En un dels seus viatges a la recerca d'antiguitats, Daniel Cota i Miquel Fuster varen anar a ca un amic seu a Jerez de la Frontera. Daniel tenia intenció de comprar tot el que l'amic li havia ofert, però quan va ser l'hora de la veritat, "no va voler vendre res", segons conta. Per no tornar-se'n de buit, els dos mallorquins li varen demanar al seu amic que els vengués alguna cosa. Fuster va comprar un gramòfon de 450 pessetes i Cota, un càntir de 150. "I ens vàrem fer la promesa que cap dels dos ho vendríem. I així ens morirem. Miquel amb el gramòfon i jo amb el càntir", conta mentre posa la mà damunt l'espatlla a Miquel, que seu a la seva esquerra.

De jocs n'hi ha molts i per a tots els gustos. Hi ha jocs de taula que tenen més de 100 anys i d'altres més moderns que són èxits de vendes, hi ha jocs de fusta i hi jocs mil·lenaris i alguns que porten dècades sent best-sellers. Tot i que n'hi ha molts, hem seleccionat 5 joguines al llarg del segle XX, 5 amb segles d'història i 5 jocs de taula, tots tenen en comú que són clàssics que encara triomfen.

Les joguines o materials evolutius –perquè no tenen per què ser precisament joguines– són aquells que donen la possibilitat d’alimentar qualitativament les diferents etapes del joc dels infants.

L'emblemàtica cadena de botigues de joguines Imaginarium, coneguda arreu per la seva façana amb dues portes, una de gran i una de petita, tanca per sempre. Ho ha anunciat la mateixa empresa a través de les xarxes socials, després que el 2021 ja fessin un ERO de 119 treballadors del total de 144 (el 86% de la plantilla) i tanquessin totes les seves botigues a excepció de les dues que tenien a Saragossa i a Màlaga.

A les grans botigues de joguines, sempre hi ha un passadís de color blau. L'aura celeste que desprèn neix de les caixes de Playmobil que s'amunteguen a les lleixes. N'hi ha de totes les mides. A dins, hi dormen els mítics ninotets de plàstic articulats de set centímetres i mig d'alçada i les peces necessàries per construir el món on viuran: des de granges i vaixells de pirates fins a castells de princeses i naus espacials. Cada segon es fabriquen tres clicks, gestats a les cinc fàbriques que Playmobil té repartides per tot Europa. Una d'elles, ben a prop de Catalunya: al municipi d'Onil, al País Valencià. Però els primers ninotets van aparèixer més lluny. Va ser a Alemanya el 1974 i en van néixer tres de cop: un obrer, un indi i un cavaller. A la Fira Internacional de la Joguina de Nuremberg van agradar a un majorista neerlandès i van sortir al mercat, amb gran èxit. La cosa més sorprenent va ser que l'empresa que els havia creat tenia l'origen en una antiga metal·lúrgica especialitzada en panys, peces de ferro per a cofres, caixes registradores i telèfons. Com s'ho havia fet? 

Una nina, un cotxe de bombers, una grua, un llitet per la nina que els Reis van portar l'any passat, dos trencaclosques, contes, dinosaures, una cuineta... La llista de noves adquisicions per Nadal és gairebé infinita. El tió es fa cagar a la casa d'uns avis i a la dels altres. El Pare Noël passa a casa i aquest dissabte, el menjador estarà una altra vegada ple de regals dels Reis d'Orient. Pot una llar absorbir totes aquestes joguines? Poden els infants gestionar totes aquestes novetats? La resposta sembla òbvia: ni els més petits són capaços de saber què fer amb aquest excés de joguines ni les seves habitacions poden encabir tots els regals de les festes. El que està clar és que la situació segur que resulta familiar a més d'un i que fins i tot és gairebé inevitable. Ara bé, es poden fer canvis perquè no es repeteixi any rere any.

