El cementeri de Manacor ha acollit, aquest diumenge, l’acte anual de memòria en record de les víctimes de la repressió feixista. Organitzat pel Comitè de Son Coletes, hi han participat veïns, col·lectius i familiars dels represaliats. L’acte, que s’ha hagut de dur a terme a la galeria d’entrada a causa de la pluja, ha combinat versos i música amb un ferm missatge contra la guerra i la desmemòria.

Una vegada va acabar el darrer ple del Parlament, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va tornar a entrar a la sala. Necessitava fer un darrer gest abans de partir, i va col·locar el seu mocador vermell damunt la taula on encara es trobava la presidenta del Govern, Marga Prohens. "Veritat, justícia i reparació", va dir i va partir. Ho va fer en senyal de protesta per la derogació de la llei de memòria democràtica, fulminada a iniciativa de l'extrema dreta, amb el suport del PP. Vox ho va celebrar com a una nova victòria, mentre que els populars es varen limitar a passar aquell tràngol com varen poder. Cap aplaudiment, cap felicitació i somriures de circumstàncies. "Som l'únic partit normal", es va sentir dir al portaveu del PP, Sebastià Sagreras, una vegada va acabar el ple. Ja se sap: excusatio non petita, accusatio manifesta. En altres paraules, potser t'ho has de fer mirar si tens la necessitat de justificar la teva conducta.

Si als dirigents del PP els molesta que els qualifiquin d'hereus ideològics del franquisme, més els valdrà acostumar-s'hi. Seran considerats així, i de manera més que merescuda, mentre prenguin decisions de govern tan antidemocràtiques, venjatives i doloroses com la que es va imposar, amb els vots de Vox i del mateix PP, al ple del Parlament del dimarts 10 de març. La llei de memòria democràtica, derogada finalment en aquesta sessió després de diverses anades i vingudes de politiqueig de baix to, no era una llei contra ningú, sinó una llei de reparació que oferia, després de més de vuitanta anys de dolor i oblit, un reconeixement a les víctimes del franquisme i als seus familiars.

El PP i Vox han fulminat definitivament aquest dimarts la llei de memòria democràtica de les Illes després de vuit anys en vigor. Familiars de les víctimes de la repressió franquista han assistit a un ple marcat per la tensió. Vox ha defensat la proposició de llei de derogació i el portaveu adjunt de l'extrema dreta, Sergio Rodríguez, s'ha presentat com a víctima dels republicans i ha acusat els socialistes de formar part d'un "partit d'assassins". Per la seva banda, el PP s'ha abstingut d'aplaudir quan ha acabat la votació, entre els retrets de la bancada de l'esquerra. La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha vist pressionada per fotografiar-se amb els dirigents de l'extrema dreta, inclòs el diputat al Congrés Jorge Campos, que també era entre el públic.

El portaveu adjunt de Vox al Parlament, Sergio Rodríguez, ha aplaudit aquest dilluns un "fet històric": la derogació de la Llei de memòria democràtica de les Illes Balears que tindrà lloc dimarts al Parlament. Ho és, al seu entendre, per dos motius. D'una banda, perquè fulminaran una llei "partidista, liberticida". De l'altra, perquè és "la primera llei que s'aprovarà a iniciativa exclusiva de Vox": "És la primera llei que aprovam".

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha commemorat aquest dimecres, 29 d'octubre, el Dia en record de les víctimes del franquisme en un acte en què han reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que no derogui la Llei de memòria democràtica. Diverses persones han acudit a la commemoració a la plaça de Cort, on s'ha llegit un manifest per recordar les més de 3.000 víctimes a les Balears i reafirmar el compromís amb "la veritat, la dignitat i la defensa de la memòria democràtica".

El ple de l’Ajuntament d’Inca ha aprovat aquest dijous l’exposició pública de l’Ordenança municipal de memòria democràtica, una normativa que estableix les línies d’actuació per reconèixer i reparar les víctimes de la repressió franquista, així com preservar la memòria col·lectiva. Aquesta ordenança, impulsada i liderada per MÉS per Inca, és una "fita important en la política municipal de memòria", ja que converteix Inca en un dels primers municipis de les Illes Balears en disposar d’un instrument normatiu específic i integral en aquesta matèria, han explicat des del partit ecosobiranista.

Memòria de Mallorca ha presentat aquest dimecres una demanda a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques per a la suspensió de la derogació de Llei de memòria i reconeixements democràtics. Aquest és un pas previ a la presentació de recursos administratius i judicials, si escau. Segons han anunciat, davant la possible derogació d'aquesta llei, han començat a "escalfar motors" per posar en marxa possibles procediments i actuacions per "defensar els drets de les víctimes i de la ciutadania en general".

