La Llei de l’eutanàsia, en vigor a Espanya des del juny del 2021, s’ha implantat de manera progressiva a les Balears, on, fins ara, 116 persones han sol·licitat aquesta actuació mèdica i 40 han mort després d’acollir-s’hi dins el sistema sanitari públic.

Si no hi ha contratemps, França se sumarà a la llista de països que han legalitzat l'eutanàsia en els pròxims mesos. L'Assemblea Nacional ha votat aquest dimarts a favor de la "llei de fi de vida" per 305 vots a favor, 199 en contra i 57 abstencions. Després d'anys de debats i estira-i-arronses polítics, hi ha hagut consens entre alguns partits per fer que el país adopti una legislació en la matèria, però no tot està fet. Perquè la llei sigui una realitat, encara falta que el text sigui votat al Senat –on hi ha una majoria conservadora que encara podria introduir-hi esmenes– i retornar a l'Assemblea per al vot final.

A casa hem rebut una notícia que ens ha trasbalsat. El fill d’un vell amic ens escrivia per explicar-nos que l’Alzheimer del seu pare havia evolucionat molt ràpidament i que estava arribant al final. Dit això, ens explicava que el seu pare –un home vital i responsable– quan va rebre el diagnòstic va voler fer un document de voluntats anticipades on deia com volia viure i, en el cas que no es donessin les condicions, com volia morir. 

Tot i trobar-se a Madrid, Costa-Gavras (Loutra-Iraias, 1933) no ha estat aliè a les dinàmiques de Sant Jordi durant la promoció a Espanya d'El último suspiro (Le dernier souffle en la versió original), el seu últim film sobre la mort digna, que s'estrena aquest divendres. El director de cinema grec –francès d'adopció– recorre al seu amic Jorge Semprún, que va morir a París el 2011, a l'hora de triar una recomanació literària. La novel·la El llarg viatge és el testimoni d'una època marcada pels totalitarismes, un dels grans temes de la filmografia del cineasta, que va abordar en col·laboració amb l'escriptor i polític espanyol a pel·lícules com Z (1969) o La confessió (1970). "Amb Semprún havíem començat a pensar en un film sobre la Guerra Civil espanyola. Malauradament, es va posar malalt", recordava aquest dimecres.

La justícia ha dit no a la petició de l'home que volia aturar l'eutanàsia de la seva filla. El procés judicial que el pare va engegar a l'agost, tres dies abans de la data en què estava previst que la noia rebés l'eutanàsia, ha allargat vuit mesos l'espera. La sentència del primer cas a tot l'Estat per intentar aturar una eutanàsia resol que l'home, assessorat per Advocats Cristians, no estava legitimitat a intercedir davant la petició de la noia, adulta i amb plena capacitat mental per decidir i entendre la seva petició.

La Fiscalia considera que un pare té dret a intentar aturar per la via judicial el procés d'eutanàsia de la seva filla, adulta i que compleix els requisits legals per rebre la mort assistida. És el posicionament que el ministeri públic ha enviat al jutjat de Barcelona que ha de resoldre el primer judici a tot l'Estat per intentar frenar una eutanàsia ja avalada per la comissió d'experts que s'encarrega d'avaluar els pacients que la demanen. Alhora, la fiscal reconeix que la noia compleix els requisits per acollir-se a l'eutanàsia i té capacitat per decidir de forma lliure.

No és fàcil parlar d’eutanàsia sense que la discussió esdevingui un camp de batalla ideològic. Per primera vegada des de l’aprovació de la llei d’eutanàsia a Espanya, s’ha obert un front als jutjats i s’ha convertit la justícia en l’última trinxera on es disputa la voluntat d’una noia de 24 anys que fa mesos que reclama l’eutanàsia. Una decisió validada per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que ha confirmat que compleix tots els requisits legals.

