"Aquesta novel·la de Pedrolo, que per una banda, si la considerem literàriament, pot ser estimada com una gran novel·la, potser una de les millors sortides de la mà de l'autor, per una altra banda és d'una immoralitat de fons, molt més que de forma, tan enorme, que considerem impossible la seva publicació". Així de taxatiu (i alhora amb prou sensibilitat literària) és l'informe amb què el 1971 la censura franquista va desautoritzar la publicació de la novel·la Visita a la senyora Soler, de Manuel de Pedrolo (1918-1990). L'obra ha restat inèdita fins ara, quan l'editorial Fonoll ha decidit publicar-la, amb pròleg i edició a cura d'Anna Maria Villalonga, que el 2018 va ser la comissaria de l'Any Pedrolo. La novel·la arribarà a les llibreries el 24 de febrer.

El 2018 es va celebrar l'Any Pedrolo amb l'objectiu de recuperar el llegat d'aquest escriptor que sempre va perseguir la llibertat. Nascut a l'Aranyó el 1918 i mort a Barcelona el 1990, Manuel de Pedrolo va ser infatigable: el seu món novel·lístic és extraordinàriament ric, però la seva obra és també un immens trencaclosques. Ho és perquè és inabastable i perquè moltes de les seves obres van ser víctima de la censura i no es van publicar fins molts anys després d’haver-se escrit. I aquests salts cronològics, a vegades, el van perjudicar. Des d'avui dilluns l'autor de novel·les com Mecanoscrit del segon origen, Joc brut, La terra prohibida, Temps obert i Trajecte final té una placa a la façana de la casa on va viure, al carrer de Calvet número 9 de Barcelona. La instal·lació de la placa es va acordar a la Ponència del Nomenclàtor el setembre del 2020, sol·licitada per la Comissària de l’Any Pedrolo i Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco.

El dies 5 i 6 d'octubre, el Museu d'Història de Sabadell acollirà Sabadell Negre, Llar del Crim Literari, un festival dedicat a la literatura policíaca i de misteri. L’esdeveniment l’organitza la llibreria La Llar del Llibre, juntament amb el club de lectura Les Dames del Crim i l’Ajuntament de Sabadell.

“Ahir era Cervantes i avui brandem Pedrolos”, diu Joan Sala, de l’editorial Comanegra. Era inevitable, en una trobada literària, que aparegués la trolejada amb què la consellera de Cultura, Laura Borràs, va delectar mig país des del Parlament. En l’acte Celebrem Pedrolo, oficiat aquest dijous a la seu de Comanegra, a l’acollidora Fàbrica Lehmann, justament es volia convidar a tothom a fer el mateix que amb 'El Quixot': “El millor homenatge que li podem fer a un autor és llegir-lo, sigui Cervantes o Pedrolo”, insisteix Borràs, que ja es perfila com la gota malaia del Govern en la reivindicació dels nostres autors.

Amb gairebé 100 llibres publicats, el prolífic Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918-Barcelona, 1990) no ocupa el primer lloc quant a llengües a les quals s’ha traduït la seva obra, però sí que bat el rècord de títol més venut: Mecanoscrit del segon origen. No serà aquesta la primera ni la darrera vegada que el lector sentirà pronunciar aquest sonor llinatge; són nombrosos els homenatges rebuts per commemorar el centenari del seu naixement.

Manuel de Pedrolo (1918-1990) és ara per ara l’autor més venut de la literatura catalana gràcies al Mecanoscrit del segon origen (1974), una obra que en el seu moment va entrar a la majoria de llars i escoles dels Països Catalans i que, paradoxalment, va ocultar bona part de la resta de la producció de l’autor, que va arribar a publicar 128 títols de tots els gèneres literaris. Pedrolo estava bastant enfadat per aquest fet, perquè considerava que el Mecanoscrit no deixava de ser una obra menor en la seva producció.

