“Vaig demanar una cita amb el ginecòleg a la metgessa de capçalera, perquè encara –a 21 anys– no hi havia anat mai. Em va preguntar si tenia sospites d’embaràs o si havia tingut relacions sexuals amb penetració. Vaig contestar que no a ambdues qüestions, perquè som lesbiana. Aleshores em va dir que així no em podia passar amb el ginecòleg, perquè no complia amb cap dels dos requisits que estableix el protocol. Finalment, vaig haver d’anar a un metge privat”. Aquesta és l’experiència que va tenir Maria Bosch, una jove mallorquina, fa tan sols mig any a un centre de salut de Palma. Però ella no és l’única, segons entitats feministes i LGTBI. Les discriminacions dins l’àmbit de la salut sexual, la visibilitat dins el col·lectiu o la recerca d’un espai segur dins l’oci nocturn són algunes de les lluites amb què encara brega la comunitat lèsbica.

En honor a l'efemèride del 26 d'abril –Dia de la visibilitat lèsbica–, entitats i associacions en defensa del col·lectiu LGTBIQ+ repassen alguns dels referents imprescindibles en aquesta lluita. Els símbols van des d'escriptores cèlebres com Glòria Fuertes fins al projecte d'una mallorquina per fer l'oci nocturn de Palma més inclusiu.

No segrega el fet que existeixin bars orientats a lesbianes? La demanda sorgida de la detecció de la pràctica absència d’aquests locals que es dona en l’actualitat respon només a les actituds discriminatòries per part de l’heteropatriarcat? Lola Fernández ho nega, transforma aquesta hipòtesi en positivitat i reivindica els llocs de trobada més enllà del concepte de gueto: “És fals que les persones que no pertanyen a una minoria -per ètnia, inclinació sexual, gènere o qualsevol condició- no necessiten espais de referència. L’anomenat tardeo, per exemple, es produeix en un espai molt concret i específic, ocupat per persones que presenten un perfil determinat: tenen més de 30 anys i unes responsabilitats, mode de vida i poder adquisitiu determinats.

El Dia de la visibilitat lèsbica se celebra cada 26 d’abril en diverses parts del món com a estratègia per exigir la igualtat de drets per a les lesbianes. El moviment s’originà l’any 2008 al territori espanyol, impulsat pels col·lectius LGTBIQ. El seu objectiu és fer manifest el paper que ocupen les lesbianes en els espais públics. Aquest dia es fa una crida a les dones homosexuals que fan feina en l’àmbit públic per mostrar-se i convertir-se en un referent social positiu que contribueixi a l’eliminació de prejudicis i homofòbia entre la població. De manera paral·lela, els col·lectius LGTBIQ exigeixen a governs i institucions que promoguin la igualtat de drets i fomentin la no-discriminació.