El Govern aprofita les esmenes al decret llei de projectes estratègics per dur a terme una reforma profunda de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), amb l’objectiu de recuperar-ne el control directe de la gestió, especialment en matèria de recaptació d’impostos, la qual durant anys ha estat parcialment en mans d’una empresa propietat de Gabriel Alzamora.

El secretari autonòmic d'Innovació i societat digital, Antonio Carmona, ha comunicat aquest dijous al seu equip que deixa el càrrec que tot just fa nou mesos havia creat el Govern per tal d'impulsar la transició econòmica cap a una societat i una administració més adaptades als nous temps.

El Govern balear destinarà un total de 79 milions d'euros a Menorca dels pressupostos per a 2024. Així ho ha anunciat aquest dimecres el conseller d'Economia, Antoni Costa, a la presentació de l'esborrany que ha tingut lloc a la seu del Consell, a Maó.

Les línies de crèdits ISBA del Govern marcaran gran part de la política pressupostària de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors l'any vinent. ISBA, l'entitat financera sense ànim de lucre que avala propostes de les empreses davant els principals bancs, per permetre'n el finançament, obrirà una nova partida d'uns 50 milions d'euros per bonificar "inversions transformadores". Aquestes han d'anar enfocades a la recerca, el cicle de l'aigua o el foment de l'emprenedoria de la dona, entre d'altres. A més, s'amplia una altra línia actual, amb 50 milions més, per donar suport als sectors més afectats per la pujada de preus, principalment l'agrícola i l'industrial.

Un any després de la fotografia a Raixa, l’execució del factor d’insularitat està a punt de convertir-se en una realitat. El 23 de setembre del 2021, aquesta finca de Bunyola fou l’escenari on el Govern i el Ministeri d’Hisenda varen escenificar l’acord per establir una quantia anual per a les Balears, inclosa als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), a conseqüència d’aquest factor d’insularitat, com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d’euros anuals en cinc anys, més una injecció de 73 milions enguany pel retard de dos anys des que el REB va tirar endavant.

El president d'El Pi, Tolo Gili, ha criticat aquest dijous "l'incompliment" del Règim Especial de les Illes Balears (REB) per part del Ministeri d'Hisenda. Tal com va explicar aquest dimecres l'ARA Balears, el departament que dirigeix Maria Jesús Montero hauria d'haver distribuït a la comunitat al llarg del primer quadrimestre de l'any els 110 milions d'euros anuals acordats el passat setembre en l'acord de Raixa, a més dels 73 milions addicionals pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

El 23 de setembre passat la finca Raixa de Bunyola fou el lloc on es va escenificar l'acord entre el Govern de Francina Armengol i el Ministeri d'Hisenda, liderat per María Jesús Montero, per establir una quantia anual per a la comunitat a conseqüència del factor d'insularitat, tal com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d'euros anuals al llarg de cinc anys, més una injecció de 73 milions pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

El parlamentari del Partit Popular, Sebastià Sagreras, ha assegurat que si el Govern no abaixa els impostos que proposa el seu partit, "ho farà l'any que ve Marga Prohens quan sigui la presidenta de les Illes". A més, també ha avisat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, que li deixarà "la seva proposta de reforma fiscal damunt la taula".

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha presentat els pressupostos de l'òrgan que presideix per a l'any que ve i els ha catalogat d'"expansius", "inclusius" i "forts en competències de servei a la ciutadania". 25 milions i mig més que els pressupostos d'aquest 2021, un increment d'un 5,3%, que, segons la presidenta, també tenen una "vocació municipalista."

"Els pressupostos de 2022 neixen amb peus de fang", "les previsions econòmiques de creixement del Govern no les avala ningú" i "uns pressupostos de ruïna" són algunes de les valoracions que han fet els grups parlamentaris dels pressupostos generals de les Illes per al 2022. Avui han començat a tramitar-se, però també avui el PP ja ha fet públic que presentarà una esmena a la totalitat.

