La portaveu de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), Àngela Pons, ha carregat contra la decisió de l'Ajuntament de Palma (PP amb el suport de Vox) de rebutjar les peticions veïnals per revertir la cessió a empreses promotores de solars dotacionals per construir-hi habitatges. Pons ha censurat que s'estigui regalant sòl públic per posar a la venda habitatges a 270.000 euros o pisos de lloguer a 1.400 euros. "No són preus limitats ni lloguers raonables", ha criticat, abans de sentenciar: "Estan regalant el sòl municipal per llogar pisos a 1.400 euros".

El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament els estatuts i les bases de la junta de compensació del Projecte Residencial Estratègic de Son Ximelis, situació que obre el camí a la urbanització de 143.649 metres quadrats, on es podran fer 1.080 habitatges, segons les dades municipals. Del total, 530 habitatges tindran algun tipus de protecció pública. El projecte tenia l'aprovació inicial, però calia la definitiva per pitjar l'accelerador.

Les obres visades a les Balears varen augmentar un 27,9% el 2025 respecte del 2024, un creixement impulsat, en part, per les legalitzacions extraordinàries d'edificacions en sòl rústic aprovades pel Govern, segons ha apuntat aquest dimarts el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.

La compravenda d'habitatges a les Balears va créixer el 2025 un 5% en la taxa interanual i va assolir les 14.529 unitats, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'Ajuntament d'Esporles ha anunciat que serà el primer municipi a oferir un nou model residencial, amb vuit places d'habitatge supervisat per a gent gran. Es tracta d'un model destinat a persones amb un grau d'autonomia superior al que requereix el model residencial tradicional pensat per a situacions de dependència més avançada, ha explicat el Consistori en un comunicat.

El diputat de MÉS per Mallorca i Més per Menorca adscrit al grup plurinacional Sumar, Vicenç Vidal, ha registrat una llei en el Congrés per limitar la compra d'habitatge a persones físiques.

“Lo que no puede ser, no puede ser, y además es imposible” és la feliç expressió amb què va passar a la història el torero Rafael Guerra Guerrita, tot i que la pleonàstica expressió també és atribuïda a Rafael Gómez Ortega El Gallo. Ves-ho a cercar... En qualsevol cas, la cosa va –disculpau l’oxímoron– de saviesa torera.

Només una vintena dels 139 pisos de Menorca que es publiciten a través del portal Idealista són de lloguer residencial. El preu més baix és de 960 euros mensuals. Una quantitat que no està a l’abast de totes les butxaques, cosa que fa que molts separats hagin tornat a casa a viure amb els seus pares i els més joves tardin a emancipar-se.

El preu d'un habitatge de 90 metres quadrats és 250.000 euros més car de mitjana a Palma que a Inca, segons la plataforma pisos.com, que ha fet públic aquest dimecres un estudi que analitza les diferències de preus entre capitals de província i altres municipis. Un habitatge de 90 metres quadrats té un preu mitjà de 477.463 euros a Palma, mentre que Inca ofereix habitatges de les mateixes característiques per 223.517 euros de mitjana, pràcticament la meitat que a Ciutat.

Les Balears es troben davant una crisi residencial sense precedents. Segons el IX Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social, presentat aquest dimecres per Càritas, 46.000 llars de l’Arxipèlag cauen en pobresa severa només després d’assumir el cost del lloguer i els subministraments. Els responsables de l’entitat alerten que el dret a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fals” i que la pressió immobiliària està expulsant moltes famílies de la possibilitat de viure amb dignitat. “L'habitatge expulsa del territori i d'una vida digna”, ha assenyalat el sociòleg de Foessa, Thomás Ubrich, en la presentació de l’informe a Palma. “No fallen les persones sinó el sistema”, ha afegit, posant de relleu que moltes llars intenten sortir de la situació d’exclusió, però es troben amb barreres estructurals i dispositius fragmentats que impedeixen la seva recuperació.

L'import mitjà d'una hipoteca a Espanya per a la compra d'habitatge ha passat en una dècada, entre l'agost del 2015 i el mateix mes d'aquest any, un poc més de 100.000 euros a prop de 170.000, una pujada de gairebé el 63%, mentre que a les Balears l'increment s'ha situat al 70%.

Els ciutadans de les Balears necessiten 60,8 anys per comprar un habitatge, destinant-hi un 30% del seu salari, el doble de la mitjana estatal, segons ha exposat Antoni Alcover, secretari general del Consell Econòmic i Social (CES), durant la presentació de la memòria del 2024. L’any passat, el 26% de les compres d’habitatges les van fer estrangers, molt per sobre del 7,8% de la mitjana estatal. El preu del lloguer de les Balears és el més alt d’Espanya, amb un increment del 3,9% respecte de l’any anterior i del 23,9% respecte al 2015. Actualment, el 30% de la població viu de lloguer, la xifra més alta de totes les comunitats autònomes.