Avui fa 100 anys del naixement de Pedrolo i el pròxim 26 de juny en farà 28 de la seva mort. Jo era aleshores un periodista novell. A la redacció de l’ Avui va arribar una nota de Pompes Fúnebres que incloïa el seu nom. I immediatament una rectificació: Pedrolo havia desaparegut de la llista. Com en una de les seves novel·les negres, va voler ocultar la seva fi. Feia temps que se sentia menystingut, tant literàriament com políticament -l’independentisme era molt minoritari-, i no volia que el seu decés fos utilitzat per la Generalitat pujolista. Me’n vaig anar a casa seva, al carrer Calvet, i al portal hi vaig trobar el seu amic Joaquim Carbó. També sospitava el pitjor. Ningú ens va obrir. Ell se’n va anar al Clínic i jo a Sancho de Ávila, on amb la més veterana Rosa M. Piñol, de La Vanguardia, vam aconseguir la trista confirmació de la discreta mort.

Amb més d’un milió d’exemplars, Mecanoscrit del segon origen és la novel·la més venuda de la història de la literatura catalana. El seu autor, Manuel de Pedrolo (1918-1990), va escriure un centenar llarg d’obres més durant quatre dècades de creativitat prolífica. “La vocació de l’Any Pedrolo és col·locar l’escriptor al centre del discurs literari del segle XX”, avança la crítica literària i novel·lista Anna Maria Villalonga, comissària dels actes relacionats amb el centenari del naixement de l’autor de Successimultani i Domicili provisional. “La seva és una figura immensa, de producció ingent i fecunda -afegeix-, però de moment no ha estat gaire estudiada a la universitat, és per això que dos dels esdeveniments importants en relació amb l’Any Pedrolo són els congressos que se celebraran. El primer està organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i es farà a l’Institut d’Estudis Catalans l’11 i el 12 d’abril -explica-. El segon està impulsat per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida i se celebrarà del 24 al 26 d’octubre”.

Quan Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona 1990) va morir, l’editor i escriptor Josep Maria Castellet va lamentar el seu oblit: “Molta gent de les generacions posteriors li deu moltes coses, però aquest reconeixement encara no s’ha produït”. Han passat 27 anys i l’extensa obra de l’escriptor -excepte el Mecanoscrit del segon origen (1964) o Joc brut (1974)- continua sent una gran desconeguda pel gran públic. L’Any Pedrolo, comissionat per Anna Maria Villalonga i que oficialment inaugurarà (o aquesta és la previsió) el nou conseller de Cultura el gener del 2018, vol revertir aquesta situació. De moment, escalfa motors amb la reedició d’una quinzena d’obres i la publicació d’una novel·la inèdita que l’escriptor va regalar a la seva filla Adelais.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acull dues obres dins el cicle 'L'origen de l'oblit', que recupera la dramatúrgia teatral catalana dels primers anys del franquisme. La Sala Tallers del teatre serà l'escenari de l'obra de Manuel de Pedrolo, 'La nostra mort de cada dia', adaptada per Marta Gil, i de 'No obstant això, hi va haver un moment en què tot va ser possible', un compendi de memòries i obres de Josep Maria Muñoz Pujol dirigit per Marc Chornet.

'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo amb 868.779 exemplars venuts –1,3 exemplars si es compten les edicions no venals– i 'Aloma' de Mercè Rodoreda amb 331.450 exemplars són els llibres més venuts dels 50 anys d'història d'Edicions 62. Els segueixen de prop 'Joc brut' (212.951) i 'Trajecte final' (208.308), també de Pedrolo. Completen la llista 'Cròniques de la veritat oculta' de Pere Calders, el popular 'Solc', 'De mica en mica s'omple la pica' de Jaume Fuster' i 'L'auca del senyor Esteve' de Santiago Rusiñol. Edicions 62 ha fet públiques aquestes dades amb motiu del 50è aniversari de l'editorial, que també organitzarà una exposició amb textos inèdits –que serà inaugurada a l'octubre a la biblioteca Jaume Fuster– i el rodatge d'un documental.

Després de proposar quins deu llibres podien formar part del cànon de la història de la literatura catalana, els lectors de l'ARA s'han decidit per Mercè Rodoreda i Manuel de Pedrolo. 'La plaça del Diamant' (15%) i 'Mirall trencat' (12%) sumen un 27% dels més de 4.600 vots dels lectors. 'El mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo, ha estat l'opció escollida per un 17% dels votants.