Marta Roig és una jove mallorquina de 21 anys a qui li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda a nou anys, la més habitual en infants. D’ençà d’aquell moment, ha lluitat contra la malaltia i, ara com ara, tot i que no té l’alta definitiva, es troba bé. Després del primer diagnòstic, va rebre quimioteràpia i li va funcionar, però el 2022 li varen detectar una recaiguda i va necessitar un trasplantament de medul·la que va rebre d'un germà petit. “Va ser difícil. Ell tenia només 14 anys i por. Tothom pensa que, quan et diuen de ser donant és: "Oh, ets compatible, vols ser donant?" No és així. No et demanen, sinó que no et queda més remei. Som conscient que no seria aquí si no fos per la donació del meu germà”, diu. Als seus pares no se’ls considerava idonis per edat, i l’altre germà no era compatible. El que va ser donant ho era al 50%.

Els hospitals públics de les Balears van trasplantar 132 òrgans durant l'any 2023 gràcies a l’altruisme de 49 donants i de les seves famílies. Aquestes dades suposen assolir un índex de 41,17 donants per milió d’habitants. Per illes, l’any 2023 hi hagué 43 donants d’òrgans a Mallorca, 3 a Eivissa i Formentera i 3 a Menorca.

Després d’uns anys de ser la comunitat autònoma amb més donacions, les Balears s’han estancat en la mitjana estatal, que –tot i això– és molt bona. Amb una taxa de 46 donants per cada milió d’habitants, Espanya té el rècord mundial. A més, cal tenir en compte que “la mitjana europea és de 20 donants per milió de població i que hi ha països, com Alemanya, França o el Regne Unit, que no arriben als 20”, apunta al respecte el coordinador autonòmic de Trasplantaments, el metge Miguel Agudo. Ara, l’indicador que encara fa despuntar l’Arxipèlag és el de donants estrangers: aquests suposen un 25% del total, una xifra superior a la mitjana estatal. 

“Era un tema que havíem comentat. Totes dues pensàvem que ens agradaria ser donants. Si te’n vas, que almenys algú pugui viure gràcies a tu”, recorda X. G. –que vol mantenir l’anonimat–, sobre una conversa que havia tingut amb la seva filla, i que més tard va acabar sent decisiva. Fa dos anys que la seva filla, de 19, va morir després de passar tres setmanes en coma a l’UCI d’un hospital de Barcelona, a conseqüència d’un accident de trànsit. La lesió que va patir al cap li va provocar un dany neuronal irreversible, i només les màquines a les quals estava connectada la mantenien amb vida. Quan els metges li varen comunicar que ja no podien fer res més per ella, va haver de decidir si volia donar-ne els òrgans, abans i tot d’enfrontar-se a la pèrdua. “La seva germana, com que és bessona, va sentir una connexió amb ella, en què li deia que no volia viure d’aquesta manera. Aleshores, la doctora ens va proposar que fos donant, i vàrem pensar que ens agradaria”, explica la dona. “Vàrem poder estar amb ella fins al darrer moment, i ens vàrem acomiadar a migdia. L’horabaixa ja varen començar a fer donacions. Més tard vàrem saber que havia pogut donar a cinc persones”, continua X. G.

Si es comparen amb els humans, els macacos serien les espècies més properes i els porcs tindrien els òrgans més similars en mida. No és casualitat, doncs, que investigadors d'una desena d'hospitals i universitats nord-americanes hagin triat aquests dos animals per fer un experiment que permeti validar els trasplantaments que es fan entre animals –els xenotrasplantaments–, per tal que, en un futur, hi hagi una "prometedora via de solució a l'escassetat mundial d'òrgans". En un estudi publicat aquest dimecres a Nature, els biòlegs han constatat que és viable trasplantar ronyons de porc que han estat modificats genèticament en el macaco cynomolgus. Per fer-ho, han "humanitzat" els òrgans dels garrins perquè els sistemes immunitaris dels micos no els rebutgin. I els resultats són optimistes: els primats sobreviuen fins a 758 dies amb els empelts.

