“El que és segur és que el dia de Sant Sebastià no en posaran cap, d’examen…”. Joan Llull Febrer és un jove manacorí que estudia Enginyeria Agrònoma a la Universitat de les Illes Balears (UIB) que com a senyal de protesta (i també per fer festa) s’ha vestit avui dematí de Sant Antoni per anar a fer un examen de tercer de carrera. I és que no és el primer any que a Joan li col·loquen un examen dia 16 de gener i, per tant, es perd bona part de la jornada festiva del seu poble.

Les imatges de l'ensorrament del pont de Francis Scott Key, a Baltimore, han fet aquest dimarts la volta al món per la seva espectacularitat. La construcció, metàl·lica i d'uns 2,6 quilòmetres de llargada, s'ha ensorrat després que un vaixell de càrrega de 300 metres d'eslora xoqués contra un dels seus pilars, un fet sense precedents des que es va inaugurar l'any 1977. En parlem amb Joan Ramon Casas, catedràtic de ponts de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Un ictus va arrabassar-li a l'Ann la capacitat de la parla fa 17 anys i, durant tot aquest temps, no només ha estat incapaç de pronunciar una sola paraula, sinó que tampoc ha pogut expressar clarament emocions com l'alegria o la tristesa amb la gestualitat de la cara. L'ELA –les sigles d’esclerosi lateral amiotròfica– que van diagnosticar a Pat Bennet l'any 2012 no va començar a la medul·la espinal, com és habitual, sinó al tronc cerebral, i va deteriorar-li els músculs associats al moviment facial fins que va perdre la parla. Tot i que els cervells d'aquestes dues dones encara recorden com s'emeten les ordres per comunicar-se, les instruccions es perden abans d'arribar als llavis, la llengua, la laringe o la cara. Però, ¿què passaria si s'aconseguís arribar a la font primària, l'activitat cerebral, captar els senyals amb un ordinador i traduir els pensaments en missatges? ¿Podrien persones amb paràlisi, com l'Ann i la Pat, recuperar la veu?

Karina Gibert és de Figueres i és experta en extreure coneixement de les dades. ¿Com va afectar el confinament les persones en situació de vulnerabilitat social? ¿Quan ha de decidir obrir o tancar una vàlvula un operari d’un centre de depuració d’aigües residuals? A partir de les dades, Gibert construeix sistemes d’intel·ligència artificial per respondre a preguntes com aquestes. És catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i dirigeix el centre Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la mateixa universitat. A més, és vicedegana del Col·legi d’Enginyeria Informàtica, del qual presideix la comissió de dones.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) cerca el finançament i els recursos necessaris per poder impartir el grau d'Enginyeria Informàtica a Menorca el pròxim curs.

Cristina Manresa va créixer envoltada d’ordinadors a casa perquè el seu pare tenia una empresa d’informàtica. Aquest punt –juntament amb la bona perspectiva en el mercat laboral– va ser clau perquè, en el seu moment, decidís escollir estudiar la carrera d’Enginyeria Informàtica. “Érem molt poques dones. El primer any, cinc o sis al·lotes d’entre una seixantena d’alumnes, i l’any següent algunes ho varen deixar”, recorda la doctora en Informàtica i membre del grup d’investigació de la Unitat de Gràfics, Visió i Intel·ligència Artificial de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Fa 18 anys que va acabar la llicenciatura, i la imatge, ara com ara, continua sent molt similar.

Amb 27 anys, l’enginyer aeronàutic Jon Garcia va decidir canviar la feina en el sector de la petroquímica per les olles i el forns. “Estava treballant en una feina realment bona, però la cuina sempre l’havia portat dintre i va arribar un moment en què vaig dir «Això m’apassiona»”, recorda Garcia, que va decidir fer un salt al buit i aventurar-se a estudiar cuina durant un any.

“Allà ve un home amb una cosa ben grossa entre les cames”, diu mentre l’home en qüestió, el fotògraf que la retratarà i que porta, efectivament, la càmera més avall de l’habitual, queda garratibat. Després d’uns instants de desconcert, tothom riu. “M’encanta fer broma i descol·locar la gent”, afegeix mentre se li descontrola una riallada. “Què passa? Que una feminista no pot fer aquest acudits?”, diu encara rient.

Mantenir una conversa amb algú que prové del món de la ciència sempre comporta certs riscos. La cosa més habitual és no entendre res del que es diu: patir per seguir el fil, que algunes paraules et sonin a xinès... Però res d’això passa si la interlocutora és María Eugenia Martín, la cap de projectes de Colorsensing, un spin-off de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. El seu equip està desenvolupant una tecnologia perquè els dermatòlegs puguin analitzar els problemes de pell dels pacients amb una simple fotografia feta amb el mòbil. Però, al contrari que els seus companys, quan ella explica de què tracta la investigació s’entén tot. El motiu és que, malgrat que va estudiar enginyeria electrònica, ja fa temps que va canviar els números per les paraules, les fórmules d’ordinador per les seves habilitats oratòries. La feina de Martín és ara buscar aliances amb inversors (que no hi entenen de tecnicismes) perquè l’invent aterri a les nostres vides; fer sortir la ciència dels laboratoris. I sembla que ho està aconseguint: “Per saber explicar una idea, el secret és no tenir vergonya de contestar tantes vegades com calgui «No ho entenc»”.

L'estudiant mallorquí del grau d'Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Ramon Angosto, ha registrat un dispositiu dissenyat per ell mateix com a model d’utilitat. Es tracta d’una pinça adaptadora que permet col·locar el telèfon mòbil al microscopi i aconseguir l’estabilitat necessària per fer fotografies de qualitat. A banda de ser una solució que redueix significativament el cost de les imatges amb microscopi, atès que no es necessita una càmera especial, l’instrument també facilita la feina i permet estalviar temps, ja que les fotos es poden passar del microscopi a l’ordinador o al núvol de manera immediata.

La principal patronal d'empreses d'enginyeria, Fidex, assegura que el Ministeri de Foment adjudica quasi el 60% dels treballs d'enginyeria per a obra pública sense el corresponent concurs. Segons Fidex, el 59,6% del pressupost de Ministeri per a enginyeria s'adjudica directament a l'empresa pública Ineco.