El fotògraf i guia de viatges sabadellenc Toni Espadas ha mort assassinat a Etiòpia mentre col·laborava en l'elaboració del programa televisiu Socios por el mundo del mitjà de xilè Canal 13, segons ha anunciat aquest dilluns la mateixa emissora i han confirmat a l'ACN fonts d'Acció Exterior. El departament s'ha posat a disposició de la família de la víctima i mira d'aclarir els detalls dels fets.

A 500 quilòmetres d’Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, les carreteres es transformen en camins de terra àrids i inestables que ens porten fins a terres de cultures ancestrals que han resistit el pas del temps. Molt a prop de la frontera amb Kènia, trobem diferents tribus, com els hamer i els mursi, que viuen i conserven unes tradicions úniques, arrelades als paratges que habiten. Assentades a la vall del riu Omo, el curs baix del qual és considerat patrimoni de la humanitat de la Unesco, aquestes tribus ofereixen una mirada fascinant a un món antic que es manté al marge de la modernitat.

La tensió a les estratègiques regions del mar Roig i de la Banya d’Àfrica, on l’equilibri de forces és cada cop més difícil d’encaixar, va continuar augmentant encara més divendres a la matinada, després que els Estats Units i el Regne Unit ataquessin objectius del moviment houthi al Iemen. Així van respondre les dues potències occidentals als cops dels rebels en les últimes setmanes contra vaixells mercants amb suposats vincles amb Israel, llançats arran de la devastadora ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza.

Ni Cristiano Ronaldo, ni Benzema, ni Neymar, ni tampoc la Federació Espanyola de Futbol o Gerard Piqué poden amagar els crims contra la humanitat de l'Aràbia Saudita. És la denúncia que ha fet aquest dilluns l'organització Human Rights Watch (HRW), que en un informe assegura que entre el març del 2022 i el juny d'aquest any els guàrdies fronterers d'aquell país, aliat clau d'Occident i especialment dels Estats Units a la regió en l'estratègia de contenció de l'Iran, han "assassinat, torturat o ferit almenys centenars de migrants etíops i sol·licitants d'asil que van intentar travessar la frontera entre el Iemen i l'Aràbia Saudita".

Entre aplaudiments, llàgrimes i abraçades han arribat aquesta tarda a l'aeroport del Prat els nou turistes catalans i la seva guia, que han estat deu dies atrapats en el foc encreuat entre els rebels i l'exèrcit al nord d'Etiòpia. La resta del grup de 19 persones havia arribat aquest matí a Madrid i València, tots procedents d'Istanbul. Un viatge de vacances que es va convertir en un infern.

El grup de turistes catalans atrapats sota un foc encreuat a Etiòpia arribarà aquest dilluns al matí a l’aeroport del Prat. El viatge que en un inici havia d’acabar el 12 d’agost s’ha allargat dos dies, però amb un recorregut molt diferent del que plantejava l’agència Kananga de Barcelona. “Nosaltres què havíem de saber? Ens van donar els visats turístics i vam contractar una agència de viatges”, explica per telèfon a l’ARA la Núria, una de les catalanes atrapades a la regió d’Amhara, al nord-oest d’Etiòpia.

Abans d’entrar en matèria, voldria deixar clar que espero de tot cor que tots els turistes que van quedar atrapats a Etiòpia hagin pogut tornar a casa seva, o que ho puguin fer ben aviat. Aclarit aquest desig, m’agradaria centrar aquesta columna en l’estupefacció que em desperta aquesta mena de turisme que, sota el pretext de l’aventura radical, aposta per una forma de temeritat absurda i posa traves a l’empatia aliena quan les coses no surten bé.

Els turistes catalans i espanyols que havien quedat atrapats a Etiòpia per l'alçament de la milícia Fano, a la regió d'Amhara, han estat evacuats amb èxit. Així ho han confirmat a l'ARA els familiars dels turistes. Un helicòpter militar els ha anat a buscar i els ha traslladat a la ciutat de Bahir Dar, per anar després a la capital etíop d'Addis Abeba. El grup ja té reservats bitllets de tornada per volar cap a Catalunya. "Encara no tenim el detall del vol, però segurament arribaran a Espanya prèvia escala europea dilluns al matí", ha dit el director de l'agència Kananga, Jonás Baños.

“La meva germana, la Núria, està atrapada a la carretera entre les ciutats de Gondar i Bahar Dar”, explica la Neus des de Barcelona. La Núria va marxar a Etiòpia en un viatge organitzat per l’agència Kananga de Barcelona a finals de juliol, però fa sis dies que està atrapada a la regió d’Amhara (al nord-oest del país) a causa de l’aixecament armat de la milícia Fano, que en pocs dies ha passat a controlar per la força tota la regió i s’ha revoltat contra l’exèrcit. “Fa sis dies que em comunico amb la meva mare per SMS i necessiten menjar i medicaments”, explica també la filla de la Núria, la Mar, per telèfon.

Les despulles del príncep Alemayehu d'Abissínia, mort el 1873 amb 18 anys a Leeds, al nord d'Anglaterra, i que són a la capella de Sant Jordi del Castell de Windsor, han atiat una vegada més un recurrent conflicte entre el Regne Unit i Etiòpia. El país de la banya d'Àfrica reclama de manera periòdica el trasllat de les restes per ser enterrades on hi ha les del seu pare, l'emperador Teodor II, però també, segons la tradició, el d'un molt famós avantpassat, el rei Salomó. La crida s'ha renovat arran de la coronació de Carles III, amb l'esperança que el nou rei atengui la petició que va ignorar Elisabet II nombroses vegades.

