El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua progressiva de neurones que produeixen dopamina. És la segona malaltia neurodegenerativa amb més prevalença a Catalunya, que afecta unes 30.000 persones, i no té cura. Ara investigadors de la Universitat de Kyoto i del Memorial Sloan Kettering Cancer Center dels Estats Units han demostrat en dos estudis independents la seguretat de les teràpies amb cèl·lules mare per tractar la malaltia, que han trasplantat amb èxit al cervell dels participants sense efectes adversos perillosos. La revista Nature publica els resultats que, si bé són inèdits, els autors avisen que cal seguir investigant per comprovar l'eficàcia i els beneficis d'aquestes teràpies cel·lulars.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.

L'Eugènia té 51 anys i en fa 6 que té Parkinson. Quan l'hi van diagnosticar es va resistir a anar a un hospital de dia. S'imaginava entre gent "molt deteriorada" amb qui no compartiria gran cosa i no volia anar-hi. Fa un any que va canviar d'opinió i ara va tres cops per setmana a l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives que gestiona l'Hospital Clínic al barri del Raval. Fa gimnàs, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i socialitza amb altres persones que tenen la seva o altres malalties neurodegeneratives. Explica que ha conegut gent interessant, que ha incorporat rutines saludables i que ha après exercicis que l'ajuden a minimitzar les conseqüències de la seva malaltia. "He tornat a tocar el piano, feia anys no el tocava. Abans no m'hi veia amb cor i ara m'he animat", explica a l'ARA.

El Genís ja no porta camises amb botons ni sabates amb cordons. Tampoc va al camp a veure el Barça i fa un any que no condueix, dues de les seves grans passions. Té Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa amb més prevalença a Catalunya, que afecta unes 30.000 persones. Li van diagnosticar ara fa 12 anys, i les traves que es troba en el dia a dia han anat augmentant progressivament. No li tremolen les mans, però no pot escriure i sovint té dificultats per tallar el menjar. Les coses que pot fer sol les ha de fer a poc a poc i de manera maldestra. "És una malaltia que no mata, però no et deixa viure", explica amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, una malaltia incurable que afecta de forma diferent els que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però que sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper.

"A les persones que pateixen Parkinson el tenis taula ens canvia la vida" explica Cristina Zapata, de 52 anys, que fins fa pocs mesos admet que considerava aquest esport com "una cosa una mica estranya": "No el considerava ni un esport", diu. Ara l'estima amb passió i es disposa a participar en el primer torneig català per a persones amb aquesta malaltia. "No soc bona jugant, intento millorar, però m'he sorprès a mi mateixa. He descobert un món tot nou. Saps què passa? Que quan jugo m'oblido que tinc Parkinson. Els que tenim Parkison, durant els minuts que juguem no tenim tremolors o rigidesa, ni bloqueig físic", explica sobre aquesta malaltia crònica neurodegenerativa.

Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) ha demostrat que un component clau en un fàrmac contra el càncer, el Rucaparib, té potencial per assentar les bases per a un nou tractament contra el Parkinson.

Per començar, un experiment. La pròxima vegada que aneu a nedar en una piscina, porteu un sobret de sucre. Abans d’entrar a l’aigua n’agafeu un polsim amb dos dits, la quantitat més petita que pugueu, i el llanceu a la piscina. Espereu una estona perquè el xipolleig dels altres nedadors dissolgui i dispersi el sucre. A continuació, demaneu a algun company que tasti l’aigua per veure si hi troba alguna cosa diferent de l’habitual. M’hi jugo un pèsol que dirà que no. Si ho poguéssiu preguntar a una falena, però, la resposta us sorprendria.

