més esperpèntiques d’un suec obsessionat amb el marxandatge de l’espia 007 a homes que han viscut situacions traumàtiques a causa del seu nom, com acabar detinguts injustament per la policia.

I si el pròxim James Bond fos una noia? Tant l'actor Daniel Craig com la guionista Phoebe Waller-Bridge s'han posicionat en contra d'aquesta opció, però és significatiu que l'anomenat gender swapping –canviar de gènere algun personatge icònic– hagi arribat a un clixé de la masculinitat més tronada com el famós agent 007. Sèries com Kung Fu, El príncep de Bel Air o Sherlock preparen els seus retorns, però amb protagonistes femenines. En general, em sembla un mal negoci, tant per a les ficcions com per al feminisme.

James Bond porta dècades esquivant bales i escapant-se de trampes mortals, però ni tan sols 007 va sortir indemne de la pandèmia, que ha provocat un endarreriment de dos anys en l'estrena de Sin tiempo para morir, la nova entrega de la franquícia, que aquest divendres arriba finalment als cinemes. La pel·lícula retroba l'agent secret allà on el deixava Spectre (2016), conduint el seu Aston Martin en companyia de l'atractiva Madeleine Swann (Léa Seydoux) per començar una nova vida lluny dels tripijocs i la violència de la seva feina com a agent secret.

He revisionat fa poc 007 al servei secret de Sa Majestat (1969) per desena o potser catorzena vegada i m’ha tornat a captivar. És la més rara, la més romàntica, la més trista de totes les pel·lícules de la saga Bond. La seva particularitat principal és molt coneguda: és l’única que va protagonitzar l’actor George Lazenby en el que va ser un impàs abrupte i una mica traumàtic entre Sean Connery i Roger Moore. Com deveu haver endevinat, me la sé de memòria -aquesta i tota la resta de la saga-, i aquest últim visionat ha fet que l’elevés a dalt de tot del meu particular rànquing bondià. I no és qualsevol rànquing: la saga Bond travessa de principi a fi la meva passió cinèfila, gràcies a ella em vaig aficionar -de molt petit- al cine i, per tant, no cal dir que l’estrena aquesta setmana de Sin tiempo para morir és un esdeveniment.

'Sin tiempo para morir'

(3,5 estrelles)

Direcció: Cary Joji Fukunaga. Guió: Neal Purvis, Robert Wade, Cary Joji Fukunaga i Phoebe Waller-Bridge. 163 min. Estats Units i Regne Unit (2021). Estrena als cinemes

]]>

Amb esmòquing de vellut fúcsia, pantaló negre, llacet i un evident excés de maquillatge al rostre, Daniel Craig, James Bond, és a dir, el millor 007 de la saga amb permís de Sean Connery, ha arribat aquest dimarts a la tarda al Royal Albert Hall de Londres. Per fi. I amb ell, bona part de les estrelles de No time to die: Ana de Armas, Rami Malek, Léa Seydoux i Lashana Lynch, entre altres. I uns quants extres de luxe. En concret, quatre membres de la família reial britànica.

]]>

Costa molt entendre el paper de Simón Andreu a Mor un altre dia. Però forma part de l’encant, esclar. ¿Algun cop un dolent de la sèrie Bond ha tingut una missió no estrambòtica? Encara que sigui un paper petit, el del gran Simón havia d’estar a l’altura, complir amb aquesta mítica no escrita: la megalomania per davant de tota ombra de versemblança. El doctor Álvarez té una clínica clandestina en una illa anomenada Los Órganos, a prop de Cuba, i és una eminència en la poc edificant especialitat clínica de transformar les persones negres en blanques a través de modificar el seu ADN. Impactant, oi? Aquest tema és un clàssic indispensable a les entrevistes a Andreu. Als seus vuitanta anys viu a Madrid i no està pas jubilat. Tot i això, continua anant a la seva sa Pobla natal. Quasi dues-centes pel·lícules al llarg de més de cinquanta anys d’intensa i fascinant carrera. Un clàssic del cinema espanyol que ha fet de tot: cinema d’autor, destape, spaguetti western, moltes sèries... Està content de les pel·lícules, arriscadíssimes, que va protagonitzar per a Eloy de la Iglesia durant els durs anys de la Transició. Cinema amb un fort component polític i LGTBI que avui colpeixen i t’interpel·len: com nassos devia ser possible rodar allò en aquells anys?

