Què passaria si el nombre de persones que visiten Alemanya en un any multiplicàs per 15 la seva població? Idò que en 12 mesos, gairebé tots els habitants de la Xina –1.460 milions de persones–, passarien pel país teutó. Aquesta equació, la de multiplicar per 15 la població resident, és la que suporten any rere any les Illes Balears. Es tracta d’un model econòmic basat a posar el territori a disposició dels visitants per al seu gaudi; i a posar els recursos naturals i la paciència dels residents al límit. Després de mig segle d’aguantar-ne les molèsties i els efectes perquè semblava que qüestionar el turisme era poc convenient i, fins i tot, imprudent, el model es troba sotmès a la major revisió crítica de la seva conveniència.

La sorpresa seria que hagués contestat una altra cosa. Quan a Pau Debon se li demana què és el millor que li ha passat aquest 2022, contempla l’any com un tot: “Feia molt de temps, molt, que no tenia un any tan gojós”. No li cal esmentar-ne el motiu, pot jugar als sobreentesos. El retorn d’Antònia Font a l’actualitat musical, la pujada de bell nou als escenaris i el disc nou, Un minut estroboscòpica, ho tenen tot a veure amb la percepció que d’enguany té qui és la veu del grup de música mallorquí amb més seguidors de la història.

Paula pateix anorèxia nerviosa i és pacient de l’hospital de dia de la Clínica Bofill, a Girona, un dels centres privats especialitzats en els trastorns de la conducta alimentària de Catalunya. Aina, de Sineu, i amb atenció pública i privada va superar el seu TCA, després de descobrir que també patia un trastorn obsessivocompulsiu (TOC). Ambdues han acceptat fer aquesta entrevista i donar la cara per ajudar altres joves. 

“Brutal” i “espantós”. Així qualifiquen els especialistes en trastorns de conducta alimentària (TCA) de les Illes Balears l’augment de casos atesos al Servei de Salut, sobretot entre els més joves. Mentre que les primeres consultes a la unitat infantojuvenil s’han doblat, les d’adults han crescut un 20%. L’increment més important va ser el 2021 respecte del 2019, però aquest 2022 ha consolidat les xifres amb un ritme molt similar a l’any anterior. El balanç del programa de menors d’edat és alarmant: n’han rebut més casos, però també més greus i de pacients més joves. Mentre que abans de la pandèmia atenien uns 50 adolescents l’any, ara aquesta dada no baixava dels 100. A més, si aleshores arribaven amb un trastorn que arrossegaven des de feia sis o vuit mesos, ara els TCAque detecten tenen una evolució d’un any o dos. A tot això s’hi afegeix una altra dada:la davallada d’edat d’inici fins als 12 anys.

Tot el que és cronològic té estrats. Les nostres vides tenen estrats. I la nostra història, la individual i la social. La geografia, òbviament també. Hi ha, per això, estrats més amples i més estrets. Hi ha estrats tacats de sang i estrats que han estat tapats a correcuita amb la voluntat que siguin secrets o oblidats. Però de vegades els estrats, per una esllavissada o, per jo què sé, per una excavació arqueològica o perquè algú ha dit que allà hi havia una capa peculiar, tornen a sortir a la llum i és aleshores quan tenen el poder de donar-nos nous coneixements, és quan ens permeten saber, i també mirar.

El dossier d'aquest cap de setmana el dediquem als oceans i com l'activitat humana (la nostra) ha acabat ja amb la meitat de la vida marina. La biodiversitat dels oceans està en perill per la sobrepesca –que manté el 91% de les espècies de peixos sobreexplotades o al límit màxim de la seva sostenibilitat– i la contaminació, però també per l'emergència climàtica, que té uns impactes cada cop més evidents i devastadors. La bona notícia és que som a temps de salvar-la. El 2022 és un any clau per salvar la biodiversitat dels mars. L'objectiu: protegir el 30% dels oceans l'any 2030. Tenint en compte que són els veritables pulmons de la Terra i el seu paper cabdal com a reguladors del clima, està clar que en aquest rescat ens hi juguem tot el planeta.

L’illa del Toro i les illes Malgrats, de Calvià, compleixen enguany 18 anys com a reserves marines d’interès pesquer, una protecció que ha permès quadriplicar la quantitat de peixos que viuen a la zona, segons les dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Amb 227 hectàrees, són de les reserves més petites de l’Arxipèlag (totes juntes sumen 63.700 hectàrees). Malgrat això, desperten interès pels resultats de la recuperació i la productivitat, sobretot a l’illa del Toro, que és el principal punt calent, perquè té la més alta concentració de biomassa.

