El curs 2014-2015, les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) de les Balears varen arribar al seu màxim de matriculacions, amb 19.388 alumnes. Dotze cursos després, la xifra s'ha reduït gairebé a la meitat: el 2025-2026 se'n varen registrar 10.031. Són 9.357 matrícules menys, una caiguda del 48,3% que planteja una pregunta incòmoda: què ha canviat perquè aprendre idiomes en aquests centres hagi deixat de tenir l’atractiu que tenia? La davallada no s’explica per un únic motiu. La irrupció de les aplicacions i la intel·ligència artificial, la preferència per formacions més curtes i flexibles i les dificultats per mantenir el compromís amb uns estudis exigents han transformat la manera d’aprendre llengües. Alhora, les EOI afronten el repte de fer compatibles les necessitats dels alumnes amb una formació oficial que requereix temps i dedicació. Tot en un context en què la gent jove ha perdut un cert interès per les titulacions oficials d'idiomes, segons les fonts expertes consultades.

"A l’aula tenim la sensació que cal estimular els alumnes tot el temps, com si haguessis d’encendre llums, perquè, si perden l’interès, és com si et fessin scroll". Guillem Ensenyat, mestre del CEIP Es Vinyet d’Andratx, descriu així una situació que s’ha fet habitual a les aules: si el docent no aconsegueix mantenir l’atenció dels infants, desconnecten. No necessàriament interrompen la classe ni es porten malament. Simplement, deixen de seguir-la.

El fet que el pare o la mare hagin estudiat en un centre escolar determinat pot afavorir l’admissió dels fills. Aquest criteri, que no té en compte una necessitat o una circumstància actual de l’alumne, sinó la relació prèvia de la família amb l’escola o l’institut, guanya presència a Mallorca. Per al curs 2026-2027, un total de 139 centres públics i concertats de l’illa el varen incloure entre els criteris de baremació, 14 més que el curs anterior, quan en varen ser 125. La comparació mostra que aquesta circumstància s’ha incorporat a més centres de les dues xarxes educatives. En els centres públics —CEIP i IES—, es passa de 60 a 68. En els concertats identificats com a CC, augmenta de 65 a 71. En total, la xifra creix de 125 a 139 centres, un increment de l’11,2% en un any.

El Batxillerat general continua guanyant terreny a les les Balears. Quatre cursos després de la seva implantació, aquesta modalitat ha passat de 518 alumnes el curs 2022-2023 a 1.795 aquest curs 2026-2027. Això suposa un increment del 246,5% i significa que el nombre d'estudiants s'ha multiplicat per 3,5. En només quatre anys, el sistema educatiu balear ha sumat 1.277 alumnes que cursen aquesta opció. El creixement ha estat sostingut des que la modalitat es va posar en marxa arran de l'aprovació de la LOMLOE. El primer curs hi havia 518 matriculats; el 2023-2024, la xifra va augmentar fins als 968; el 2024-2025, va arribar als 1.165, i el curs passat ja n'eren 1.402. Enguany, el total s'ha enfilat fins als 1.795, un 28% més que el curs anterior.

Més del 80% de l’alumnat de primària i de segon d’ESO de les Balears ha consolidat o està en procés de consolidar les competències en anglès, castellà, català i matemàtiques, segons els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) corresponents al curs 2025-2026. Tot i això, les dades mostren diferències entre etapes i matèries, especialment en català a segon d’ESO, on el percentatge d’alumnes que han assolit els aprenentatges o estan en procés de fer-ho és del 71,7%.

La davallada de les Balears en Comprensió lectora a les proves PISA ha obert el debat sobre les causes del retrocés i sobre quines mesures hauria d’adoptar el sistema educatiu per revertir-lo. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assenyalat les pantalles com un dels elements que poden explicar la situació i defensa recuperar determinats hàbits de lectura a les aules. "Les pantalles no ajuden", va afirmar Vera en analitzar els resultats de les Balears. El conseller defensa que "les llengües no es poden aprendre amb pantalles: cal paper i boli" i que els llibres de lectura han de tornar a tenir més protagonisme a les aules.

L'inici de curs a les Balears torna a estar marcat per les deficiències en la climatització dels centres educatius. Aquest dimarts, a les 13 h, el termòmetre de l'aula del CEIP Es Puig de Lloseta s'ha enfilat fins als 30,4 °C, amb un 32% d'humitat relativa. La situació dins el col·legi ha arribat al límit de la indignació, fins al punt que el mateix director del centre, Miquel Bujosa, ha definit la situació de manera contundent: "Fa una calorada".

