L’atenció continuada a dones víctimes de violència de gènere pot marcar un abans i un després en la seva salut emocional. Així ho evidencia un estudi de l’associació Endavant, que conclou que aquest acompanyament redueix la depressió i estabilitza l’ansietat un any després d’haver iniciat els programes de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

Els centres de salut d'Atenció Primària de les Balears varen atendre 29.938 persones amb un diagnòstic de depressió l'any passat, una xifra molt semblant a les del 2024 (30.479 pacients) i 2023 (29.917 pacients) –el 13 de gener es commemora el Dia mundial de la lluita contra la depressió. Els serveis d'Urgències atenen més de 600 persones a l'any per depressió. El 2023 hi va haver 507 ingressos a causa d'aquest trastorn, segons les dades que ha publicat aquest dilluns la Conselleria de Salut. La depressió és una de les principals malalties mentals i una causa de discapacitat que afecta 300 milions de persones en el món. Entre un 8% i un 15% de les persones patirà al llarg de la vida un episodi de depressió, ha informat l'agència EFE. La darrera enquesta de Salut d'Espanya reflecteix la prevalença de la depressió severa a les Illes: un 8,93% (unes 112.000 persones), mentre que la mitjana estatal és un 8%.

El Telèfon de l'Esperança ha atès 1.682 persones, 47 per temàtica suïcida. La mitjana és de nou persones diàries, un 20% menys que el mateix període de 2024. Els principals problemes que han motivat contactar amb el Telèfon de l'Esperança han estat l'ansietat, la soledat i la depressió. Així ho han explicat aquest dilluns la presidenta del Telèfon de l'Esperança a les Balears, Maria Antònia Mateu, i el portaveu de l'associació, Lino Salas, que han aprofitat per presentar el cartell i el lema ('Pots escollir un altre futur') per al Dia internacional per a la prevenció del suïcidi (el 10 de setembre), segons ha informat l'agència Efe.

Uns dies enrere una professional de nom Anna va explicar a la xarxa LinkedIn una experiència recentment viscuda. Volia compartir-la perquè l’havia impactat força. Una persona molt propera, que l’estimava bé, la va fer rumiar intensament. L'Anna travessa un trànsit personal difícil, però “humà, normal i quotidià”, segons les seves paraules. La persona propera li demanava que anés a veure al seu metge perquè li pautés un tractament. “Un tractament?”, es va estranyar l'Anna. “Sí, per a la depressió o l’ansietat o el que sigui que tinguis”. I la seva resposta va ser clara i directa. “Ni pateixo depressió ni ansietat. Experimento tristesa a estones pel dol que visc, pel que ja no és, ni mai serà”. Explicava llavors com li havia sobtat haver d’arreglar amb un tractament farmacològic, una pastilla, qualsevol emoció que, simplement, havia de viure i deixar passar. Concloïa que és un error cada cop més freqüent en una societat on és més fàcil anestesiar el símptoma que abordar l’origen.

L'augment de receptes de fàrmacs antidepressius no s'atura. L'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'aquest tipus de medicament que, grosso modo, anestesia les emocions. És molt més del doble de receptes (+169%) que només tres anys abans, el 2020, segons el departament de Salut. Si bé no és la primera vegada que els indicadors alerten d'aquesta pujada preocupant, entre les dades fetes públiques coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió destaca especialment l'augment de prescripcions entre els menors de 15 anys, que s'han més que triplicat (+253%) en el mateix període d'anys.

La depressió és un trastorn mental que té molts factors de risc. Alguns no es poden modificar, com la mateixa genètica o els fets traumàtics que et poden succeir al llarg de la vida. D'altres, en canvi, sí que es poden modificar i tenen un impacte en el risc de desenvolupar depressió o poden ser un factor d'intervenció d'una persona que té depressió. Un exemple és la dieta. Menjar bé i de forma saludable pot tenir un efecte protector davant d'aquest trastorn, segons un estudi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimarts el programa Salut Mental en la Joventut, un cicle de nou conferències repartides en nou mesos que tenen l'objectiu d'oferir eines i estratègies pràctiques als adults que acompanyen els joves en el seu desenvolupament com familiars, professors, professionals de l'àmbit sanitari, esportiu i educatiu, entre d'altres. Els fòrums s'impartiran al Col·legi Oficial de Metges de les Balears de 18 hores a 19.45 h, seran gratuïts i s'hi podran inscriure fins a 120 persones. El cicle de conferències començarà el pròxim 16 de setembre i acabarà el 18 de juny de 2025.