Entre juliol i setembre el portal Idealista anunciava 474 habitatges a la venda a les Balears que estaven ocupades, una xifra que representa el 2% dels immobles oferts. A Palma n'hi havia 184 (el 2,5%).

Aconseguir un habitatge a les Balears s’ha convertit en una cursa ferotge per a aquelles persones que cerquen uns preus que puguin afrontar, siguin de compra o de lloguer. Haver de ser el primer a fer una visita, perdre’n l’oportunitat perquè algú ha ofert un preu més alt i haver de prendre una decisió immediatament per no veure com s’esfuma una casa que es pot pagar són algunes situacions a les quals s’enfronten les persones que estan ‘a la caça’ d’un sostre. De manera que ja no es tracta només de cercar casa, sinó que també s’ha de fer front a l’ansietat de saber que, si arribes en segon lloc, probablement no l’aconseguiràs.

Les agències immobiliàries són fàbriques de somnis: com Hollywood però en petit. O les podem considerar, segons com es miri, una primera passa per acostar-se a viure com se suposa que ho fan les estrelles de Hollywood. És curiós que, a l’era de les xarxes socials i els algoritmes, els aparadors de les agències immobiliàries continuen exposant fotos del gènere que despatxen, és a dir, cases, pisos i terrenys edificables (un adjectiu que ha perdut bona part del seu sentit perquè ara ho són quasi tots, d’edificables). Però aquests aparadors deuen ser eficaços, perquè aconsegueixen el que volen, que és fer de reclam. Aquest és si més no l’efecte que fa, quan veim que les persones s’aturen al davant d’aquests aparadors i hi baden una estona, de vegades una bona estona, davant dels anuncis, que generalment són fulls din-A4 penjats al vidre amb una ventosa. Els fulls en qüestió solen dur impresa una foto, i també les dades principals de l’habitatge a la venda: situació, metres quadrats, distribució per habitacions (en cas que n’hi hagi més d’una, d’habitació), serveis (en cas que n’hi hagi a la casa o a la zona) i, clar, allò que tothom vol veure, allò que tothom vol conèixer i saber: el preu. I aquí és on hi ha hagut un canvi veritablement important.

El preu de l'habitatge lliure s'ha disparat un 11,7% en el segon trimestre de l'any amb relació al mateix període del 2024, un punt menys que la xifra registrada en l'àmbit estatal, segons l'Índex de Preus d'Habitatge (IPH) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicat aquest divendres.

Àngela Pons ha estat voluntària de diferents causes des dels anys 70, “quan encara no existien els serveis socials”. En aquells dies, ajudava a Can Gazà. Va viure els estralls de l’heroïna, “una autèntica xacra”, i fa 14 anys va entrar a formar part de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Mallorca (PAH), una associació gratuïta que ajuda persones amb dificultats per pagar la hipoteca, el lloguer o que es troben en un procés de desnonament. Com molts altres, dedica el seu temps lliure, desinteressadament, a defensar el dret a l’habitatge. “Som cuinera i no tenc estudis. Vaig haver de posar colzes”, afirma sobre uns coneixements que va aprendre sobre la marxa, forçada per la conjuntura de la crisi generada per la bombolla immobiliària i la pujada de l’Euríbor, que va deixar milers de famílies al carrer. “Em semblava molt injust que, després d’anys pagant al banc, no donessin una oportunitat a la gent quan als més rics els refinançaven els crèdits”, recorda dels inicis. L’agreujament del problema fins a tornar-se transversal i, ara, traslladat als lloguers, va fer que l’associació ampliés els serveis. “L’habitatge s’ha convertit en un producte de borsa inflat amb el qual les empreses [fons d’inversió i voltor] guanyen molts doblers. Els governs els permeten utilitzar l’habitatge per especular en comptes de parar els monstres i crear habitatge. En dos anys, varen desnonar 250.000 famílies”, critica.

Comprar un habitatge a les Balears s'ha convertit en una missió gairebé impossible per als menors de 35 anys, que necessiten de mitjana 29,5 anys d'estalvi per reunir els doblers necessaris per accedir a una hipoteca, segons un estudi elaborat pel comparador hipotecari iAhorro.

La Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha autoritzat aquest dimarts la construcció de dos edificis, un a la zona de l'Estadi Balear i un altre a Son Canals, que allotjaran 36 habitatges a preu limitat. L'Ajuntament de Palma ha explicat que les obres es duran a terme a l'empara de la llei de mesures urgents en matèria d'habitatge aprovada pel Govern l'any passat.