A les portes del CEIP Aina Moll de Palma, aquest dijous matí, hi ha una mica de tot el que significa tornar a escola. Infants que hi entren corrent, pares que allarguen uns segons l’acomiadament, motxilles encara sense cap taca i algun plor que s’escapa just abans de travessar la porta. També hi ha els que arriben amb les vacances encara enganxades a la cara i els que, en canvi, semblen estar encantats de tornar a veure els amics. "Tenia més ganes jo que ell de tornar", fa broma una mare mentre acompanya el seu fill fins a l'entrada. El nin, però, no sembla gaire preocupat pel començament de curs. Mira cap a la porta i només espera que el deixin entrar. "Ahir deia que no volia venir i avui no hi ha qui l'aturi", explica ella.

Coincidint amb l’inici d’un nou curs escolar i encara amb la ressaca de la derrota dels resultats de PISA, el sistema educatiu de les Balears torna a afrontar la mateixa pregunta, però amb una urgència renovada: què s’ha de fer ara? Les Illes han quedat per davall de la mitjana espanyola, de la UE de l’OCDE en Matemàtiques, Lectura i Ciències, i el nombre d’alumnes que no assoleixen les competències mínimes torna a posar en qüestió la capacitat del sistema per garantir els aprenentatges bàsics.

Les Balears obtenen pitjors resultats que Espanya, la mitjana de la Unió Europea i l’OCDE en les tres competències avaluades per l'informe PISA corresponent a les proves realitzades el 2025. La fotografia és especialment preocupant en Comprensió lectora, on les Illes cauen fins als 441 punts, 31 menys que el 2022, però el retrocés també és notable en Matemàtiques, amb 449 punts (-22), i en Ciències, amb 471 (-9). En unes proves en què una diferència de 20 punts equival aproximadament a un curs acadèmic, la magnitud de la davallada és difícil d’ignorar. Més de la meitat dels alumnes no assoleix, per exemple, el nivell 2 de competència científica, el llindar que PISA considera bàsic. Les dades, per elles mateixes, no expliquen per què passa. Però sí que obliguen a mirar què ha canviat dins les aules i també fora d’elles.

Les Balears empitjoren els resultats en les tres competències avaluades per l’informe PISA 2025, amb una davallada especialment contundent en comprensió lectora. Els estudiants de les Illes obtenen 441 punts en Lectura, 449 en Matemàtiques i 471 en Ciències. La caiguda més pronunciada és en Lectura, on les Balears passen dels 472 punts de PISA 2022 als 441 actuals i perden 31 punts en un sol cicle. En Matemàtiques, el retrocés és de 22 punts, dels 471 als 449, mentre que en Ciències la baixada és més moderada: nou punts, dels 480 als 471. Cal recordar que, segons la mateixa reglamentació que regula les proves, una diferència de més de 20 punts es considera significativa i equival a un curs complet de feina.

Les Balears començaran el curs 2026-2027 amb menys alumnes tant a l'escola pública com a la concertada. La davallada, però, no es reparteix de manera equilibrada. Dels 2.342 estudiants que perdrà el sistema educatiu respecte del curs passat, 2.248 corresponen a la pública i només 94, a la concertada. La fotografia que deixa la matrícula és, per tant, la d’un descens general de l’alumnat que afecta les dues xarxes, però amb un impacte molt més intens sobre els centres públics. En concret, els centres públics passen dels 106.876 alumnes del curs 2025-2026 als 104.628 d’aquest curs, una reducció del 2,1%. La concertada, en canvi, passa de 54.325 a 54.231 alumnes, només un 0,2% menys. La tendència segueix el rastre de l'inici dos cursos previs (2024-2025-2025-2026), quan la pública va perdre de manera acumulada més d'un miler d'alumnes i la concertada en va sumar 2.607.

L’avançament dels exàmens finals i del tancament de les actes d’avaluació de primer de Batxillerat ha alterat el final de curs als instituts de les Balears i ha obert un debat creixent entre docents, famílies i alumnes sobre el sentit real que tindrà ara el mes de juny. La decisió de la Conselleria d’Educació —que fixa el tancament de les notes ordinàries abans del 5 de juny i manté les classes fins al dia 19— pretenia reorganitzar el calendari, avançar les recuperacions i destinar les setmanes posteriors tant a l’acompanyament de l’alumnat amb assignatures pendents com al manteniment de l’activitat lectiva amb els estudiants aprovats. Però, sobre el terreny, la percepció majoritària és una altra: s'ha disparat l'absentisme i s'ha perdut temps efectiu d'aprenentatge.

