Menorca té 118,59 hectàrees destinades a la producció d’horta (51,59) i fruita (67), una mostra clara de la diversificació que viu avui dia el camp, lluny de l’estructura de bestiar, llet i formatge que històricament ha estat el model productiu majoritari a l’illa. En concret, les estadístiques aportades pel Consell de Menorca xifren amb 41 les hectàrees dedicades a l’hortalissa; 42, a la fruita dolça; 27, a la fruita seca, i la resta, a patata i cítrics. Segons l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) del Govern, es produeixen prop de 840 tones d’horta i fruita a tot Menorca. Hi destaquen les 139 tones de patata, les 119 de meló, les 92 de tomàtiga de tota casta, 72 de síndria, 67 de fruita de pinyol i 58 de carxofa.

T’has preguntat mai per què els grans sempre diuen que “menjar fruita i hortalisses és molt important”? Aquests aliments són imprescindibles en una alimentació saludable i ajuden als infants a créixer sans, forts i plens d’energia. De fet, incloure-les diàriament i en les quantitats recomanades redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, intestinals, d’obesitat i, fins i tot, algun tipus de càncer, i garanteix una bona aportació de vitamines, minerals, fibres i aigua, i unes substàncies beneficioses anomenades fitoquímiques, que són petits escuts protectors que el cos utilitza per defensar-se del que és dolent.

Hi ha un munt de mites sobre la fruita: quanta en cal menjar, quan, com o quina. Però tot es resumeix en el fet que les fruites són essencials per tenir una alimentació equilibrada i saludable, es poden menjar a qualsevol moment, són riques en vitamines i minerals i és millor menjar-les senceres que en suc. L’Eulàlia Vidal Garcia, doctora en farmàcia, experta en nutrició i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens dona les claus per superar les creences falses que hi ha sobre la fruita.

La falta d’enzims podria estar al darrere d’algunes males digestions, segons afirma la metgessa Montse Folch, experta en nutrició, que també és autora del llibre La enzima mediterránea (Planeta). En la trobada sobre nutrició de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, que es va reunir dimecres 15 de gener al restaurant Coure del cuiner Albert Ventura, la doctora Montse Folch i la cuinera Carme Ruscalleda van explicar què són els enzims i com aconseguir-ne a través dels aliments. "Els enzims són proteïnes que ens ajuden a digerir el que mengem, que ens permeten absorbir els nutrients dels aliments perquè es converteixin en energia", va detallar Folch, que va afegir que, a part de les funcions de la digestió, hi ha la reducció de greix corporal, la disminució del colesterol, reduir el sobrepès, millorar l’aspecte de la pell i fins i tot l’equilibri entre els bacteris del nostre organisme. Quan en falten, quan l'organisme en té dèficit, aleshores "podem tenir des de gasos, distensió abdominal, fins a mals d’estómac".

Cada cop hi ha més aliments que podem trobar tot l'any encara que estiguin fora de temporada. Tot i això, que a l'estiu els espàrrecs, el bròcoli o l'alvocat llueixin a la secció de fruita i verdura del supermercat o que us els serveixin en un restaurant no hauria de ser gens habitual. Només pot significar que aquests productes els han hagut de dur de ben lluny, que se'ls conrea aquí sense respectar els cicles de cultiu que més s'ajusten al nostre clima o que no són frescos. Encara que ens els posin amb safata, millor no deixar-se enredar i, amb la calor, prioritzar el consum d'aliments que són vertaderament d'estiu. De motius n'hi ha de sobres, recorda la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Roser Martí: són refrescants, eviten que els àpats es facin avorrits i, com que n'hi ha una àmplia disponibilitat, ara acostumen a ser més econòmics que altres productes.

Dos centres educatius han rebutjat, ara per ara, entregues del programa de fruita i verdura escolar en mans de l'empresa valenciana Frutas y Verduras Massanassa. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, al Parlament. "Dues escoles han rebutjat els albarans i l'empresa no els cobrarà. Es fan els controls que toquen", ha dit en resposta a la diputada socialista Malena Riudavets. Ara bé, alguns centres educatius han denunciat rebre fruita en condicions d'extrema refrigeració o en mal estat. De fet, una vegada publicada informació al respecte, van ser diversos docents els que a través de xarxes socials varen confirmar les situacions descrites.

