Novel·la negra, novel·la històrica, noves veus, poesia, els clàssics, biografies, còmic... Ni rastre d’edicions de teatre en les pàgines de recomanacions de llibres per Sant Jordi. Tampoc en articles que enumeren els “imprescindibles” de les vacances, els títols “ideals” de l’estiu. El teatre sempre és el gran oblidat en les llistes llibresques i, encara que hi ha un públic molt concret que n’és seguidor i sap on trobar les edicions –en català, a Arola Editors i a la col·lecció Dramaticles de Comanegra, coeditada juntament amb l’Institut del Teatre, per exemple–, no està de més recordar que el teatre també es llegeix, que fa estiu (i tardor i hivern i primavera) i companyia. I què se cerca, en una lectura, més que companyia i estímuls?

L'artista Nils Burwitz (1940) presenta una acurada edició de reproduccions de les seves aquarel·les titulada Marinas Terrassen; un recull de cent pintures i els seus textos escrits als marges, que són cartes a la seva difunta esposa, Marina Schwezoff. La pintura i l'escriptura és la manera que ha trobat l'artista per mantenir viva la memòria i l'amor.