]]>

A l'espera que arribi l'esperada estrena del nou James Bond, que s'ha ajornat per segona vegada fins a l'abril de l'any vinent davant dels nous rebrots de coronavirus arreu del món, el Regne Unit ha decidit que no pot quedar indefens davant dels perills que l'amenacen.

]]>

Les víctimes col·laterals de l'epidèmia de Covid-19 no paren d'augmentar. L'última és el popular James Bond, que aquest dimecres ha vist com li ajornaven l'estrena de la seva última pel·lícula, 'Sin tiempo para morir'. El film, que havia d'arribar a la cartellera al mes d'abril, ha hagut de retardar la data d'arribada als cinemes, que ara es preveu per al 12 de novembre al Regne Unit i per al 25 del mateix mes a la resta del món.

]]>

Daniel Craig ha sigut l'últim a interpretar el paper de l'agent secret 007. L'any 2020 s'estrenarà 'No time to die', una nova entrega de la saga en què Craig es posarà en la pell de Bond per última vegada. Encara no se sap qui serà el seu relleu, però Pierce Brosnan, que va interpretar el paper de l'espia en quatre llargmetratges, ha reclamat a la revista 'The Hollywood Reporter': "Hem vist homes fent-ho durant els últims quaranta anys. Nois, sortiu del mig i poseu-hi una dona". Per a aquest actor, en un moment com l'actual, en què el moviment Me Too ha capgirat l'ordre social, el personatge de Bond també ha de canviar.

]]>

James Bond ja té missió, enemic i títol per a la seva pròxima pel·lícula. L'agent 007 s'enfrontarà a un misteriós malvat armat amb una nova i perillosa tecnologia a 'No time to die', el film número 25 de la saga. Protagonitzada per Daniel Craig –que es posa en el paper de Bond per cinquena vegada–, la pel·lícula s'estrenarà el 3 d'abril al Regne Unit i el 8 d'abril als Estats Units.

]]>

La saga de James Bond avança a poc a poc cap a la 25a entrega. Aquest dimecres s'ha anunciat el repartiment de la nova pel·lícula de l'agent 007, després que el projecte quedés encallat a causa del canvi de direcció de Danny Boyle per Cary Fukunaga com a conseqüència de "diferències creatives". El nou film de la sèrie, que encara no té títol, s'estrenarà l'abril del 2020.

]]>

Cary Fukunaga substituirà Danny Boyle en la direcció de la pròxima pel·lícula de James Bond. La decisió es va anunciar dijous al compte oficial de Twitter de James Bond, que també ha revelat la data de l'estrena mundial de la vint-i-cinquena pel·lícula de la saga: el 14 de febrer del 2020. La decisió de Danny Boyle d'abandonar el projecte es devia a "diferències creatives" amb la producció.

]]>

'Bond 25' no estarà dirigida per Danny Boyle. El director britànic ha abandonat la pròxima pel·lícula de James Bond per "diferències creatives amb els productors", segons ha anunciat a Twitter el compte oficial de la saga. El film, el número 25 de la sèrie, comptava amb la direcció de Boyle des del maig passat, que ja n'havia desenvolupat el guió juntament amb John Hodge. La nova entrega s'havia d'estrenar a finals d'any i, teòricament, serà l'última amb Daniel Craig com a protagonista.

]]>

L'anglès Danny Boyle, director de 'Trainspotting', dirigirà l'entrega número 25 de la saga de James Bond. L'actor anglès Daniel Craig encarnarà per cinquena vegada l'espia més famós del cinema. El film arribarà als cinemes britànics el 25 d'octubre del 2019. El rodatge, que començarà el pròxim 3 de desembre, es realitzarà als estudis de Pinewood, situats a Londres.

]]>

Lluis Abbou Planisi té 18 anys i és de Manacor. La inquietud i la passió el caracteritzen. És una d'aquestes persones que quan gaudeix fent alguna cosa s'hi dedica per complet. Amant dels llibres, del cinema i, sobretot, de James Bond, és l'autor de dues obres que detallen el món d'aquest personatge de ficció amb tots els seus misteris i matisos. També escriu a www.theworldofjamesbond.blog i www.luisabbouplanisi.wordpress.com. Fa dues setmanes presentà la seva darrera obra, 'James Bond behind the tuxedo' ('James Bond darrere de l'esmòquing') al Museu del Cinema de la capital anglesa. Avui ens explica l'experiència i la seva trajectòria per arribar fins aquí.

]]>