L’avançament dels exàmens finals i del tancament de les actes d’avaluació de primer de Batxillerat ha alterat el final de curs als instituts de les Balears i ha obert un debat creixent entre docents, famílies i alumnes sobre el sentit real que tindrà ara el mes de juny. La decisió de la Conselleria d’Educació —que fixa el tancament de les notes ordinàries abans del 5 de juny i manté les classes fins al dia 19— pretenia reorganitzar el calendari, avançar les recuperacions i destinar les setmanes posteriors tant a l’acompanyament de l’alumnat amb assignatures pendents com al manteniment de l’activitat lectiva amb els estudiants aprovats. Però, sobre el terreny, la percepció majoritària és una altra: s'ha disparat l'absentisme i s'ha perdut temps efectiu d'aprenentatge.

María Pombo, una de les influencers més seguides d'Espanya, ha estat la protagonista de dues de les preguntes de l'examen de castellà de Selectivitat que han fet els alumnes de les Illes Balears aquest dimarts, el primer dia de les proves PAU a l'Arxipèlag. Concretament, la creadora de contingut surt en la pregunta on es demana als estudiants que identifiquin i expliquin les relacions sintàctiques que s'estableixen entre les oracions del següent fragment: "La polèmica de María Pombo sobre la lectura ha demostrat la capacitat que tenen avui les xarxes socials per fixar un debat en la conversa pública".

“Ja ho teniu gairebé fet. Heu fet un batxillerat exigent i ara el més important és confiar i arribar amb el cap clar”. Aquesta és la principal recomanació que fa Fèlix Coll, exalumne de l’IES Biel Martí de Ferreries i un dels estudiants amb millor nota de la Selectivitat del 2025, als estudiants que enguany s'hi presenten. Ell va treure un 9,35 sense ponderar i avui estudia Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica a la UIB. Coll ofereix consells per afrontar els tres dies d'avaluacions a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), a la qual enguany es presenten 4.950 alumnes dels centres educatius de les Balears els dies 2, 3 i 4 de juny. La xifra és lleugerament superior a la de l’any passat, quan hi varen participar 4.860 estudiants. La majoria dels examinands són de Mallorca (80,9%), seguit d’Eivissa (9,6%), Menorca (9,1%) i Formentera (0,4%). Les dones continuen sent majoria, amb un 60,2% del total.

Els sindicats CCOO, UGT i STEI Intersindical han anunciat l’ajornament de la vaga de l’educació 0-3 anys prevista per a aquest dimarts 2 de juny. Les organitzacions expliquen que la decisió s’ha pres “per estricta responsabilitat” i per garantir la “protecció jurídica dels treballadors”.

Separar els alumnes amb les millors notes de la resta d'alumnat per crear un itinerari de Batxillerat d’Excel·lència. És l'aposta de la Conselleria d’Educació i Universitats per al curs 2026-2027 que ha encès les alarmes entre pedagogs, docents i famílies, que hi veuen una nova passa cap a la segregació educativa i un model que qüestiona la idea d'educació inclusiva impulsada en els darrers anys. "Els alumnes ‘excel·lents’ han de conviure amb la resta, perquè la societat és així: diversa”, resumeix Joan Jordi Muntaner, doctor en Pedagogia per la UIB. “El contacte, la relació i l’intercanvi amb gent diversa enriqueix, perquè els ‘bons’ són un model per a la resta. Agrupar alumnes només perquè tenen un rendiment molt alt, és aquest l’únic objectiu?”, es demana. Amb aquest Batxillerat arriba una nova forma de segregació de l'alumnat, que se suma a la lingüística i a la que es produirà amb la implantació de la zona única a la majoria dels municipis de les Balears.

A l’aula, no sempre qui més necessita ajuda és qui més crida l’atenció. Sovint passa el contrari. Entre alumnes amb dificultats visibles i un sistema educatiu tensionat, hi ha un col·lectiu que encara queda en segon pla: els estudiants amb altes capacitats. A les Balears, n’hi ha 3.128 d'identificats, una xifra molt inferior al que s’estima que hi pot haver. “Ha estat poc reconegut, poc entès i poc identificat”, explica Rosabel Rodríguez, directora del Programa d’Atenció a les Altes Capacitats Intel·lectuals (PACiS) de la UIB. Aquesta manca de reconeixement té conseqüències: “Se'ls dona una atenció educativa molt deficient en general. Moltes vegades, fins i tot, no existeix”.

La Conselleria d’Educació regularà la presència de voluntaris dins els centres educatius a través de les entitats que integren la Plataforma de Voluntariat de les Illes Balears. La iniciativa, que va ser presentada recentment als orientadors educatius, pretén establir un marc comú perquè la participació de persones voluntàries als centres es desenvolupi amb criteris pedagògics, organitzatius i legals clarament definits.

El Govern de Marga Prohens crearà un Batxillerat de l’Excel·lència –nom triat per ells mateixos, amb tota la càrrega ideològica que implica– i aixecarà un institut específic per reunir-hi els alumnes “excel·lents”. Costa trobar una iniciativa més antipedagògica. O pitjor encara, més profundament reaccionària.

A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

El Govern posarà en marxa un nou Programa d’Excel·lència en Batxillerat (PEB) que començarà a funcionar en un centre de nova creació a Palma, batejat com l'IES Llorenç Villalonga, i que també tindrà presència a Eivissa i Menorca a través d’aules específiques. L’oferta inicial es dividirà en dues vies formatives: una orientada a Ciències i Tecnologia i una altra centrada en Humanitats i Ciències Socials. Segons ha detallat el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, el futur institut de Palma serà aprovat pròximament pel Consell de Govern i, de manera provisional, s’instal·larà a l’edifici de Sa Riera de la UIB

El Consell de Govern ha donat llum verda al decret que fixa les bases del nou Programa d’Excel·lència en el Batxillerat (PEB), una iniciativa destinada a fomentar i reconèixer el rendiment acadèmic de l’alumnat amb resultats més destacats. Segons ha explicat el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, el programa dotarà els estudiants d’eines addicionals i d’un marc específic pensat per potenciar el talent durant l’etapa postobligatòria.

