L'associació Defensor del Pacient ha sol·licitat a la Fiscalia de les Balears que investigui el Govern per la falta de llits en els serveis d'urgències dels hospitals públics. En un escrit dirigit al tinent fiscal, Adrián Salazar, considera que aquests fets podrien ser constitutius d'un delicte de desistiment de funcions.

L’Hospital Comarcal d’Inca ha acollt una nova sessió de la comissió de participació ciutadana, una trobada que serveix per compartir dades, projectes i inquietuds amb representants institucionals i associacions de pacients de la comarca.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, s'ha reunit amb representants del Col·lectiu de Dones de Llevant per abordar la preocupació per la minva de serveis de Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital de Manacor. La trobada ha servit per recollir les demandes de prop de quaranta entitats de les Illes Balears, preocupades per la paralització de les sales de part arran del Pla de contingència anunciat per la Conselleria de Salut i que va estar operatiu el mes de desembre i també entre el 19 i el 27 de gener.

Durant segles les dones eren considerades ‘fàbriques de fills de Déu’. No tenir-ne estava mal vist. Per a la majoria, l’únic mètode anticonceptiu possible era triant els dies del cicle menstrual en què no ovulaven. I no sempre es calculava bé. Llavors tocava pensar en el moment del part, que tenia lloc a casa en unes condicions no sempre òptimes. Catalina Noguera Garí, de 85 anys, recorda molt bé aquella experiència. Ens rep asseguda prop del braser de la seva casa de Vilafranca de Bonany, intrigada per saber quin interès pot tenir la seva vida. L’acompanyen dos dels seus quatre fills, Maria i Miquel.

La demora mitjana per sotmetre's a una intervenció quirúrgica a les Balears s'ha situat en 105,6 dies aquest 30 de novembre, xifra que suposa un increment del 9,5% respecte a fa un any. Les Balears tenen quasi 3.000 persones més que fa un any pendents de ser operades, amb 16.031 pacients a l'espera d'una intervenció quirúrgica, un 22,9% més que l'any passat, segons les dades del Servei de Salut de les Balears, IB-Salut, actualitzades el 30 de novembre.

El nombre de pacients positius en ketamina va augmentar l'any 2024 a les Illes un 157% respecte del 2023. Entre els serveis d'Atenció Primària de Mallorca, principalment a les Unitats de Conductes Addictives (UCA), i les Urgències de Son Espases, es varen atendre 206 pacients positius en ketamina, mentre que l'any anterior se'n varen registrar 80 casos, segons la informació recollida pel responsable del laboratori de toxicologia i farmacologia de Son Espases, Bernadí Barceló. El 80% dels pacients atesos que han consumit ketamina tenen entre 18 i 40 anys, el 16% en té més de 50 i el 4% són menors de 18.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

Agents de la Policia Nacional han detingut un home, de 42 anys, com a presumpte autor d'un delicte per amenaçar de tallar-li el coll al personal sanitari d'un hospital a Palma.

La Policia Nacional ha cercat a un home suposadament armat a l'Hospital Universitari de Son Espases, a Palma, quan una persona n'ha alertat de l'albirament. Després de la batuda, els agents han conclòs que es tractava d'una falsa alarma, un error de la persona que havia alertat dels fets. Durant la cerca, una infermera confirmava a aquest digital que "hi havia policia amb drons perquè no hi havia manera de trobar-lo". "Ningú no es pot moure de l'hospital. Tenim portes de seguretat que es bloquegen", ha assegurat.

L'estilista Juan Avellaneda ha anunciat que dilluns va haver de ser ingressat d'urgència a l'hospital Teknon. Malgrat que no es tenen gaires detalls del seu estat de salut actual, ell mateix ha explicat en una publicació a Instagram que una sèrie de "problemes respiratoris" l'obligaran a estar ingressat a l'hospital barceloní durant uns dies. En la mateixa publicació, Avellaneda ha agraït l'atenció rebuda per part dels professionals del centre privat i ha advertit que "la vida pot canviar en un instant".

Els hospitals de les Balears ja han obert 80 llits i s'han fet les contractacions de personal oportunes davant l'esperable increment progressiu d'infeccions respiratòries en les pròximes setmanes. Ho ha explicat aquest dimecres la consellera de Salut, Manuela García, després de presentar una campanya de donació de sang en el Consell de Mallorca, a més de subratllar que la situació actual, a l'espera de les dades actualitzades de la darrera setmana, és similar als anys anteriors, amb la incidència amb unes dues setmanes de retard respecte de la Península. En concret, l'activació de llits als hospitals públics (37 llits a l'Hospital Universitari Son Espases, 36 llits a l'hospital de Son Llàtzer i 10 llits a l'Hospital de Manacor) ha suposat la contractació de més de 60 professionals entre zeladors, infermers i tècnics en cures auxiliars d'infermeria.