MÉS per Mallorca ha demanat al Govern tots els albarans de les entregues fetes per l'empresa valenciana Frutas y Verduras Massanassa en el marc del contracte de fruites escolars. Segons va explicar l'ARA Balears, l'empresa està subministrant taronges procedents de València, entre altres productes, quan s'havia compromès a distribuir-ne almenys un 50% de quilòmetre zero. La lògica diu que un producte quilòmetre zero és aquell que es conrea i consumeix en el mateix territori.

Pagesos catalans “han requisat part del carregament de fruites i verdures dels camions aturats provinents del Marroc i l’han escampat per l’asfalt”. Són productes que “durant l’hivern no es cultiven als conreus catalans, com mongeta tendra, tomàquets cherry, nabius o pebrots, que, segons els agricultors, els perjudiquen com a competència deslleial”, llegim a l’ARA. Narcís Poch, coordinador territorial de les comarques de Girona de la Unió de Pagesos, diu que aquestes importacions “estan permeses perquè la Unió Europea firma tractats amb països tercers que no han de complir les mateixes normatives que nosaltres”. És una bogeria, no té cap sentit. És una trampa perversa.

Mai ens havíem amoïnat tant per la qualitat del menjar que ingerim ni mai s’havia parlat tant de la importància de consumir productes de l'anomenat "quilòmetre zero". Fins fa quatre dies no havíem sentit a parlar de l'empremta de carboni i ara la llegim fins i tot a les etiquetes del que comprem. I la pandèmia, el més semblant als efectes d’una guerra que ha viscut la nostra generació, ens va conscienciar sobre la necessitat de l’autosuficiència alimentària.

En Jaume Poma era un home feliç. Tenia un somriure d’aquells de filferro plegat. Tothom es preguntava el secret. Què? Va, dis-nos. De veritat? Sí! Les pomes! Era un addicte, un ionqui. Pomes a trenc d’alba, a l’hora del vermut, a la lluna plena... Sardines farcides de poma; bunyols de poma a la brutesca; xino-xano de poma amb xapi-xapi.... Fins que un dia a en Jaume Poma la vida el mossega a ell. Amb la seva mort, “la casa s’omplí de pomes i el taüt era una poma i quan el van plantar al cementiri va créixer una pomera de la seva llosa”. Això escriu el fructífer, fèrtil i saborós escriptor de Ponent Joan Barceló a Sempre una poma Jaume Poma. Ara no podria escriure aquest conte.

Donar fruita a les criatures pot convertir-se en tot un repte depenent de l'edat de l'infant i, sobretot, de la cultura gastronòmica de la llar. Els primers purés a base de pera, plàtan i poma solen ser bastant fàcils d'introduir, però aconseguir que continuïn menjant-ne peces de manera habitual segons van creixent no és tan senzill ni evident. Segons aconsellen pediatres com Carlos González, en la conquesta de l'hàbit de menjar fruita cal, com en tota l'educació gastronòmica infantil, no forçar mai ni obligar les criatures per no obtenir l'efecte oposat de rebuig. Tampoc caure en suborns ni amenaces perquè el nen "sap molt bé què necessita".

Menorca perd en set mesos més de devuit tones de fruita i verdura, segons un treball inèdit que s'està duent a terme sobre pèrdues alimentàries d'horticultura a l'illa i un receptari de cuina de conservació.

Ingredients per a 1 pastís per a 6 persones

Per a la preparació de la mantega d’ametlla

Elaboració

Consell

Un truc per comprovar que el pastís està cuit és posar una espàtula de cuina sota la massa de pasta de full. Si està cuita i de color daurat, serà un senyal que teniu el pastís a punt. 