La memòria pot resultar molt incòmoda i per això alguns no volen ni reconèixer les víctimes ni tampoc el delicte. Aquest diumenge analitzem amb experts com es pot introduir la memòria democràtica als carrers. Per això repassem com s'han tractat els símbols que encara queden de la dictadura i la Guerra Civil i ho comparem amb altres països. Per exemple, en diferents ciutats europees i americanes s'estan enderrocant estàtues que es consideren ofensives per part de la ciutadania, bé per racistes, colonialistes o esclavistes. Després de més de 40 anys de democràcia, encara hi ha importants símbols feixistes, mentre que les lluites democràtiques o les dones pràcticament no tenen lloc a l'espai públic.

Què passa quan el territori és petit i limitat i a una altíssima pressió turística s'hi suma la presència massiva de fons d'inversió i de compradors estrangers? És la situació que es viu ara mateix a les Balears, un paradís per a alguns però un malson per a molts treballadors temporals i residents. Aquesta setmana li dedicam el dossier, on explicam com les Illes estan en venda i sembla que no s'hi pot fer res. És la comunitat on més s'ha disparat l'habitatge, tant de compra com de lloguer, arribant a increments de fins al 70% en els últims 13 anys. A més, els estrangers suposen gairebé el 40% dels compradors i els fons d'inversió hi inverteixen el 17% del total que compren a l'Estat. La situació és explosiva i porta a situacions tan paradoxals com la que expliquem al dossier de l'alcalde de Deià, un dels pobles més bonics, i cars, de Mallorca, que reconeix que es veu obligat a compartir casa perquè no pot assumir un lloguer ell sol. Darrere la imatge de postal del turisme hi ha la dura realitat de precarietat dels que són expulsats del paradís. És un avís per a navegants que val la pena mirar amb atenció.

Al dossier d'aquest diumenge analitzarem com l'excés de burocràcia frena l'economia: només l'any passat es van publicar més d'un milió de pàgines als butlletins oficials de les diferents administracions, una gran part de les quals són normatives noves o modificacions de les anteriors que es tradueixen en tràmits, tant per als emprenedors i les empreses com per a les organitzacions del tercer sector o els ciutadans particulars. Compararem la situació d'aquí amb la d'altres països. Tot i que les administracions han intentat simplificar els processos amb la finestreta única, el que és cert és que Espanya ocupa el lloc 30è en el rànquing del Banc Mundial sobre la facilitat per fer negocis, molt per darrere del pes que té la seva economia en el món.

Posar en marxa un negoci no costa el mateix–en temps i diners– a tots els països. El dret continental europeu, molt més garantista i codificat, imposa molta més burocràcia, com demostren els casos d'Alemanya i Itàlia, mentre que la tradició anglesa, més lliberal, facilita els tràmits, com es pot comprovar al Regne Unit i els Estats Units.

Què preocupa els joves? L’ARA Balears ha parlat amb illencs de diferents edats i perfils per conèixer quines són les inquietuds que tenen vers el futur i si consideren que els governants prenen decisions pensant en el seu benestar. Hi ha diversitat d’opinions, però la majoria coincideixen en el fet que el turisme és un gran factor econòmic, tot i que insostenible en el temps. Els canvis no poden esperar.

Aquest cap de setmana se celebra la primera volta de les eleccions presidencials a França. L'actual president francès, Emmanuel Macron, es postula com el preferit per tornar a guanyar-les, especialment arran de l'inici de la guerra a Ucraïna que ha disparat la seva popularitat. Però el que sembla un camí plàcid a la presidència, pot oferir sorpreses d'última hora, després que la líder d'extrema dreta de Marine Le Pen hagi aconseguit trepitjar els talons a Macron a les enquestes aquests darrers dies.

El 2006 una cinquantena de socialistes de tot Espanya es reuniren a la seu del partit, Ferraz, per parlar del Sàhara. L’exbatle de Santa Margalida, en aquell moment regidor, Miquel Cifre, fou un dels representants de les Balears per petició dels que aleshores eren els secretaris generals del PSIB a Mallorca i a les Illes, Francina Armengol, i Francesc Antich, respectivament. “En aquell temps ja es parlava d’autonomia, i no vaig sentir ningú allà que defensàs el poble sahrauí, que es complissin les resolucions de les Nacions Unides”, recorda Cifre.

Es diu que els incendis s’apaguen a l’hivern. De la mateixa manera, les sequeres es preveuen i es gestionen els anys humits.

És un dels principals referents acadèmics en temes d’aigua a les Illes Balears. Cels García, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB), no només signa constantment investigacions sobre aspectes clau dels recursos hídrics, sinó que en parla clar, també de tot el que cal millorar.