L'equip tècnic d'Atics ha començat aquest dimecres les excavacions a la fossa de Porreres. L'actuació, emmarcada en el segon Pla de fosses, se centra en una zona enjardinada que es troba just a la dreta de l'entrada del cementeri. El coordinador d'aquest segon pla, Cesc Busquets, es mostra esperançat, però assenyala que es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes.

L'equip d'arqueòlegs de l'empresa Atics començarà aquest dilluns, 28 de setembre, les tasques d'excavació a la finca de Salma, al coll d'Artà, on testimonis orals indiquen que hi podria haver tres víctimes de la repressió franquista assassinades el 1936. La intervenció de recerca es preveu perllongar fins al 2 d'octubre, segons ha informat aquest dissabte la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització en un comunicat.

L’octubre del 2007 es va aprovar la Llei de la memòria a Espanya –la Llei de memòria democràtica de les Balears va tirar endavant el març del 2018–. Tretze anys després, en què la norma aprovada pel govern de Zapatero ha viscut un llarg període d'hibernació per falta de pressupost, sobretot durant el govern del PP, s’ha presentat l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica espanyola.

Les tasques d'exhumació iniciades al cementeri de Bunyola el 31 d'agost han finalitzat aquest dijous després que s'hi hagin trobat restes òssies que podrien correspondre's amb algunes de les 15 víctimes que s'hi cercaven. Ara, s'activa la segona fase d'estudi, en la qual es recolliran les dades genètiques dels familiars de les víctimes per tal de creuar-les amb les restes òssies localitzades.

En el marc del cicle de memòria històrica 'Inca té Memòria, s'acaba d'inaugurar al claustre de Sant Domingo l'exposició 'Brigades Internacionals i multilingüisme'. La mostra tracta sobre com els brigadistes es comunicaven entre ells malgrat les diferències comunicatives: "parlem diferents idiomes però una mateixa llengua".

Mai la presentació d'un llibre havia despertat tanta expectació al poble. I és que Vilafranca (1931-1945). La II República. La por i la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra (Lleonard Muntaner), el llibre que recull deu anys d'investigació de l'historiador Jaume Sansó Caldentey, arriba al viu de la major convulsió social del segle passat. Ho fa per desenterrar anys de silencis i recuperar la memòria perduda d'una vila que l'any que ve compleix els 400 anys de la seva fundació.

La Comissió de Toponímia de l'Ajuntament de Palma estudia canviar el nom d'una dotzena de carrers de Ciutat per la seva relació amb el franquisme, segons ha informat aquest dimarts el regidor d'Educació i Política Lingüística de Cort, Llorenç Carrió. Alguns dels topònims candidats a ser modificats són els "d'algunes batalles, com ara Belchite o Brunete", ha assegurat Carrió. Tot i això, reconeix que aquests són processos que necessiten molt de temps per dur-se a terme.

La Plataforma Antifeixista de Menorca ha denunciat la inacció de l'Ajuntament del Castell, governat pel Partit Popular i El Pi, a l'hora de complir la decisió de la Comissió de Memòria i Reconeixement Democràtics, segons la qual instava oficialment el Consistori a retirar la simbologia franquista del mausoleu dedicat a les víctimes del vaixell presó 'Atlante'. En concret, es tracta d'un escut franquista i la frase "a los caídos por Dios y por España". Des de la Plataforma recorden que la seva projecció en un espai públic incompleix les lleis estatal i autonòmica en aquesta matèria.

La Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics ha resolt l'informe que va sol·licitar l'Ajuntament de Maó sobre la petició de canvi de nom del carrer del Moll de Llevant pel dels Màrtirs de l'Atlante. Ha rebutjat la proposta perquè considera que no s'ha d'esmenar una decisió d'un canvi de nom presa pel Consistori durant l'etapa de democràcia.

El grup opositor a l'equip de govern de l'Ajuntament d'Alaior, Junts per Lô ha registrat una bateria de preguntes perquè el Partit Popular doni explicacions sobre l'activitat de l'entitat Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Menorca, que ocupa d'un local cedit pel consistori i que ha editat un calendari en una de les fotografies del qual apareixen el dictador Francisco Franco i un altre colpista, José Millán Astray. La denúncia d'un ciutadà mitjançant les xarxes socials alertà Esquerra de Menorca, que titlla aquesta acció d'"apologia del feixisme".