Primeres paraules del docent que ha patit l’agressió homòfoba a l’IES Baltasar Porcel, cas que va denunciar en primícia l’ARA Balears i en què ja hi ha diversos menors identificats. “Estic molt agraït pel suport rebut. Aquest dimecres acab al centre i ara mateix estic corregint els darrers exàmens. Estic bé, de fet, estic molt bé. Tenc molta feina, però em sent bé”, explica. “Som graduat en Dret. Vaig tenir una classe amb els sospitosos i els vaig fer llegir el Codi Penal i la Llei del menor, per mostrar-los que, encara que siguin menors, tot tipus de delictes tenen conseqüències. Tenen 16 i 17 anys, i tot té repercussions: encara que no vagin a presó, poden ser derivats a un centre de menors”, afegeix en conversa amb l’ARA Balears.

L’episodi homòfob que un docent de l’IES Baltasar Porcel ha patit per part d’alumnes ha estat el detonant d’una mena de MeToo del sector educatiu, amb diversos professionals compartint experiències similars de violència verbal i masclista dins les aules. La situació ha provocat una forta indignació entre la comunitat educativa, que fa temps que alerta de l’increment d’agressions i faltes de respecte cap al professorat, moltes d'elles (33%) de caràcter físic. Professionals consideren que el cas que ha transcendit aquesta setmana és la punta de l’iceberg d’una problemàtica més àmplia i sovint silenciada.

L’assignatura de Religió a les Balears consolida una tendència a la baixa entre l’alumnat de l’escola pública, mentre que als centres concertats registra un increment. Segons les dades dels darrers quatre cursos, el total d’estudiants matriculats ha passat de 63.148 el curs 2022-2023 a 59.561 el 2025-2026, una reducció de prop de 3.600 alumnes (-5.68%). La davallada és especialment significativa a la xarxa pública, que ha passat de 24.518 alumnes a 19.552 en els darrers cursos, és a dir, 4.966 estudiants menys, un descens del 20%. Aquesta disminució afecta de manera notable la presència de l’assignatura de Religió a les aules públiques, on cada vegada hi ha menys estudiants interessats. En canvi, els centres concertats evolucionen en sentit contrari: passen de 38.630 a 40.009 alumnes, un increment de 1.379 estudiants, un augment del 3,5%.

Els alumnes de 5è i 6è de Primària del Ceip Es Vivero han presentat un rap, elaborat per ells mateixos, per la igualtat i la lluita pels drets de la dona. Aquesta iniciativa es va dur a terme al taller de rap que ha fet el raper Rafel Swing al centre educatiu durant les darreres setmanes. A més, forma part de les accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius en el marc del 25-N i el 8-M.

L’Assemblea de Docents de l’IES Alcúdia ha condemnat “fermament” l’agressió patida recentment per un professor del centre després d’amonestar un alumne, un fet que ha generat una forta preocupació en la comunitat educativa. Tot i això, el col·lectiu docent subratlla que es tracta d’un episodi aïllat i que, en cap cas, pot enfosquir la feina conjunta que es duu a terme amb l’alumnat i les famílies per construir vincles, relacions positives i sentiment de pertinença.

En entrar al CEIP La Soledat, un sentiment s’imposa: l’espai respira i abraça. Les aules són grans; els passadissos, amplis, i les finestres originals inunden l’edifici de llum. Aquest entorn contrasta amb la vida quotidiana de molts alumnes, que habiten pisos petits i abarrotats. Més de 95 anys després de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, aquests centres continuen exemplificant una manera d’entendre l’educació basada en la llum, l’espai i el benestar dels infants. “Fer feina en aquest centre és completament diferent. Aquí, a la barriada de la Soledat, que ha estat estigmatitzada, els nins poden sentir-se còmodes, amb espai i llum per créixer”, explica Encarna Miró, directora del centre. Les seves paraules capturen l’herència viva de la Segona República, quan la construcció d’escoles a Mallorca va transformar l’educació amb una visió social i pedagògica avançada.

La Policia Nacional investiga un professor de Palma per cinc presumptes casos d’assetjament a alumnes menors d’edat, després que una primera denúncia presentada a finals de desembre obrís una investigació que ha permès localitzar fins a cinc altres possibles víctimes del mateix docent.

La Conselleria d'Educació repararà d’urgència les escales de l'IES Joan Alcover de Palma després que s’hi hagin identificat problemes estructurals que podrien posar en perill els alumnes i el personal. Les escales connecten la primera i la segona planta i són un dels accessos principals del centre, amb més de 600 usuaris diaris.

Les associacions de famílies d’alumnes han expressat la seva preocupació arran de la possible desaparició del model de menjadors escolars gestionats per les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) a les Balears, un sistema actiu en una desena d’escoles que atén aproximadament 1.500 alumnes i que ara es veu amenaçat per la reforma del Decret de menjadors. En un comunicat fet públic aquest dilluns, les entitats subratllen que “ningú no posa en qüestió que el menjador escolar és, o hauria de ser, un espai educatiu més de l’escola. Un espai en què són presents l'educació, la participació, la salut, la convivència, la sostenibilitat… o en què hi haurien de ser”. Precisament, és aquesta integració pedagògica la qual, segons les famílies, està en joc si canvia l’actual model de gestió.