La padrina d’Aina Montserrat matava els conills que criava; els escorxava ella mateixa i després els cuinava per servir-los als dinars familiars. “M’impactava molt veure-la fer això. Mai en vaig menjar”, confessa aquesta dona de 28 anys que, a més de sensible amb els animals, sempre va ser una nina de paladar atípic. Si el menú a casa, en una reunió familiar o en qualsevol altra celebració, incloïa croquetes o nuggets, cercava una tomàtiga per menjar-la a mossegades.

Llegeixo a l’ARA que la carn de Kobe ha arribat a un restaurant de Barcelona en exclusiva mundial. Cent grams de llom, diu la notícia, per dos-cents vuitanta euros. (Sembla que els números surten.)

Llegeixo un article a l'ARA que es pregunta: “Què menjarem quan no hi hagi prou carn per a tothom?” Perquè, explica, “les hamburgueses vegetals, el tofu o el seitan són les alternatives més consolidades, però empreses i laboratoris també treballen en opcions de futur com la fermentació o la carn de laboratori”.

Les barbacoes són per als dies importants. Quan s'ha de celebrar alguna cosa o simplement necessitem una excusa per trobar-nos, la barbacoa és el nostre refugi. Perquè si alguna cosa glorifica aquesta pràctica, és la de reunir-se, en família, entre amics, i celebrar el que sigui, el que toqui, potser només que estem vius. És com una mena de ritual, de com cuinar, seure o fins i tot comportar-se, en la qual tothom té el seu rol i que s'ha instaurat a tot arreu. És tan aparentment simple i senzill, cuinar en una graella sobre el foc, que forma part de la nostra vida i de la cultura popular. D'aquí que vagi apareixent amb absoluta naturalitat, ja sigui en aquella infecciosa –i certament kitsch– cançó del recordat Georgie Dann, com en les seves constants aparicions en l'audiovisual: a Els Simpson, a Un dels nostres o, en la imatge més icònica, sent l'activitat preferida de Toni Soprano, sempre disposat a cuinar hamburgueses i xoriços en una barbacoa Weber al jardí de casa seva, a Nova Jersey.

Aquest divendres entra en vigor una nova mesura econòmica a l’Argentina: la reducció, en un 30%, dels preus de la carn de boví que es ven en supermercats, hipermercats i negocis majoristes o empreses càrniques. El ministre d’Economia argentí, Sergio Massa, va anunciar dilluns que la mesura s’aplicava als set talls de carn més populars al país, amb la intenció que “la ciutadania no pateixi el perjudici que sovint es dona en els preus de la nostra economia”: des de principi d'any, aquest producte bàsic ha escalat un 35% en el preu final al consumidor. L’endemà de l’anunci, es feia pública la primera xifra d’inflació del 2023: un 6% en el mes de gener, i un 98,8% interanual. Així doncs, l’Argentina arrenca l’any econòmicament pitjor que com va tancar el passat.

El consum de carn a les Balears ha crescut un 14% en dos anys, concretament entre el 2018 i el 2020. Aquestes són algunes de les dades que recull l'informe de Rezero Les Illes Balears cap al Residu Zero, de l'octubre del 2022, presentat aquest dijous a Menorca. El document analitza 24 indicadors dins el període 2010-2020, a partir de cinc eixos: prevenció i generació de residus, gestió i tractament, consum, responsabilitat ampliada del productor i política municipal.

Menjar carn que en realitat no és carn, sinó un producte vegetal, ja no és una cosa nova: a tots els supermercats podem trobar productes semblants al tall elaborats amb proteïnes procedents de plantes. La diferència amb la carn animal és que quan aquests productes en calquen la textura, no tenen exactament el mateix gust que la carn. I al revés: quan poden replicar-ne el gust, l’aspecte i la sensació a la boca no són iguals. Aquest dilema és una de les raons per les quals Giuseppe Scionti va optar per crear unastart-up, Novameat, que aportés als vegans un producte que els permetés replicar l’experiència idèntica de menjar un bistec o una costella de porc. I tot això no ho aconsegueix des d’un obrador, sinó amb impressores 3D.

“I al juny, al Primavera Sound!”

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, revela com preparar a casa un filet Wellington.

Per què és important tenir una bona salut bacteriana?

La reacció del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a l’intent del seu ministre de Consum de promoure una reducció en el consum de carn, ha estat a bastament comentada. En la millor tradició aznariana, Sánchez va despatxar la qüestió amb una boutade : “A mí, donde me pongan un buen chuletón al punto, eso es imbatible ”.

Una nova baralla s'ha instal·lat dins el govern espanyol, aquest cop amb el sector agroalimentari de teló de fons. Tot ha començat quan el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha penjat un vídeo en què recorda que el 14,5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen especialment de les macrogranges, i que un quilo de carn de vaca requereix 15.000 litres d'aigua. El vídeo forma part d'una campanya en què es vol sensibilitzar sobre el consum de carn vermella a Espanya i la necessitat d'un canvi d'hàbits per fer més sostenible el planeta, però també "per una qüestió de salut", ha defensat el ministre.

Consumir més carn i alcohol està directament relacionat amb una alta prevalença de càncer. Així ho constata un estudi liderat per científics del CSIC i del CREAF que ha analitzat les dades de mig centenar de països i d'investigacions locals que ja apuntaven en aquesta línia. L'estudi també confirma que una major ingesta de verdures i de peix es relaciona amb una menor prevalença de càncer i també amb una menor mortalitat.

Crisi agroalimentària a Ciutat

De criar animals en granges a cultivar la seva carn en laboratoris. Aquest podria ser el pròxim gran salt de la indústria càrnica com una alternativa que, asseguren, serà més saludable, sostenible i ètica que el consum tradicional d’animals. De fet, segons les previsions de la consultora A.T. Kearney, el 2050 un 35% de la carn al món serà cultivada, un 25%, d’origen vegetal i el 40% restant serà la carn tradicional que consumim ara. Actualment hi ha diverses empreses al món investigant sobre el cultiu de carn i de peix, com l’holandesa Mosa Meat i la basca BioTech Foods, que calculen que el 2022 podran comercialitzar els primers productes elaborats amb carn cultivada en un laboratori, segons van anunciar ahir durant el Fòrum Càrnic que va organitzar l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) a Girona.

Es coneix com a carn alternativa aquell aliment que nutricionalment i sensorialment recorda la carn o els seus derivats, però que no prové de la ramaderia. Companyies amb noms tan suggestius com Beyond Meat [més enllà de la carn] o Impossible Foods [menjars impossibles] ja ofereixen imitacions cada cop més fidels de la carn tradicional, des de l’hamburguesa fins a la carn de pollastre o vedella, sense necessitat de passar per la granja ni l’escorxador. La proteïna, la principal aportació nutricional de la carn, en aquests casos prové de diferents lleguminoses, mentre que una complexa recepta d’altres ingredients d’origen no animal aporta la textura i aparença necessàries per enganyar els sentits.