L’any 2023 a Catalunya, segons dades de l’Idescat, per cada 1.000 naixements es van produir 3,73 morts perinatals, o sigui d’infants que van morir durant la gestació, el part o el primer mes de vida. Maria Teresa Pi-Sunyer és doctora en psicologia especialitzada en dol perinatal, aquell que viuen les famílies que perden el fill de manera terriblement precoç. Entre el 1995 i el 2020 va ser psicòloga del servei d’obstetrícia i neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

El 1993 un somriure enmig d’un sotrac important canvià la filosofia de vida de Miquel Borrás, pilot de marina mercant. “A la meva filla Laura, de set anys, li havien detectat un tumor cerebral. L’havien operada a Palma, però, per seguir el tractament, el metge ens recomanà traslladar-nos a l’Institut Gustave Roussy de París, que disposava d’unes tècniques més avançades. La meva dona és francesa, de manera que era una bona opció”. Durant la segona estada a l’hospital, Borrás quedà descol·locat en veure entrar un pallasso a l’habitació de la seva filla. “No m’esperava trobar-lo en un espai tan solemne com aquell. Considerava que no era el lloc adequat per fer bromes. Amb tot, de seguida em vaig adonar que estava ben equivocat davant l’esclat d’alegria de la meva filla i de la resta de nins internats. Quan ella es despertava de molt mal humor, deia que només volia veure els pallassos”.

L'hospital Kamal Adwan, al nord de Gaza, és un dels pocs centres mèdics que queden a la zona. L'exèrcit israelià ha acusat Hamàs d'utilitzar-lo com a base, cosa que les autoritats de Gaza han negat, i l'ha assaltat en repetides ocasions. Parts de les instal·lacions han quedat malmeses i destruïdes tant per les incursions terrestres com pels bombardejos que s'han produït als voltants. A finals d'octubre la major part del personal sanitari va ser detingut o expulsat per l'exèrcit israelià. Queden pocs metges i infermeres.

Una filtració d'aigua provocada per les plogudes de les darreres setmanes ha obligat l'Hospital d'Inca a reduir la seva activitat quirúrgica durant les tres pròximes setmanes, si bé manté programades les operacions urgents i prioritàries, incloses les oncològiques. Segons ha informat la Conselleria de Salut en un comunicat, la filtració d'aigua ha començat en les casetes de les instal·lacions de climatització situades en la coberta de l'edifici i ha obligat a tancar tres quiròfans.

"Veia que quan la meva filla respirava, la panxa se li enfonsava per davall les costelles. Alba era com un drap", recorda Bàrbara Rigo, la mare d'un nadó que a només dos mesos es va contagiar de Virus Respiratori Sincicial (VRS), la principal causa de bronquiolitis en els infants i també el responsable de l'ingrés hospitalari o en vigilància intensiva de la població infantil. La majoria d'hospitalitzacions per VRS es donen en lactants prèviament sans, ja que els bebès són més vulnerables a les infeccions respiratòries perquè el sistema immunitari no està completament desenvolupat.

Cap al final de l'embaràs arriben les conegudes "corretges", que són una mena de control fetal per examinar el batec del cor del fetus, la seva freqüència cardíaca i les possibles contraccions de l’úter. Tècnicament, es coneixen com a registres cardiotocogràfics (RCTG), una pràctica clínica que es va introduir arreu del món a finals dels anys 60. "L’objectiu era detectar la falta d’oxigen a nivell cerebral i cardíac i poder intervenir i evitar les lesions a aquest nivell, la paràlisi cerebral i, en última instància, la mort. La idea era no augmentar la taxa de cesàries o parts instrumentats", explica Anna Gràcia Pérez-Bonfils, obstetra a l’Hospital Germans Trias i Pujol, especialitzada en interpretació de registres cardiotocogràfics basada en fisiopatologia (IRBF) i coautora de la guia internacional d’aquesta temàtica. Però aquesta nova manera de controlar el fetus anava sense llibre d’instruccions i cada hospital de cada ciutat del món va començar a fer una interpretació pròpia, amb diferents nomenclatures i protocols. "S’encasellaven els fetus en uns marges de normalitat rígids, que si no complien es considerava patològic", afegeix.

Si t'han practicat una cesària, és possible que esperessis que la ferida estigués curada i fos relativament indolora al cap d'uns mesos, però es calcula que entre el 7% i el 18% de les dones desenvolupen dolor crònic en la cicatriu després d'una cesària, i símptomes com entumiment, picor i olor també poden ser freqüents, de vegades durant mesos o inclús anys després de la intervenció.

El que va començar com unes molèsties estomacals ha derivat en un quadre mèdic greu que ha portat Oprah Winfrey a ingressar d'urgències a l'hospital. La presentadora, de 70 anys, ja no va presentar el matí del dimarts el seu programa Oprah 's book club a la cadena nord-americana CBS i va haver de ser substituïda per la seva companya Gayle King, que va explicar en directe que la famosa periodista havia tingut problemes estomacals que la impossibilitaven treballar. Winfrey va ingressar el mateix dimarts a un centre hospitalari amb deshidratació i amb un estat de salut "delicat", segons va avançar TMZ.