María Pombo, una de les influencers més seguides d'Espanya, ha estat la protagonista de dues de les preguntes de l'examen de castellà de Selectivitat que han fet els alumnes de les Illes Balears aquest dimarts, el primer dia de les proves PAU a l'Arxipèlag. Concretament, la creadora de contingut surt en la pregunta on es demana als estudiants que identifiquin i expliquin les relacions sintàctiques que s'estableixen entre les oracions del següent fragment: "La polèmica de María Pombo sobre la lectura ha demostrat la capacitat que tenen avui les xarxes socials per fixar un debat en la conversa pública".

“Ja ho teniu gairebé fet. Heu fet un batxillerat exigent i ara el més important és confiar i arribar amb el cap clar”. Aquesta és la principal recomanació que fa Fèlix Coll, exalumne de l’IES Biel Martí de Ferreries i un dels estudiants amb millor nota de la Selectivitat del 2025, als estudiants que enguany s'hi presenten. Ell va treure un 9,35 sense ponderar i avui estudia Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica a la UIB. Coll ofereix consells per afrontar els tres dies d'avaluacions a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), a la qual enguany es presenten 4.950 alumnes dels centres educatius de les Balears els dies 2, 3 i 4 de juny. La xifra és lleugerament superior a la de l’any passat, quan hi varen participar 4.860 estudiants. La majoria dels examinands són de Mallorca (80,9%), seguit d’Eivissa (9,6%), Menorca (9,1%) i Formentera (0,4%). Les dones continuen sent majoria, amb un 60,2% del total.

Els sindicats CCOO, UGT i STEI Intersindical han anunciat l’ajornament de la vaga de l’educació 0-3 anys prevista per a aquest dimarts 2 de juny. Les organitzacions expliquen que la decisió s’ha pres “per estricta responsabilitat” i per garantir la “protecció jurídica dels treballadors”.

Separar els alumnes amb les millors notes de la resta d'alumnat per crear un itinerari de Batxillerat d’Excel·lència. És l'aposta de la Conselleria d’Educació i Universitats per al curs 2026-2027 que ha encès les alarmes entre pedagogs, docents i famílies, que hi veuen una nova passa cap a la segregació educativa i un model que qüestiona la idea d'educació inclusiva impulsada en els darrers anys. "Els alumnes ‘excel·lents’ han de conviure amb la resta, perquè la societat és així: diversa”, resumeix Joan Jordi Muntaner, doctor en Pedagogia per la UIB. “El contacte, la relació i l’intercanvi amb gent diversa enriqueix, perquè els ‘bons’ són un model per a la resta. Agrupar alumnes només perquè tenen un rendiment molt alt, és aquest l’únic objectiu?”, es demana. Amb aquest Batxillerat arriba una nova forma de segregació de l'alumnat, que se suma a la lingüística i a la que es produirà amb la implantació de la zona única a la majoria dels municipis de les Balears.

A l’aula, no sempre qui més necessita ajuda és qui més crida l’atenció. Sovint passa el contrari. Entre alumnes amb dificultats visibles i un sistema educatiu tensionat, hi ha un col·lectiu que encara queda en segon pla: els estudiants amb altes capacitats. A les Balears, n’hi ha 3.128 d'identificats, una xifra molt inferior al que s’estima que hi pot haver. “Ha estat poc reconegut, poc entès i poc identificat”, explica Rosabel Rodríguez, directora del Programa d’Atenció a les Altes Capacitats Intel·lectuals (PACiS) de la UIB. Aquesta manca de reconeixement té conseqüències: “Se'ls dona una atenció educativa molt deficient en general. Moltes vegades, fins i tot, no existeix”.

La Conselleria d’Educació regularà la presència de voluntaris dins els centres educatius a través de les entitats que integren la Plataforma de Voluntariat de les Illes Balears. La iniciativa, que va ser presentada recentment als orientadors educatius, pretén establir un marc comú perquè la participació de persones voluntàries als centres es desenvolupi amb criteris pedagògics, organitzatius i legals clarament definits.