Els nostres avis demanaven poca cosa als Reis d'Orient i, de fet, no sabien si els arribaria mai res. Ara, tot al contrari: una llarga llista i molts regals per desembolicar. Amb una il·lusió efímera, els infants passen fàcilment de la sorpresa a la decepció. I, colgats per una sensació d’injustícia, hi ha un moment en què es frustren. Ses Majestats no s’han pas equivocat en alguna joguina, sinó que aquesta reacció forma part de la síndrome de l’infant hiperregalat. Com acompanyar la desil·lusió? La psicòloga clínica i terapeuta familiar, Maria Figueras, aclareix que “sentir no és una elecció” i “la criatura tindrà les seves raons”; per tant, en primer lloc, cal “validar-li l’emoció i buscar la manera perquè se senti millor”. En el fons, a qui li incomoda aquesta reacció és a l’adult.

Molt probablement molts lectors han tingut un cotxe Scalextric a les mans en algun moment de la vida. Els mítics circuits desmuntables i els cotxets elèctrics van fer furor a les cases catalanes entre els anys 70 i els 2000. Eren, fa uns anys, un imprescindible a la carta als Reis d'Orient de qualsevol infant. Després d'uns anys de muntanya russa, el 2018 l'empresa va tornar a mans de la família fundadora, i aquest any el pla és tornar amb força a les cases de tot Espanya.

Quan s'acosta Nadal o Reis, és normal anar de bòlit per triar el regal adequat per a cadascuna de les persones que ens envolten. Per ajudar-vos a escollir la millor opció, us oferim una àmplia llista de propostes on trobareu, sobretot, regals relacionats amb la cultura, l'oci i el bon menjar. Més de 100 idees perquè pugueu afinar la vostra tria.

Les competicions de baldufes de plàstic, els giradors (spinners), els minipatinets de dit, el repte de l’ampolla de l’aigua o la massa viscosa anomenada slime que moltes criatures elaboraven a casa de manera casolana. Es tracta de joguines, materials o objectes que un dia es posen de moda a l’escola i generen una gran atracció entre l’alumnat durant un curt període de temps. La majoria responen a les mateixes característiques: es poden fer servir de manera individual, ens plantegen reptes intel·lectuals o físics, són assequibles a la butxaca, tenen canals de distribució molt ràpids i ocupen poc espai. Però, com comencen aquestes modes passatgeres? “Quan venen tres persones i et demanen el mateix, ja saps que allò serà un èxit. S’ha d’actuar ràpid i fer la comanda perquè s’esgota en un tres i no res”, destaca la Pili Gómez García, propietària de l’establiment Tot Dolç d’Alella, al Maresme. “En general, aquestes modes es repeteixen perquè passen de generació en generació. Fa 17 anys que porto la botiga i de lots de spinners, per exemple, n’he anat venent en etapes diferents”.

Què necessita el seu joc?

Potser el primer que us ve al cap és estimulació i és cert, un entorn ric afavoreix el desenvolupament, però darrerament la indústria ha explotat massa el concepte perquè, és a dir, què significa estar un entorn ric i estimulant? Per a un nadó, familiaritzar-se amb les olors de la llar, passar estones a l’aire lliure, descobrir la llum i les ombres, veure i escoltar els seus pares, i tenir temps i espai per poder experimentar i explorar el seu propi moviment és suficientment estimulant.

]]>

Aquesta història de magatzems saturats de ninots de cap sobredimensionat comença amb un col·leccionista de joguines obsessionat per la mascota d'una cadena de restaurants dels Estats Units. El 1998 Mike Becker volia comprar una guardiola del personatge icònic de les hamburgueseries Big Boy, un nen amb tupè i vestit de quadres blancs i vermells que aguanta una safata amb un tros de carn temptador. Els pocs exemplars que trobava al mercat es venien per preus astronòmics, o sigui que va optar per una altra via per calmar el seu capritx: llicenciar els drets d'imatge de Big Boy per fabricar ell mateix les guardioles.

]]>

Fa catorze anys que viatgem a Nuremberg per assistir a la fira que ens permet veure, durant cinc dies, les novetats que es presenten al sector. Spielwarenmesse, la Fira Internacional de la Joguina de Nuremberg, és l'exposició internacional de joguines i oci més important d'Europa.