Per primera vegada des del mes de febrer, aquest dimarts ha tornat a atracar en un port africà un vaixell carregat amb gra procedent d'Ucraïna. El Brave Commander, carregat amb 23.000 tones de blat, ha arribat a Djibouti i s'ha convertit en la primera nau que arriba al continent africà en el marc de l'acord per a l'exportació de productes agrícoles entre Rússia i Ucraïna, gràcies a la mediació de Turquia i les Nacions Unides. A aquest carregament s'hi sumaran 7.000 tones més d'un altre vaixell que arribarà els pròxims dies al mateix port. Tot aquest gra es transportarà cap a Etiòpia, i servirà per alimentar 1,5 milions de persones durant un mes, segons ha detallat el Programa Mundial d'Aliments (PMA).

Combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) van assassinar desenes de persones, van cometre "desenes de violacions en grup contra dones i nenes –algunes de tan sols 14 anys– i van saquejar béns públics i particulars" en dues zones de la regió d'Amhara, al nord d'Etiòpia, segons un informe d'Amnistia Internacional. L'ONG va entrevistar una trentena de supervivents i diversos testimonis de la zona per elaborar aquest informe, que acusa els rebels de Tigre, que es van enfrontar a les forces de l'exèrcit etíop, de crims de guerra i possiblement crims contra la humanitat. Fa unes setmanes AI també publicava un informe en què acusava de crims similars els soldats d'Addis Abeba.

Almenys 2 milions de persones són víctimes de la fam a la regió de Tigre, al nord-est d'Etiòpia, a conseqüència del conflicte que fa més d'un any que dura entre les forces governamentals i els rebels locals. Són xifres del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU, que ha fet el seu primer estudi al territori des de l'inici de la guerra, ja fa 15 mesos.

El conflicte a la regió etíop de Tigre entre les forces governamentals i els rebels locals ha generat des de fa mesos una sagnia de morts i desplaçats al país africà. Centenars de milers de persones han fugit a l’interior del país o a l’estranger; principalment al Sudan, però també a Djibouti, a l’Aràbia Saudita... i a Israel. El govern de Naftali Bennett s’ha compromès en acollir milers de jueus etíops i en accelerar i ampliar el pla, aprovat el 2015, per portar a la Terra Promesa prop de 9.000 membres d’aquesta comunitat.

"Em mobilitzaré cap al front per comandar les forces de defensa", va anunciar dilluns al vespre en una agressiva declaració Abiy Ahmed, el primer ministre etíop que fa tan sols dos anys va rebre el premi Nobel de la pau i que lidera una guerra contra els tigrinyes de la regió septentrional del país. El discurs és un pas més en l'escalada militar al país, mentre el conflicte es desplaça cada vegada més a prop de la capital, Addis Abeba. "Els que vulgueu formar part dels fills d'Etiòpia que seran aclamats per la història, alceu-vos pel vostre país avui. Trobem-nos al front de batalla", ha dit en el comunicat, difós a través del seu compte de Twitter. Ahmed és enginyer i abans de dedicar-se a la política va ser militar.

Fa un any, quan el primer ministre etíop i Nobel de la pau Abiy Ahmed va llançar una dura ofensiva contra la regió de Tigre, des d'Addis Abeba el conflicte es veia ben lluny. Però mesos després –en un conflicte ple d'alts i baixos i d'una immensa campanya del govern per amagar i silenciar matances– la guerra s'acosta a la capital del país, considerada per motius històrics, polítics i diplomàtics la "capital política de l'Àfrica".

El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, ha fet una crida als ciutadans del país perquè prenguin les armes per bloquejar els combatents rebels de la regió separatista de Tigre. El missatge, que el polèmic premi Nobel de la pau ha enviat a través del seu compte de Facebook, arriba després que les forces tigrinyes anunciessin que havien pres el control de les ciutats de Dessie i Kombolcha, a la regió veïna d'Amhara, amb la qual mantenen un conflicte històric per terres en disputa. Ahmed ha instat els etíops a posar "temporalment en espera" els assumptes quotidians i a "organitzar-se" per posar "cada arma a prevenir, revertir i enterrar les forces terroristes" del Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF, en les sigles en anglès).

El primer ministre etíop i Nobel de la pau Abiy Ahmed va engegar el novembre de l’any passat una ofensiva militar a la regió separatista del Tigre, al nord del país, amb la intenció que fos una "operació llampec" i que va acabar sent una guerra civil de mesos que ha causat milers de morts, gairebé dos milions de desplaçats i fam. El conflicte, que encara dura malgrat haver-se anunciat un alto el foc, ha comportat dures crítiques a Ahmed, que feia només un any que havia rebut el prestigiós premi quan va llançar l’ofensiva. 

"No sé si eren conscients que soc una persona". La frase, pronunciada per una dona violada múltiples vegades a l'oest de la regió de Tigre, a Etiòpia, resum la barbàrie que descriu un nou informe d'Amnistia Internacional presentat aquest dimecres. L'informe acusa els soldats de l'exèrcit etíop i altres forces militars afins al govern d'haver perpetrat contra centenars de dones i nenes d'aquesta regió violacions i abusos sexuals sistemàtics. A Tigre s'hi lliura des de fa mesos una cruenta guerra civil.

El 28 de juny semblava que començava la fi de la guerra a Tigre. L'exèrcit es va retirar de Mekele, la capital regional, i el govern d'Etiòpia va declarar un alto el foc unilateral. Però menys d'un mes després la pau encara no ha arribat ni s'espera que arribi. El primer ministre, Abiy Ahmed, ja admet que el cessament d'hostilitats no està donant fruits i, malgrat que encara promet una resolució pacífica, alhora diu que respondrà a les ofensives del Front d'Alliberament Popular de Tigre (FLPT).