Fa tres dècades que a Marc Gauthier, de 62 anys, li van diagnosticar un Parkinson precoç que va començar amb dificultats per coordinar-se, tremolors i certa rigidesa muscular que el van acabar deixant gairebé sense mobilitat. "No podia caminar sense caure", ha explicat aquest ciutadà resident a la ciutat francesa de Bordeus a la presentació a la premsa de la seva recuperació. No només es posa dret sinó que diu que ha perdut la por a caure. Gauthier s'ha convertit en el primer malalt a rebre una pròtesi neuronal composta per elèctrodes que es col·loquen sobre la medul·la espinal i es connecten de forma directa amb un neuroestimulador que genera l'impuls elèctric. El dispositiu el porta instal·lat sota la pell de l'abdomen i amb un comandament a distància ell mateix pot encendre i apagar el mecanisme que activa els músculs de les cames. "Ha canviat la meva vida perquè ara soc independent i puc sortir de casa, fer encàrrecs. Fins i tot vaig a peu", exclama eufòric.

El cervell és l’òrgan més complex que coneixem. No tant per la seva estructura morfològica, com molt especialment per la gran complexitat de les connexions i les relacions que s’estableixen entre les cèl·lules que el formen. Es calcula que un cervell humà adult conté, de mitjana, uns 86.000 milions de neurones, que estableixen entre elles diversos centenars de bilions de connexions. Però les neurones són només un dels tipus cel·lulars que hi ha al cervell.

Poques imatges televisades són més angoixants que les d'un futbolista estirat a la gespa després de rebre un cop al cap en una acció defensiva. I no n'hi ha cap de més eufòrica que la d'una rematada de cap que puja al marcador en els últims minuts de partit. Tot i que el futbol es juga eminentment amb els peus, el cap hi té un paper importantíssim. Ara, un estudi retrospectiu de l'Hospital Clínic de Barcelona alerta de les greus conseqüències que els cops reiterats poden provocar en els futbolistes professionals dècades després de retirar-se, les quals poden començar amb un trastorn del son i, en alguns casos, derivar en una malaltia neurodegenerativa com la demència. Segons els autors, haver jugat a futbol no es pot considerar un factor de risc com a tal, almenys de moment, per a aquestes patologies atenent només als resultats del seu estudi, però sí que avisen que la proporció d'exfutbolistes afectats per alguna de les dues malalties és significativa respecte a la població general i aquesta línia d'investigació requereix anàlisis més profundes. 

Michael J. Fox és un dels principals activistes per a la investigació del Parkinson, malaltia que li van diagnosticar el 1991, quan tenia 30 anys. Dins la seva feina de conscienciació, l'ídol cinematogràfic dels 80 sempre ha estat obert a parlar dels seus problemes de salut. En una entrevista publicada aquesta setmana a la revista People, el protagonista de Retorn al futur ha explicat que aquest any ha sigut especialment difícil per a ell perquè ha tingut diversos accidents i s'ha hagut d'enfrontar a la pèrdua de la seva mare, que va morir al setembre als 92 anys.

El cervell humà és tan fascinant com enigmàtic. Malgrat els esforços científics per furgar dins de l’òrgan que ens defineix com a persones, encara en sabem molt poc. Les malalties neurodegeneratives en són un exemple: els orígens de l’Alzheimer o el Parkinson es desconeixen. I sense saber-ne les causes tampoc no s’han pogut identificar tractaments curatius. Per això investigadors d'arreu del món treballen per posar setge a unes patologies dramàtiques per a qui les pateix i per al seu entorn, com l’equip de neurologia de l’Institut Broad del MIT i Harvard dels Estats Units i el laboratori de neurobiologia molecular a l’Institut Karolinska de Suècia, que aquest dijous publiquen a la revista Nature Neuroscience una troballa conjunta que dona noves pistes sobre el desencadenant de la malaltia del Parkinson i permetria obrir el focus per identificar noves dianes terapèutiques per combatre'l.