]]>

Els albercocs i les nespres aporten bàsicament aigua a l’organisme en una proporció que ni tan sols les fa diferenciar-se d’altres d’hivern. “Els albercocs són una mica més aquosos que les nespres, però, en general, totes dues aporten la mateixa aigua que tota la resta de fruites, així que no hi ha cap relació entre l'estació de l'any, les temperatures altes de la primavera i l'aigua que compon la fruita”, afirma la doctora en nutrició Anna Costa, que afegeix que per això les nespres i els albercocs aporten a la dieta poques quilocalories.

]]>

El Tatin de poma és un clàssic actual de la pastisseria. Històricament sembla que el seu origen estaria situat a finals del segle XIX a l'Hotel Tatin (avui dia el Maison Tatin), a Lamotte-Beuvron, que llavors dirigien dues germanes franceses, la Stéphanie i la Caroline Tatin. Sembla que la troballa va ser fruit de la casualitat i no per una recerca de R+D: les pomes que estaven coent les havien deixat més temps del que volien. Sigui com sigui, avui dia el Tatin de poma és el pastís que les pastisseries saben que vendran segur quan en preparen, especialment els diumenges. A més, els restaurants els tenen a les cartes, sigui amb pomes o amb altres fruites, amb recepta clàssica o reversionada, com la del pastisser Jordi Roca, del Celler de Can Roca.

]]>

La pera pot semblar com un actor de repartiment: no arriba mai a ser protagonista però sense ella la cuina perdria un gran personatge. Segons explica el creador de l'escola de pastisseria Espai Sucre, Jordi Butron, la pera és una fruita "de gamma baixa", cosa que vol dir que té un gust poc dominant i que resulta difícil reconèixer-la als plats, sobretot quan apareix al costat d'ingredients de gamma alta com la xocolata, el cafè o la regalèssia, "gustos molt fàcils de reconèixer en unes postres". A més a més, la pera es caracteritza perquè té sucre, aigua i una "peculiar textura granulada", que no és gaire habitual, tot i que es pot trobar també al codony, les figues i la guaiaba. Malgrat aquest perfil baix, la pera és un ingredient "molt amable" que es podria considerar com a comfort food, és a dir, un ingredient de la cuina tradicional i de qualitat. Tanmateix per al sommelier canadenc François Chartier, pare de la teoria del maridatge a partir de l'afinitat entre les molècules aromàtiques dels ingredients, la pera també pot ser una "estrella convidada" al plat, segons afirma al llibre La cocina aromática (Planeta Gastro). Aquesta fruita es pot utilitzar de manera lúdica si es combina amb ingredients amb els mateixos compostos dominants, com la figa, la mel, la canyella, la farigola i la regalèssia. "La pera també farà bona amistat amb molts vins blancs dolços per la similitud de la seva estructura aromàtica", assegura Chartier. L'expert remarca també la seva bona combinació amb el tradicional vi jove Beaujolais nouveau, que està en "perfecta consonància" amb el perfil d'aquesta fruita.

]]>

Neix 'Som pagesos de Mallorca', una nova marca que té com a objectiu garantir que els consumidors distingeixin la fruita i l'hortalissa produïda a l'illa. La marca està integrada per quatre empreses de l'illa: Agroilla, Agromallorca, Terracor i Es Merca i té el suport de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

]]> Volia assenyalar l’efecte d’una sensació lleugera i vivificant, generada de manera senzilla i accessible, sobretot en persones que arrosseguen l’ànsia de l’acumulació de present i futur poc acollidors. Aquests dies d’irregularitats meteorològiques, amb el sol d’agost ja definitivament rebaixat, li deim adeu fins l’any que ve, tot i que encara se’n veuen algunes a les botigues –i als súpers, naturalment. Es tracta de les síndries.

]]>

Són les fruites estrella del mes d’agost: fàcils de compartir, tallada a tallada, refresquen, i a més són nutritives, perquè hidraten en les hores de més intensitat de l’estiu, a l’agost. Les dues fruites han irromput amb força a la cuina, ja sigui en aperitius, amanides, plats salats i especialment postres atractives. Queda lluny el clàssic meló amb pernil, que forma part de l’imaginari gastronòmic col·lectiu, ha arribat el moment de les combinacions amb altres ingredients. Us expliquem com conformar nous plats i uns quants consells per trobar els millors del mercat.

]]>