El dret a una mort digna està en mans dels tribunals per primera vegada. Aquest dimarts, a Barcelona, s'ha viscut un judici inèdit a tot l'Estat. L'eutanàsia de la Noelia, una jove de 24 anys que té paraplegia, compta amb l'aval de la comissió d'experts que s'encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació, però està en suspens des de l'1 d'agost per ordre judicial. El seu pare, assessorat pel grup Abogados Cristianos, va portar als tribunals l'eutanàsia tres dies abans que li fos administrada i el procés està paralitzat a l'espera de la decisió judicial definitiva. Davant de la jutgessa, la jove ha reiterat el seu desig de tenir una mort digna i ha denunciat coaccions del seu entorn perquè es fes enrere. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, la noia ha explicat que algunes companyes del centre de menors on havia estat tutelada a partir dels 13 anys li posaven a l'habitació estampetes, creus i símbols religiosos.

Un jutjat de Barcelona ha avalat la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació que va autoritzar l'eutanàsia per a un pacient i que el seu pare havia intentat anul·lar per la via judicial. En una interlocutòria, la jutgessa Montserrat Raga autoritza a tirar endavant amb la mort digna d'un home que la va demanar després de patir diversos ictus. L'autorització havia quedat en suspens arran de la petició del seu pare, que volia aturar el procés malgrat que l'afectat havia demanat expressament que es resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió.

La jurista Núria Terribas està especialitzada en bioètica. És directora de la Fundació Víctor Grífols i vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, des d'on s'encarrega de casos biomèdics i sanitaris que es veuen afectats pels valors personals o socials, com el que aquest dimarts va motivar una condemna de la justícia europea a Espanya per una transfusió de sang a una dona testimoni de Jehovà. En aquest cas, la pacient havia signat un document de voluntats anticipades en què s'hi negava. Catalunya és el territori de l’Estat que té més voluntats anticipades registrades, més de 100.000, amb les quals es pot deixar constància de molts altres aspectes.

Un jutjat de Barcelona ha aturat de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, prevista per a demà, a petició del seu pare. A través del grup Abogados Cristianos, l'home va demandar la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que depèn del departament de Salut i que ha estat l'encarregat d'avalar i de fer el control previ a l'eutanàsia de la noia. L'home creu que els antecedents psiquiàtrics de la filla invaliden la seva voluntat de demanar la mort assistida.

A Tànit Güell no la van haver de convèncer perquè acceptés ser referent de l'eutanàsia a Girona. Infermera de l'àrea bàsica de Figueres, feia temps que estava atenent pacients en l'últim tram de vida, així que no va dubtar davant de l'oferta, convençuda de la necessitat de la llei. I això que havia entrat a infermeria amb la voluntat de ser llevadora i donar "llum a la vida", una passió transformada ara en "llum a la mort". De fet, continua Güell, la mort forma part de la vida i quan això s'obvia és quan el dolor es multiplica. 

Els Països Baixos porten la llibertat per bandera. Va ser el primer estat del món a aprovar el matrimoni igualitari, i un dels primers a legalitzar el consum de marihuana o a regular la prostitució. Els neerlandesos també van ser pioners a aprovar una llei d’eutanàsia. Ho van fer el 2002, tot i que des dels anys 80 ja existien disposicions judicials per dur-la a terme en alguns casos concrets. Ara, el cas de Zoraya Ter Beek, una noia de 28 anys que ha demanat posar fi a la seva vida pel patiment que li causen els seus trastorns mentals, ha reobert el debat al país: fins a quin punt hem de ser lliures per escollir quan morim?

L’actualitat bull amb els interrogants i les controvèrsies lligades a l’eutanàsia. La pràctica de l’eutanàsia i el suïcidi assistit afecta una petita minoria, però interessa a una gran majoria de la ciutadania. A moltes persones la por a un patiment insuportable els fa més por que la mateixa mort. Aquesta inquietud els porta a defensar la idea que, en determinades circumstàncies, és legítim poder decidir la manera i el moment de morir. Però no tothom ho veu de la mateixa manera, i d’aquí ve la polèmica ideològica.

