A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

El Govern posarà en marxa un nou Programa d’Excel·lència en Batxillerat (PEB) que començarà a funcionar en un centre de nova creació a Palma, batejat com l'IES Llorenç Villalonga, i que també tindrà presència a Eivissa i Menorca a través d’aules específiques. L’oferta inicial es dividirà en dues vies formatives: una orientada a Ciències i Tecnologia i una altra centrada en Humanitats i Ciències Socials. Segons ha detallat el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, el futur institut de Palma serà aprovat pròximament pel Consell de Govern i, de manera provisional, s’instal·larà a l’edifici de Sa Riera de la UIB

El Consell de Govern ha donat llum verda al decret que fixa les bases del nou Programa d’Excel·lència en el Batxillerat (PEB), una iniciativa destinada a fomentar i reconèixer el rendiment acadèmic de l’alumnat amb resultats més destacats. Segons ha explicat el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, el programa dotarà els estudiants d’eines addicionals i d’un marc específic pensat per potenciar el talent durant l’etapa postobligatòria.

Primeres paraules del docent que ha patit l’agressió homòfoba a l’IES Baltasar Porcel, cas que va denunciar en primícia l’ARA Balears i en què ja hi ha diversos menors identificats. “Estic molt agraït pel suport rebut. Aquest dimecres acab al centre i ara mateix estic corregint els darrers exàmens. Estic bé, de fet, estic molt bé. Tenc molta feina, però em sent bé”, explica. “Som graduat en Dret. Vaig tenir una classe amb els sospitosos i els vaig fer llegir el Codi Penal i la Llei del menor, per mostrar-los que, encara que siguin menors, tot tipus de delictes tenen conseqüències. Tenen 16 i 17 anys, i tot té repercussions: encara que no vagin a presó, poden ser derivats a un centre de menors”, afegeix en conversa amb l’ARA Balears.

L’episodi homòfob que un docent de l’IES Baltasar Porcel ha patit per part d’alumnes ha estat el detonant d’una mena de MeToo del sector educatiu, amb diversos professionals compartint experiències similars de violència verbal i masclista dins les aules. La situació ha provocat una forta indignació entre la comunitat educativa, que fa temps que alerta de l’increment d’agressions i faltes de respecte cap al professorat, moltes d'elles (33%) de caràcter físic. Professionals consideren que el cas que ha transcendit aquesta setmana és la punta de l’iceberg d’una problemàtica més àmplia i sovint silenciada.

L’assignatura de Religió a les Balears consolida una tendència a la baixa entre l’alumnat de l’escola pública, mentre que als centres concertats registra un increment. Segons les dades dels darrers quatre cursos, el total d’estudiants matriculats ha passat de 63.148 el curs 2022-2023 a 59.561 el 2025-2026, una reducció de prop de 3.600 alumnes (-5.68%). La davallada és especialment significativa a la xarxa pública, que ha passat de 24.518 alumnes a 19.552 en els darrers cursos, és a dir, 4.966 estudiants menys, un descens del 20%. Aquesta disminució afecta de manera notable la presència de l’assignatura de Religió a les aules públiques, on cada vegada hi ha menys estudiants interessats. En canvi, els centres concertats evolucionen en sentit contrari: passen de 38.630 a 40.009 alumnes, un increment de 1.379 estudiants, un augment del 3,5%.

Els alumnes de 5è i 6è de Primària del Ceip Es Vivero han presentat un rap, elaborat per ells mateixos, per la igualtat i la lluita pels drets de la dona. Aquesta iniciativa es va dur a terme al taller de rap que ha fet el raper Rafel Swing al centre educatiu durant les darreres setmanes. A més, forma part de les accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius en el marc del 25-N i el 8-M.