Es diu Jesús i va néixer el 10 de març, dos anys i mig després que la seva mare, Tamara Franco, se sotmetés a un inèdit trasplantament d'úter a l'Hospital Clínic de Barcelona. Tant els pares com els cirurgians que ho han fet possible diuen que és “un petit miracle de la ciència”. I no és una exageració: és el primer nadó nascut completament sa a l'Estat després d'aquesta extraordinària intervenció que s'ha fet poc més d'un centenar de vegades a tot el món. Tot i l'ampli debat bioètic al seu voltant, com ell, una cinquantena de nadons han nascut des del 2014 gràcies a aquesta tècnica encara experimental. "El d'avui és un d'aquells dies que et fan sentir orgullós del sistema públic de salut", ha afirmat aquest dilluns el conseller de Salut, Manel Balcells.

Avui és un dia especial per a la Beth. Durant uns minuts podrà sortir de la seva habitació a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron per anar a la plaça Leo Messi, ubicada davant del centre hospitalari. Allà podrà fer algunes passes, deixar que li toqui el sol, veure llum natural, rebre la visita d’algun familiar i en cas necessari fer alguna sessió de rehabilitació. La Beth fa 16 mesos que va ingressar a l’UCI pediàtrica arran d’una cardiopatia greu i sobreviu connectada a un aparell d’assistència ventricular, a l’espera d’un trasplantament de cor.

Una vida nova, "amb esperança i més lliure". Així veu el present Miguel Ángel Fernández, un pacient de l'Hospital Vall d'Hebron de 54 anys, que en feia 38 que convivia amb sessions setmanals de diàlisi. Fins fa tres mesos. La seva era una insuficiència renal crònica terminal, i el seu cas concret, una de les que es consideren inoperables per l'altíssim risc de rebuig si se sotmet a un trasplantament. La trucada per proposar-li d'entrar en l'assaig d'un medicament nou que podria fer viable l'operació va arribar-li al maig i només unes hores després d'acceptar ja l'estaven trucant per dir-li que hi havia un ronyó disponible i que podia ser per a ell. El seu somni de viure sense estar supeditat a una màquina era més a prop que mai.

Els hospitals públics de les Illes Balears varen fer 143 trasplantaments d'òrgans el 2021 gràcies a 54 donacions. D'aquesta manera, l'índex de donants se situa en 46,2 per milió d'habitants, segons ha detallat la Conselleria de Salut en un comunicat, en què fa balanç de l'activitat de la Coordinació Autonòmica de Trasplantaments de les Illes Balears (CATIB) l'any passat.

A l'Estat, prop de 400 fetges donats es descarten cada any i no poden ser trasplantats perquè es considera que no estan en bones condicions: tenen lesions incompatibles amb els protocols clínics o es malmeten perquè entre l'extracció del donant i la implantació en el receptor passen més de 12 hores. No hi ha prou fetges per a tothom qui en necessita. A Catalunya, l’any passat només es van fer 156 trasplantaments de fetge, i el 2019, previ a la pandèmia, 197. La situació és encara pitjor en països amb taxes de donació més baixes, com és el cas de Suïssa, on molts pacients moren en llista d'espera. Una cosa semblant passa al Regne Unit i als Estats Units, on gairebé el 70% dels fetges es perden. Un grup de metges de l'Hospital Universitari de Zuric publiquen aquest dilluns a la revista Nature Biotechnology una tècnica que permet augmentar el temps de vida d'aquests òrgans un cop són extrets del cos del donant i que, alhora, obre la porta a reciclar fetges marginals, els que els centres clínics descarten per por que siguin incompatibles amb el receptor.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

David Bennett, la primera persona al món que va rebre un cor de porc modificat genèticament, ha mort a l'Hospital Universitari de Maryland (Estats Units), on es va sotmetre al trasplantament fa tot just dos mesos. L'home, de 57 anys, patia una malaltia cardíaca greu i irreversible i va acceptar la cirurgia experimental perquè no podia accedir a les llistes d'espera per rebre un òrgan humà a causa del seu delicat estat de salut. Els metges que l'han atès no poden confirmar encara si ha mort perquè el seu cos ha rebutjat el cor o si és per altres problemes de salut previs.

La Mireia Sitjà té 24 anys i ja ha passat per tres trasplantaments de pulmons. Pateix fibrosi quística des que va néixer, una malaltia genètica de caràcter crònic que afecta els pulmons, l'aparell digestiu i altres òrgans. De petita, havia d'anar amb cura de no agafar refredats ni infeccions respiratòries i amb el temps s'ofegava i es cansava amb qualsevol exercici físic. "És una malaltia que va progressant, al principi els pulmons no estan tan malament però amb els pas dels anys, empitjoren", explica. En alguns casos, si la patologia està molt avançada cal realitzar un trasplantament pulmonar, tot i que cada vegada milloren més els tractaments i és menys freqüent haver de fer-ho. La Mireia, però, va patir un pneumotòrax –l'aire es filtra entre els pulmons i la paret toràcica i es produeix un col·lapse pulmonar– i el 2016, amb només 19 anys, va requerir un trasplantament dels dos pulmons. El problema va ser que el seu cos va rebutjar els pulmons i va requerir un segon trasplantament el 2019. I el mes de desembre passat encara es va haver de sotmetre a un tercer trasplantament bipulmonar, ja que, un altre cop, va fer un rebuig crònic.