Despenalitzar l'eutanàsia era una promesa electoral del president Emmanuel Macron. I l'ha complert, però amb molts dubtes. Després de mesos de pensar-s'ho molt, ha posat damunt la taula el projecte de llei. Però les reticències polítiques i l'hesitació del mateix Macron han fet que el text aprovat aquest dimecres pel consell de ministres permeti l'eutanàsia i el suïcidi assistit en condicions molt estrictes.

Zoraya ter Beek té 28 anys i viu en un petit poble dels Països Baixos a prop d'Alemanya. Hi viu amb la seva parella –de qui diu estar feliçment enamorada– i els seus dos gats. Però ara està en boca de tothom, perquè la setmana passada va explicar a The Free Press que estava a l'espera de rebre l'eutanàsia. Ter Beek ha pres la decisió de posar fi a la seva vida després de temps lluitant contra una depressió. També pateix autisme i un trastorn de personalitat. Segons ha explicat ella mateixa al mitjà estatunidenc, l'última empenta abans de començar el procediment l'hi hauria donat la seva psiquiatra, quan va dir-li que "no milloraria mai" i que "ja no podien fer res més" per ella. S'espera que rebi l'eutanàsia a principis de maig.

L'ex primer ministre holandès Dries van Agt ha mort agafat de la mà de la seva dona Eugenie, en una eutanàsia conjunta. Tots dos tenien 93 anys. Les morts les va anunciar The Rights Forum, un grup propalestí que Van Agt havia creat en els seus últims anys, més d'esquerres, que deia que se n'havien anat "junts i agafats de la mà". El director de l'entitat, Gerard Jonkman, va dir la setmana passada a una emissora local que Van Agt i la seva dona estaven molt malalts i que "no podien passar l'un sense l'altre". Van Agt, que va ser primer ministre dels Països Baixos entre 1977 i 1982, mai no es va recuperar completament d'una hemorràgia cerebral que va patir l'any 2019.

Jordi Sabaté fa vuit anys que conviu amb l'ELA (esclerosi lateral amiotròfica), una malaltia degenerativa i mortal, i que ara com ara encara no té cura. A mesura que el seu cos es degenerava, va començar a publicar vídeos a través de les xarxes socials. El seu objectiu era fer visible les conseqüències de patir una malaltia que afecta més de 3.000 persones a tot l'estat espanyol, entre ells, per exemple, l'exfutbolista Juan Carlos Unzué, que durant els últims anys també s'ha bolcat en la lluita contra l'ELA.

"La mort encara és molt tabú i no estem preparats per a una mort programada, per saber que el pare es mor al cap de 15 dies i que es mor perquè ell ho ha decidit així, que hi veu un alliberament". Pau Gonzàlez és el fins ara regidor d'Educació i del districte de l'Eixample de Barcelona pels comuns. També anava al número deu de la llista d'Ada Colau i, de moment, ha quedat fora de l'Ajuntament. I és, abans que tot això, el fill de Toni Gonzàlez, que va morir a l'abril després de demanar l'eutanàsia. "Va ser molt valent i li vaig poder dir que ho pensava", explica Gonzàlez, que assegura que es van sentir molt acompanyats en tot el procés i que va tenir el temps de dir-li tot el que necessitava dir-li. Aquest últim any, diu, ha viscut un curset accelerat de gestió de les emocions i d'aprendre a veure la mort com una pantalla més de la vida. I ara compleix, a través de l'ARA, el compromís adquirit amb el pare de fer pública la seva decisió per si ajuda algú que, com ell, està patint. Escull pujar al Tibidabo a fer-se les fotos en un homenatge íntim al pare, que és qui l'acompanyava fins al parc d'atraccions, on va tenir una de les seves primeres feines, perquè fes pràctiques amb el cotxe just després de treure's el carnet. Un record bonic.