L’Assemblea de Docents de l’IES Alcúdia ha condemnat “fermament” l’agressió patida recentment per un professor del centre després d’amonestar un alumne, un fet que ha generat una forta preocupació en la comunitat educativa. Tot i això, el col·lectiu docent subratlla que es tracta d’un episodi aïllat i que, en cap cas, pot enfosquir la feina conjunta que es duu a terme amb l’alumnat i les famílies per construir vincles, relacions positives i sentiment de pertinença.

En entrar al CEIP La Soledat, un sentiment s’imposa: l’espai respira i abraça. Les aules són grans; els passadissos, amplis, i les finestres originals inunden l’edifici de llum. Aquest entorn contrasta amb la vida quotidiana de molts alumnes, que habiten pisos petits i abarrotats. Més de 95 anys després de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, aquests centres continuen exemplificant una manera d’entendre l’educació basada en la llum, l’espai i el benestar dels infants. “Fer feina en aquest centre és completament diferent. Aquí, a la barriada de la Soledat, que ha estat estigmatitzada, els nins poden sentir-se còmodes, amb espai i llum per créixer”, explica Encarna Miró, directora del centre. Les seves paraules capturen l’herència viva de la Segona República, quan la construcció d’escoles a Mallorca va transformar l’educació amb una visió social i pedagògica avançada.

La Policia Nacional investiga un professor de Palma per cinc presumptes casos d’assetjament a alumnes menors d’edat, després que una primera denúncia presentada a finals de desembre obrís una investigació que ha permès localitzar fins a cinc altres possibles víctimes del mateix docent.

La Conselleria d'Educació repararà d’urgència les escales de l'IES Joan Alcover de Palma després que s’hi hagin identificat problemes estructurals que podrien posar en perill els alumnes i el personal. Les escales connecten la primera i la segona planta i són un dels accessos principals del centre, amb més de 600 usuaris diaris.

Les associacions de famílies d’alumnes han expressat la seva preocupació arran de la possible desaparició del model de menjadors escolars gestionats per les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) a les Balears, un sistema actiu en una desena d’escoles que atén aproximadament 1.500 alumnes i que ara es veu amenaçat per la reforma del Decret de menjadors. En un comunicat fet públic aquest dilluns, les entitats subratllen que “ningú no posa en qüestió que el menjador escolar és, o hauria de ser, un espai educatiu més de l’escola. Un espai en què són presents l'educació, la participació, la salut, la convivència, la sostenibilitat… o en què hi haurien de ser”. Precisament, és aquesta integració pedagògica la qual, segons les famílies, està en joc si canvia l’actual model de gestió.

La Policia Nacional ha obert una investigació per esclarir la possible "conducta inapropiada" mantinguda per un professor del col·legi la Nostra Senyora de Monti-sion de Palma amb una alumna. Les perquisicions desenvolupades per la Unitat d'Atenció a la Família i la Dona (UFAM) apunten al fet que els fets s'haurien produït a través d'una aplicació de missatgeria instantània.

El Batxillerat General ha protagonitzat una de les transformacions més rellevants de l’educació postobligatòria dels darrers anys. Aquesta modalitat —pensada per a l’alumnat que encara no té clar cap itinerari específic— combina matèries de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències socials, i Arts, i ofereix una formació interdisciplinària que romp la rigidesa dels batxillerats tradicionals. Des que es va posar en marxa el curs 2022-2023, arran de l'aprovació de la LOMLOE, el nombre d’alumnes matriculats pràcticament s’ha triplicat a les Balears, passant de 518 el primer any a 1.402 enguany.

Fa dos cursos que la història es repeteix, i cada dia que passa s’hi sumen més famílies. A Pollença, Alcúdia, Santa Margalida, Muro i Can Picafort, l’angoixa per arribar a temps al Centre Integrat de Formació Professional Joan Taix de sa Pobla s’ha convertit en una lluita col·lectiva que afecta ja més de 600 alumnes de tota la zona nord. Una problemàtica que ningú resol i que, segons les famílies, està posant en perill futures carreres professionals abans, fins i tot, de començar.