Lola Álvarez Romano porta mitja vida tractant nens i adolescents amb depressió, atacs d'ansietat, que s'autolesionen, que arrosseguen traumes pel mal divorci dels seus pares, amb tendències suïcides... Però també té clar que tot i que són episodis durs, amb una bona feina se superen. Llicenciada en pedagogia per la UB, acaba de publicar el seu segon llibre, ¿Qué me he perdido? (Editorial Planeta). El seu propòsit? "Donar eines als pares que els ajudin a comprendre el comportament dels seus fills adolescents i a intervenir de manera eficaç quan creguin que alguna cosa no va bé".

La Revolució Industrial ens va convertir en màquines. Però no ho som, som animals que parlen i raonen i planifiquen i organitzen la feina dotats de l’estranya capacitat hegeliana de sotmetre els altres però també la nostra pròpia voluntat. La voluntat és, de fet, el valor suprem d’aquesta cultura (i diria que ja només occidental). Vehiculada a través de l’autodisciplina, és inherent al capitalisme de productivitat extrema, un motor generador de riquesa que no necessita gaires esperons ni fuets. O, en tot cas, els instruments que fan servir els amos per empenye’ns cap a l’alienació són tan subtils i establerts que ja ni els veiem. El resultat sí que és clar: ho mesurem tot, ho planifiquem tot i ens imposem la fita d’aconseguir que cada gest, cada passa, cada moviment, tingui una utilitat, un rendiment. I si pot ser, un rendiment econòmic. No estan previstos ni el descans ni la malaltia, la vida i els seus tempos són sotmesos sense compassió a l’engranatge que mai s’atura. Per això en setze setmanes una criatura ja pot desprendre’s de la mare i una mare ja ha de deixar de ser-ho per tornar a la fàbrica, al despatx. El símbol d’aquest ordre implacable és el disciplinament del cos, que ja d’entrada és presentat com una entitat aliena a la persona. Gràcies, Descartes, per haver-nos migpartit pels segles dels segles. El cas és que les nostres dimensions i característiques físiques determinen la nostra adequació a la cultura dominant: els grassos, els discapacitats, els malgirbats i desequilibrats són tinguts per ganduls, inútils, una nosa que s’ha d’adaptar (mitjançant la suprema voluntat) o morir.

“El meu fill tenia quatre anys i no volia aixecar-se del llit, només plorava”. Encara que ha passat més d’una dècada des d'aquesta situació, Alba diu la frase i se li humitegen els ulls en recordar-ho. El petit Jordi, entre sanglots, preguntava pels plans del dia i la seva mare li avançava que anirien una hora al parc o a l'extraescolar de dansa. No feia efecte com a motivació. Jordi es cobria el cap amb el coixí i responia simplement: “No”.

L'elevada taxa d'atur juvenil de la Xina i el fet que els joves del país cada cop estan més desil·lusionats (molts estan deixant la feina) ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals i dels responsables polítics xinesos. El relat oficial és que el problema té a veure amb la recent desacceleració del creixement del país. Però la qüestió va molt més enllà.

La futura reina consort de Dinamarca, Mary Donaldson, ha parlat per primera vegada dels problemes de salut mental que ha patit i com ha afrontat la depressió. En el programa de televisió La natura i la nostra ment, de Peter Qvortrup Geisling, Maria de Dinamarca reflexiona sobre la depressió que va patir fa temps. "El dolor, si no el processes, pot convertir-se en un dol complicat que afecti la teva qualitat de vida, la teva salut", assegura en la conversa que manté amb el presentador en una platja danesa. "La pena és una cosa que tots portem amb nosaltres, i tots necessitem ajuda de tant en tant", afegeix.

En el primer semestre de 2023, el Telèfon de l'Esperança de les Balears ha atès 151 cridades de temàtica suïcida, enfront de les 127 que es varen fer durant els primers sis mesos de 2022, d'acord amb les dades aportades aquest dimarts per l'entitat. Pel que fa al total d'atencions, se n'han fet 2.576 i 2.474, respectivament. Durant els primers sis mesos de l'any, s'han entès 14 telefonades diàries, en comparació amb les 3 que es feien abans de la pandèmia. Una dada curiosa és que "hi telefonen tres dones per cada home, però se suïciden tres homes per cada dona, raó que fa necessari incrementar la presència del telèfon entre ells", ha dit Lino Salas, portaveu.

El doctor Enric Álvarez (Barcelona, 1951) ha estat tota una vida vinculat a l’Hospital de Sant Pau. Hi va fer la carrera de medicina i després hi va treballar durant 47 anys. Quan es va jubilar, poc després del confinament, duia més d’un quart de segle com a cap del servei de psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. Álvarez, amb una tesi doctoral sobre la Predicció de resposta al tractament amb liti en depressió resistent, ha estat un admirat catedràtic de psiquiatria de la UAB durant moltes generacions d’alumnes. Amb la feina feta, ha publicat Morbo mentis, onze relats a partir d’experiències professionals sobre les diferents malalties mentals que han passat per la consulta pública. Ara gaudeix de les dues netes i del Barça, tot i que ha decidit no pujar a Montjuïc.