Fa pocs dies ens arribava la notícia que s’havia portat a terme un xenotrasplantament cardíac amb un òrgan procedent d’un porc genèticament modificat. Hi ha titulars que cal llegir-los amb calma i uns quants cops per poder entendre què ens estan dient. El Sr. Bennett, un home de 57 anys amb una malaltia cardíaca terminal, que no era candidat a rebre un cor humà, va acceptar de forma experimental i per ús compassiu, rebre un òrgan procedent de porc.

La vida de David Bennett, de 57 anys, penjava d’un fil. El seu cor, seriosament malmès, ja no acceptava cap mena de teràpia, i estava tan malament que no podia optar a un trasplantament. Només li restava recórrer a opcions experimentals d’enorme risc i Bennett va accedir-hi. La proposta que va traslladar-li Bartley Griffith, cirurgià del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland (UMMC, en les sigles en anglès), va ser la de trasplantar-li un cor de porc modificat genèticament i sotmetre’s el que li pogués quedar de vida a un tractament immunosupressor de gran potència i a un estricte programa de prevenció d’infeccions, ja que es quedaria sense defenses naturals. “O morir o acceptar el trasplantament”, va dir Bennett abans de la intervenció. Avui ja fa cinc dies i de moment l’evolució és positiva.

Per primera vegada, s'ha aconseguit trasplantar un ronyó de porc a una persona sense que s'hagi desencadenat un rebuig immediat en el sistema immunitari de la persona receptora. La fita l'ha aconseguida un equip de metges i cirurgians de l'hospital NYU Langone Healt de Nova York i podria convertir-se en un futur en una alternativa eventual en cas d'escassetat d'òrgans humans per trasplantar.

Un total de 49 persones han donat els seus òrgans a Menorca des de l'inici de la Unitat de Coordinació de Trasplantaments de l'illa, que dissabte va complir el seu vintè aniversari.

El Servei d'Urologia de l'hospital Son Espases ha efectuat amb èxit un autotrasplantament de ronyó de donant viu a una dona de 60 anys amb una patologia renal. La Conselleria de Salut ha assenyalat que aquesta intervenció, la primera d'aquestes característiques que es fa a les Illes, ha consistit en l'extracció del ronyó per laparoscòpia i en un autotrasplantament renal, aprofitant la mateixa incisió per a l'extracció de l'òrgan i el seu implant posterior.

Els equips mèdics de l'hospital Son Espases han fet 30 trasplantaments renals del gener al 28 de maig d'enguany, període en el qual 16 persones han donat també nou fetges, vuit pulmons i un cor, segons ha informat la Conselleria de Salut i Consum. El Govern ha assenyalat que 15 donacions s'han duit a terme a Son Espases, vuit en mort encefàlica i set en asistòlia controlada, i un altre en asistòlia controlada a l'hospital Mateu Orfila de Menorca.

El coronavirus ha trastocat les rutines hospitalàries. Els hospitals s’han bolcat en combatre la crisi del coronavirus i sanitaris de totes les especialitats estan atenent aquests malalts. A la Vall d'Hebron, per exemple, un 90% de l’activitat ja es dedica només a la covid-19. Una de les mesures per alliberar espai a les unitats de cures intensives per a aquests malalts ha sigut ajornar totes les operacions no urgents, també els trasplantaments. Només es farà una excepció amb els trasplantaments pediàtrics i els pacients en situació "d’urgència 0" i "urgència 1", que són els que necessiten el trasplantament d’un òrgan vital per sobreviure. "En aquests casos, si apareix un donant compatible s’intentarà fer el trasplantament, per una qüestió de supervivència", explica Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). De fet, s'ha dissenyat un operatiu especial conjuntament amb la Guàrdia Civil per garantir, per exemple, que les donacions de medul·la òssia arribin i surtin d'Espanya. No obstant això, s’avaluarà cas per cas.