Tenir una vida digna a les Balears requereix uns ingressos que cada vegada són més difícils d'assolir, sobretot a les Pitiüses. El cost de l'habitatge és el principal factor que encareix les despeses quotidianes. Segons l'actualització del càlcul de CCOO, una persona necessita 48.056,93 euros nets anuals per cobrir-les a Eivissa el 2026. Això suposa cobrar 4.004,74 euros nets al mes si es percep el salari en 12 pagues o 3.432,64 euros en 14. A Formentera, la quantitat ascendeix a 42.084,87 euros anuals, que equivalen a 3.507,07 euros mensuals en 12 pagues o 3.006,06 en 14. A Mallorca, el càlcul és de 32.559 euros anuals, amb uns ingressos mensuals de 2.713,25 euros en 12 pagues i 2.325,64 en 14. Menorca és l'illa on calen menys ingressos per assumir aquestes despeses: 27.158,63 euros nets anuals, és a dir, 2.263,22 euros mensuals en 12 pagues o 1.939,90 en 14.

L’entitat Pla de Mallorca XXI presentà les jornades El Pla davant la seva transformació que es faran dia 30 i 31 d’octubre a Lloret amb l’objectiu d’abordar un profund debat sobre els canvis territorials que s’estan produint a l’interior de Mallorca com a conseqüència de la intensa turistització de l’illa i el xalestime que amenacen i ja són una realitat al centre de l’illa.

La mort de Maricarmen ha colpit l’acampada per l’habitatge de Palma, que aquest dimecres ha rebut la notícia enmig d’una assemblea a la plaça d’Espanya. En un comunicat difós després de conèixer la seva mort, els participants han expressat la "ràbia i dolor" i han acusat directament els responsables del desnonament i les administracions de no haver evitat el desenllaç. "La seva mort hauria estat fàcil d’evitar, però no ho han volgut. Perquè Maricarmen no ha mort. A Maricarmen l’han assassinat", assegura l’acampada en el comunicat.

Les noves mesures d’habitatge aprovades aquest dimarts pel govern espanyol no han convençut ni el Sindicat de Llogateres de Mallorca, ni la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ni les persones que mantenen l’acampada per l’habitatge a la plaça d’Espanya de Palma. Les tres organitzacions valoren que les mesures poden suposar un alleujament per a les persones afectades, però les consideren insuficients per resoldre el problema de fons.

La residència d’estudiants de la UIB està cada vegada més desbordada. “Hi ha més de 300 persones en llista d’espera. Cada vegada la pressió empitjora. L’habitatge està molt complicat”, admet la vicerectora d’Innovació i Transformació Digital de la UIB, Loren Carrasco. La residència disposa de 101 places i pràcticament totes queden ocupades cada curs per estudiants que ja hi viuen. Enguany, 85 estudiants han renovat la seva plaça. La pressió sobre l’equipament s’ha accentuat els darrers anys: el curs 2022-23 hi havia 185 estudiants en llista d’espera, una xifra que va augmentar fins a 215 a l’inici del curs 2024-25 i que ara ja supera les 300 persones.

Les Illes són un dels territoris de l'Estat amb un mercat de l'habitatge més tensionat. Per això, els dos decrets llei que el PSOE i Sumar han pactat aquest dimarts al Consell de Ministres també han sacsejat el tauler polític balear. Mentre l'esquerra ha aplaudit la iniciativa, que implica prohibir els desnonaments de persones vulnerables fins al 2030 i prorrogar els contractes de lloguer dos anys, el PP ha qualificat la mesura de "frivolitat" i "postureig", i Vox ha carregat contra l'esquerra per fer, al seu entendre, electoralisme.

La Conselleria d'Educació i el Consell de Formentera volen construir una quarantena d’habitatges de lloguer destinats al personal docent desplaçat a l’illa. Les dues administracions varen signar un protocol per impulsar el projecte, que pretén donar resposta a un dels principals obstacles per cobrir i retenir-hi professorat de l'illa, que majoritàriament ve de fora: la dificultat per trobar un habitatge assequible i estable. Els futurs pisos s’ubicarien en uns terrenys que el Consell cedirà als Pujols. El projecte encara es troba en una fase inicial. Les administracions han de concretar les necessitats d’allotjament, l’emplaçament i les fórmules de finançament. A més, es crearà una comissió tècnica que disposarà de fins a dotze mesos per elaborar una memòria amb la diagnosi de necessitats i una proposta d’actuació. També es fa feina amb el Consell d'Eivissa per activar una projectar semblant.