Segons la biòloga de la Universitat de Hawaii a Manoa, Margaret McFall-Ngai, els microbis són el centre de l’Univers: constitueixen la gran diversitat de la biosfera i viuen en íntima associació amb els animals. La biologia animal, assegura, s’ha conformat a partir de la interacció amb els microbis.

Passa més sovint del que sembla i causa una enorme sensació de culpabilitat en la dona que ho pateix. Els trastorns de salut mental durant l'embaràs o després del naixement són un problema de primer ordre que pot marcar la mare, el nadó i el vincle que estableixen de per vida. Es calcula que un 20% de les dones tenen episodis depressius i ansiosos vinculats amb la gestació, sigui per un embaràs complicat, un part traumàtic, la pèrdua d’un fill o pel fet d'haver patit prèviament una patologia mental. I les dades d'atencions de la unitat especialitzada en salut mental perinatal de l'Hospital Clínic, única a Catalunya i pionera al sud d'Europa, constaten que la demanda de dones que arriben derivades d'altres centres sanitaris o pel seu propi peu ha augmentat significativament des que l'espai va obrir les portes l'any 2018. A més, coincidint amb l'esclat de la pandèmia, les pacients presenten ara símptomes més greus, perquè hi arriben més tard i amb uns contextos sociofamiliars més vulnerables.

La història dels vertebrats (La Magrana/Random House) no és "un altre llibre sobre la maternitat". La seva autora, l’editora Mar García Puig (Barcelona, 1977), reivindica que els llibres sobre la maternitat no són un nínxol. “Mai hi ha massa llibres sobre una cosa que ens travessa a tots i a totes”, reivindica sobre aquesta obra on explica el brot psicòtic que va patir després de parir els seus fills bessons prematurs, el mateix dia en què es convertia en diputada per Barcelona d'En Comú Podem al Congrés, el 20 de desembre del 2015.

Amb El hijo, el dramaturg francès Florian Zeller aspira a reeditar la jugada que el va portar a tastar la glòria de Hollywood amb El pare. La idea consisteix en adaptar, amb la complicitat del guionista britànic Christopher Hampton, una obra teatral que aborda un tema universal i candent jugant amb el punt de vista narratiu. Així, si El pare s’aproximava al drama de l’Alzheimer convidant l’espectador a adoptar la confosa perspectiva d’un malalt (un inspirat Anthony Hopkins), El hijo aborda els problemes de salut mental en la joventut des d’una perspectiva exterior, la del pare d’un noi depressiu que experimenta una forta impotència davant d’una situació aparentment irresoluble.

Fa poc més de 50 anys Pau Casals va interpretar davant l’assembla de les Nacions Unides i amb un solo de violoncel El cant dels ocells, una cançó popular catalana que es va convertir, d’aquesta manera, en tot un símbol mundial de pau i llibertat. Ara, cinquanta-un anys més tard d’aquella efemèride, un grup de recerca del Max Plank Intitute de Tübingen encapçalat pel neurocientífic Emil Stobbe, juntament amb col·laboradors d’altres centres de recerca alemanys, ha demostrat que la piuladissa dels ocells redueix l’ansietat i afecta positivament l’estat d’ànim de les persones, unes condicions emocionals que, tot i que potser no es relacionen directament amb la pau i la llibertat, sens dubte les afecten, ja que influencien en la salut mental.

El debat estava pendent de feia molt de temps. Dècades, de fet. I és ara que finalment s’està començant a formular amb criteri. ¿Podria ser que els anomenats “bolets al·lucinògens” siguin una alternativa per tractar malalties psiquiàtriques? Tot i que la resposta és llarga i carregada d’història, es pot resumir amb un simple “sí, però amb condicions”. Assajos clínics recents han verificat que l’administració de la substància que provoca els anomenats “viatges psicodèlics”, la psilocibina, pot ser efectiva com a teràpia per a la depressió major resistent. Això sí, en condicions controlades i amb la dosi adequada. El debat es va obrir a la dècada dels 60 del segle passat i es va resoldre el 1970 amb la prohibició. L’ús dels fongs màgics en rituals pretesament religiosos o en pràctiques recreatives com a al·lucinògens va xocar amb la moral del moment i va interrompre qualsevol opció de recerca. La psicodèlia i la salut mental es van distanciar gairebé irreversiblement.