Centenars d’educadores s’han concentrat a la plaça d’Espanya de Palma per reclamar una millora de les seves condicions laborals i salarials, en el marc de la jornada de vaga general convocada a escala estatal pels sindicats CCOO, UGT i STEI Intersindical.

Els tres sindicats més representatius de l’educació Infantil 0-3 a les Balears, CCOO, UGT Ensenyament i STEI, han anunciat la convocatòria d’una vaga per al pròxim 7 de maig del 2026, en el marc d’un augment de la mobilització davant la precarietat estructural que denuncien al sector. La jornada de vaga s’inscriu en un context de creixent malestar entre les treballadores de les escoletes, un col·lectiu altament feminitzat que consideren essencial per al sistema educatiu, però que, asseguren, continua patint condicions laborals insuficients.

El PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem han denunciat aquest dimarts la situació de l’educació pública 0-3 a Palma, amb crítiques centrades en la manca d’execució pressupostària i la reducció de places durant la legislatura actual. Les tres formacions han comparegut conjuntament per expressar el seu suport al model públic d’escoletes i a les reivindicacions de les treballadores, i han advertit d’un “retrocés” en una etapa que consideren clau per al desenvolupament dels infants.

COO, UGT i STEI han anunciat la convocatòria de tres mobilitzacions a Mallorca per exigir a les patronals del sector de l’educació Infantil 0-3, CECEIB i FEIPIMEB, que s’asseguin “de manera immediata” a negociar un conveni col·lectiu autonòmic que dignifiqui les condicions laborals i salarials de les treballadores.

Només sis guarderies assistencials 0-3 de Mallorca varen optar a les subvencions del Consell per reconvertir-se en escoletes de caràcter educatiu, segons els requisits incorporats al reglament del 2023. D’aquestes, només una ha complert tots els criteris i ha realitzat les reformes estructurals i organitzatives necessàries per acollir-se a l’ajuda. L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) havia previst gairebé un milió d’euros per a la convocatòria, però només s’han destinat 40.000 euros al centre beneficiari (un 4%).

La Conselleria d’Educació i Universitats ha inaugurat la nova escoleta Guillem Ballester i Cerdó al municipi de Muro. Es tracta d’un centre de primer cicle d’educació Infantil amb capacitat per a 74 places, gestionat directament per l’administració autonòmica. A l’acte d’inauguració hi ha participat el conseller d’Educació, Antoni Vera, i la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera, acompanyats pel batle de Muro, Miquel Porquer.

Les principals organitzacions sindicals i patronals del sector de l'Educació Infantil han arribat aquest dilluns a un acord per crear un complement autonòmic de millora salarial per a les treballadores de les escoletes de gestió indirecta de les Balears. L'acord contempla complements mensuals d'entre 200 i 400 euros en funció de la categoria professional, 60 euros addicionals per tutoria, 100 euros per a educadores amb títol universitari i actualitzacions anuals dels complements del 6% el 2026 i del 2% el 2027. L'acord tindrà una aplicació gradual a partir de l'1 de setembre i, com a màxim, haurà d'estar operatiu a tots els centres de les Balears l'1 d'agost del 2028.

Sindicats i patronal de les escoletes privades han acordat ajornar fins al 12 de juny l'inici de les negociacions per abordar el conveni col·lectiu autonòmic que regularà el sector, amb la intenció de valorar si aquest acord empararà tant les treballadores dels centres municipals externalitzats, com les dels estrictament privats. Cal recordar que des del 28 d'abril les treballadores de les escoletes externalitzades de Palma estan en vaga, per demanar l'equiparació salarial amb les seves homòlogues dels centres de gestió municipal.

Els grups municipals del PSIB, MÉS i Podem a l’Ajuntament de Palma presentaran una moció conjunta en el pròxim ple per donar suport a les treballadores de les escoletes externalitzades, en vaga indefinida des del 28 d'abril passat. Així ho han explicat el portaveu dels socialistes a l'Ajuntament de Palma, Xisco Ducrós;la regidora de MÉS per Palma, Kika Coll, i la regidora d'Unides Podem a l'Ajuntament, Lucía Muñoz, que han coincidit a criticar la "falta de voluntat política i de compromís" del batle de Palma, Jaime Martínez, del PP, per donar resposta a les reivindicacions que plantegen les treballadores, entre les quals hi ha l'equiparació salarial amb les empleades dels centres educatius de gestió directa.

Desenes d’educadores 0-3 de les vuit escoletes externalitzades que té l’Ajuntament de Palma s’han concentrat aquest dimecres a les portes de Cort per fer una cassolada i demanar a la regidora d’Educació, Lourdes Roca, i al batle, Jaime Martínez, que escoltin les seves propostes i equiparin el sou de les educadores al de les seves homòlogues de les escoletes de gestió municipal directa. Les concentrades estan en vaga des del 28 d’abril i amb uns serveis mínims del 90% que pràcticament han deixat sense efecte el moviment de protesta. Els sindicats UGT i CCOO han duit als tribunals els serveis mínims en considerar que són abusius. La representant de CCOO, Pepa Ramis, ha informat que la darrera proposta que han fet a Cort implica una pujada immediata de 310 euros mensuals i un calendari d’equiparació completa a un any vista.