]]>

L’escola, les extraescolars i les activitats programades deixen als infants amb poc temps real per jugar lliurement i, com us dèiem la setmana passada, la sobrecàrrega de joguines perjudica la salut del joc. La clau està en la quantitat però també en canviar els materials amb regularitat.

]]>

El tió, els Reis, l’aniversari... Són dates en què intentem no acumular joguines però no ens en sortim. Us proposem espolsar-vos la culpa i posar fil a l’agulla per fer que els espais de joc siguin endreçats, equilibrats i responguin a les seves necessitats. 

]]>

Jugar no és només cosa de criatures. O, com a mínim, no ho hauria de ser. Dels beneficis del joc, n’hi ha uns quants estudis i els resultats són extrapolables a grans i petits. En les criatures, jugar els és innat i, per al seu desenvolupament, els és gairebé tan necessari com menjar, perquè és una font inesgotable de plaer, alegria, descobriments i reptes que afavoreixen un creixement equilibrat del cos, la intel·ligència, l'afectivitat i la sociabilitat. Com explica Oriol Ripoll, especialista en jocs, jugar és important "per sentir-nos vius": "El joc és un repte al qual vols donar resposta utilitzant totes les eines que tens a l’abast, i això fa que ens sentim que avancem, que fem coses diferents. Si aquest element lúdic, de joc, és present a les nostres vides, farà que siguem persones més curioses, persones que mirem al nostre voltant i que tenim més respostes. I a com més tipus de joc juguem, millor". I afegeix: "Cal jugar en totes les edats perquè és important sentir-nos vius i veure que no pares de progressar. Quan ets infant és necessari i quan som adults podria semblar que no, fins que comencem a adonar-nos que sí, que el joc pot donar resposta a les nostres inquietuds i als reptes que tenim. I no cal que sigui un joc formal, és una actitud de joc davant les coses". 

]]>

Al taulell dels comerços especialitzats en jocs i joguines infantils hi ha professionals que coneixen al detall les característiques de cada producte i els destinataris més adequats. Són joguinòlogues i joguinòlegs, que a més de sumar moltes experiències en el joc, fan una tasca de recomanació imprescindible en dates en què l’abundància fa difícil la tria.

]]>

Sovint es diu que la tercera generació d’una família d’empresaris és l’encarregada d’ensorrar tot el que les dues anteriors han aixecat amb anys d’esforç i talent. Però, com en tot a la vida, sempre hi ha excepcions, i la d’avui és una de les grosses i paradigmàtiques: Manuel Borràs va heretar una empresa que el seu avi havia creat i que el seu pare havia fet créixer, i ell no només no la va destruir, sinó que encara la va fer més gran, tan gran que fins i tot va entrar a formar part de la cultura popular d’aquest país en una època determinada. I és que qui no ha sentit a parlar de Magia Borrás?

]]>

“Hola, li porto la nina perquè l’operi”, comenta mig rient la Isabel quan entra per la porta de l’Hospital de Joguines de Madrid. És divendres al matí i falten dos dies per Nadal. Aquesta veïna porta una nina embolicada en una bossa. Explica que fa més de 50 anys que l’Ismael, el seu marit, l’hi va regalar. “És preciosa i volia que l’Antonio la curés abans de tancar la botiga –diu–. A veure si tenim sort”.

]]>

El Nadal és una època de celebració i també d'alt consum. Moltes de les joguines que compren les famílies en desplacen d'altres que acaben, en el millor dels casos, a la deixalleria. Però, ¿i si poguessin tenir un altre final? Diversos centres de Barcelona en col·laboració amb l'Ajuntament promouen l'intercanvi de joguines per donar una segona vida a nines, ninots, contes i disfresses que són descartats d'algunes llars, però que encara poden entretenir i fer feliços altres infants. Un d'aquests espais, als Lluïsos de Gràcia, s'ha convertit aquesta setmana en un paradís per a molts nens i nenes, un lloc on petits i adults podien triar i remenar entre moltes joguines de segona mà.

]]>