Nou mesos després de l’anunci del tancament de l’IES Politècnic al BOIB, la comunitat educativa del centre continua manifestant la seva preocupació per la gestió de la transformació del centre en un Centre Integrat de Formació Professional (CIFP). Segons ha afirmat l’assemblea de docents del centre “malgrat les presses per eliminar les places públiques que han d’integrar-se en el futur CIFP Politècnic, aquest continua en fase incipient i no té ni projecte”. De fet, els professors han demanat informació a la Conselleria d'Educació sobre en quin estat es troba el projecte. La resposta ha estat clara: "La implantació del nou equipament docent es troba en una fase molt incipient d’avantprojecte, motiu pel qual no es disposa del projecte sol·licitat".

El sistema educatiu balear ha experimentat un augment de més 20.000 alumnes en la darrera dècada, en passar de 178.055 el curs 2015-2016 a 198.140 el 2024-2025, segons les dades incorporades a l’Anuari de l’Educació, que disposa de 29 ponències de 78 col·laboradors. L’informe, elaborat pel Grup de Recerca i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb la col·laboració de la Fundació Guillem Cifre de Colonya, destaca que els centres públics concentren la major part de l’alumnat: 127.445 alumnes davant 70.695 en els centres privats, amb una diferència de 56.750 estudiants. El que també ha pujat i ha marcat un nou record històric és el nombre d’alumnes estrangers. En el mateix període, s’ha passat del 13,7% al 19%, xifres per sobre de la mitjana estatal.

La Conselleria d’Educació ha comunicat als instituts que, a partir d'enguany, hauran de tancar les actes d’avaluació ordinària abans del 5 de juny, la qual cosa implica fer abans els exàmens finals. Aquest avançament permetrà fer les proves de recuperació (avaluació extraordinària) durant el mes de juny i tancar les actes definitives abans del 26 del mateix mes, eliminant així les proves de setembre. Segons les instruccions enviades als centres, els alumnes hauran de continuar assistint obligatòriament a classe fins al darrer dia de curs (dia 19), fins i tot si ja han estat avaluats. Els claustres hauran d’organitzar activitats de reforç, tutories i proves extraordinàries per a l’alumnat amb assignatures pendents, com també propostes específiques.

Les famílies de les Balears han posat una nota d'un 4,2 sobre 5 al servei de psicòlegs educatius que es va posar en marxa durant el curs 2024-2025. En el 76,19% dels casos en els quals han intervingut s'ha apreciat una millora de la situació. Els principals motius de consulta han estat l'ansietat, les problemàtiques familiars i les dificultats relacionals. En un comunicat, la Conselleria d'Educació i Universitats ha explicat que els psicòlegs generals sanitaris, coordinats per Convivèxit, han duit a terme una intensa tasca durant el curs passat. Així, es van fer 5.851 intervencions individuals; 3.519, amb alumnat, i 814, amb famílies. L'edat mitjana d'atenció ha estat de 14 anys, amb més incidència a 2n d'ESO.

A les vuit del matí d'aquest dimecres, les primeres famílies començaven a arribar al nou CEIP Tramuntana, el primer centre educatiu inaugurat a Palma des de l’any 2005. "Per on hem d’entrar?”, es demanaven moltes. La pregunta té sentit. El centre té diferents accessos, a diferència de l'antic CEIP Felip Bauçà –del qual provenen la majoria dels infants–, que només en tenia un. Com qui espera un regal, quan a les 8.30 h s’han obert les portes tothom ha entrat al recinte amb energia, però caminant i amb ordre. El pati del Tramuntana és gran, obert, amb arbres (alguns ja són morts), i les famílies poden acompanyar els alumnes –al Felip Bauçà no era possible perquè el pati era l’interior d’illa del centre. L'escola està per estrenar, climatitzada, té tres línies i és eficient energèticament –hi ha alguns problemes d'humitats. El Felip Bauçà era un centre amb solera i personalitat, que va tirar endavant desenes de generacions. Però tenia 50 anys.