El Govern s'ha reunit aquest dimecres amb sindicats i patronals per tractar el conveni col·lectiu autonòmic per a l'educació 0-3 i s'ha posat a la seva disposició per mediar. Cal recordar que des de dilluns les treballadores de les vuit escoletes externalitzades del Patronat municipal de Palma estan en vaga indefinida per demanar l'equiparació salarial amb les companyes de les escoletes de gestió directa. El seguiment, fins ara, és del 100%, amb uns serveis mínims considerats abusius pels sindicats i que arriben al 90%.

La futura escoleta de Son Dameto disposarà de 92 places per alumnes de zero a tres anys. La previsió és que la construcció del centre estigui finalitzada a l'agost i així pugui entrar en funcionament el pròxim curs. Així ho han explicat aquest dilluns el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, i el batle de Palma, Jaime Martínez, en la seva visita a les obres. Martínez ha subratllat que el projecte era una reivindicació històrica del barri des de fa almenys una dècada. "Fa més de 10 anys que es parlava que havia de ser una realitat, i avui comença a ser-ho", ha apuntat. L’escoleta comptarà amb set aules amb capacitat per acollir 92 alumnes. Aquestes, sumades a les que s'habilitaran en el futur centre de Son Gibert, faran que les places creades enguany a Palma en educació 0-3 ascendeixin a 184.

Els alumnes d’Infantil de les Illes Balears estan menys escolaritzats que els de la resta de comunitats autònomes de l'estat espanyol. Així s’extreu de les dades incloses en l’Anuari de l’Educació 2024. El curs 2023-2024 estaven matriculats a tres anys el 93,9% dels nins illencs en l’edat corresponent; a quatre anys, el 95,8%, i al curs posterior, el 97,4%. La mitjana estatal, en canvi, va ser del 96,7%; 98% i 98,6%, en els anys respectius. Ara bé, les dades, analitzades en perspectiva, mostren una millora mínima respecte del curs acadèmic anterior, però no generalitzada.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha obert un període d'escolarització extraordinària per a alumnes de 0 a 3 anys amb la creació de 299 noves places.

L'STEI Intersindical i nombrosos professors d'educació infantil han duit a terme una proposta que suposaria un canvi dràstic en la primera etapa de l'educació a les Illes Balears. Segons han sol·licitat, a través d'un comunicat, demanen la creació de centres educatius només per a nins de 0 a 6 anys per tal d'incrementar las "coherència pedagògica i la gestió dels més petits durant aquesta etapa".

La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAPA) de Mallorca ha criticat que "moltes escoletes municipals estan tancades a l'agost, fins i tot algunes des de dia 15 de juliol", la qual cosa dificulta la conciliació de les famílies. En una nota de premsa, FAPA ha advertit que l'estiu és un moment en què les famílies han de cercar opcions per atendre correctament els seus fills, conjugant els horaris laborals amb el fet que gaudeixin de les vacances i estiguin ben atesos. "Amb els més petits aquesta situació és igual o més important", ha subratllat.

4.923 alumnes del primer cicle d’educació Infantil (de 0 a 3 anys) han obtingut plaça durant el procés d’escolarització que, per primera vegada, s’ha fet des de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives. Segons les llistes definitives d’admesos, de les 6.145 sol·licituds presentades, el 72,66% han obtingut plaça en el centre que han escollit en primera opció, mentre que un 7,45% té plaça en el centre escollit en segona opció. D'aquesta manera, el 80% dels alumnes que han participat en el procés ja tenen una plaça assignada.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha anunciat la posada en marxa d'un pla per crear 104 places d'Educació Infantil a tres col·legis de Palma i Campos per al curs escolar 2024-2025, al qual es podran sumar altres centres progressivament en funció de la disponibilitat d'espais que tinguin. Els centres triats per implantar aquest nou pla seran el CEIP Anselm Turmeda de Palma, que disposarà d'aules per als cursos d'un a dos anys i de dos a tres anys; el CEIP Son Pisà de Palma, amb dues aules de dos a tres anys, i el CEIP Joan Veny i Clar de Campos, amb dues aules de dos a tres anys.

El conseller d'Educació i Universitats del Govern Balear, Antoni Vera, ha firmat els convenis de gratuïtat 0-3 amb les escoletes de la xarxa pública i complementària de Menorca. Es tracta de deu convenis que comprenen desset centres públics i dos de la xarxa complementària. La dotació que rebran els centres del primer cicle d'educació infantil a l'illa serà de 19,8 milions d'euros.

La consellera del PSOE Bàrbara Torrent defensarà una proposta d'acord en el ple del Consell de Menorca d'aquest mes en matèria d'educació, amb l'objectiu de vetllar perquè l'etapa de 0 a 3 anys sigui gratuïta completament i que la institució assumeixi la part econòmica que el Govern balear no cobreix. Els socialistes defensen que es tracta d'una aportació necessària per assolir la gratuïtat real i efectiva per a totes les famílies, independentment de la seva situació socioeconòmica.