El Partit Popular i El Pi presentaran esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern, segons han anunciat aquest dilluns en les compareixences prèvies al ple de dimarts. Populars i regionalistes han criticat que els ingressos estiguin inflats i que es confiï en l'arribada de recursos de la UE i de l'Estat, que no se sap quan es faran efectius.

Les Balears obtindran 2.887 milions d'euros del finançament autonòmic per al 2021, una quantitat molt similar a la d'aquest any. Així ho ha dit la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, després de la reunió mantinguda aquest dilluns horabaixa amb el Consell de Política Fiscal i Financera, presidit per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Una altra de les decisions que s'han comunicat durant la reunió ha estat la d'aixecar, per primera vegada, els límits de dèficit, deute i regla de despesa per a 2020 -2021. Es tracta d'una mesura extraordinària per fer front a la crisi, amb la qual es passa d'una d'un 0,1% del Producte Interior Brut (PIB), a una taxa d'un 2,2% del PIB per a totes les comunitats autònomes.

El Govern apujarà l'impost d'actes jurídics documentats de l'1,2% a l'1,5% en els pressupostos per al 2020. Així ho ha anunciat la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, aquest dimarts en el ple del Parlament després que el representant de Ciutadans, Juan Manuel Gómez, li hagi demanat per la pujada d'impostos que l'Executiu aplicarà l'any que ve. Amb aquesta mesura, Hisenda preveu recaptar 23 milions d'euros més.

La portaveu del Govern, Pilar Costa, ha reconegut aquest divendres que l'Executiu treballa per decidir quins ajusts es poden fer en els pressupostos de sanitat per complir les exigències de Madrid de reduir la despesa en aquest àmbit. Una carta del Ministeri de Sanitat ha advertit 11 comunitats, entre les quals es troben les Illes Balears, de la necessitat de fer ajusts en la despesa sanitària, que a l'Arxipèlag va créixer el 2018 un 7,1%, encara que el màxim permès era d'un 2,4%.

Les Illes Balears són la segona comunitat autònoma que més aporta a la caixa de l'Estat, tot i que és la novena en recursos rebuts de l'actual model de finançament, segons ha informat aquest dijous el Govern després de l'anàlisi de la liquidació de 2017 realitzada pel Ministeri d'Hisenda. Això vol dir que els ciutadans de les Illes varen aportar 479 milions d'euros més dels que varen rebre, la qual cosa equival a un dèficit per persona de 429 euros.

La xifra provisional del deute a 31 de desembre de 2018 queda en 8.723 milions d’euros, un 28% del PIB de les Balears, que suposa una reducció de 79 milions respecte del tancament del 2017, segons el càlcul provisional de la Direcció General del Tresor, Política Financera i Patrimoni. La reducció és inferior que no s'havia previst inicialment, ja que durant la presentació delsa pressupostos es va avançar un tancament proper als 8.669 milions, però els crèdits per fer front a les inundacions del Llevant i als pagaments d'indemnitzacions a promotores derivats de sentències en contra de la Comunitat per protecció d'àrees naturals han incrementat aquesta quantitat.

Aquest dimecres els representants de la Conselleria d'Hisenda del Govern balear s'han reunit amb els representants del Ministeri per "accelerar l'acord" sobre el nou Règim Econòmic per a les Balears (REB), que l'Executiu autonòmic preveia tenir en vigor a principi del 2019. Aquest paquet d'ajudes fiscals, econòmiques i en forma d'inversions és una de les grans apostes i dels grans compromisos d'aquesta legislatura i tant la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, com la presidenta, Francina Armengol, necessiten tancar un bon acord com més aviat millor, a fi que el text pugui ser aprovat per les Corts espanyoles i, finalment, entri en vigor.

La inversió per càpita de les Illes Balears serà de 149 euros, quan la mitjana de l'Estat se situa en 218 euros. Això vol dir que cada balear rebrà 69 euros menys que la mitjana, segons que es desprèn dels pressupostos de l'Estat que s'han presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats. De bell nou Balears es situa per sota de la mitjana d'inversió per càpita en el conjunt de les comunitats autònomes.