Edgar Cabanas (Madrid, 1985) és doctor en psicologia i professor a la UNED. El seu treball tracta sobre els usos polítics, socials i econòmics de la felicitat i n'és autor, juntament amb Eva Illouz de Happycracia.

La indústria cultural expandeix els valors i estils de vida capitalistes. Els espectadors reben a les llars una immensa oferta de productes culturals a través de les plataformes d’entreteniment. El ritme de producció de continguts és frenètic, perquè la demanda és compulsiva. Les plataformes competeixen per mantenir l’atenció i la fidelitat. En els altars domèstics, les llums dels monitors estan enceses tothora i els sons dels anuncis fan companyia i creen un ambient familiar. Els espectadors consumeixen sèries maratonianament i xous i concursos televisius d’irrealitat, que normalitzen la conspiració, l’assetjament, la traïció, i altres conductes immorals, però agradables i útils per fer oblidar les preocupacions, l’estrès laboral i l’angoixa existencial. Aquestes estones mortes són interrompudes per anar a la feina o de compres a les grans superfícies, els nous temples del consum, llocs d’atracció i pelegrinatge de milers d’addictes al crèdit, àvids de gastar els diners que no tenen, atrets per la lluminària i les promeses d’oci i diversió i les eficaces estratègies de màrqueting. La munió de fidels compradors celebren amb devoció la fusió de la seva identitat amb els productes adquirits, i de passada socialitzen una mica.

Hi ha poques coses més desmoralitzants que llevar-se al matí amb menys energia de la que tenies quan vas anar a dormir. L’amargor, la falta de paciència, el cansament… Moltes famílies passen més de dos anys despertant-se deu cops per nit, o més, amb el plor del seu nadó. Un fenomen que no és nou, que ha existit sempre, i que els últims anys s’ha posat sobre la taula. La sensació és que les mares i pares han trencat la barrera que deixava aquest patiment dins dels murs de les llars i han entonat un “això és insuportable” que ha derivat en una indústria de coaches del son, plans del son, acompanyament del son o regulació del son que ha explotat en els últims cinc anys. Però, qui són aquests especialistes del son? Què fan exactament? I sobretot… per què els pediatres, en general, els critiquen tant?

Tinc certa reticència als 'coaches', penso que són venedors de fum. M’equivoco? Mereixen una oportunitat?

Atrevida, emprenedora i seguidora incondicional de la seva intuïció. Aquesta seria una manera de descriure Lluïsa Noguer, la coach i experta en empoderament femení que va donar la volta a la seva vida per tornar-se a trobar amb ella mateixa i ajudar altres dones. A més, és la fundadora del Club Muévete Mujer, una plataforma presencial d'ajuda, d'impuls i de creixement personal i professional per a la dona emprenedora de Mallorca.