A Frankfurt es cobra més del doble que a Palma, però comprar un metre quadrat al centre només costa un 24% més. A Amsterdam, els salaris són un 128% superiors als de la capital balear, mentre que l’habitatge és un 61% més car. I a Brussel·les la diferència encara és més cridanera: els salaris superen els de Palma en un 59% tot i que el metre quadrat al centre és un 27% més barat.

"Hola, m'he enamorat de ca seva. Si algun dia decideix vendre-la o llogar-la, per favor, contacti amb mi. Que tingui un bon dia!". No hi ha cap logotip. Ni el nom d'una empresa. Ni una targeta comercial. Només un petit paper, aparentment escrit a mà, amb aquest missatge, un nom (María) i un número de telèfon. Aquests dies, la nota ha aparegut a les bústies de diversos habitatges del Molinar, un dels barris més cotitzats de Palma. Tot fa pensar que qui l'ha deixada és una persona que s'ha enamorat d'una casa concreta i prova sort per si algun dia el propietari decideix vendre-la. Però una simple telefonada revela una realitat molt diferent.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

L'Ajuntament de Palma ha atorgat la llicència per poder iniciar la construcció de 87 habitatges que es destinaran a lloguer a preus limitats al carrer del Bisbe Arnau Albertí a la barriada del Camp Redó. El tinent de batle i regidor d'Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics, Óscar Fidalgo, ha indicat que la Gerència d'Urbanisme ha adoptat aquesta mesura que suposa una nova passa en el pla de xoc d'habitatge dissenyat per la corporació local, amb el qual pretenia edificar al voltant de 1.000 habitatges.

El ple de l’Ajuntament de Palma ha aprovat modificar el Pla General del 2023 amb l’objectiu d’aprofitar millor el sòl urbà consolidat i facilitar la construcció de més habitatges a la ciutat. La iniciativa, impulsada per Vox i aprovada amb els vots favorables d’aquest grup i del PP, permetrà harmonitzar alçades d’edificis i modificar índexs urbanístics que consideren “obsolets”. La proposta s’ha aprovat aquest dimarts durant la segona sessió del debat de l’estat de la ciutat i també insta l’equip de govern a transformar de manera urgent la Gerència d’Urbanisme en un organisme autònom.

La tensió entre els caravanistes de Son Hugo i l'Ajuntament de Palma continua augmentant. Els residents de la zona denuncien que se senten "assetjats" per Cort i per les actuacions policials, mentre reivindiquen que viure en caravanes no és una elecció, sinó l'única alternativa possible davant l'encariment desbocat de l'habitatge a Mallorca.

Manacor es el primer municipi de les Illes Balears a aprovar i tramitar una petició formal al Govern perquè el municipi sigui declarat zona de mercat residencial tensionat, la qual cosa permetrà aplicar “un índex de referència individualitzat per habitatge, tenint en compte factors com la superfície, la ubicació, l’any de construcció, l’estat de conservació o si té ascensor o certificat energètic”, entre d’altres, explica la delegada municipal d’Urbanisme, Núria Hinojosa, el que alhora servirà per “detectar i corregir casos abusius”.

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), Àngela Pons, ha carregat contra la decisió de l'Ajuntament de Palma (PP amb el suport de Vox) de rebutjar les peticions veïnals per revertir la cessió a empreses promotores de solars dotacionals per construir-hi habitatges. Pons ha censurat que s'estigui regalant sòl públic per posar a la venda habitatges a 270.000 euros o pisos de lloguer a 1.400 euros. "No són preus limitats ni lloguers raonables", ha criticat, abans de sentenciar: "Estan regalant el sòl municipal per llogar pisos a 1.400 euros".

El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament els estatuts i les bases de la junta de compensació del Projecte Residencial Estratègic de Son Ximelis, situació que obre el camí a la urbanització de 143.649 metres quadrats, on es podran fer 1.080 habitatges, segons les dades municipals. Del total, 530 habitatges tindran algun tipus de protecció pública. El projecte tenia l'aprovació inicial, però calia la definitiva per pitjar l'accelerador.

Les obres visades a les Balears varen augmentar un 27,9% el 2025 respecte del 2024, un creixement impulsat, en part, per les legalitzacions extraordinàries d'edificacions en sòl rústic aprovades pel Govern, segons ha apuntat aquest dimarts el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.

La compravenda d'habitatges a les Balears va créixer el 2025 un 5% en la taxa interanual i va assolir les 14.529 unitats, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).