Són moviments involuntaris, incapacitants i angoixants. La tremolor essencial a les mans o la causada per la malaltia del Parkinson és un trastorn neurològic que impedeix fer tasques bàsiques i senzilles com beure aigua sense vessar-la, menjar de forma autònoma, afaitar-se sense tallar-se o escriure un WhatsApp sense prémer més d'una lletra alhora. Empitjoren amb l'edat i, tot i que existeixen fàrmacs per controlar aquestes tremolors, a Catalunya encara hi ha unes 8.000 persones que no responen als tractaments convencionals. Moltes viuen el seu dia a dia amb vergonya i frustració i es veuen obligades a limitar la seva vida social per aquest motiu. Ara, però, disposen d'una alternativa, una cirurgia poc invasiva que els pot canviar la vida, que no requereix hospitalització i que, per primera vegada, serà finançada pel sistema sanitari públic: els ultrasons focalitzats d'alta intensitat (HIFU, en anglès). L'Hospital Germans Trias i Pujol serà el primer centre públic del país que farà servir aquesta tècnica per minimitzar l'estremiment. En alguns casos, directament desapareixen de forma indefinida i els afectats recuperen la seva independència.

Els tremolors que provoca la malaltia de Parkinson s’associen a gent d’edat avançada, però un 15% dels pacients d’aquest trastorn a Espanya tenen un diagnòstic precoç, entre els 21 i els 45 anys. “A l’inici et sents culpable i amb molta vergonya. Molta gent et mira de forma estranya perquè creuen que és una malaltia de gent gran”, explica Lucía Ferro, una argentina de 37 anys que viu a Barcelona des de fa 12 anys i treballa a l’Hospital del Mar. Per això, ella creu que el millor és “anar de cara”: “S’ha de normalitzar dir obertament que tenim Parkinson encara que només tinguem 35, 40 o 50 anys. És una malaltia dura però no invalida, podem treballar, quedar amb amics i fer una vida normal però sota aquesta condició”, afirma.

Són tres troballes en una les que publica aquest dijous la revista Science, una de les bíblies de la ciència internacional. La primera: a l’hipocamp del nostre cervell hi ha cèl·lules mare adultes que generen la formació de noves neurones, fenomen conegut com a neurogènesi i que fins ara no s’havia descrit en humans. La segona: perquè aquest fenomen sigui exitós calen unes condicions molt concretes, que determinen l’existència de nínxols neurogènics. I la tercera: en malalties neurodegeneratives greus, com el Huntington, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o el Parkinson, aquests mecanismes estan alterats. La relació ha estat detallada en un treball publicat per Maria Llorens-Martín, investigadora Ramón y Cajal al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC-UAM).

Una investigació del grup de recerca en Reactivitat Molecular i Disseny de Fàrmacs de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha descobert que la diabetis del tipus II es relaciona amb el desenvolupament del pàrkinson. L'estudi ha comprovat que els alts nivells de sucre relacionats amb la diabetis indirectament afecten l'estructura i la funció de la proteïna alfasinucleïna, que és essencial per a la comunicació entre neurones i, per tant, per regular la capacitat de controlar els moviments corporals.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon-Quirónsalud i l'empresa d'I+D Sense4Care han desenvolupat un dispositiu pioner que permet monitoritzar l'estat motor de les persones afectades per aquesta malaltia neurodegenerativa i, alhora, facilitar la medicació justa per a cada pacient. L'aparell es diu Stat-On. A partir de l'1 de juny diversos pacients podran començar a substituir el diari on apunten el seu estat clínic per aquest nou dispositiu, que emmagatzemarà tots els seus moviments durant el dia per detectar les fluctuacions que condicionen la seva capacitat motora.

El Pàrkinson no és una malaltia de gent gran, almenys un 15% de les persones que pateixen aquesta malaltia té menys de 50 anys; per això, els experts posen l'accent en la importància d'una detecció precoç justament en el seu dia mundial.

Disseccionant 14.000 molècules, l'equip de l'investigador de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Salvador Ventura n'ha identificat una, la SynuClean-D, que permetria aturar i revertir la neurodegeneració provocada per l'acumulació d'alfa-sinucleïna (aSyn) –causant de la malaltia del Parkinson– en les neurones dopaminèrgiques.

Un estudi liderat pel grup de recerca en malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca ha trobat una estratègia per aturar la progressió de la malaltia de Parkinson i revertir-ne els símptomes. L'informe, que s'ha fet públic amb motiu del Dia Mundial d'aquesta malaltia neurodegenerativa, s'ha publicat a la revista 'Molecular Therapy'.